Amb motiu de la fi del ramadà, recupero dos articles breus signats des de Kuwait que descriuen, en quatre pinzellades, l’ambient de recolliment i espiritualitat que es respira cada any per aquestes dates al món islàmic.
Resten dos dies perquè finalitzi el mes islàmic de ramadà, l’aspecte més conegut del qual és el dejuni que realitzen els musulmans des de l’alba fins la posta de sol. Dos dels elements més presents durant aquest mes a les llars dels països islàmics són l’àpat del vespre, amb el que trenquen el dejuni, o iftar, i la televisió, davant la qual els musulmans passen hores i hores mentre mengen, es troben amb la família i els veïns o fan el ressopó.
Per això, se m’ha acudit que una bona manera d’acomiadar-nos del ramadà és mostrar-vos alguns anuncis de televisió relacionats amb l’iftar i els àpats familiars que aquests dies s’han pogut veure a les televisions del Pròxim Orient. Els comercials acostumen a ser de dos tipus: els que ens traslladen missatges de fraternitat i germanor, i els d’humor. Del segon grup n’hi ha molts, com aquest d’una cadena de restaurants:
En general, trobo que els mitjans de comunicació occidentals parlen poc de les situacions d’abusos dels Drets Humans quan les víctimes són cristianes pel fet de ser-ho. Per això he trobat especialment interessant el programa 30 minuts de TV3 d’aquesta setmana (17/07/2011). S’hi ha emès un reportatge produït per Babel Films titulat “La llei negra” sobre l’ús i l’abús que es fa al Pakistan de la Llei de la blasfèmia.
Es tracta d’una llei que permet l’empresonament i l’execució sense proves de qualsevol persona. I s’acostuma a aplicar a cristians que han tingut la mala sort de caure malament a algun veí que s’ha presentat a comissaria dient que el cristià en qüestió ha blasfemat. Amb aquesta simple declaració n’hi ha prou per enviar qualsevol pakistanès a la forca.
Els motius d’aquesta situació d’extrema violència i odi interreligiós són diversos. Però en destaca un de polític que durant la segona meitat del segle XX va donar ales als grups més radicals. A continuació us transcric el text íntegre d’un reportatge que vaig publicar fa un temps a l’Avui que descriu com els dirigents del país han usat els grups islamistes violents com a forces de xoc contra opositors, dissidents i minories.
Una dona saudita, cansada que el seu marit estigui més per la feina que per ella, decideix casar-se per segona vegada. Tot seguit, i com a conseqüència d’un tracte amb un amic, pren un tercer espòs. Poc després, la dona està tant avorrida dels tres marits saudites, que decideix casar-se per quarta vegada. Aquest cop amb un jove sirià que aporti a la llar i la vida conjugal una mica d’energia i d’exotisme.
La dona, no prou contenta amb els quatre esposos, un bon dia els anuncia que es casarà per cinquena vegada. Per a poder-ho fer, ha de desfer-se d’un dels marits. Proposa que els quatre s’ho juguin a sorts, i el que perd marxa.
مشروع ليلى Maixruu Leila (Projecte de nit o Projecte de Leila -si és un nom de noia-) és una banda de pop formada a Beirut el 2008 que ha estat capaç de sorprendre’ns per les seves bones cançons i per exercir, sense cap mena de complexos, el seu dret a cantar sobre allò que els ve de gust en cada moment.
Un dels temes que tracten en el seu primer disc és el de l’amor entre dos homes. La cançó en qüestió es diu شم الياسمين Olora el Gessamí, i juga amb l’ambigüitat de la poesia tradicional àrab, en la qual els autors fan ús dels pronoms personals masculins per a referir-se a l’estimada. Això, fins que el protagonista de la història reconeix que voldria ser la dóna de l’altre home.
A més, el cantant del grup, Hamed Sinno, molt probablement és el primer cantant libanès que públicament s’ha declarat homosexual. Ell mateix diu que “algú ho havia de fer”. A Hamed tampoc no li va fer res mostrar amb gran ostentació la bandera de l’arc de Sant Martí durant el seu primer gran concert, al Festival Internacional de Biblos de 2010. Es rumoreja que l’aleshores primer ministre, Saad Hariri, va assistir-hi, però va marxar a la mitja hora no gaire content amb les lletres del grup.
