Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

neoliberalisme

Innovació educativa? La democràcia no és cap joc

18 d'octubre de 2020

Si l’infern és empedrat de bones intencions, en educació aquestes darreres abunden massa, especialment a partir del que molts denominen “innovació”. Moltes de les seves propostes ja fa anys que estan en marxa i tenen resultats, més que limitats, preocupants. En pocs dies hem assistit a un parell de documentals emesos en prime time a

Llegir més

Decepció Fukuyama

11 de febrer de 2020

Aquesta setmana, en Vicent Partal va entrevistar Francis Fukuyama, considerat un dels pensadors més influents del segle passat. Com he llegit en altres entrevistes seves, el mediàtic politòleg nord-americà tracta de fintar les preguntes incòmodes rere un mur invisible de correcció política. Com a estrella del circuit de les conferències i els cursos en universitats

Llegir més

Entrevista a Nico Hirtt: Aquesta mena d’escola no ensenya a comprendre el món, sinó a adaptar-s’hi sense resistir.

4 de setembre de 2019

Nico Hirtt (Luxemburg, 1954) és professor, autor de diversos assaigs sobre educació i un dels màxims experts en competències bàsiques. És fundador i activista de diversos moviments d’educació crítica com ara l’Appel pour une école démocratique. XAVIER DIEZ: Des de fa alguns anys, la majoria de sistemes educatius adopten un sistema d’aprenentatge per competències. Quin

Llegir més

L’art de la guerra: la burocràcia a l’escola

2 de setembre de 2019

“Cansa als teus enemics mantenint-los ocupats i no deixant-los respirar” Sunzi. L’art de la guerra La frase que encapçala aquest article és un aforisme recollit a L’art de la guerra, una obra literària de la Xina antiga, redactat pels volts de l’any 500 abans de Crist pel pensador Sunzi i que, com el títol exposa,

Llegir més

L’escola, cada vegada més lluny

22 de desembre de 2018

Quotidianament, veig molts mestres i parlo amb ells. Des del trist consol que els meus trenta anys d’experiència docent en tots els nivells educatius m’ofereixen certa perspectiva històrica, es pot dir que he assistit a una llarga evolució de les institucions educatives, des de la precària construcció de la democràcia a la seva –en termes

Llegir més

La dissolució d’Europa

9 de març de 2018

Tots els professors d’història expliquen que Europa va néixer a l’antiga Grècia. Servidor de vostès, historiador contemporaneista amb certa predilecció per allò que en diuen “història immediata”, apostaria a què Europa haurà mort també a Grècia. Els diversos rescats financers, les terribles retallades que han empès milions de grecs a la misèria, l’austeritat imposada des

Llegir més

Vaga del 8 de març

8 de març de 2018

En el shakespearià drama de House of Cards, un Francis Underwood de ficció pronuncia una frase que supera Nietzchse, Freud i Débord plegats: “Tot té a veure amb el sexe; tret del sexe, que té a veure amb el poder”. La reflexió, lúcida, d’algun guionista, reflecteix amb fidelitat de què va el tema. L’evident discriminació de

Llegir més

Escola o barbàrie

17 d'agost de 2017

Carlos Fernández Líria; Olga García Fernández; Enrique Galindo Fernández; Escuela o barbàrie. Entre el neoliberalismo salvaje y el delirio de la izquierda. Akal, Barcelona, 2017, 432 pp. Que els debats educatius solen estar contaminats d’ideologia, no és cap secret. Ara bé, el que resulta desconcertant és el paper d’unes esquerres desconcertades ja fa dècades, que

Llegir més

Legalitzar la corrupció a l’escola

17 de maig de 2017

Una de les escasses paraules d’arrels catalanes que s’han estès en altres llengües és “nepotisme”.  Expliquen els historiadors que va córrer a la Roma de finals del segle XV a partir de la tendència del Papa Borja de col·locar els nebots (en realitat fills bastards) a la cúria i a les corts europees. Nepotisme seria

Llegir més

Eleccions franceses: les causes contra les conseqüències

28 d'abril de 2017

Els francesos tenen el defecte i la virtut d’intel·lectualitzar-ho tot. Les seves polèmiques, les seves revolucions, els moviments tectònics a l’interior de les seves fronteres posseeixen un to profètic que justifica l’atenció que hi dediquem i l’atracció que ens inspira qualsevol dels seus esdeveniments i debats. En termes més contemporanis, podríem dir que els francesos

Llegir més

L’enfonsament de l’esquerra

7 d'abril de 2017

La no-victòria de Geert Wilders en els darrers comicis holandesos tapà un fenomen potser més significatiu: l’enfonsament dels socialdemòcrates. Aquest no és un fenomen local, sinó global. Des de fa dècades, una de les forces que modelà l’Europa del benestar sorgida el 1945 no fa més que envellir de mala manera. S’entesten a demostrar-ho els

Llegir més

Comença l’era Trump

20 de gener de 2017

Una de les anècdotes que sobre la història m’agrada més repetir és la d’una entrevista que es va fer una vegada a un ministre xinès. Preguntat sobre la seva opinió sobre la Revolució Francesa, va contestar que encara no havia passat prou temps per valorar-ne l’impacte. Per a una nació ja existent a l’era de

Llegir més

Populismes?

24 de desembre de 2016

“Populisme” deu ser un dels termes més difícils de definir en ciència política. En els darrers anys, per sota de postveritat, és una de les paraules més de moda, amb la diferència que no es tracta d’un neologisme, sinó d’una vella categoria feta servir en diferents moments històrics. Periodistes i opinadors n’abusen a bastament, i

Llegir més