Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Delta

S’aboca el sol als arrossars quan la llum hi ensopega.

Descansen, sense veu encara, a les mans les paraules.

Amb una lluïssor de paradís rovellada estranyes aus se m’atansen.

Breu com una alenada la felicitat ocupa els obscurs àmbits de la meva estança.

En silenci hi reposa la mirada.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.