De vegades sembla com si l’eclosió del republicanisme català hagués propiciat alguna mena de desequilibri còsmic capaç d’invocar els fantasmes del franquisme, i el país se’ns hagués omplert de zombis carregats amb cúters i tenalles a la infatigable recerca de llaços grocs i pancartes on es reclama llibertat. O com si el desinhibit independentisme de,
Fotografia de © Jordi Borràs Finalment,després aquest que article que passo a continuació, redactat per al públic espanyol, fos rebutjat per les principals capçaleres “progressistes” de Madrid, la Bea Talegón me l’ha publicat a Diario 16. Sembla que l’article ha tingut certa repercussió (almenys ha estat compartit prop de 2.000 vegades per facebook, indicatiu important)
A Elisabeth Costello, un dels llibres més interessants de l’escriptor sud-africà J. M. Coetzee, la protagonista, una prestigiosa intel·lectual que fa un cicle de conferències arreu del món, mentre prepara el discurs d’acceptació d’un premi internacional, rememora un episodi negre i dolorós de la seva joventut mai revelat a ningú. Quan tenia dinou anys, era
Des de certa esquerra poruga i inconsistent s’afirma que l’independentisme ha despertat el monstre feixista. Mostra d’això han estat les manifestacions que alguns reivindiquen com a “constitucionalistes” i altres descriuen com a unionistes, on es barregen estranys elements de feixisme, nacionalisme espanyol i graus variables de violència física i verbal, on s’insulta els independentisme, s’ataca
Em considero una persona tolerant, que em trobo còmode amb gent que pensa diferent de mi. Tanmateix, aquesta campanya electoral ha estat la més estranya que he pogut viure, fins i tot per sobre de l’atípica campanya del referèndum de l’1 d’octubre. I, més enllà de la transcendència de les opcions polítiques, fins i tot,
Fa alguns dies, i amb la intenció de criticar l’independentisme, Pablo Iglesias va culpar el moviment d’”haver despertat el feixisme”. Com sol succeir en aquests episodis lligats a una bruta campanya electoral, la polèmica va passar de llarg, empesa per una guerra de declaracions i contradeclaracions. Com tot, semblava disposar el fonament de realitat a
Els mitjans, o ho han silenciat, o passen de puntetes: el contrapunt a les mobilitzacions pacífiques de milions de ciutadans per la independència, primer, i per la democràcia actualment, han estat operacions de caça contra persones, escoles, mitjans de comunicació, protagonitzades per la ultradreta. Fins a 107 ferits hi havia registrats fa alguns dies que
Crec que va ser pels volts del 9-N que es va posar de moda la paraula “desconnexió”. L’expressió faria referència al distanciament personal, institucional, emocional entre Espanya i Catalunya i que fa que molts analistes, entre els quals m’incloc, consideren que vivim en una mena d’estat independent virtual. Les realitats de Madrid i Barcelona són
De tant fer servir la paraula feixisme per desautoritzar l’adversari, aquesta i el que representa, s’ha banalitzat. Entès com el mal absolut, qui té poder i por de perdre’l emet el qualificatiu “feixista”, o “nazi” amb la voluntat d’aixecar un cordó sanitari respecte a les propostes incòmodes. En el cas del nostre país, el fet
El passat Sant Jordi, l’historiador Borja de Riquer va publicar la seva compilació de treballs acadèmics i articles periodístics Anar de debò, els catalans i Espanya, un dels textos fonamentals per comprendre en perspectiva, el conflicte que pot suposar la ruptura definitiva del règim vigent, que pot propiciar una emancipació nacional del nostre país, i
En les reaccions immediates a les eleccions d’ahir vaig detectar una certa decepció pels resultats. És raonable. El grau de tensió abans i durant la campanya més dura que recordo, inspirava una voluntat de posar fi per la via ràpida a aquesta mena de “processisme” que ens sembla inacabable. L’extraordinària mobilització protagonitzada per l’independentisme es
Entre neguits i incerteses, el procés avança sincopadament. Ningú era prou il·lús per pensar que fos fàcil, i aquesta estranya paràlisi post-9-N evidencia les contradiccions i dificultats que comporta un desafiament d’aquesta magnitud. Malgrat això, en perspectiva, el camí recorregut és prou llarg i irreversible. La societat catalana s’ha independitzat mentalment de l’Estat, i aquest,
Es poden fer moltes i múltiples anàlisis. Tanmateix, i com ens recordava el president Montilla, el que compten són els fets. I el fet número 1 és que ahir, es digui com es digui, vam celebrar un referèndum. El primer referèndum d’autodeterminació de la història del nostre país. I l’opció per la independència va guanyar
Per tercera vegada consecutiva, ahir també vaig participar en la multitudinària Diada. Aquesta vegada, la litúrgia ordenada per l’ANC, algú ho havia de dir, em semblava una mica folklòrica. Tanmateix hi vaig ser perquè, com a historiador, sóc conscient de la importància de participar en la història. I, certament, les sensacions copsades en el trajecte,