Dimecres passat, l’Institut Opina em va trucar a casa. Va ser la segona vegada que em van fer una enquesta electoral, i la primera, pel que fa a les eleccions catalanes. Em considero una persona inquieta i relativament ben informada, que llegeix els diaris, sol mirar-se programes electorals i és amatent no només a les
Francament, no entenc com hi ha tants candidats. Fer de president de la Generalitat és l’exercici més arriscat que pot fer un polític professional a Europa. Anem a fer un repàs dels presidents de la Generalitat restaurada des de 1931 i les conseqüències personals que van haver d’assumir.Francesc Macià (1931-1933) Presó, assetjament moral, exili, i
Mai he suportat aquella mena d’episodis en els quals un grup important escridassa a un grup més petit, o a un individu, que tracta de fer un acte públic. No puc deixar de pensar en el doctor Stockman, declarat enemic del poble per una massa furibunda i irracional que comet la més gran de les
Una notícia de El País desqualificava ahir la presentació del manifest Sobirania i Progrés. Les formes de presentar l’esdeveniment cercaven menystenir i treure importància a aquesta acció, com si es tractés d’un fenomen folklòric. Tanmateix, tant les formes com els continguts, reflectien, d’una manera tàcita, una creixent preocupació entre aquest sector del nacionalisme espanyol eficaç,
És època d’eleccions. Aquells que havien estat abonats als discursos identitaris són alertats pels seus guionistes. Amb l’evidència d’un estatut fracassat, és hora de parlar de coses concretes i reals, els deuen dir, neguitosos, en comissions de campanya. I certament, si tots plegats van fer el ridícul a l’hora de defensar la identitat del país,
Ara que s’acosten eleccions, i per tant, una època d’expectatives incomplertes, els partits que remenen les cireres de l’estat, tornen a treure el tema dels peatges. Fa pocs anys, una munió de ciutadans emprenyats va autoorganitzar-se per fer una de les protestes més interessants dels darrers temps. Seguint la tradició llibertària de llarga durada pròpia
Cara a les imminents eleccions al Parlament, tenint en compte que els partits ja preparen els programes electorals, i havent-me decebut profundament el sentit del meu vot el novembre de 2002, he decidit atorgar el meu vot a aquell partit que reculli les meves exigències com a votant, i que exposo a continuació. Llei de
El meu col·lega Francesc Foguet em fa arribar la seva indignació pel tracte rebut pel Ministeri d’Educació i Ciència. El fet que li hagin denegat un ajut per a unes jornades, complint amb tots els requisits per a un esdeveniment de gran interès, no ja nacional, sinó a nivell europeu, no és el fet que
L’abominable acte de censura realitzat a la capital espanyola contra un dels més brillants monologuistes del país ens evidencia tres fets. El primer, que les vacances de la Brunete mediàtica, un cop la retallada de l’estatut va tenir l’èxit esperat, han acabat. El segon, que Espanya ha mostrat al món la seva condició de democràcia
Recollint (i celebrant) la iniciativa de Xavier Mir, em disposo a redactar una intervenció sobre la convenviència de disposar d’un estat propi, espero que des d’un punt de vista atípic.Nota prèvia. Lluny de la facilona i falsa definició que s’ha imposat als mitjans de comunicació oficials, qui això escriu mai no s’ha definit com a