Estels communards sota un cel de maig, versos de Rimbaud encalcen la nit, les galàxies difuminades de la Plaça Catalunya s’allunyen amb la parsimònia de la velocitat de la llum. Recordes aquells antics gronxadors metàl·lics damunt la grava polsosa, els milers de pedretes que s’enduien sabatetes d’infant? No són ara, aquells antics vailets que acampen
Ho confesso. Malgrat els grans esforços per impedir-ho, m’estic il·lusionant. Porto més un munt d’anys denunciant allò que tothom comparteix a la Plaça Catalunya, el que he publicat al llarg dels darrers quinze anys, i ara veig que són desenes de milers que ho repeteixen. El sistema ha tingut un error fatal i cal reiniciar-lo.
A quina empresa votaràs diumenge? Mai tant pocs han fet tant mal a tants! El banquer bo és el banquer entre reixes! Enfront les galtes de porc, bacallà d’Islàndia! Una cambrera de Nova York té més drets que deu milions de grecs! Muntem entre tots un banc, a veure si ens rescaten! Els banquers aniran
Albert Camus afirmà un cop que “tot el que he après a la vida, ho he fet en un camp de futbol”. L’escriptor pied-noir, d’orígens familiars menorquins, tenia una gran capacitat per llegir l’ànima profunda de la condició humana. I certament, jo que també hi he jugat a aquest esport, potser podria afegir que “tot
Aquesta Setmana Santa vaig passar uns dies al sud, a la frontera entre Andalusia i Extremadura, per fer una mica de turisme i veure part de la meva extensa família política. Atès que el senyor Ryanair ens va cancel·lar el nostre vol a Sevilla, vaig decidir de travessar la Península Ibèrica en cotxe, aprofitar per
És ben curiós. Mentre ahir, en les imatges que els informatius emetien sobre el casament del príncep William d’Anglaterra, evocava el record de trenta anys abans del dels seus pares. Corria el juliol de 1981, i aquell dia ajudava el meu pare a fer regates i muntar la instal·lació elèctrica del pis que la tieta
Hem passat les darreres setmanes intoxicats per les revoltes del nord d’Àfrica. Els mitjans han centrat les seves càmeres a observar manifestacions i protestes. Els analistes ens han parlat a bastament del malestar juvenil articulat a partir de les xarxes socials, de la xacra de la corrupció, i de la demanda d’eleccions. Ens han barrejat
Nota: Article publicat a l’Avui-El Punt a l’edició del 14 de març. La publicació de l’estudi Valors tous en temps durs, elaborat per la Fundació Carulla, descriu acadèmicament allò que es constata a peu de carrer. L’individualisme, i fins a cert punt l’hedonisme, guanyen terreny a les concepcions col·lectives tradicionals. Com els coordinadors constaten, es
Bon principi marxista (de Groucho). De fet, al nostre país ja fa massa temps que la productivitat està vinculada als salaris. Com es crida al Nord d’Àfrica (i se silencia aquí), el problema és que els diners estan en les mans equivocades. No hi ha cosa més improductiva que els rics!
Tot i que habitualment em fumo un paquet mensual de Captain Black Gold de tabac de pipa (que equival a dues-tres cigarretes diàries) mai no comparteixo el meu fum a cap bar, restaurant o espai públic. Considero la pipa com un espai íntim, personal, solitari, sovint lligat a la lectura o l’escriptura, tot emulant, per
Nota: Article publicat a Barret picat La meva primera experiència com a professor universitari tingué lloc a la Patagònia. Pot semblar una extravagància exòtica i frívola, molt de l’estil de les que corren en l’exhibicionista espai de «españoles en el mundo», tanmateix, i potser amarat de les pròpies ganes de viure intensament una aventura acadèmica,
Nota: Article publicat aquesta setmana al Setmanari la Directa. Dinar de diumenge. Costellada d’antics companys d’un màster de direcció i administració d’empreses amb les respectives famílies. Un sociòleg podria parlar de classes mitjanes, encara que si ens limitéssim a les estadístiques caldria relativitzar l’anàlisi. Autònoms i assalariats que difícilment arriben als dos mil euros, i
La cascada de males notícies dels darrers mesos, els continus cops d’estat en aquesta mena de guerra de classes que estem patint (l’agressió dels rics contra tots nosaltres) m’havia impulsat a fer una cosa que mai havia sospitat que faria. Començar els diaris per la secció d’esports. No és que m’interessi molt, el futbol, l’atletisme
Tècnicament, sóc catòlic. Vaig ser batejat, vaig fer la comunió, em vaig confirmar i sempre treia unes notes fabuloses en religió. D’altra banda, sempre he sentit un interès especial per qüestions lligades a la religió i l’espiritualitat. Tanmateix, em considero un racionalista. Sense tenir la certesa absoluta, veig poc versemblant l’existència posterior a la mort,
Nota: Article publicat recentment a Barret Picat Dissabte passat vaig saber que era un malalt crònic. No fou cap doctor o infermera en cap hospital l’encarregat de comunicar la mala notícia. Com succeeix als polítics traïts, fou la ràdio l’encarregada d’informar-me, mentre arribava al quilòmetre deu de la meva sessió setmanal de running. Mentre suava