Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

anarquisme

Josep Llunas i la Tramontana

3 de desembre de 2022

Jordi Martí Font, Josep Llunas, la Tramontana i l’anarquia en català, Publicacions URV, Tarragona, 2022, 287. Per a la poca gent que ens hem dedicat a estudiar la història de l’anarquisme als Països Catalans, el nom de Llunas (Reus, 1852 – Barcelona, 1905 ens resulta més que familiar. De fet, és un dels principals actors

Llegir més

Claudio Venza

1 de novembre de 2022

Ahir vaig saber la notícia que el meu col·lega i bon amic Claudio Venza va morir després de passar un darrer any en què la seva mala salut s’havia agreujat.  Claudio Venza (Trieste, 1946 – 2022) va ser un dels millors coneixedors italians de l’anarquisme espanyol, professor durant molts anys de la Università degli Studi

Llegir més

Memòria llibertària, de Ferran Aisa

19 d'agost de 2022

Ferran Aisa, Memoria libertaria, cultura y anarquismo, Calumnia, Ciutat de Mallorca, 2022, 269 pp.  Parlar de Ferran Aisa és parlar d’un dels historiadors i escriptors anarquistes vius més prolífics i interessants. Amb la seva condició teòrica d’autodidacta, encara que amb les seves formes acadèmiques i rigorosos, al més pur estil d’uns historiadors militants dedicats i

Llegir més

Biografies llibertàries

8 d'agost de 2022

Josep Pimentel, La maleta, Calumnia, Ciutat de Mallorca, 2022, 114 pp.  Hi ha una tradició important d’editar autobiografies obreres entre el món llibertari. Aquesta és, sovint, el darrer servei que han fet antics militants anarquistes per preservar la memòria històrica, molt especialment dels episodis de la Revolució de 1936, la repressió i l’exili. Entitats com

Llegir més

La lluita per Barcelona, de Chris Ealham

4 de juliol de 2022

Chris Ealham, La lluita per Barcelona. Classe, cultura i conflicte (1898-2936), Virus, Barcelona, 2022, 446 pp. Si hagués de definir quin és el llibre de la història de l’anarquisme català que més ha influït entre els historiadors durant aquest segle, no dubtaria a assenyalar aquest. Elaborat com a tesi doctoral a finals de la dècada

Llegir més

La innovació educativa: com narcotitzar a tota una generació que volen passiva

9 d'abril de 2022

Ani Pérez Rueda, Las falsas alternativas. Pedagogia libertaria y nueva educación, Virus, Barcelona, 2022, 287 pp.  Les vagues docents del mes de març han propiciat un dany col·lateral inesperat: s’ha punxat, potser definitivament, les bombolles de l’anomenada “innovació educativa”. Les crítiques contra la Fundació Bofill, les denúncies a les xarxes socials per les pràctiques sectàries

Llegir més

El tango de Dien Bien Phu

13 de març de 2022

David Castillo, El tango de Dien Bien Phu, Edicions 62, Barcelona, 2020, 288 pp. Dani Cajal és un dels personatges que mereix el reconeixement de la condició dels principals habitants literaris de Barcelona. Com Pepe Carvalho, com el Pijoaparte, és un desclassat, un individu fora del seu espai i el seu temps en una ciutat que

Llegir més

Nosaltres, els sense nom

19 de gener de 2022

Aquest mes surt l’edició crítica de les memòries de Joan Garcia Oliver, El Eco de los Pasos en versió extractada, comentada, condensada i traduïda, per primera vegada al català. Ha estat un projecte amb el qual m’hi he estat dedicat intensament des de principis de 2020, fins la revisió final, cap a l’octubre de l’any passat.

Llegir més

Educació sentimental

21 de desembre de 2021

En la meva tesi doctoral, dedicada al món cultural i intel·lectual del món llibertari del primer terç del segle XX a Catalunya, una de les qüestions que més em va cridar l’atenció va ser l’enunciat “Amor Lliure”. Des de col·laboracions dels lectors, fins a tractats filosòfics, passant per una interessantíssima novel·lística de fulletó, molts anarquistes

Llegir més

Neoliberalisme disfressat de progressisme educatiu

21 d'octubre de 2021

La recent tesi doctoral d’Ani Pérez sobre la relació entre pedagogies aparentment progressistes i neoliberalisme, així com les diverses entrevistes que li han fet, ha sacsejat el món educatiu. Podria semblar un incendi més de twitter, en què, desaparegut tot debat sobre model d’educació en l’àmbit públic, el malestar s’expressa a les xarxes de manera

Llegir més

Salvador Seguí, el més desconegut dels anarquistes coneguts

27 de setembre de 2021

Per a la memòria oficial, Salvador Seguí constitueix una excepció entre els noms propis de l’anarquisme. En un país –i una historiografia, la catalana, encara amarada de noucentisme– que s’ha esforçat per esborrar del mapa el moviment popular més important de la seva història i el moviment anarquista més important del món, Seguí resulta un

Llegir més

Memòries d’un revolucionari, de Piotr Kropotkin

11 de juliol de 2021

Piotr Kropotkin (1842-1921) és, sens dubte, una de les figures intel·lectuals de la cultura i la ciència europea del segle XIX. Geògraf, zoòleg, explorador, el sentit sobre la injustícia social el va convertir en un dels pensadors més crítics amb l’Estat i amb les formes de govern despòtics així com el capitalisme. Potser per això,

Llegir més

El suport mutu, un clàssic imprescindible

2 de maig de 2021

Piotr Kropotkin, El suport mutu. Un factor d’evolució. Traducció Alba Padrós. Virus, Barcelona, 2021, 381 pp. Per qualsevol que espigolés per les biblioteques llibertàries anteriors al 36, o entre els títols que editaven una vegada i altra revistes anarquistes, no hi podia faltar Kropotkin (1842-1921), de qui fa poc vam celebrar el centenari de la

Llegir més

Com un catecisme llibertari

8 de març de 2021

Estudios, la revista anarquista, editada a València durant la dècada de 1920, va cisellar un dels millors lemes del moviment llibertari: “a la revolució per la cultura!”. L’enunciat resumeix a la perfecció el projecte de transformació radical d’una societat injusta vers un horitzó d’esperança. Com en tot corrent ideològic fill de la il·lustració, la fe

Llegir més

El moviment llibertari i l’1 d’Octubre

23 de gener de 2021

El meu bon amic Jordi Martí i Font em demana que contesti a un qüestionari elaborat per un col·lega mexicà sobre el paper del moviment llibertari durant el Primer d’Octubre, per elaborar una anàlisi d’àmplia perspectiva sobre aquesta qüestió. Comparteixo les meves respostes en el post d’avui.   ¿Cuáles evaluaría usted como las principales contribuciones

Llegir més