De l’educació, les eleccions i el mercat

Sempre hi dono
voltes al sentit que té o ha de tenir aquesta feina d’ensenyar que fa 25 anys
que faig. Però aquests dies que els polítics surten a la tele a vendre el seu
producte, encara n’hi dono més. No és que en sàpiga molt d’ensenyament, però
com que de les altres coses encara en sé menys i  és més fàcil que
m’enredin, quan llegeixo les propostes electorals me’n vaig directe als
paràgrafs on es parla d’educació, a veure què hi diu. I quan ho llegeixo,
arribo a les mateixes conclusions que explicava el Xavier Antich en un magnífic
article
a La Vanguardia
d’abans d’ahir. El panorama és decebedor, tothom s’omple la boca –polítics i no-
parlant de la gran importància de l’ensenyament pel creixement del país, però
després només ens trobem amb inversions ridícules i amb decisions senzillament
estrafolàries.

Què és el que passa
en aquest país nostre, que en lloc de tenir en compte l’experiència dels qui
són cada dia al peu del canó, es viu tant de cara a la galeria? Perquè ara,
tothom anuncia solucions miraculoses per millorar l’educació dels nostres
alumnes, però quan hagin passat uns mesos de les eleccions només serem capaços
de discutir sobre si a les escoles ens aguanten els nens un dia més o un dia
menys, sobre si van o no de colònies, sobre si l’ordinador és o no és prou bo,
i etcètera. Soroll i soroll que no ens deixa sentir quins són els problemes de
fons.

Sovint em pregunto
per què no s’encaren de debò problemes com el del cada cop més minso
nivell lector dels nostres alumnes a primària, a secundària i a la universitat, així com la dificultat que tenen per expressar-se amb coherència.
No entenc que no ens faci por -a mi me’n fa, i molta-, constatar el creixent
desinterès intel·lectual dels estudiants de batxillerat i universitaris.  I tampoc no entenc que no ens preocupi tenir
una formació professional que de veritat formi oficials i tècnics que es puguin
incorporar a les empreses amb unes mínimes garanties de saber fer la seva feina.
O que les fornades de mestres i professors que s’incorporen a la
docència, ho facin –amb excepcions molt lloables, és clar- per repetir als seus
alumnes allò que ‘s’han après’ sense gaire sentit crític ni mai haver
experimentat amb els coneixements rebuts.

Podria anar fent
llista, però em sembla que amb el que he dit ja n’hi ha prou. Tot plegat em fa
pensar, una vegada més, que a aquest ens totpoderós que en diem mercat no li interessa aquella vella, i
bella també, idea de l’educació com a instrument que permetia alliberar-se de la
servitud. Ara com ara, però, vivim en una il·lusió de llibertat, i són molts els joves que, sense una
formació sòlida des del punt de vista professional i humanístic alhora, estan abocats a ser mà d’obra barata i compradors compulsius en lloc de persones que
es valorin pels seus coneixements i les seves habilitats.

Doncs bé, ara que
s’acosten les eleccions, torno a parar l’orella per escoltar què en diuen els
polítics de l’ensenyament a Catalunya, i el que sento no m’agrada. Tot i la
migradesa de l’Estatut, tenim plenes competències en educació. Per tant, potser
el que ens fa falta són polítics que escoltin les veritats que es viuen a les
aules i que siguin prou valents per plantar-hi cara. Si no ho fan, acabaré
pensant que, com al mercat, també a
ells els convé més la deseducació que tant triomfa a la televisió, que no pas
haver-se-les amb uns ciutadans carregats de sentit crític i ben formats.

Aquesta entrada ha esta publicada en Cupressus sempervirens. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a De l’educació, les eleccions i el mercat

  1. Ferran diu:

    El mercat al igual que les escoles no és la solució per si mateix de res, només és un mig i depèn de l’ús que s’en fassa i els valors que s’inculquen.

    L’educació dels cubans, soviètics o balcànics durant molts anys sense mercat capitalista, no ha estat molt més humana que la de altres molts indrets.

  2. olgaxirinacs diu:

    És un gran peix que es mossega la cua. Ens hem anat trivialitzant amb els anys i la televisió hi ha ajudat del tot per tal de complaure els clients. Ja ho deia Lope: “El vulgo es necio y, pues lo paga, es justo hablar en necio para darle gusto.” Ara tot és espectacle i pobre del que no entri al joc de la banalitat.
    Molts mitjans per a resultats tan magres.

  3. Teresa Costa-Gramunt diu:

    Com que hem anat llençant tants llençols, ara no ens podem fer el llit. Vull dir que amb un concepte mal entès de la modernitat ens hem carregat una pila de valors, i és a través dels valors que la gent s’educa!  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.