En història, com en política, no existeixen les casualitats, sinó causalitats sospitoses. La pujada estratosfèrica del rebut de la llum, que en aquest darrer any s’ha enfilat a màxims històrics, no hauria de pensar-se aïlladament, com a culminació d’un cúmul de fatalitats climatològiques o de mercat, sinó com a quelcom vinculat a unes relacions de
Tal dia com avui, de 1974, el president del govern espanyol, Carlos Arias Navarro anunciava una tímida reforma política que incloïa la possibilitat de legalitzar associacions polítiques -que no partits-. Tot just el desembre anterior, l’almirall Carrero Blanco havia fet la seva celebrada ascensió als cels (encara hi ha una placa al carrer Claudio Coello
A finals de 2007, i per encàrrec de la revista El Contemporani, i arran de la publicació del llibre de Mireia Sopena Editar la memòria, vaig anar a visitar en Josep Fornas a casa seva per entrevistar-lo. Va ser una experiència interessant del que representa un d’aquests personatges fascinants. Malauradament, la revista va deixar de ser publicada i,
Nota: article publicat a Diario 16 el passat 9 de juny Una pandemia recorre España. Y no es precisamente el Covid-19, aunque tenga que ver con la corona. Las últimas semanas, a medida que la intensidad de la crisis sanitaria ha ido bajando de intensidad, la crisis política ha ido escalando peldaños. En cierta manera
Nota: Article inicialment publicat a Diario 16 el passat 16 d’abril Para los amantes de las series históricas, una recomendación. Hořící keř es una miniserie checa de HBO que evoca la corrupción moral y la miseria política y judicial de la antigua Checoslovaquia durante el período de la dictadura comunista. En enero de 1969, Jan
Aquest article me’l van publicar la setmana passada a Diario 16, i sembla que ha tingut molta repercussió. El comparteixo aquí en la seva versió original. Imagino que no soy el único que creció con la impagable ironía de las historias de Mortadelo y Filemón, Agentes de información. Para mi generación, ambos personajes eran los
l llarg de la història recent, va haver-hi un moment en què el poder establert va trobar una expressió per defensar-se de tot qüestionament de l’statu quo. “Constitucionalisme” o, “constitucionalistes” ha esdevingut una fórmula màgica per tractar de desautoritzar tota crítica respecte a aquells que consideren els seus enemics o adversaris, l’escut que fan servir
Al llarg de la dècada de 1990 es van posar de moda les idees de Benedict Anderson sobre les «comunitats imaginades». Aquest concepte tractava d’interpretar el nacionalisme a partir de la identificació d’un individu respecte una col·lectivitat amb qui compartia imaginari. Malgrat que dues persones no arribessin mai a contactar, es reconeixen en base a
Com a historiador en sóc conscient de l’ús i abús que del nazisme es fa servir per desqualificar l’oponent polític. Ara bé, en el món de la dreta espanyola, on hi ha una clara connexió genealògica amb el feixisme, via la versió autòctona franquista, ara s’ha posat de moda acusar els dissidents al seu projecte
Que la qüestió catalana ha constituït una difícil prova d’estrès que la fràgil democràcia espanyola no ha superat, no és cap secret. Des que la possibilitat d’una República que esdevé una esmena a la totalitat del règim del 78, l’estat no ha fet més que exhibir les seves febleses al món, encara que també a
En el món de l’antropologia cultural, encara que també en els referents literaris i cinematogràfics, el zombi és aquell ésser que, després de difunt, s’aixeca de la tomba per tornar a caminar sense rumb ni destí, i amb ànims destructius. Morts vivents, semblen tenir aparença humana, malgrat que els seus gestos i accions no depenen
Octubre de 1975. Després de la condemna de les Nacions Unides a Espanya per l’execució d’oponents al franquisme, després que es produïssin incidents arreu d’Europa contra les ambaixades espanyoles, el Caudillo convoca una manifestació de suport a la Plaza de Oriente. És multitudinària, organitzada a partir de l’àmplia xarxa del Movimiento i els seus braços
El febrer de 1988, Violeta Friedman, una supervivent del camp d’extermini d’Auschwitz es va presentar a l’Audiència Territorial de Madrid com a demandant contra Leon Degrelle, un criminal nazi perseguit des de la fi de la Segona Guerra mundial per crims contra la humanitat per Bèlgica, el seu país d’origen. Degrelle, acollit i protegit pel
Malauradament, aquells que des de fa dècades no ens crèiem la Transició, els fets ens donen la raó: la democràcia espanyola és una farsa. El fet que no veiessim mai cap judici de Nüremberg, cap procés de desnazificació, ens mostra que el franquisme, durant alguns anys, es va retirar de l’escena pública per mantenir-se discretament
El 1975 Joan Martínez Alier publicava a la revista Ruedo Ibérico un extensa crítica on rebatia amb exhaustivitat arguments de Juan José Linz, un dels grans intel·lectuals del franquisme. Linz, en un article acadèmic recollit en una compilació editada pel president fundador del PP Manuel Fraga, rebutjava de ple la caracterització del franquisme com a totalitarisme i