Fets. Finalment és a partir d’una combinació de fets aparentment contradictoris, com es pot fer una lectura de la realitat. Fet número 1. Retallades estil “La Matança de Texas”, que afecten el pinyol de l’estat del benestar. Fet número 2. Qui retalla, com és el cas de Boi Ruiz (amb una mirada que recorda Freddy
No és cap secret que en el sí de Convergència i Unió conviuen diferents corrents polítics, on les fronteres entre l’eix social i nacional es mouen de manera desconcertant. De la mateixa manera que hi conviu el neoliberalisme més integrista amb la social democràcia clàssica, també ho fa l’independentisme sincer amb el criptoespanyolisme de Duran
Nota: Article publicat a l’edició nacional de El Punt-Avui Sostenia Tolstoi que els grans canvis històrics eren fruit de petits canvis individuals. A la darrera dècada n’hem pogut constatar molts al nostre entorn, a partir de l’evolució de centenars de milers de persones vers el sobiranisme. Més enllà dels fets (l’assetjament identitari de l’era Aznar,
La Sarsuela, espai emblemàtic des d’on veritablement es cuinen aquests plats indigestos que s’obliga a menjar tots els ciutadans sense drets de l’estat, deu haver contractat alguns guionistes de Hollywood. Fer coincidir la farsa del canvi constitucional (tècnicament anomenat verfassungsänderung) amb l’enèsima sentència contra el català (patois, segons l’argot jurídic espanyol), amb la cara de
El discurs del cinquantè aniversari d’Òmnium Cultural, com era d’esperar, aportà una proposta interessant de desobediència fiscal. Era previsible. Després del protagonisme assolit en la manifestació del 10-J, l’entitat presidida per Muriel Casals havia de tornar a captar l’atenció mediàtica i no decebre a aquells qui, des de l’orfandat de la política, esperen una mena
La història és una qüestió de perspectiva. Sovint emergeixen els fets, com a terratrèmols, sense saber ben bé com ni perquè. I no s’entén res si ens dediquem a analitzar el sotrac en sí si no entenem la tectònica de plaques, els moviments de fons que porten a un canvi significatiu en la geografia. Certament,
Les grans revolucions són les silencioses. Les que segueixen corrents subterranis fins que a la fi afloren a l’exterior, quan ningú ja no pot deturar la força de l’aigua. Amb la qüestió nacional s’esdevé així. Certament, després de l’esclat del 10 de juliol de l’any passat, semblava com si la calma hagués tornat a imposar-se
Els esdeveniments d’ahir requereixen una anàlisi molt delicada. Acabem d’assistir a un xoc de legitimitats. D’una banda, les institucions legalment constituïdes i un Parlament i un president que, d’acord amb les regles de joc, representen la ciutadania. De l’altra, un sentiment difús d’indignació, també legítim i força estès entre els catalans, sobre com de desigualment
El Parlament de Catalunya està iniciant els tràmits d’una anomenada “llei òmnibus” que, en la línia de l’estatal “Ley de Economía Sostenible” es tracta d’allò que s’anomena llei comodí, derogatòria de legislació anterior i desregulatòria de drets i “tallafocs” legislatius.Aquesta mena de tril·lerisme legislatiu no és nou. De fet els darrers precedents en aquest sentit
“Ja era hora”, fóra fàcil pensar en veure que, almenys una part de la societat ha decidit plantar-se. Ja era hora visualitzar la indignació que fa temps que corre entre les converses quotidianes. Les manifestacions de diumenge passat (molt més transcendentals que les del dia anterior), amb la primera protesta, algunes setmanes abans, semblen seguir
Nota: Article publicat a l’Avui-El Punt La publicació de les memòries del president Pujol ens està resultant molt útil als historiadors. El coneixement íntim de l’home que governà gairebé un quart de segle fa adonar-nos dels errors d’anàlisi en què hem incorregut sovint. De fet, la simplificació propiciada pels eixos esquerra/dreta i catalanisme/espanyolisme ha provocat
Les darreres decisions econòmiques del govern Zapatero (bé, això és un eufemisme, car les decisions les prenen altres) m’han fet esvair els meus darrers dubtes sobre l’oportunitat de la separació d’Espanya. Qui hagi seguit els meus posts sobre aquesta qüestió, ha pogut percebre les meves reserves sobre el model d’estat que podria sorgir d’una ruptura.
Estic passant uns dies en un país sotmès a un règim totalitari on l’administració no dubta a silenciar la dissidència i a tancar cadenes de televisió. Encara que hi hagi moros i cristians, no parlo de la riba sud de la mediterrània, sinó al Maestrat, a pocs quilòmetres de la Riera de la Sènia.Avui he
Nota: Article publicat avui a El Punt El cop d’estat del maig passat ens ha deixat molt clar que el règim actual s’acosta a les antigues democràcies populars, és a dir, un decorat institucional amb aparences d’estat de dret, i a la pràctica, una dictadura en què són altres qui prenen decisions contràries a la
Tècnicament, el president Zapatero hauria d’ésser enviat davant d’un tribunal. Les mesures preses en els darrers temps; reforma laboral, congelació de pensions, retallades dràstiques en l’estat del benestar, i la torna, avui, l’allargament de l’edat de jubilació via decret, tot violentant les garanties legals, representa un prejudici infinit als ciutadans espanyols, a fi de satisfer