Aquest mes ha aparegut la primera versió en català del Manifest de l’Anarquia, escrit per Anselme Bellegarrigue, un dels primers teòrics de l’anarquisme i publicat per primera vegada, en la seva versió original francesa, el 1850. La Federació Anarquista de Catalunya, que són els qui han traduït i publicat aquest document històric, em van demanar
Joan Garcia Oliver, anarquista de Reus, va morir sol, d’un infart, a casa seva, a Guadalajara, Mèxic, el 6 de juliol de 1980, amb 78 anys. Durant molts anys, no es va saber ni trobar la seva tomba fins que un estudiant català que hi feia una estada la va localitzar gràcies al registre del
Jordi Martí Font, Josep Llunas, la Tramontana i l’anarquia en català, Publicacions URV, Tarragona, 2022, 287. Per a la poca gent que ens hem dedicat a estudiar la història de l’anarquisme als Països Catalans, el nom de Llunas (Reus, 1852 – Barcelona, 1905 ens resulta més que familiar. De fet, és un dels principals actors
Ahir vaig saber la notícia que el meu col·lega i bon amic Claudio Venza va morir després de passar un darrer any en què la seva mala salut s’havia agreujat. Claudio Venza (Trieste, 1946 – 2022) va ser un dels millors coneixedors italians de l’anarquisme espanyol, professor durant molts anys de la Università degli Studi
Ferran Aisa, Memoria libertaria, cultura y anarquismo, Calumnia, Ciutat de Mallorca, 2022, 269 pp. Parlar de Ferran Aisa és parlar d’un dels historiadors i escriptors anarquistes vius més prolífics i interessants. Amb la seva condició teòrica d’autodidacta, encara que amb les seves formes acadèmiques i rigorosos, al més pur estil d’uns historiadors militants dedicats i
Josep Pimentel, La maleta, Calumnia, Ciutat de Mallorca, 2022, 114 pp. Hi ha una tradició important d’editar autobiografies obreres entre el món llibertari. Aquesta és, sovint, el darrer servei que han fet antics militants anarquistes per preservar la memòria històrica, molt especialment dels episodis de la Revolució de 1936, la repressió i l’exili. Entitats com
Chris Ealham, La lluita per Barcelona. Classe, cultura i conflicte (1898-2936), Virus, Barcelona, 2022, 446 pp. Si hagués de definir quin és el llibre de la història de l’anarquisme català que més ha influït entre els historiadors durant aquest segle, no dubtaria a assenyalar aquest. Elaborat com a tesi doctoral a finals de la dècada
Ani Pérez Rueda, Las falsas alternativas. Pedagogia libertaria y nueva educación, Virus, Barcelona, 2022, 287 pp. Les vagues docents del mes de març han propiciat un dany col·lateral inesperat: s’ha punxat, potser definitivament, les bombolles de l’anomenada “innovació educativa”. Les crítiques contra la Fundació Bofill, les denúncies a les xarxes socials per les pràctiques sectàries
David Castillo, El tango de Dien Bien Phu, Edicions 62, Barcelona, 2020, 288 pp. Dani Cajal és un dels personatges que mereix el reconeixement de la condició dels principals habitants literaris de Barcelona. Com Pepe Carvalho, com el Pijoaparte, és un desclassat, un individu fora del seu espai i el seu temps en una ciutat que
Aquest mes surt l’edició crítica de les memòries de Joan Garcia Oliver, El Eco de los Pasos en versió extractada, comentada, condensada i traduïda, per primera vegada al català. Ha estat un projecte amb el qual m’hi he estat dedicat intensament des de principis de 2020, fins la revisió final, cap a l’octubre de l’any passat.
En la meva tesi doctoral, dedicada al món cultural i intel·lectual del món llibertari del primer terç del segle XX a Catalunya, una de les qüestions que més em va cridar l’atenció va ser l’enunciat “Amor Lliure”. Des de col·laboracions dels lectors, fins a tractats filosòfics, passant per una interessantíssima novel·lística de fulletó, molts anarquistes
La recent tesi doctoral d’Ani Pérez sobre la relació entre pedagogies aparentment progressistes i neoliberalisme, així com les diverses entrevistes que li han fet, ha sacsejat el món educatiu. Podria semblar un incendi més de twitter, en què, desaparegut tot debat sobre model d’educació en l’àmbit públic, el malestar s’expressa a les xarxes de manera
Per a la memòria oficial, Salvador Seguí constitueix una excepció entre els noms propis de l’anarquisme. En un país –i una historiografia, la catalana, encara amarada de noucentisme– que s’ha esforçat per esborrar del mapa el moviment popular més important de la seva història i el moviment anarquista més important del món, Seguí resulta un
Piotr Kropotkin (1842-1921) és, sens dubte, una de les figures intel·lectuals de la cultura i la ciència europea del segle XIX. Geògraf, zoòleg, explorador, el sentit sobre la injustícia social el va convertir en un dels pensadors més crítics amb l’Estat i amb les formes de govern despòtics així com el capitalisme. Potser per això,
Piotr Kropotkin, El suport mutu. Un factor d’evolució. Traducció Alba Padrós. Virus, Barcelona, 2021, 381 pp. Per qualsevol que espigolés per les biblioteques llibertàries anteriors al 36, o entre els títols que editaven una vegada i altra revistes anarquistes, no hi podia faltar Kropotkin (1842-1921), de qui fa poc vam celebrar el centenari de la