a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

a cop calent

General
No fa gaire, la meva filla em va fer a mans aquest poema, és d’un llibre de poemes inèdits de Martí Pol.

És bonic i subscric la majoria dels versos però el títol del bloc no és culpa d’aquest poema

El meu “a cop calent” ve del Pare Miquel Estradé, ell va fer un llibre sota aquest títol i va ser llibre de capçalera per a mi

El Pare Miquel, monjo de Montserrat, és una de les persones que han deixat més empremta en el que sóc.

La seva força, la seva bonesa, la seva paraula sàvia i la seva honestedat formen part del meu bagatge per sempre més

Sigui aquest bloc un humil homenatge.

A cop calent escrius això que escrius:
una consigna, un repte, una esperança;
totes les veus de la terra et fan eco,
els ocells volen baix per apropar-se’t
i els peixos que remunten el corrent
et fan costat. No et negaràs, negant-te,
si dius que, esborradís, només et resta
l’orgull d’aquestes mans que no es sotmeten
i el joc dels ulls per mirar endins i enrere.
Truques insistentment a moltes portes
però ja saps que no hi haurà resposta.
Doncs bé, que cadascú reculli el seu
cadàver i, si pot, miri de fer-se
un enterrament digne, presentable.
Ara és molt fosc per qualsevol sorpresa,
però el present no es descriu sense el risc
de perdre-ho tot per afirmar la tràgica
misèria del viure. A cop calent
escrius això que escrius, i vius, i creixes.

(MMPol)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.