Del coronavirus, com del porc, La Moncloa pretén aprofitar-ho tot. En un exercici d’inconsciència sanitària ha fet servir el virus com a pretext per recentralitzar –amb conseqüències tràgiques–; ha cercat complicitats entre forces armades i policials; ha culminat amb èxit el procés definitiu de sucursalització del PSC; ha après a abusar de l’estat d’alarma per
L’actuació de la Conselleria d’Interior ahir mereix molts qualificatius, tot i que per ser generós i contingut, em limitaré a dos: incomprensible i inacceptable. Protegir provocadors violents, tot autoritzant la seva insultant presència, i reprimir durament la dignitat dels qui s’encaren amb el feixisme no entra en el que s’espera d’una policia democràtica. Si això
Malgrat que aquesta història fou tacada per un recent subproducte cinematogràfic, l’episodi de Leònides i els 300 espartans que es van enfrontar a l’exèrcit persa al pas de les Termòpiles ha estat una metàfora històrica de com un grup disciplinat, temerari i determinat és capaç de sacrificar-se col·lectivament per una causa superior, i convertir una
Com a historiador, sóc escassament procliu a les teories conspiratòries, encara que entenc que existeixen estrategues polítics que podrien emular els millors guionistes de House of Cards. Com a historiador, i visitant ocasional d’hemeroteques, sóc també d’aquells que consideren que sovint la transcendència històrica té més a veure en els detalls, en aquells aspectes que,
Efectivament, el 1930 la legalitat democràtica de l’Imperi Britànic va ésser violada per aquell fakir despullat, tal com va definir Churchill a aquell advocat indi anomenat Mahatma Gandhi. El fakir despullat considerava que haver de pagar un impost per la sal era injust, opressiu i humiliant. Ell, i milers més, van arribar a l’Oceà Índic
“Colau té la clau per fer decantar un gruix estratègic de catalans cap a la república catalana o vers la franquista monarquia espanyola del 26-J No és cap secret que estem vivint un dels moments polítics més intensos d’aquesta generació, i que en aquesta època d’efervescència i recomposició política es fan i desfan lideratges
Com a seriòfil, reconec que m’agrada Joc de Trons. Un col·lectiu de personatges que apareix és la Secta dels Pardals, un grup religiós que denuncia amb encert la corrupció moral i les desigualtats en el sí de la imaginària recreació medieval inspirada en l’obra de George R. R. Martin. La secta, emparada en certa espiritualitat
Els darrers dies han estat marcats per la tensió política. El capteniment, fins a cert punt infantil d’una part de la CUP, d’una banda, i certa irresponsabilitat de l’hiperventilat independentisme sentimental de l’altra, escalfen un ambient preelectoral. La qüestió del Banc Expropiat, ple de matisos, es pot interpretar com a una provocació orquestrada per sectors
Espero i desitjo que a les facultats de comunicació i periodisme s’ensenyi el deure moral d’escepticisme. Tot comunicador i tot ciutadà, per responsabilitat, ha d’acceptar que les aparences confonen. I que en el món de la política i des fenòmens socials, les casualitats no existeixen. Servidor de vostès, que prové del gremi dels historiadors, està
Tinc la impressió que la manifestació d’ahir en favor de la Desobediència no va tenir el ressò mediàtic que es mereixia. Més enllà de xifres i fotografies, més enllà del volàtil context polític i els càlculs electorals del nou circ del 26-J, el fet que uns quants milers de persones, bona part de càrrecs electes,
Els mitjans no se n’han fet gaire ressò, malgrat que una de les principals enfermèrides de l’any és el centenari de l’aixecament de Pasqua a Dublín, que assenyalà l’acceleració del procés d’independència irlandès culminat sis anys després. Els historiadors sabem que els processos d’independència són una constant històrica, ja des de l’edat antiga fins a
Sóc plenament conscient de la necessitat de refundació de Convergència. Una República Catalana necessita un partit d’ampli espectre en què tant el centre, com espais socialdemòcrates, com àmbits conservadors es trobin còmodes. Ho necessiten tant determinats sectors socials com el conjunt del país. Cal una força cohesionadora del país amb capacitat d’entesa amb una societat
Dissabte 8 de gener, mentre tot just es rumorejava la possibilitat d’un acord per establir el govern constituent, vaig llegir alguns tuits enginyosos. Un d’aquests explicava que la propera temporada de House of Cards, la millor ficció política protagonitzada per Kevin Spacey, es rodaria a Catalunya. Certament, després del pantà polític viscut entre la dècada
Aquest “procés” sembla una oportunitat irrepetible per als tuits enginyosos i per als aficionats a les metàfores. Aquest dissabte en llegia un que afirmava que la temporada vinent de ‘House of Cards’ es rodaria a Catalunya, i Enric Juliana assenyalava la capacitat dels periodistes italians de deixar-se sorprendre per les “acrobàcies” polítiques del nostre país. Jo mateix piulava que
Avui publico a El Punt Avui la meva opinió sobre el què cal fer a hores d’ara, amb el bloqueig de la situació política actual. Tot abusant d’aquesta recent addicció a les metàfores, aquest diumenge hem vist com la CUP més dogmàtica ha saltat del cavall abans de travessar les portes de Troia. Aquest és