Aquesta setmana, en Vicent Partal va entrevistar Francis Fukuyama, considerat un dels pensadors més influents del segle passat. Com he llegit en altres entrevistes seves, el mediàtic politòleg nord-americà tracta de fintar les preguntes incòmodes rere un mur invisible de correcció política. Com a estrella del circuit de les conferències i els cursos en universitats
Ramon Cotarelo, Extramuros. Cataluña y la izquierda española, Tirant, València, 2019, 175 pp. El circ muntat al voltat de tota discussió sobre independentisme, les tertúlies caòtiques fonamentades en rings de fang a càrrec d’indocumentats, l’ADN inquisitorial que caracteritza bona part d’una intel·lectualitat espanyola addicta al gregarisme, i per la nostra banda, certa tendència a l’exageració
Diumenge passat vaig publicar a Diario 16, i amb ànims de pedagogia històrica al públic no català, aquest article extens contra la naturalesa dels atacs al republicanisme del nostre país. L’enllaç original el trobereu aquí. Se ha convertido en lugar común establecer un retrato de los catalanes como “supremacistas”. Se trata de un fenómeno relacionado
Comparteixo aquí l’article acadèmic que acabo de publicar en el darrer article de la revista Mirmanda Crònica d’una ruptura política El darrer franquisme va consistir a mantenir el nivell de corrupció política i moral que caracteritzava el règim tot provant de mantenir alhora un aspecte més presentable cara a l’exterior. De fet, la gran obsessió
Un dels textos més influents d’aquest inici de segle és, sens dubte Nacionalisme Banal, llibre del psicòleg social Michael Billig, publicat el 1995, i que fou traduït al català per Afers el 2006. L’autor britànic estableix aquest concepte per definir totes aquelles pràctiques, creences, actituds i comportaments col·lectius, que assumeixen el nacionalisme del seu respectiu
Nota: Article que m’han publicat a Diario 16 dilluns passat. El quinto episodio de la tercera temporada de la serie británica Black Mirror, Men Against Fire podría servir como la mejor metáfora a la hora de comprender la manipulación mediática y operación de guerra sucia para administrar el conflicto catalán. Para quien no lo haya
Al llarg de la dècada de 1990 es van posar de moda les idees de Benedict Anderson sobre les «comunitats imaginades». Aquest concepte tractava d’interpretar el nacionalisme a partir de la identificació d’un individu respecte una col·lectivitat amb qui compartia imaginari. Malgrat que dues persones no arribessin mai a contactar, es reconeixen en base a
Ferran Archilés (Ed.) Inventar la nació. Cultura i discursos nacionals a l’Espanya contemporània. Afers, Catarroja, 2017, 358 pp. En els sempre polèmics debats sobre la qüestió nacional, la dècada de 1990 semblava marcada per les tesis de Benedict Anderson sobre La nació imaginada, segons la qual l’existència de les nacions com a categoria social es vincularia a una identificació
De vegades sembla com si l’eclosió del republicanisme català hagués propiciat alguna mena de desequilibri còsmic capaç d’invocar els fantasmes del franquisme, i el país se’ns hagués omplert de zombis carregats amb cúters i tenalles a la infatigable recerca de llaços grocs i pancartes on es reclama llibertat. O com si el desinhibit independentisme de,
És sabut que les comparacions històriques les carrega el diable, i que en tota discussió política, els anacronismes serveixen com a pots de fum per confondre l’adversari. L’encomiable tasca intel·lectual del president Quim Torra no escapa al linxament públic de la trinxera mediàtica espanyola pels seus escrits sobre un període com el republicà. Qui ens
Una de les enfermèrides que han passat desapercebudes aquesta setmana ha estat el vuitanta aniversari dels pitjors bombardejos que va patir Barcelona el 16, 17 i 18 de març de 1938. Amb desenes d’incursions de l’aviació italiana, especialment nocturna, va causar entre 1.000 i 1.300 morts i va causar terribles destruccions a la ciutat, en
En els debats sobre la qüestió de la independència, bona part dels qui veuen amb reticències la ruptura amb l’estat tracten de retreure l’escassa concreció que sobre el model resultant d’una República Catalana. Aquesta és una consideració més que justificada. A més, entre els partits independentistes, especialment els més vinculats a Junts x Sí, s’ha
Un dels èxits del nacionalisme espanyol ha estat invisibilitzar-se, saber passar desapercebut, reinventar-se després de les exaltacions franquistes. Una de les funcions d’aquest nacionalisme banal que sembla el paradigma d’allò formulat per Michael Billig és combatre la dissidència, o potser més apropiadament hauríem d’anomenar, si tenim en compte el caràcter sagrat i religiós del fenomen,
Una de les paradoxes a les quals assistim és que les crítiques més agressives contra el nacionalisme provenen dels nacionalistes! En el debat Espanya-Catalunya els adversaris de l’autodeterminació fan servir l’artifici dialèctic de presentar-se com a no nacionalistes, amb la intenció de desautoritzar la independència. Als mitjans espanyols, la mediocritat del debat al voltant de la
Mentre en documento per preparar una conferència sobre la construcció de la identitat nacional a l’era contemporània, em trobo un nom que no havia sentit mai a parlar i que la vikipèdia espanyola tracta com a un dels nous teòrics al voltant de la nació. Es diu Roberto Augusto i és conegut per publicar un