A veces
Publicat el 5 de juny de 2009 per ricardgarcia
Ha fet un ruixat benèfic. Ara tot és moll i el sol amable de la tarda travessa el jardí. L’olivera regalima llum nova. Com un llampec em venen al cap uns versos de José Agustín Goytisolo.
No sé pas perquè, tant és. El cas és que hi ha vegades, com quan sento les
olors gairebé imperceptibles de les persones que estimo, que un corrent
elèctric em recorre i sé que sóc viu. Llavors entenc en la seva
plenitud -crec- el que Goytisolo deia…
No sé pas perquè, tant és. El cas és que hi ha vegades, com quan sento les
olors gairebé imperceptibles de les persones que estimo, que un corrent
elèctric em recorre i sé que sóc viu. Llavors entenc en la seva
plenitud -crec- el que Goytisolo deia…
Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari