RECUPERE un editorial de Vicent fet a l’endemà de la cimera llatinoamericana de caps d’estat a Santiago de Xile. Els falsimèdia español$ mai no vam traure a la llum aquesta informació, sols VilaWeb informà tot just al dia següent. NO teníem informació veraç sobre l’afer allà en novembre de 2007. Vicent digué que CHÁVEZ ÉS L’ANECDOTA. Heus ací la prova filmada. Daniel Ortega n’usa argumentacions contudents dins de formes suaus.  Estic convençut que independitzar-nos d’aquesta màfia, com diuen els nicaragüencs, és la nostra aportació global a millorar el món actual.

En el “vull llegir més..” l’editorial de Vicent Partal.
En dues paraules… 😉 IM…PECABLE.

La baralla entre Juan Carlos I i Chávez a la Cimera Llatinoamericana ha tapat els dos moments realment clau. El primer quan el rei espanyol hagué d’oir que la seua polèmica mitjanceria en el cas de les papereres entre l’Argentina i l’Uruguai havia estat inútil. El segon, quan Daniel Ortega acusà Unión Fenosa de maltractar el seu país i Juan Carlos abandonà la reunió. Cal tenir en compte que Juan Carlos també havia fet de mitjancer entre Fenosa i Nicaragua. Però, sobretot, cal posar tots aquests fets en un marc més ample en què política, negocis i monarquia es confonen.

Després del franquisme, sobretot amb l’arribada al poder del PSOE, comencen a prendre forma dos fenòmens paral·lels. D’una banda, hi ha la consolidació de l’anomenada ‘cultura del pelotazo‘ entre una determinada classe empresarial de Madrid. I d’una altra, i és una peça bàsica perquè la primera puga existir, hi ha la idea d’una plataforma política llatinoamericana que puga ser dirigida per Espanya, en part a imitació de la francofonia o de la Commonwealth, en part per a fer possibles els enormes negocis que empreses de l’estat en camí de privatitzar-se o tot just privatitzades podrien fer gràcies a la influència política.

Així va coincidir l’època en la qual Juan Carlos i Felipe González crearen una potent xarxa d’interessos polítics en el continent americà amb l’entrada en massa de les grans empreses espanyoles: de Telefònica a Repsol, del Banc Santander a Endesa i Unión Fenosa, per exemple. És públic i notori que el comportament d’aquestes companyies, en general, ha estat polèmic i que ha motivat moltes protestes als països americans. I també és notori que aquestes empreses han fet molts diners als països americans, no sempre d’una manera brillant. També que (alguns dirigents americans, Ménem en fóra el cas paradigmàtic) han participat en el joc i s’han enriquit personalment facilitant a les empreses espanyoles l’apropiació d’empreses o de recursos estratègics del propi país.

Quin paper hi té Juan Carlos, en tot això? Com qualsevol altre cap d’estat, és favorable a les empreses espanyoles i fa tot de gestions en favor d’aquestes. Això fins ara no havia estat difícil de compatibilitzar amb la seua imatge de persona neutral, que volia un estatut especial com a figura principal de les cimeres llatinoamericanes, una mica a l’estil del de la reina anglesa en la Commonwealth. Però…

Aquests darrers anys, en molts països americans ha accedit al poder una generació de dirigents que són o es representen d’esquerres i que ja no tenen el lligam personal amb Zapatero que els seus antecessors tenien amb Felipe González i que, a més, se sumen a la crítica d’allò que anomenen el neoimperialisme espanyol. N’hi ha que ho fan d’una manera suau, com Lula o, per ara, Evo Morales. I n’hi ha que ho fan d’una manera oberta i radical, com Chávez o Ortega. Segurament perquè són els qui han sofert més l’actuació espanyola, amb les ambaixades treballant sense dissimular contra ells, en part per afavorir els interessos de les multinacionals espanyoles.

En aquest context Chávez va fer l’espectacle, però també va tapar amb el seu xou el moment realment dur: que fou quan Juan Carlos s’alçà i abandonà la sala mentre Ortega acusava Unión Fenosa de maltractar la població nicaragüenca.

És cert que Juan Carlos està aparentment molt nerviós i fa coses ben insòlites, com la visita a Ceuta i Melilla, o el seu comportament en aquesta cimera, però alçar-se i anar-se’n perquè critiquen una empresa espanyola és un fet simplement insòlit. Que en part s’explica, si tenim en compte que ell en persona féu de mitjancer entre Unión Fenosa i el govern nicaragüenc presidit per Daniel Ortega. Va ser el mes de juliol passat: Ortega va visitar Madrid i va acceptar un pacte per a reconduir la difícil crisi que enfronta Unión Fenosa amb el govern de Nicaragua i els consumidors d’aquell país. L’any 2000 Unión Fenosa va comprar per tan sols 115 milions de dòlars tota la xarxa elèctrica de Nicaragua amb el compromís de millorar un servei que mai no ha millorat i que de fet ha empitjorat, i molt (avui les tallades de llum són constants, durant hores). Si al juliol Ortega va avenir-se a negociar, a l’empara del rei espanyol, i a signar un ‘Memoràndum d’Intencions’, ara, en canvi, sembla que li retreia que les promeses fetes aleshores no s’han complert i que la situació no fa sinó empitjorar. I això va irritar tant Juan Carlos que perdé els estreps i abandonà la reunió.

