Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

Política nacional

Tribunals inquisitorials

22 d'abril de 2021

L’absència de bones notícies fa que qualsevol mínim gest per part d’una instància judicial espanyola generi, ingènuament, algunes descàrregues d’optimisme. És el que es veu entre alguns comentaristes quan el Constitucional ha ratificat la condemna de Turull amb dos vots particulars contraris (imagino que amagats rere alguns tecnicismes innocus). Això ha estat saludat com la

Llegir més

La banalització del “progressisme”

28 de febrer de 2021

Jèssica Albiach ho ha reiterat en els darrers dies: vet a Junts, i la CUP, allà al racó de pensar, vigilats que es portin bé. Que volen ressuscitar, al més pur estil la Núvia Cadàver, l’antic tripartit, aquella traumàtica experiència en què molts ens vam decebre sobre allò que prometia esdevenir un govern d’esquerres progressista.

Llegir més

Els contenidors i la ràbia

19 de febrer de 2021

És potser deformació d’historiador, tanmateix, mentre tothom recorda l’assassinat de Martin Luther King l’abril de 1968, pocs saben que el crim va anar seguit de quatre dies consecutius d’incidents d’una violència terrible a més de 200 ciutats arreu dels Estats Units. Només a Washington D.C. es van produir 14 morts i 7.600 detinguts. Es va

Llegir més

No hi ha alternativa a la independència

12 de febrer de 2021

Tal dia com avui, de 1974, el president del govern espanyol, Carlos Arias Navarro anunciava una tímida reforma política que incloïa la possibilitat de legalitzar associacions polítiques -que no partits-. Tot just el desembre anterior, l’almirall Carrero Blanco havia fet la seva celebrada ascensió als cels (encara hi ha una placa al carrer Claudio Coello

Llegir més

O Hásel, o el Borbó

8 de febrer de 2021

Avui els serveis de neteja, a instàncies de la Guàrdia Urbana, han esborrat una obra d’art urbà amb el rostre del monarca espanyol emèrit, envoltat de paraules que surten als raps de Pablo Hásel. Les presses, quan es tracta de l’autoritat, solen ser sospitoses, i molt especialment quan es percep un biaix diferencial entre la

Llegir més

Campanya sobre campanya

5 de febrer de 2021

Aquesta campanya electoral he decidit informar-me el mínim imprescindible i mossegar-me la llengua el màxim tolerable. Si en circumstàncies normals, les campanyes electorals solen ser espectacles lamentables, en la situació actual, de guerra bruta estatal, patètica recomposició dels partits borbònics i disputa per l’espai independentista així com aquest concurs entre les esquerres per reivindicar cert

Llegir més

Inici d’una campanya tan inútil com plebiscitària

29 de gener de 2021

El 14 de febrer votarem en unes eleccions que no vol ningú, convocades per qui no té legitimitat, en les pitjors circumstàncies possibles, per reemplaçar un parlament triat en unes eleccions il·legítimes. Potser hem normalitzat tant l’anormalitat que ja no ens sorprèn que tribunals compostos per administradors colonials, descendents dels inquisidors de la paupèrrima Castella,

Llegir més

El moviment llibertari i l’1 d’Octubre

23 de gener de 2021

El meu bon amic Jordi Martí i Font em demana que contesti a un qüestionari elaborat per un col·lega mexicà sobre el paper del moviment llibertari durant el Primer d’Octubre, per elaborar una anàlisi d’àmplia perspectiva sobre aquesta qüestió. Comparteixo les meves respostes en el post d’avui.   ¿Cuáles evaluaría usted como las principales contribuciones

Llegir més

La data de les eleccions

14 de gener de 2021

A hores d’ara -14 de gener- no està clar si ens convocaran a les urnes d’aquí tot just un mes. A títol personal, no m’atreveixo a considerar si és millor o no desplaçar-les a una altra data en la qual, hipotèticament, la situació sanitària seria menys complicada. En qualsevol cas, detecto un greu problema en

Llegir més

Arreu, la policia sembla un problema

11 de gener de 2021

Ho hem pogut veure en directe, i a més de sis mil quilòmetres de casa.  La irrupció al capitoli d’alguns milers –no massa– de manifestants blancs, pròxims al president, i sense dissimular una estètica de supremacisme blanc i feixisme, va comptar amb una permissivitat policial que contrasta amb la dura repressió exercida contra manifestants de colors o

Llegir més

El difícil binomi entre ètica i política

9 de desembre de 2020

En el seu testament polític, publicat el 2010, El món no se’n surt, l’historiador londinenc Tony Judt es queixava que, entre els més joves amb talent, pràcticament ningú no es decantava pel servei públic. A diferència de la generació de la postguerra mundial, en què el més brillant d’una generació traumatitzada va treballar a consciència

Llegir més

Matar (políticament) els pares

5 de desembre de 2020

La coincidència de dos llibres, el de Josep Sala i Cullell Generació Tap i la biografia novel·lada d’Alfons Quintà, de Jordi Amat, ens hauria de servir per reflexionar col·lectivament sobre l’essència i les estructures de poder a Catalunya. En el cas del professor gironí, rescata la tesi històricament recurrent que atribuiria l’absència d’oportunitats a l’existència

Llegir més

De falsos negacionistes i grans oportunistes

1 de novembre de 2020

No cal tenir grans dots profètiques per endevinar que no trigaríem a veure incidents pels carrers. Allò que s’ha viscut aquestes darreres nits a Barcelona i altres ciutats europees pot tenir diverses lectures, encara que cap que no fos previsible. D’’una banda un malestar que necessita expressar-se catàrquicament, una revenja contra la incompetència dels qui

Llegir més

Notes informals sobre la Diada 2020

11 de setembre de 2020

És obvi que aquesta és una Diada diferent en què les circumstàncies globals ens alliberen de la competitivitat amb el passat. Personalment, jo també em sento alleujat. He de confessar que m’incomoden les performances i el model de mobilitzacions impulsades per l’ANC, si bé admirables, em feien sentir una mica ridícul. Jo sóc així d’individualista.

Llegir més

No volia parlar de futbol

28 d'agost de 2020

No volia parlar de futbol en aquest bloc. Només ho he fet en comptades ocasions, perquè aquest sol ser un món massa apassionat i no precisament en una direcció excelsa. No ho he fet, perquè resulta massa fàcil caure en la banalitat. I tanmateix, de vegades toca parlar-hi, perquè ritus com aquests tenen més transcendència

Llegir més