Mimosa
Publicat el 16 de febrer de 2005 per ricardgarcia
Ens atrapen cristalls de temps sense espera
mentre les tardes de febrer s’esvaeixen.
Cau oblic un raig de sol ple d’insectes
i a un racó del jardí el groc es vessa.
De la mimosa s’inunda el congost dels teus pits,
les teves mans plenes, les llums primeres…
Callats ens estimem els dies de por i brogit.
Reposen sota un silenci de paraules quietes
la teva veu i la meva.
Publicat dins de Els contorns del xiprer | Deixa un comentari