Potser perquè ja era el segon retret. El primer, molt més suau, li havia arribat unes poques hores abans de l’Argentina, que havia anunciat en públic que la mitjanceria de Juan Carlos amb l’Uruguai sobre la instal·lació de dues fàbriques papereres havia fracassat. De fet, el president argentí havia estat tan diplomàtic que s’havia disculpat per haver demanat al rei espanyol una mitjanceria tan fracassada com ‘impossible’.

L’Argentina i l’Uruguai fa mesos que es barallen per la instal·lació, en la banda uruguaiana del riu que els separa, de dues plantes papereres molt contaminants. L’una és finlandesa i l’altra, espanyola, d’Ence. Juan Carlos havia de suavitzar la tensió entre tots dos països, però la seua intervenció no ha servit de res. En bona part perquè els seus esforços més visibles han anat encaminats a assegurar que la fàbrica espanyola obrís les portes. I què és Ence? Una antiga paperera estatal, ara en mans de persones com Luis Arregi o els Albertos (ambdos controlen el 30%t de l’empresa), coneguts pel fet de formar part del cercle econòmic que es mou al voltant de Juan Carlos. Ence, a més, és una empresa amb greus problemes que necessita engegar, d’una manera angoixant, la planta de l’Uruguai.

En una mateixa cimera, doncs, Juan Carlos es va veure qüestionat en dues ocasions, i públicament, per afers econòmics, i això el devia superar. Els argentins van ser molt diplomàtics en la forma, però van deixar clar que l’esperança que tenien en ell com a mitjancer, l’havien perduda tota, i Ortega va ser dur i directe. Tant que mirava la cara de Juan Carlos mentre atacava Unión Fenosa. I fou aleshores que el rei espanyol se n’anà.

Però, de tot plegat, en resta l’anècdota, la confrontació que realment té menys importància de totes, que és el guirigall amb Chávez, un polític molt fàcil de convertir en caricatura per als mitjans tradicionals, sempre àvids de servir la monarquia.

Vos dese dos vídeos il·lustratius, l’un d’una nova escola a Cròacia. Estat nou escindit de Iugoslàvia fa molts pocs anys després de la primera guerra dels Balcans i el compararem amb un altre recent sobre la situació d’una escola a Sueca, Carrasquer.

OŠ_VeliVrh_Pulafrom Igor Savatovi? on Vimeo.

I ara, en el “Vull llegir més…”  el de l’escola suecana, digueu-me que vos sembla per favor…

Sent vertadera ràbia. Em recorda la meua escola ‘nacional’ de Sant Nicolau a la ciutat de València, que descobriria després reflectida fil per randa en la cançó de l’Ovidi Montllor “L’escola”. El País Valencià per dir-ho curt, és més o menys semblant “país” que Croàcia, i amb més poder econòmic i no diguem el conjunt de la nostra nació, tanmateix tenim uns serveis molt per dessota del que correspon. Però…¿quina n’és la causa?  
.
 

WPFG 2011. NEW YORK. SUMMER. SPAIN vs CATALÒNIA.

No comment.
 

Do You See Why We Need Independence?

I, “a qui li sàpiga mal, que s’arranque un queixal”.

Possiblement no l’entenc com caldria. Fa uns mesos un ministre alemany va haver de dimitir per no documentar la font d’uns paràgrafs que havia inclòs en la seua tesi doctoral. Potser poue dins del fons de l’ètica i de la consciència personal. La història està plena de plagis, còpies i reelaboracions estrafetes. Fa més de vint anys vaig llegir el famós assaig de Walter Benjamin, sobre la reproductibilitat de l’obra d’art en aquesta època. Un mes arrere vaig obrir un bloc a un diari de València per a transferir ‘continguts’ als quals estic adscrits des de fa més de trenta-cinc anys. Possiblement empés per l’experiència dolorosa viscuda durant la mal anomenada ‘batalla de València’ que ofegava, silenciava i rebordonia la realitat polièdrica de la societat. Aquesta setmana he agafat un article de l’amic Roger Cremades sobre el corredor mediterrani i l’he incrustat directament canviant-li el títol. Aquell és un bloc de batalla, secundari, on gent no avesada ni familiaritzada amb aquests continguts tinga accés i diatriba en el seu camp propi de terreny ‘ideològic’. Sempre he cregut que cal jugar la partida en els camps de l’adversari. No he cregut mai en el concepte d’avanç social d’illes flotants i inconnexes. He cregut més en la intel·ligència col·lectiva de les formigues. La societat som pastats a base de vasos comunicants. Avui, els ‘antis’ escriuen com els ‘pro’, a València. N’és la prova fefaent del que dic.  Roger ha descobert el furt, doncs, no el vaig avisar ni alertar. Me’l pensava estant encara a Pequín. Hem rist molt en un intercanvi de correus privats. I és més, li he amenaçat formalment per a que escriga bé i interessant perquè, si no, la meua re-puta-ció podria quedar malmesa. Quedeu avisats tots els blocaires de que us robaré i furtaré amb alevosia, diürnitat o nocturnitat, amb premeditació, i sense previ avís i traslladaré els vostres continguts al meu bloc en Las Provincias. No sé, vos dese un vídeo d’una xica que diu coses al respecte, i vos faig un prec al voltant dels vostres articles, entrades, posts, etc.

