Publicat el 1 d'agost de 2021

Revolta a Ahwaz, una nació sense estat ni aigua potable

El règim iranià ha deixat a les fosques àmplies zones de la ciutat d’Ahwaz per dificultar les protestes que fa deu dies que duren a la capital de la província del Khuzestan. També ha dificultat l’accés a Internet. A Iran, la foscor literal i metafòrica, la informativa, és una eina de repressió. Així, les autoritats iranianes tallen l’accés a la llum i la xarxa per silenciar el poble cada cop que protesta. En aquesta ocasió, el poble reclama el restabliment d’un altre subministrament molt més important: l’aigua.

Els habitants d’aquesta regió d’Iran, que són majoritàriament àrabs protesten per la mala gestió de l’aigua i pels talls que pateixen des de mitjan juliol. Encara que no ho sembli, el problema té més a veure amb qüestions polítiques que meteorològiques. Un percentatge molt important de la població d’aquesta província és àrab i denuncia que està sotmesa a discriminació constant per part de les autoritats perses.

Els àrabs són una minoria molesta pel règim perquè el Khuzestan, a la que els àrabs anomenen Ahwaz, és la més rica d’Iran en recursos naturals, amb el 80% de les reserves terrestres i el 57% de totes les reserves de petroli del país. La província està situada sobre un mar de petroli, però és la més miserable del país en termes de nivell de vida.

El govern fa tot allò que és a les seves mans per a discriminar els àrabs de la regió, que registra les pitjors dades d’atur i de fracàs escolar i és una de les tres amb més analfabetisme. Per això, en part perquè Teheran no es preocupa pel benestar dels àrabs, i en part perquè clarament perpetra polítiques dirigides a perjudicar-los, han deixat la regió sense aigua. En aquest context, als àrabs no tenen cap altra alternativa que protestar, exigir aigua, o demanar-la, o suplicar al govern que els en faci arribar.

El dia 15, milers d’àrabs van prendre els carrers d’Ahwaz per a protestar per la manca crònica d’aigua que pateix la província. Les forces de seguretat van respondre amb contundència: 12 morts en set ciutats i més de 100 detinguts. Les manifestacions de seguida s’han estès  a diverses ciutats del Khuzestan.

Pel que fa a la reacció internacional, a nivell polític només han condemnat la repressió alguns congressistes nord-americans i l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans. Michelle Bachelet ha instat les autoritats iranianes a solucionar els problemes de manca d’aigua en comptes de reprimir els manifestants. Com era d’esperar, la crida no ha tingut cap mena de ressò mediàtic ni ha estat capaç d’alterar el més mínim els plans repressius de les autoritats de Teheran.

Pel que fa als mitjans de comunicació, Reuters ha fet d’altaveu d’Ali Khameneí, i ha difós per tot el món que el líder suprem iranià ha ordenat solucionar el problema de l’aigua. Per la seva banda, alguns mitjans de referència diuen que el problema de l’aigua a Ahwaz es deu “al canvi climàtic i la mala gestió del govern”. Així descriuen alguns dels diaris més populars del món la repressió sistemàtica, els crims contra el medi ambient i les polítiques dirigides a aniquilar una minoria nacional.

Altres mitjans especialitzats en afers de la regió, es limiten a parlar de la sequera i la lluita per la democratització del país. No sé si no coneixen el Pròxim Orient o ho fan expressament, però obvien la part més important de la història: les autoritats iranianes discriminen els àrabs amb l’objectiu de fer desaparèixer la seva presència d’Iran. Per exemple, el darrer article de Middle East Eye sobre el tema té més de 1.300 paraules, però no menciona ni una sola vegada la paraula “àrab”.

Algunes mostres de solidaritat per tot Iran

No és la primera vegada que els àrabs d’Iran prenen els carrers, expressen el seu malestar sense por a les represàlies i s’enfronten a les forces de seguretat. Però aquesta onada de protestes no és com les anteriors. Pocs dies després dels primers incidents a Ahwaz, s’han registrat diverses mostres de solidaritat amb els àrabs més enllà de la província.

Una mica més al nord, nombroses unitats de policia antidisturbis s’han desplaçat a la capital de la província de Lorestan per aturar les manifestacions que ja han deixat 4 morts. En una tercera regió perifèrica de l’Iran, a l’Azerbaidjan, els àzeris s’han manifestat a la seva capital en suport al poble àrab d’Ahwaz. Poques hores després de les primeres protestes, les forces de seguretat van prendre els carrers de Tabriz.

Pel que fa aL racó nord-oriental, al Khurasan es va aplegar gent al carrer que va acabar corejant “no volem la república islàmica”. A Teheran també han estat detinguts tres homes per a expressar a Instagram el seu suport a les protestes.

Mentrestant, en l’altre extrem del país, desenes de vehicles de Exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica, coneguda com a IRGC per les seves sigles en anglès, i d’altres cossos de seguretat, han arribat a la base de l’IRGC a la capital de la província Sistan i Balutxistan en previsió de protestes en aquesta regió habitada pel poble balutxi.

En aquesta regió no s’han registrat manifestacions de suport a l’Ahwaz, però el Balutxistan, que està dividit entre tres estats: Iran, Pakistan i Afganistan, és escenari des de fa dècades d’una insurgència armada contra el poder central. A més, el febrer de 2021 es van convocar diverses vagues i enfrontaments amb la policia. Els balutxis tenen llengua pròpia i, a diferència dels perses, són majoritàriament musulmans sunnites.

Fora d’Iran, s’han convocat manifestacions de suport a Ahwaz a Londres, davant de la residència del primer ministre, o al Parlament dels Països Baixos. Mentre que a Alemanya, s’han fet pintades en seus de de centres islàmics finançats per Iran.

Les protestes de solidaritat amb els àrabs s’han estès a diverses regions, això és nou. Però han estat poques, petites i la policia les ha pogut controlar o reprimir amb facilitat. Per això, res no sembla que hagi de canviar i la població àrab originària de la regió continuarà patint tots els inconvenients de l’extracció i la crema de combustible i la destrucció massiva dels palmerars perpetrada per les autoritats. És a dir, la contaminació de l’aigua, la foscor constant a causa dels núvols de fum que cobreixen la regió o les tempestes de sorra i la calor extrema provocades per la desertització. En aquest context, els talls d’aigua, la desviació de rius cap a províncies perses, la destrucció dels aiguamolls que durant segles han estat fonts de recursos i de vida a Ahwaz, aboquen la regió i la gent que l’habita, literalment, a la mort.

Llegiu sobre la delicada situació de la província i els greus problemes mediambientals que l’amenacen a l’article:

Ahwaz, una nació sense estat ni aigua potable

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de arabislam, Iran, | s'ha etiquetat en , , per arabislam | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent