Enzo Taverso, Revolución. Una historia intelectual. Akal, Madrid, 2022, 614 pp. No crec sorprendre ningú si afirmo que Enzo Traverso és un dels historiadors més influents de l’actualitat, i potser un dels que amb una visió global més podria comparar-se amb la tradició marxista de Hobsbawn o Thompson. Catedràtic de Cornell, autor de diversos
Josep Pimentel, La maleta, Calumnia, Ciutat de Mallorca, 2022, 114 pp. Hi ha una tradició important d’editar autobiografies obreres entre el món llibertari. Aquesta és, sovint, el darrer servei que han fet antics militants anarquistes per preservar la memòria històrica, molt especialment dels episodis de la Revolució de 1936, la repressió i l’exili. Entitats com
Jordi Roca Vernet i Núria Miquel Magrinyà, La bullanga de Barcelona. La ciutat en flames, Rosa dels Vents, Barcelona, 2021, 283 pp. Sobre la convulsa Catalunya del segle XIX tinc la impressió que la història és encara a mig escriure. O potser s’ha escrit molt i s’ha conegut poc. Els historiadors no estem exempts de
Hi ha una categoria en què Catalunya és líder mundial: la de les revolucions. Segons el poc sospitós de revolucionari, l’historiador Jaume Vicens Vives, Catalunya ha protagonitzat onze revolucions des de finals de l’edat mitjana. Aquesta circumstància no li resultava precisament simpàtica a un home que, quan tenia vint-i-sis anys va comprovar, aterrit, que no
Espanya és irreformable. Ja ho sé, aquesta informació és massa categòrica, i conté el determinisme que sempre he criticat. I tanmateix, aquesta no és una conclusió de circumstàncies, presa des de la immediatesa dels fets, sinó a partir de la meva deformació d’historiador. La setmana anterior, i concentrat en poques hores, van esdevenir-se un seguit
Em recordo prou bé. Tenia catorze anys i la professora de castellà ens va proposar de fer una exposició oral, d’uns deu minuts, sobre un tema de la nostra elecció. Entre la meva afició per Bob Dylan, els Rollings, Jim Morrison, Pink Foyd i altres músics de melenes, esperit rebel i estètica psicodèlica que tractava
M’ha arribat la notícia de la desaparició de Federico Arcos (Barcelona, 1920 – Toronto, 2015), un dels històrics militants llibertaris, antic revolucionari, fundador del grup d’afinitat “Els Quixots de l’Ideal”, combatent contra el feixisme a la guerra civil, en els rengles de la resistència francesa, en el maquis anarquista amb Ramon Vila (Caracremada), Sabaté i
Una de les principals crítiques llençades contra el moviment sobiranista té a veure amb una qüestió de la psicologia col·lectiva. Per als detractors del procés, els catalans hem perdut el món de vista, la nostra percepció de la realitat està profundament alterada, no som conscients de les dificultats, pràcticament insalvables, per fer realitat les nostres