Féu-me el favor de fer entrades ben interessats, us les robaré:

W

 We are the crowd, we’re c-coming out
Got my flash on it’s true, need that picture of you
It’s so magical,
We’d be so fantastical
Leather and jeans,
Garage glamorous
not sure what it means but this photo of us
It don’t have a price, ready for those flashing lights
‘Cause you know that baby, I

I’m your biggest fan
I’ll follow you until you love me, Papa-paparazzi
Baby, there’s no other superstar
you know that I’ll be your
Papa-paparazzi
Promise I’ll be kind, but I won’t stop until that boy is mine
Baby you’ll be famous, chase you down until you love me
Papa-paparazzi

I’ll be your girl backstage at your show
Velvet ropes and guitars, yeah ‘Cause you’re my rockstar
in between the sets,
Eyeliner and cigarettes
Shadow is burnt, yellow dance and we turn
My lashes are dry, purple teardrops I cry
It don’t have a price, loving you is cherry pie
‘Cause you know that baby, I

I’m your biggest fan
I’ll follow you until you love me, Papa-paparazzi
Baby there’s no other superstar
you know that I’ll be your
Papa-paparazzi
Promise I’ll be kind but I won’t stop until that boy is mine
Baby you’ll be famous, chase you down until you love me
Papa-paparazzi

Real good, we dance in the studio
Snap snap, to that shit on the radio
Don’t stop for anyone
We’re plastic but we still have fun!

I’m your biggest fan
I’ll follow you until you love me, Papa-paparazzi
Baby there’s no other superstar
you know that I’ll be your
Papa-paparazzi
Promise I’ll be kind but I won’t stop until that boy is mine
Baby you’ll be famous, chase you down until you love me
Papa-paparazzi

¿Què pintem una societat com aquesta dins d’un estat en què el seu ministeri d’agricultura sempiternament té tres eixos principals com són: blat, l’oli i els bancs de pesca nordafricans i canadencs?

PS. acabaré amb un cita del nobel Hermann Hess: ” Qui no vol pensar per si mateix i tindre responsabilitats, necessita i exigeix cabdills”
Ça va bien, c’est celui-la leur probleme.

Cordialment i amb tot el respecte.
Sgt: Josep Blesa
Li dese una entrevista del Conseller del Banco de España, el mallorquí López-Casanovas, que n sap més d’economia que vós -i jo per suposat- que les diu clares.

López Casasnovas: ‘Sense l’espoli fiscal els Països Catalans no tindríem dèficit públic’

Publicat per redacció a 12:38 dijous 10 de febrer de 2011

L’economista Guillem López Casasnovas parla de la situació econòmica, de les operacions d’endeutament públic i de la nova regulació financera:

El govern espanyol va anunciar ahir el nou requisit de solvència de les caixes: un 10% de capital principal. És una nova fita en l’ofensiva de l’estat contra el model de caixes, que se suma a la controvertida relació de poder econòmic de l’estat i les comunitats autònomes. L’obligació d’obtenir un permís d’endeutament imposada als governs català, balear i valencià, també és motiu de comentari del doctor i catedràtic de la UPF i conseller del Banc d’Espanya, Guillem López Casasnovas.

-Quina és la política prioritària per a reactivar l’activitat i el creixement econòmic?

Recuperar prestigi internacional, de país seriós que som i volem continuar essent, competent i competitiu, perquè els inversors vegin tot allò de bo que tenim. Atents a fer-ho sense renúncies, sense amagar fets diferencials, com, fins i tot, els de la llengua i de la cultura, que a primer cop d’ull des de fora poden fer l’efecte de no ser competitius, però que ho son: l’obertura al món, el multilingüisme, una cohesió social més gran.

-L’emissió de deute dels governs català, balear i valencià no empenyora el futur?

El deute de la Generalitat hauria de ser un deute de l’estat o avalat per aquest, no ‘segmentat’ ni denigrat per insolvent com sembla que volen alguns gestors de l’estat. L’emissió i el recurs als capitals hauria de ser cosa dels nostres representants de l’administració general de l’estat –no entesa com a administració central. Les comunitats autònomes són també estat, que costegem entre tots.

