No m’agrada fer pronòstics, perquè el risc del ridícul és massa gran. Tanmateix, aquest vespre, mentre rellegeixo, vint-i-dos anys després el tercer volum d’aquell fabulós llibre d’Arnold Hauser sobre la història social de la història social de la literatura i de l’art, em costa resistir-me a interpretar la jornada de demà com a episodi de
En iniciar-se la campanya electoral, tenia la intenció de fer diversos comentaris sobre la seva evolució. Tanmateix, considerats els fets, els únics als quals els candidats deuen haver fet feliços deu ser als accionistes dels laboratoris de Prozac. Ha estat d’un nivell polític lamentable, a còpia d’eslogan buit, consignes, emocions, pors,… i poques idees, molt
He de confessar que la meva defensa del vot nul dels darrers dies, m’aporta una allau de consells, incomprensions i crítiques. La majoria d’interlocutors parteixen de les bones intencions, i em volen fer avinent que el vot nul i l’abstenció únicament beneficien les dretes. Altres ja m’acusen directament de dretà infiltrat, perquè bona part
Dimarts passat vaig estar mirant el debat que al programa Àgora feien alguns dels candidats. El nivell polític, com succeeix arreu amb aquesta desdibuixada campanya era força baix, i en aquest terreny, els candidats més veterans, com en Carles Campuzano de CiU, i l’Alícia Sánchez-Camacho, del PP van esdevenir els més brillants, contrastant amb el
En les meves darreres entrades del blog he rebut algunes crítiques per la meva incitació al vot nul. El principal argument és que, aquest posicionament personal, facilita la victòria electoral de la dreta. En sóc plenament conscient. És més, conec amb un cert detall, gràcies als treballs d’Anna Monjo i Eulàlia Vega el resultat d’una
Després d’un inici de campanya decebedor, on els diferents partits tenen tan clara la desafecció ciutadana que busquen el vot a la contra, hora és ja que faci les meves autopropostes en aquesta protesta individual que representa el vot nul útil. Dic vot nul útil, perquè, a diferència de l’abstenció, o el vot en blanc,
Ja tinc decidit a qui votaré. A mi mateix. No, no es tracta, com molts podrien pensar d’una sobredosi d’autoestima, ni d’una boutade, ni tan sols d’una rebequeria intel·lectual. Ras i curt, es tracta d’una proposta iconoclasta, que més que protestar, qüestiona. Els partits polítics representen una anomalia històrica. Es tracta de grups de notables
Ahir les enquestes electorals del CIS i el CEO assenyalaven una reducció molt significativa de la distància que mantenia el PSOE respecte del PP. A Catalunya, el descens en l’intenció directa de vot és espectacular, del 37 al 27 %, és a dir, deu punts. Els analistes podran fer mil "cabòries". Tanmateix hi ha un
Deu fer quinze anys que sentia en Cuní a Catalunya Ràdio. El seu estil agressiu i transgressor, en aquella època, podia semblar més o menys atractiu, sobretot perquè feia el fals efecte d’intentar anar a l’arrel de la notícia, a treure l’entrellat profund dels diversos temes. Després, és cert, va anar als Estats Units per
Tot just ahir, vaig fer una trobada amb les CUP de Girona. Es tractava de conèixer el posicionament de les Candidatures sobre la privatització de l’ensenyament que dibuixa la nova Llei d’Educació de Catalunya. Amb en Jordi Navarro, que l’any passat s’havia presentat a les llistes de l’Ajuntament amb uns resultats prometedors, ja hi havíem
Porto unes setmanes d’un cert silenci. He anat espaiant les meves intervencions al blog perquè, d’una banda, certes obligacions i encàrrecs m’han obligat a deixar-lo de banda, i de l’altra, perquè estic en un procés de profunda decepció sobre com evoluciona tot plegat al nostre voltant.Algunes experiències m’han permès conèixer de primera mà algunes intimitats
És evident que la mobilització de l’1 de desembre ha estat històrica. És evident, també, que les absències han deixat molts en evidència, i que entrem, potser, en una nova fase política. És evident, alhora, el vergonyós tracte de molts mitjans informatius sobre la qüestió, tot tractant de desautoritzar-la, minimitzar-la o pràcticament ignorar-la. Molts han
Malauradament, demà no podré ser a Barcelona. Un compromís familiar em retindrà a un centenar de quilòmetres. M’hagués agradat participar, perquè tinc la sensació que esdevindrà una data històrica. Si més no de la història silenciada pel poder que tant faig per rescatar de l’oblit. Tanmateix, si bé comparteixo la majoria dels punts elaborats pels
La passada primavera, el ministre Sevilla va elaborar una llei, el Pla Concilia que permetia facilitar les coses als empleats públics. Possibilitava reduir la jornada als pares o mares que tinguéssin al seu càrrec menors de dotze anys. A Catalunya, la conselleria de governació, que posseeix competències (parcials) respecte de la funció pública, davant les
Una conversa informal entre amics, sobre el caos de rodalies, va acabar malament. Alguns dels qui treballem per als serveis públics vam associar la incompetència governamental en ferrocarrils amb el col·lapse d?hospitals I escoles, a la vegada que denunciàvem com les promeses electorals de les esquerres s?associaven indefectiblement a la degradació de les condicions de