A hores d’ara -14 de gener- no està clar si ens convocaran a les urnes d’aquí tot just un mes. A títol personal, no m’atreveixo a considerar si és millor o no desplaçar-les a una altra data en la qual, hipotèticament, la situació sanitària seria menys complicada. En qualsevol cas, detecto un greu problema en
A ningú no se li escapa que les circumstàncies d’excepció dels darrers dies, i també la victòria republicana del passat 21-D, es van produir en el context d’unes eleccions il·legítimes, amb un president i part del govern a l’exili, una part a la presó, i l’existència de presos polítics. Que, malgrat haver superat amb nota
El passat dimecres, en poc més de dues hores, el Parlament Català va esmenar a la totalitat la una ILP que propugnava una nova llei educativa que tractés de resoldre els principals problemes educatius que té el nostre país. Això avortava de soca-rel un llarg procés de tres , i un menyspreu per les 170
La condemna a tres anys, per part del Tribunal Suprem, a diversos participants en les mobilitzacions al voltant del Parlament el 2011 no mereix altre qualificatiu de vandalisme judicial. Es tracta, ras i curt, d’una deliberada voluntat d’infringir dolor i por entre una dissidència que s’estén als carrers i places, en el món de les
No falla. El president Mas se’n va de vacances a Menorca, i personatges teledirigits per Duran (com Ortega i Rigol) tracten de fer-li un cop d’estat, en base a “buscar fórmules alternatives” a la consulta del 9N. Ara que som en temps estivals, si m’ho permeteu, em recorda al patètic intent de cop que li