-Quin impacte té l’espoliació fiscal en el dèficit públic dels Països Catalans?

Si per espoliació entenem la diferència entre el finançament que l’administració central de l’estat ens atorga i el que tindríem, si avui ens financéssim exclusivament amb la nostra renda i riquesa, tot. No tindríem dèficit.

-Es pot parlar d’autonomia financera si per a endeutar-se o refinançar el deute cal un permís del govern espanyol?

La del deute de fet sembla que finalment és l’única corresponsabilitat fiscal de veritat; en realitat, avui és una responsabilitat total. És incoherent que amb un mal finançament de l’administració estatal aquesta després deixi sola l’administració autonòmica davant els mercats exteriors.

-El concert econòmic milloraria un 70% el finançament de Catalunya. Quins inconvenients té aquest model per Catalunya?

Les reaccions contràries de tota la resta d’estat, que perdria una part de la redistribució favorable de què frueix. L’impacte d’aquestes reaccions i la valoració que en faria la societat catalana és opinable. Però no em pertoca a mi, com a acadèmic, d’opinar-ne aquí.

-Des d’un punt de vista estrictament econòmic, la millor situació per al nostre país seria la independència?

Tot i essent probable, val a dir que hi ha més factors que no els estrictament econòmics. Però, d’aquests altres factors no ‘estrictament econòmics’, no em correspon d’opinar-ne com a economista.

Les entitats financeres deixen de donar crèdit a les famílies per comprar deute públic ‘sense risc’. És cert que no té risc el deute públic en la situació actual? Quines conseqüències té aquest canvi d’orientació en la política de les entitats financeres?

És un perill que s’ha d’evitar. La millora del ràtio entre capital més reserves respecte d’actius ponderats per risc es pot fer tant augmentant el numerador com disminuint el denominador. El primer és capitalitzar; el segon pot consistir a substituir crèdits de l’economia productiva per deute públic, que amb avals europeus, o sense, té per definició un risc més baix o nul.

-I que us en sembla, dels nous requisits imposats a les caixes?

La nova regulació sobre la liquiditat aprovada per Basilea deixa molt clar el principi bàsic que el risc de liquiditat no es combat exigint més capital, sinó amb unes taxes de liquiditat, com el d’un coixí de trenta dies perquè les autoritats tinguin un marge per a actuar; i una altra taxa d’estabilitat, que és una estructura financera sanejada. La nova proposta espanyola no sembla que respecti aquest principi.

La nova regulació de la liquiditat de Basilea no fa diferències entre les entitats que cotitzen i les que no, entre més coses perquè l’accés als mercats majoristes no depèn d’aquest factor (per exemple, la Caixa sempre ha pogut accedir als mercats majoristes sense dificultats), sinó d’uns altres, com la dimensió, el ràting, el risc sobirà, la transparència en el mercat, la credibilitat del balanç…

-Quins altres perills s’entreveuen en la nova regulació financera?

La proposta sembla que no distingeix l’endeutament segons el termini dels venciments. No és igual una emissió que venç al cap de sis mesos que una que venç al cap de quinze anys. A més, la nova regulació de Basilea, en la part que exigeix fonts de finançament estables per a encarar les necessitats de finançament, considera entre les fonts estables el 100% de les emissions a més d’un any i, en canvi, només entre el 80%i el 90% dels dipòsits minoristes –particulars i petits negocis. Una vegada més, la proposta espanyola sembla que no segueix la nova regulació mundial.

-Com veieu la reacció de les caixes catalanes, valencianes i balears? Prenen un bon camí?

En general són camins diferents; n’hi ha que són clarament millors que no pas els altres, al meu paper, però cal ser sensibles a la importància del moment i cal deixar fer la feina als responsables, i jutjar-los, si cal, al final. Entre les oportunitats perdudes amb camins diferenciats, dues caixes catalanes, una d’illenca i una de valenciana, ja naveguen avui per mars llunyanes i sota banderes de conveniència i/o obediència no catalana. Però, de nou, això és opinable i no em toca a mi de valorar-ho.

NO PODEM SINÓ RIURE: La clavada de pota del periodista anglès és digna de Las Provincias… ja que va molt errat el tal Nick Squires.
La marca és Forever Young. De moment les marques que diu encara no estan a la banqueta de preescalfament. Ara comencem a entendre allò de la doble vida de l’alcaidessa de Palerm, l’aeroport de Castelló sense avions ni turistes-expectats amb un únic vol directe a Palerm, etc,…els valencians cada dia som més europeus, bàsicament sicilians   😉

Mafia mobsters banned from wearing designer label clothes

A newly-appointed prison governor in Italy has cracked down on convicted mafia mobsters wearing designer label clothes to flaunt their wealth and status.

Rita Barbera, the new governor of Ucciardone jail in Palermo Photo: GETTY

By Nick Squires, Perugia

11:35AM BST 25 Jul 2011

18 Comments

Rita Barbera, the new governor of Ucciardone jail in Palermo, the capital of Sicily, has said the practise of prisoners wearing Gucci, Armani and other designer clothes, as well as flashy jewellery, must stop.

