Xavier Diez, L’escola: espai en destrucció, Lo Diable Gros, Tarragona, 2022, 187 pp. Tinc el plaer de presentar el meu nou llibre (i ja en porto uns quants) que els amics de Lo Diable Gros m’han publicat. Es tracta d’un volum de reflexió i anàlisi sobre la situació educativa, tant a nivell global com local, i que
Des de fa alguns anys, la “innovació” s’ha imposat en l’actualitat educativa, fins al punt que podríem parlar d’una “febre innovativa”. En altres termes, s’ha generat un clima en què la novetat, més enllà de les formes i conseqüències, es percep intrínsecament com a factor positiu, sense atendre a una reflexió profunda del que realment
Quotidianament, veig molts mestres i parlo amb ells. Des del trist consol que els meus trenta anys d’experiència docent en tots els nivells educatius m’ofereixen certa perspectiva històrica, es pot dir que he assistit a una llarga evolució de les institucions educatives, des de la precària construcció de la democràcia a la seva –en termes
Abans de centrar-me a escriure aquest post, em documentava per fer un article sobre un dels referents del republicanisme, Francesc Layret, el qual fou assassinat el novembre del 1920, amb set trets per l’esquena, per ordre del governador civil. Entre els motius pels quals aquest cofundador del Partit Republicà Català fou abatut per set trets
“Jo, de jove, m’havia fixat que cap diari compta mai amb fidelitat com succeeixen les coses. Ara bé, a Espanya, vaig veure per primera vegada notícies de premsa que no tenien cap relació amb els fets, ni tan sols la relació que es pressuposa en una mentida corrent. En realitat vaig veure que la història
Qualsevol que hagi tingut un mínim coneixement del sistema educatiu coincidirà que, dins el sistema públic, els millors edificis van ser bastits durant la Mancomunitat, i molt especialment durant la República. Fins i tot en plena Guerra Civil molts ajuntaments havien prioritzat els seus migrats recursos a disposar de la seva escola. Aquesta, no es