Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Arxiu de la categoria: Els contorns del xiprer

Delta

S’aboca el sol als arrossars quan la llum hi ensopega.

Descansen, sense veu encara, a les mans les paraules.

Amb una lluïssor de paradís rovellada estranyes aus se m’atansen.

Breu com una alenada la felicitat ocupa els obscurs àmbits de la meva estança.

En silenci hi reposa la mirada.

Tresor

Veia MAR ADENTRO i no podia deixar de pensar en la iaia Leonor. D’aquí a pocs dies farà setze anys que, després de passar molt de temps asseguda a una cadira de rodes, va morir. Petita i menuda com era, sense cap ombra d’hipocresia, i amb el fil de veu que encara li quedava ens demanava quan s’atrevia: "Doneu-me una cordeta…" Va ensenyar-nos tantes coses. Quan finalment va morir, els seus llavis i tot el seu rostre van dibuixar un somriure tan ple de bondat que aquell dia vaig començar a perdre-li la por a la mort. La seva memòria és al meu tresor.