Unlike many countries, prisoners in Italian jails are not required to wear uniforms.

Lax conditions at the 19th century prison, where one mafia godfather is reported to have celebrated his birthday with Champagne and lobster, have earned it the nickname ‘The Grand Hotel’.

The relaxed regime prompted comparisons with the Hollywood film Goodfellas, starring Robert De Niro and Joe Pesci, whose characters lived the high life even when they were behind bars.

Mrs Barbera said she will no longer tolerate prisoners, many of them members of the Cosa Nostra mafia, showing off their status with Louis Vuitton jackets, Valentino silk shirts and adidas and Nike trainers.

Related Articles

• Footballer ‘glamorised the mafia’

  06 Jun 2011

• Versace died in ‘Mafia hit’

  05 Dec 2010

Related Links

You might like:

• Oslo explosion: live coverage22 Jul 2011(Telegraph News)
• South African ‘corpse’ wakes up24 Jul 2011(Telegraph News)
• Norway shooting: German tourist hailed a hero after saving 30 lives24 Jul 2011(Telegraph News)

Showing 18 comments

Order by No filter Popular now Best rating Newest first Oldest first

Real-time updating is enabled.

Follow with email Follow with RSS

Thanks for posting. Would you like to edit your profile?

Fèlix Royo Peris

Today 12:55 AM

¿La doble vida de Rita Barberá?

Report Recommend

Alessio Fangano

Today 12:24 AM

Recommended by
1 person

LOL Wrong pic dude! This is the real Sicilian Rita http://www.siciliamillennium.i…

Report Recommend

jccm

Yesterday 11:00 PM

Recommended by
2 people

Jesus !!!!! Economic crisis in Spain is even worst than expected!!!!!!  Rita is at the same time Mayor in Valencia and a prison governor in Italy. Central European Bank must definetively do something right now.

(Another exclusive, Josep Guardiola is the brand new Pope and Rafael Nadal is a new member of Coldplay)

Report Recommend

Pedro Manuel

Yesterday 10:58 PM

Recommended by
4 people

This shows how some papers work.

Report Recommend

Pedro Manuel

Yesterday 10:58 PM

I´ve never laughed so much. This article and specially the photo is outstanding. Is it today Fool´s Day’

Report Recommend

Raúl Aberració

Yesterday 10:34 PM

looooooooooooooooooooooooooooool
the funny story of the day!

Report Recommend

Israel Alarcon Delgado

Yesterday 09:58 PM

Recommended by
2 people

Nick Squires eres un Crack de la informacion

Report Recommend

David Soler Manso

Yesterday 09:01 PM

Recommended by
5 people

Dear Telegraph guys. Thanks a lot for making us Valencians laugh. You are better than Ricky Gervais.

Report Recommend

radeberger

Yesterday 07:43 PM

Recommended by
5 people

I think it is a good idea to verify the information before publishing it. Rita Barbera is the major of Valencia (Spain) since 1991. http://www.valencia.es/ayuntam…
I don’t think she will change her actual job for being governor of any jail

Report Recommend

Charlie Fdez

Yesterday 07:10 PM

Recommended by
2 people

https://secure.wikimedia.org/w…. Rita Barbera is the mayor of Valencia, Spain

Report Recommend

tyrell

Yesterday 05:41 PM

Recommended by
2 people

Italy needs to get it’s priorities straight.

Report Recommend

pietrosl

Yesterday 04:38 PM

Recommended by
5 people

This is stupid. There will now be a row about what constitutes “designer.” If Italy are serious about this they need to but them all uniforms which would probably have a more salutary effect than being able to supply your own clothes in any case. Then make them all eat the same food – regardless of diet and make them work. I may be simple but it seems to me that the more pleasant prisons are the less likely the prisoners are to feel that they are being punished.

Report Recommend

andyscouse

Yesterday 01:51 PM

Recommended by
7 people

One Italian mob ‘lady’ (I can’t say the word that starts with ‘b’ and ends in ‘int’) complains: “My husband will have to walk around naked because he only has designer clothes, not to show off but because they’re of better quality and they last longer. Why humiliate him in this way and make me go and buy all his clothes in street markets?”

Well, you dozy cow, we should humiliate him because he’s a CRIMINAL.  Are you thick?  It was his choice.  Let him wear pov clothes for once.  Or else have him walk around naked (maybe castrate him first).

Report Recommend

glum

Yesterday 12:43 PM

Recommended by
5 people

Isn’t it about time that where criminals have profited from their crimes that the punishment should fit them? I suspect (but this is only supposition…..) that such designer clothes came from the profits of their criminal activities. Wouldn’t it be fitting that all wealth was stripped from them and their family – not just a custodial sentence as punishment? And yes, prison uniforms, the only standard currency available in the prisons. It’s not supposed to be Maplins! (whoops they wore uniforms though!)

