Estocolm, 16 d’octubre de 1957. Poc després d’haver guanyat el premi Nobel de literatura, Albert Camus, participa d’una roda de premsa. En el context de la terrible guerra d’Algèria, entre la cruenta repressió militar de França i un FNL algerià que practica un terrorisme desbocat, amb bombes a restaurants, a tramvies, als carrers, un jove
Article publicat al núm. 47 de la revista Docència, monogràfic sobre laïcitat, juny de 2023 Els inicis medievals A Occident, religió i educació es troben estretament lligades a partir d’un origen comú. Poc després de la caiguda de Roma, durant l’alta edat mitjana els monestirs van ser l’espai on es va refugiar la cultura clàssica,
Enzo Traverso, Melancolía de iquierdas. Después de las utopías, Galaxia Gutemberg, Barcelona, 2019, 416 pp. Aquests darrers mesos estic descobrint Enzo Traverso. No puc dir que no fos desconegut, perquè ja havia llegit alguns textos acadèmics, articles i entrevistes. Tanmateix, sospito que només els llibres complets, quan l’autor s’enfronta a la necessitat de donar
Aquest mes ha aparegut la primera versió en català del Manifest de l’Anarquia, escrit per Anselme Bellegarrigue, un dels primers teòrics de l’anarquisme i publicat per primera vegada, en la seva versió original francesa, el 1850. La Federació Anarquista de Catalunya, que són els qui han traduït i publicat aquest document històric, em van demanar
Joan Garcia Oliver, anarquista de Reus, va morir sol, d’un infart, a casa seva, a Guadalajara, Mèxic, el 6 de juliol de 1980, amb 78 anys. Durant molts anys, no es va saber ni trobar la seva tomba fins que un estudiant català que hi feia una estada la va localitzar gràcies al registre del
Jordi Martí Font, Josep Llunas, la Tramontana i l’anarquia en català, Publicacions URV, Tarragona, 2022, 287. Per a la poca gent que ens hem dedicat a estudiar la història de l’anarquisme als Països Catalans, el nom de Llunas (Reus, 1852 – Barcelona, 1905 ens resulta més que familiar. De fet, és un dels principals actors
Ahir vaig saber la notícia que el meu col·lega i bon amic Claudio Venza va morir després de passar un darrer any en què la seva mala salut s’havia agreujat. Claudio Venza (Trieste, 1946 – 2022) va ser un dels millors coneixedors italians de l’anarquisme espanyol, professor durant molts anys de la Università degli Studi
Josep Pimentel, La maleta, Calumnia, Ciutat de Mallorca, 2022, 114 pp. Hi ha una tradició important d’editar autobiografies obreres entre el món llibertari. Aquesta és, sovint, el darrer servei que han fet antics militants anarquistes per preservar la memòria històrica, molt especialment dels episodis de la Revolució de 1936, la repressió i l’exili. Entitats com
El 1977 el sindicalista britànic Roger Charter publicava un informe comptable sobre la situació econòmica del moment al Regne Unit. I, tot fent referència al drama de Shakespeare Ricard III, el va titular Winter of discontent. L’informe va ser premonitori del que es va denominar exactament així: l’hivern del descontentament, un dels períodes més conflictius
Chris Ealham, La lluita per Barcelona. Classe, cultura i conflicte (1898-2936), Virus, Barcelona, 2022, 446 pp. Si hagués de definir quin és el llibre de la història de l’anarquisme català que més ha influït entre els historiadors durant aquest segle, no dubtaria a assenyalar aquest. Elaborat com a tesi doctoral a finals de la dècada
Aquest mes surt l’edició crítica de les memòries de Joan Garcia Oliver, El Eco de los Pasos en versió extractada, comentada, condensada i traduïda, per primera vegada al català. Ha estat un projecte amb el qual m’hi he estat dedicat intensament des de principis de 2020, fins la revisió final, cap a l’octubre de l’any passat.
Richard J. Evans, La lucha por el poder. Europa 1815-1914, Crítica, Barcelona, 2017, 1.024 pp. Aquests dies estic acabant la monumental història del segle XIX que fa poc ha publicat l’historiador britànic i professor de la Universitat de Cambridge Richard John Evans. I he de dir que m’he quedat impressionat. Sempre m’he quedat admirat
Fa escasses setmanes, i en un debat sobre el dèficit crònic sobre el finançament de Catalunya al Palau Robert, el president Jordi Pujol, un assistent més entre el públic, va demanar la paraula per rebatre algunes de les afirmacions que allà es deien. Com una figura emergida de les ombres, i no sense raó, venia a reivindicar el
Per a la memòria oficial, Salvador Seguí constitueix una excepció entre els noms propis de l’anarquisme. En un país –i una historiografia, la catalana, encara amarada de noucentisme– que s’ha esforçat per esborrar del mapa el moviment popular més important de la seva història i el moviment anarquista més important del món, Seguí resulta un
Piotr Kropotkin (1842-1921) és, sens dubte, una de les figures intel·lectuals de la cultura i la ciència europea del segle XIX. Geògraf, zoòleg, explorador, el sentit sobre la injustícia social el va convertir en un dels pensadors més crítics amb l’Estat i amb les formes de govern despòtics així com el capitalisme. Potser per això,