Estels communards
Estels communards sota un cel de maig, versos de Rimbaud encalcen la nit, les galàxies difuminades de la Plaça Catalunya s’allunyen amb la parsimònia de la velocitat de la llum. Recordes aquells antics gronxadors metàl·lics damunt la grava polsosa, els milers de pedretes que s’enduien sabatetes d’infant? No són ara, aquells antics vailets que acampen