Report Recommend

andyscouse

Yesterday 01:48 PM

Recommended by
4 people

Yes it is.

Mob people are morons, plain and simple.  Unfortunately, rich morons.  However, all their ill-gotten gains should be sequestrated, and they should be made to walk around in traditional prisoner garb. 

I don’t understand when people hold these scumbags in “awe” … oooo, I’m soooo scared of them.  Hmmm.  Well, at least for these ones that got caught, make them suffer …. and kudos to this woman for making a start.

Report Recommend

hazey

Today 12:05 AM

For the most part they are a bunch of cretins but, if you live in a southern Italian community dominated by crime families and you go up against them or refuse to play and pay along – they will have you killed or worse. You won’t know when or where, then you’re gone. Don’t expect the police or politicians to lift a finger, they know who’s boss. That’s still the widespread reality

Report Recommend

superenalotto

Yesterday 11:57 AM

Recommended by
7 people

“prisoners in Italian jails are not required to wear uniforms.”
lol why not?

Report Recommend

hazey

Yesterday 11:54 PM

It would be way too much for the Italian system to organise – It would require endless rounds of debate, consultation, referrals, audits, applying for EU subsidies, negotiating terms, then the whole process of tendering for contracts…  All the documentation in elaborate detail, signed in triplicate, stamped, filed, interminable back room wrangling and shady deals, pay-offs, guarantees of confidentiality. Eventualy the uniforms would have to be designed by Armani or D&G – just to satisfy national pride and they’d end up being manufactured in some Calabrian sweat shop run by, guess who..

Report Recommend

Social Media Reactions

likeatangerine

21 minutes ago

From twitter

RT @Guerraeterna: Rita Barberá, directora de la prisión de Palermo en el Telegraph. Escacharrante error. http://j.mp/oDXKQj Vía @Montesjulio

sofismicada

28 minutes ago

From twitter

RT @masaenfurecida: LOS PÉRFIDOS INGLESES LLAMARON HOY “MAFIA MONSTER” A NUESTRA QUERIDA RITA BARBERÁ http://tgr.ph/oDXKQj DE MONSTER NADA: LO SUYO SE CURA

masaenfurecida

54 minutes ago

From twitter

LOS PÉRFIDOS INGLESES LLAMARON HOY “MAFIA MONSTER” A NUESTRA QUERIDA RITA BARBERÁ http://tgr.ph/oDXKQj DE MONSTER NADA: LO SUYO SE CURA

JavierGiner

Today 01:35 AM

From twitter

Mafia mobsters banned from wearing designer label clothes – Telegraph http://t.co/b4PNeqf vía @Telegraph

jcasvivero

Today 01:20 AM

From twitter

RT @fraferfa: Rita directora de presons!! Mafia mobsters banned from wearing designer label clothes – Telegraph http://t.co/bxBSAvx vía @Telegraph

especialSteel

Today 01:16 AM

From twitter

RT @albertmartnez: BONÍSSIM!!! El diari The Telegraph diu que Rita Barberà és una mafiosa. http://t.co/E84AXxs @la_directa

anafx4

Today 01:11 AM

From twitter

RT @truita_barbera: QUE FUERTE!!!…EN LA PRENSA INTERNACIONAL PIENSAN QUE SOY LA ALCAIDESA DE LA CARCEL DE PALERMO! http://t.co/vK4n1cS via @Telegraph

 

En el perfil a facebook de Chicho Lorenzo, pare del pilot mallorquí Jorge Lorenzo, s’escriu que

“hay tres clases de pancas catalogados.
1. Los vividores del catalanismo, esos que chupan de las subvenciones.
2. Los tontos que se creen las mentiras del catalanismo que les inculcan los vividores del catalán.
y 3. por ultimo los que sienten un odio irracional hacia España”.

Per Lorenzo, “la solución pasa por potenciar el nacionalismo balear y no dejarles hueco para subsistir, que se larguen y nos dejen en paz“.

També critica els “catalanistas antiespañoles, de esos que se creen que ses Illes Balears son suyas y que aquí perdemos el culo por nuestros amos catalanes y que les estamos muy agradecidos por dejarnos ser parte de los payasos catalanes”.

“Las cosas estan cambiando, las banderas tribarradas del reino de Mallorca estan saliendo del armario y empezamos a organizarnos contra el enemigo que nos quiere anexionar y eliminar la cultura, la identidad y la lengua balear. Cada dia somos más, si no nos dejan en paz por las buenas, tendran que dejarnos en paz por las malas”, amenaça.

“Quieren ser independentientes de España, pero quieren tener a Valencia, a Baleares y al Valle de Arán, bajo su dominio, que hablemos como ellos, que pensemos como ellos.

Que os den por culo catalanistas, dejarnos en paz, fascistas, si es muy facil de entender, que corra el aire, aqui tenemos una cultura y una llengo y no queremos saber nada del catalán. Y yo esto lo defiendo como me sale de los cojones”, deixa clar.

