Avui publico aquest article a El Periódico Primer, la versió original en castellà Pasado un mes de las consultas independentistas, un sonoro silencio se ha instalado entre los medios españoles. Tras la irritada y previsible reacción de algunos opinadores, no se ha iniciado un debate serio sobre las posibles consecuencias de un proceso de incierto
Com a historiador, resulta sempre difícil valorar la trascendència històrica d’un esdeveniment, el fet que precipita processos importants o que permet emergir corrents profundes que fins al moment havien restat larvades. El succeït al voltant de les consultes sobiranistes dels darrers dies, i les seves valoracions posteriors (com era de preveure, variades i contradictòries) mereix
Demà no podrè votar perquè el meu municipi no té prevista la celebració de la consulta fins l’abril. Tanmateix crec que el que ha vingut passant des d’Arenys fins ençà ha propiciat una intensa reflexió, més privada que pública, més silenciosa que sorollosa. Avui és una teòrica jornada de reflexió, d’un esdeveniment sorgit des de
No em mereix cap credibilitat l’editorial conjunta d’avui, en defensa de l’Estatut. L’he llegit detingudament i és d’aquests textos tan ambigus que permeten qualsevol interpretació interessada. La meva és que si, finalment, com anuncien les previsions, es passa del ribot de les Corts a la serra mecànica del Constitucional, els catalans exigirem… més Prozac!!! Tampoc
Nota: Article publicat a l’edició d’avui d’El Punt Que la consulta d’Arenys passarà a la història, potser només ho dubta aquell que la voldria oblidar. La qüestió és quina interpretació s’aproxima més a la transcendència de l’esdeveniment, difícil de destriar entre la muntanya d’opinions i del debat suscitat. Alguns la veuen com una enrabiada de
Les confessions teatrals d’un dels protagonistes del patriciat català, han espolsat la superfície de glamour de la nostra burgesia nacional i ens han retornat la seva veritable imatge. És difícil sostreure’s a una història, no precisament gloriosa. Quanta raó té la desconeguda tesi de Bernat Muniesa sobre la burgesia catalana, de “Il trovatore enfront el
9 de setembre. Una jutgessa tracta d’impedir una consulta organitzada per una entitat privada amb el suport d’un ajuntament (per cert, triat democràticament). Paral·lelament, la sala segona del contenciós adiminstratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya autoritza a celebrar una manifestació d’un partit nazi, amb un llarg historial de fets delictius i conformat per
Una de les notícies que més m’han impactat avui és l’empresonament de la periodista sudanesa Lubna Ahmed Husein per portar pantalons en públic. És una de les notícies de l’estiu quan un tribunal islàmic (justícia islàmica és un oxímoron) la va condemnar a quaranta fuetades commutades per una multa de 200 dòlars o un mes
Nota: Article publicat a l’edició d’avui d’El Punt Al llarg de les darreres dècades hem assistit al total descrèdit de la Transició. Primer foren els dissidents exclosos del joc polític. Posteriorment els historiadors ja vam evidenciar les misèries de la reconversió del franquisme en una democràcia superficial. Finalment, el cor creixent de crítics va incorporant
Nota: Article Publicat aquesta setmana al Setmanari La Directa El 7 de novembre de 1971 es constituí una plataforma diversa, composta per grups, associacions, partits i persones de procedència i ideologia plural, sota el nom d’Assemblea de Catalunya. És el moment en el qual la dictadura tracta de netejar la façana cara a les obres
Finalment, el pacte per al nou finançament és un fet. El problema consisteix a desentrellar quin o quins fets. Malgrat el meu interès per l’economia, assumeixo el meu desconeixement sobre els mecanismes subtils de la comptabilitat pública. En canvi, disposo de tota la llarga experiència d’aixecades de camisa en la inacabable història d’una relació bilateral
Tot just avui he pogut mirar-me pel 3 a la carta el debat electoral del passat divendres. Després de veure’n tants veig que tenen major utilitat per als analistes polítics que per als resultats, perquè sol coincidir que el programa o l’execució més brillant no implica conseqüències aritmètiques. Tret, és clar, que algú rellisqui espectacularment.Tot
Fa alguns dies, en un dinar amb altra gent, em seuen al davant un aficionat del Madrid. Amb poques ganes de brega, busco espais comuns per evitar qualsevol conflicte. Parlo de la meva admiració per la caballerositat Michel, que el 1981, amb els juvenils de l’equip blanc, juga la final de la copa del rei
Sobre la qüestió dels xiulets de Mestalla, ahir vaig enviar aquest article als diaris d’àmbit estatal El País, El Mundo, ABC i Público. La meva obligació és intentar provocar la reflexió, i com es deia en la catequesi, l’examen de consciència, adreçat al públic espanyol. Malgrat la contenció i l’estudiat intent d’equidistància, dubto que el
Nota: Article publicat al Setmanari La Directa. <!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Cambria Math”; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:roman; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}