Al meu entendre, si haguéssim de disposar d’un top ten dels articulistes del nostre país, Vicenç Navarro seria mereixedor d’alguna medalla. Fica el dit a l’ull del poder, i és qui aixafa les guitarres a les festes del neoliberalisme espanyol i autòcton. A més és dels pocs que gosa parlar clar sobre la censura als
En saber que algú havia enredat l’Oriol Junqueras a presentar-se com a candidat a les Europees vaig pensar “quin poc sentit de l’amistat que tenen alguns”, o “els mals consells enfonsen tota una vida”. És clar, estem tan poc habituats a què independents brillants acceptin participar en política, que quan veiem algú de la categoria
En més d’una ocasió, lloar l’Antoni Puigverd m’ha significat més d’un retret. Tanmateix, i tot i ser evident que tenim idees i estils força diferents, és una de les signatures que segueixo perquè els seus articles poques vegades em deceben. Sovint els seus detractors se’l miren des de la desaconsellable òptica dels prejudicis, pecat al
Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE <!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Cambria Math”; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:1; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0
Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE <!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Cambria Math”; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:1; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0
Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE <!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Cambria Math”; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:1; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0
Podem citar alguns noms. Ovidi Montllor, Lluís Llach, Joan Oliver, Lluís Maria Xirinachs,… Tots ells tenien coses en comú. Un alt sentit ètic, inconformisme vital, el valor de mantenir les seves conviccions fins a les darreres conseqüències. I així els va anar…El nostre país segueix fabricant figures de referència, models a imitar, pensadors i activistes
Acabo d’escoltar l’emotiu comiat del periodista Antoni Bassas. Es tanca el cercle iniciat el 1995, quan el vaig sentir, per primera vegada, a El Matí de Catalunya Ràdio. Al llarg d’aquest període de temps l’he anat seguint amb menor o major intensitat. De vegades m’hi he trobat pròxim, de vegades allunyat. Tanmateix, em queda un
El meu col·lega Capi Vidal, de la CNT de Madrid fa, al seu blog, una anàlisi brillant de les repercussions quotidianes sobre el papanatisme nacionalista que recorre Espanya. Us transcric aquí les seves reflexions.D’aquí pot inferir-se que probablement els únics intel·lectuals honestos que queden a Espanya són els llibertaris. Entre altres coses, perquè encara no
Nota: Article publicat avui a El PuntTot i semblar una paradoxa, el programa informatiu que tracta la política catalana amb major serietat, és el paròdic Polònia. Hi deu ajudar, a banda de la sòlida formació d’historiador rebuda per Toni Soler, la seva relació privilegiada amb brillants periodistes que expliquen en privat més coses del que
M’ha afectat molt conèixer la notícia d’aquest matí, que confirma la desaparició de l’advocat i infatigable activista social Sebastià Salellas. Tot i haver coincidit poques vegades, Salellas traspuava aquell valor de l’home savi i valent capaç de defensar qualsevol causa, en contra la lògica de la força i el poder, i amb la necessària premissa
Avui m’ha arribat un correu d’un dels amics del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Atesa la visita dels prínceps a les comarques de Girona -concretament a Platja d’Aro-, el SEPC havia intentat que el claustre es pronunciés sobre aquesta qüestió, sobretot tenint en consideració les circumstàncies que van acompanyar la darrera visita del Borbó pare,
El meu col·lega Just Casas Soriano, historiador i professor de la UAB transcrivia feia poc a la revista “Orto” comentaris sentits al seu bar de tota la vida, a Terrassa, on cada matí esmorça, els comentaris que havia aplegat les setmanes prèvies a les eleccions del 9 de març. Es tracta d’un compendi d’estereotips,
Amics de les terres de l’Ebre, em conviden a participar en la iniciativa solidària de blocaires contra el transvassament -jo parlaria obertament de robatori- de l’Ebre. Com no podia ser d’altra manera, m’hi adhereixo.Abans de reproduir el manifest que penjo en aquest post, voldria afegir alguna reflexió. A mi, tot el que ha succeït els
Entre una de les darreres activitats que més em van impactar darrerament va ser ara farà un mes, quan vaig fer de traductor anglès català /català anglès, per a la representació d’un sindicat d’ensenyants kurds de Turquia. Ens visitaven perquè volien conèixer l’experiència de la immersió lingüística per disposar d’un model a proposar des de