“Se han hecho encuestas en Baleares en las que mas del 80% de la población no quieren saber nada de los catalanes, el resto es marear la perdiz y en Valencia todavia lo teneis peor… la gran mayoria de los habitantes del reino de Mallorca, no quiere saber nada de los condados catalanes y como ahora se os acabado el dinero para seguir comprando voluntades politicas, ya no podreis seguir engañando a nadie”, escriu.

“A ver si os enterais de una puta vez, aqui no os quiere nadie. Mirar si es facil, nos dejais en paz y ya está. El problema es que necesitais quien os pague los gastos de la independencia y os creeis que serán los baleares y los valencianos, hay que ser tontos para pensar eso”, afirma.

“Por el lado sentimental me gusta escuchar, en mallorca, el mallorquin y no el catalán. Fascista es el quiere imponer una manera distinta de hablar de la que hablaban sus padres. Mallorquin si, catalán no”, conclou.

N’hi ha 140 persones que els agrada. NO sé si és el contingut, la delicadesa d’expressió, la sintaxi, o bé, pel seu fill.

Amb les lletres de Tears i Rehab…. en el “Keep on to read more…

 All I can ever be to you
Is the darkness that we knew
And this regret I got accustomed to
Once it was so right
When we were at our high
Waiting for you in the hotel at night
I knew I hadn’t met my match
But every moment we could snatch
I don’t know why I got so attached
It’s my responsibility
And you don’t owe nothing to me
But to walk away
I have no capacity
He walks away
The sun goes down
He takes the day, but I’m grown
And in your wake,
in this blue shade
My tears dry on their own
I don’t understand
Why do I stress the man
When there’s so many bigger things at hand
We coulda never had it all
We had to hit a wall
So this is inevitable withdrawal
Even if I stop wanting you
And perspective pushes thru
I’ll be some next man’s other woman soon
I can’t play myself again
I should just be my own best friend
Not fuck myself in the head with stupid men
He walks away
The sun goes down
He takes the day,
but I’m grown
And in your wake, in this blue shade
My tears dry on their own
So we are history
Your shadow covers me
The sky above ablaze
He walks away
The sun goes down
He takes the day, but I’m grown
And in your wake, in this blue shade
My tears dry on their own
I wish I could say no regrets
And no emotional debts
Cos as we kiss good bye the sun sets
So we are history
Your shadow covers me
The sky above a blaze that only lovers see
He walks away
The sun goes down
He takes the day but I’m grown
And in your wake, my blue shade
My tears dry on their own
He walks away
The sun goes down
He takes the day but I am grown
And in your wake
My deep shame
My tears dry on their own
He walks away
The sun goes down
He takes the day but I’m grown
And in your wake
My deep shame
My tears dry

They tried to make me go to rehab, I said ‘no, no, no’
Yes I’ve been black but when I come back you’ll know know know
I ain’t got the time and if my daddy thinks I’m fine
He’s tried to make me go to rehab, I won’t go go go

I’d rather be at home with Ray
I ain’t got seventy days
Coz there’s nothing
There’s nothing you can teach me
That I can’t learn from Mr Hathaway

Didn’t get a lot at class
But I know it don’t come in a shot glass

They tried to make me go to rehab, I said ‘no, no, no’
Yes I’ve been black but when I come back you’ll know know know
I ain’t got the time and if my daddy thinks I’m fine
He’s tried to make me go to rehab but I won’t go go go

The man said ‘why do you think you’re here?’
I said ‘I got no idea
I’m gonna, I’m gonna lose my baby
so I always keep a bottle near’

He said ‘I just think you’re depressed,
kiss me here baby and go rest’

They tried to make me go to rehab, I said ‘no, no, no’
Yes I’ve been black but when I come back you’ll know know know

I don’t ever wanna drink again
I just, ooh, I just need a friend
I’m not gonna spend ten weeks
have everyone think I’m on the mend

It’s not just my pride
It’s just ‘til these tears have dried

They tried to make me go to rehab, I said ‘no, no, no’
Yes I’ve been black but when I come back you’ll know know know
I ain’t got the time and if my daddy thinks I’m fine
He’s tried to make me go to rehab, I won’t go go go

He canviat el nom del bloc. Posar tot el nom i cognoms naixia per mostrar un parell de detalls. Un: que no es té por. Qui ha viscut o viu a València des de la ‘Batalla de València’ sabrà i entendrà perfectament de què estem parlant. No sols estem parlant de dany físic, a la família, amics i la pròpia hisenda. Seria un poc el plantar cara i de no amagar-se en un anonimat que, al capdavall, acabava arraconant-te igualment. Le Corbusier deia que “la primera prova d’existència era ocupar un espai” i així ho vaig creure.

En segon lloc: n’era un ‘marcar’ territori. Que enraonar amb descarament com ho he fet i continue fent-ho, no sols podia provenir des de personal ubicat als llocs habituals de l’àmbit reclosit del hinterland barceloní. Bo i trencant la barrera mental. 

