Espai de Dissidència

Una de les notícies que més m’han impactat avui és l’empresonament de la periodista sudanesa Lubna Ahmed Husein per portar pantalons en públic. És una de les notícies de l’estiu quan un tribunal islàmic (justícia islàmica és un oxímoron) la va condemnar a quaranta fuetades commutades per una multa de 200 dòlars o un mes a la presó. Segons explica la notícia recollida a Público, en les immediates hores abans de l’execució de la condemna (Ahmed rebutjà pagar la multa) unes 150 dones van manifestar-se a favor, moltes d’elles tot vestint pantalons. Segons informa la notícia, almenys una quarentena han estat detingudes.
Més enllà de l’escàndol d’aquesta rocambolesca circumstància, m’ha cridat l’atenció que enfront aquesta protesta espontània, algunes desenes d’homes han increpat la periodista i les manifestants, tot titllant-les de prostitutes i immorals.
Quan penso en aquestes notícies, no puc deixar de pensar en el que serien els conceptes de civilització i barbàrie. Ja fa temps que vaig malparlar públicament del relativisme cultural, i tot parafrassejant Carlo Maria Cipolla, reconec que hi ha cultures i creences “intel·ligents” i cultures i creences “estúpides”, conformades sovint per individus estúpids sotmesos a principis estúpids.
Tanmateix, quan observo les reaccions a la consulta independentista d’Arenys, no puc deixar de pensar en els estúpids islamistes sudanesos insultant a les dones que decideixen quina roba volen posar-se. Com de nerviosos es posen cada vegada que algú pretén autodeterminar-se, perquè allò pressumptament va en contra d’una inexistent divinitat.
La gran virtut de la consulta d’Arenys (i crec que alguna creu de Sant Jordi laica hauríem de lliurar als seus promotors) és haver provocat la reacció d’aquests energúmens que, sortint de la mesquita nacionalista, criden desaforats perquè llur religió estableix la dominació d’un col·lectiu com a principi dogmàtic i irreductible. Evidentment, el terrible ridícul de la seva estúpida religió monoteista (Espanya és gran, única i Franco el seu profeta) ha fet que persones valentes i intel·ligents hagin decidit sortir de l’armari sobiranista. Joan Laporta és un d’ells. I probablement més que hauran donat suport a la consulta. I això és important perquè, tots sabem que apostar per l’independentisme hipoteca moltes carreres d’individus brillants (i si no que li preguntin a en Xirinachs o a l’Ovidi). Em fa l’efecte que aquest onze de setembre també hi haurà moltes dones amb pantalons, desafiant l’ordre d’una divinitat inexistent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!