A continuació trobareu l’enllaç per escoltar aquesta cançó i un altre dels seus èxits: Fasateen.
Al·lahu akbar (himne de Líbia des de 1969)
http://www.youtube.com/watch?v=AYNwZOSxjsA?rel=0
Líbia, Líbia, Líbia (himne de la monarquia Líbia de 1951 a 1969, i, des
d’aleshores, dels opositors a Gaddafi)
Autor: Jordi Llaonart
Imatge: Pasqua a la Catedral Mariamita Damasc, seu de l’Església Ortodoxa Grega d’Antioquia.
Com cada any per aquestes dates dediquem unes línies a la minvant comunitat cristiana del Pròxim Orient, a una comunitat desgraciada que ens suplica una solidaritat que no estem disposats a oferir-los. Sobretot els cristians de països com Síria, on els islamistes sunnites disposen de l’ajut econòmic de Turquia i els països del golf Pèrsic, i els xiïtes compten amb el suport logístic d’Iran. Suposem que el dia que la guerra s’acabi, es posarà fi al suplici dels refugiats. Però el camí a la deriva, a l’extinció d’algunes cultures mil·lenàries del Pròxim Orient no té remei.
A continuació podeu veure un recull de vídeos que mostren les processons de Setmana Santa a Damasc. N’hi he afegit tres enregistrats a Latakia, Hama i Jerusalem perquè m’han cridat l’atenció o perquè fan referència a la guerra. (actualitzat el 13/04/2017)
Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?
Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.
Vídeo enregistrat el 2009 amb un recull de les processons de Setmana Santa al barri de Bab Tuma, a Damasc, des de Dijous Sant fins a Dilluns de Pasqua
http://www.youtube.com/watch?v=Fl5hBr62J_U?rel=0
Breu vídeo sobre el dilluns de Pasqua. d’AJ+ (Al Jazira)
http://www.youtube.com/watch?v=lc-lMBnZFHw?rel=0
Diumenge de Pasqua de 2016 a Damasc. La processó comença amb la interpretació de l’himne nacional
http://www.youtube.com/watch?v=TYng-mOnIug?rel=0
Peculiar celebració del diumenge de Pasqua de 2010 a la ciutat siriana de Latakia
http://www.youtube.com/watch?v=Z1aQKTqVpeY?rel=0
PROPAGANDA DE GUERRA EN EL CONTEXT DE LA PASQUA
Vídeo del canal de notícies sirià Alikhbaria Syria
http://www.youtube.com/watch?v=7PL2_4MNKpo?rel=0El senyor calb amb ulleres que apareix en el minut 1:10 diu que “sense l’exèrcit no tenim protecció”. La peça està clarament enfocada a defensar la posició del govern, però els que heu vingut a alguna de les meves xerrades sabreu posar aquest comentari en context.
Divendres Sant al Sant Sepulcre de Jerusalem
http://www.youtube.com/watch?v=sakz3OYrWJ4?rel=0Mentre esperen que es produeixi el miracle del foc la matinada de Dissabte Sant (allò que abans era el Dissabte de Glòria), grups de cristians coregen eslògans favorables al règim sirià
Peculiar felicitació de Pasqua
http://www.youtube.com/watch?v=joaMH9VV21s?rel=0En un mur de la ciutat de Hama, l’any 2012 una musulmana contrària al règim de Baixar al-Assad pinta en el mur “Germà cristià: defensaré la teva creu amb la meva sang. Bona Pasqua”. Certament, aquesta noia sabia com n’era d’important evitar l’enfrontament sectari.
Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
Podeu deixar els vostres comentaris en aquesta mateixa pàgina (una mica més avall i no cal que hi poseu l’e-mail si no voleu), o en el nostre Facebook.
Totes les opinions són benvingudes.
_______________________________________________________________
Articles relacionats:
 El més llegit |
 Articles per categoria |
 Què és l’Estat Islàmic i què passa a l’Iraq i Síria |
 Per entendre l’Iraq |