Fins ací la confessió personal, doncs moltes vegades, m’han atribuït certa egolatria i egocentrisme que, no negaré però, tenia una funció subsidiària a partir dels dos primers ítems. L’en coadjuvaven.

Com la majoria de gents d’aquest país ocupada en l’esdevenidor de la societat hem cregut  que cascú érem  l’ultim mohicà. Fa trenta-i-cinc anys arrere, i des de la ciutat de València, així ho semblava.
Afortunadament em vaig equivocar i la tendència de millora ha anat en creixent. Seria la posada en pràctica d’aquell bell i vell cant del Lluís Miquel Campos que deia “……estic sol amic…crida els meus companys…” 

El nou títol i que en realitat era l’original però en català “Notícies d’enlloc”. Era un homenatge al dissenyador anglès William Morris escrigué NEWS FROM NOWHERE (notícies d’enlloc) modestament l’he rebaixat de nivell en deixar-lo en uns simples ‘avisos o advertències’ però en anglès. 
Hi afegiré uns senzills versos d’En W. Morris que, aleshores, me n’eren incomprensibles i que avui prenen cos.

….Pardon me..so
who strives to build
a shadowy isle of bliss
Midmost the beatind
of the steely sea.

PS: em sorprèn que la Viquipèdia obvie un fet transcendent en la seua vida: era el gendre de Karl Marx i amic personal. Fou un home que visqué tota la seua vida endins l’època victoriana. Vos dese en el “vull llegir més ..” dos vídeos resum de la seua vida i obra.

Però és que a les 12:00 h. de l’endemà encara no estava publicat en el DOCV.

 
I la justícia española “col·labora” , dispenseu-me l’oximoron, en l’afer, segons l’alcoià Xavi Castillo…en el “Vull llegir més…“

Discrepo tanto de la tesis en el post del blog del Sr. de Munck, com de la tesis del artículo que aquí se ha dejado y me explicaré sin apelar ni a la tàctica y estrategia política de uno de los dos partidos ultranacionalistas españoles y sus ideólogos, o de los dos, que tanto monta, monta tanto. Iré a los hechos vividos. Hace unos años estuve en un contencioso de tipo urbanístico en el cuál se desviaba dinero de una población valenciana hacia Madrid. Con la aquiescencia del aparato del pp valenciano. Alguno de los imputados actuales estaban en dicha correa de transmisión dineraria. En parte estaban erosionando los intereses de ciertos empresarios de la comarca, que eran defendidos por una letrada militante del ppcv, toda vez que regidora de una población más o menos importante. Ocultaban la documentación desde dicho ayuntamiento pero nuestra labor tenía que seguir por los caminos de la independencia profesional y la ética. Recuerdo que llamaron a la letrada desde la sede del partido español, calle de Génova, en Madrid para que dejase de investigar y defender a sus clientes y proporcionar el ‘laissez faire’.
La frase fue: “Oyes (sic), nena, ¿tú quieres ser una política de proyección, o toda la puta vida una letrada?“. La respuesta de la abogada fue: “vull ser tota la vida una puta lletrada, i de la política plantejada així poden donar-me de baixa”.
En ningún momento se le llamó a no ejecer su deber desde la antigua sede en la plaça de l’ajuntament, ni en la actual del carrer de Quart.
Que hayan atrapado en esa red al señor Camps, desde unas leyes tan particulares y exóticas como son las españolas, pueden tener la base de sus argumentaciones, pero en un contexto europeo abierto, habríamos de decir que el primero a dimitir tendría que ser la propia cúpula española del partido popular. Por ello mismo, señor de Munck y periodistas de la corte, den al César gallego lo que es del futuro César madrileño. Como a ustedes les gusta la democracia hecha desde arriba hacia abajo, sigan, por coherencia, con la misma tesis durante todo el argumentario.
En última instancia, el último que debiere dimitir tendría que ser el M.H. President Camps.
Ya llegará el día en que se le juzgue por haber permitido que se financiare semejante trama mafiosa-de-partido con recursos de nuestro país. Por los mismos motivos que ahora mismo se juzga al presidente islandés con el aparato de justicia y leyes de que ellos mismos se han dotado. Democracia de abajo hacia arriba. Mientras tanto, ustedes, están en entredicho desde hace 199 años. Desde allá en Cadiz. Un estado no deja de ser una organización ‘marginal’, por decirlo suavemente, que triunfó una vez y que se consolida con el tiempo.
Atentamente, Josep Blesa. Arq.

PS: Com hi veig que el post del senyor Santiago de Munck Loyola, militant supremacista del PP d’Alacant, és de difícil enllaç vos el dese en el “Vull llegir més…” 

Camps debe dimitir.

Every breath you take
Every move you make
Every bond you break
Every step you take
I’ll be watching you

Every single day
Every word you say
Every game you play
Every night you stay
I’ll be watching you

Oh, can’t you see
You belong to me
How my poor heart aches
With every step you take

Every move you make
Every vow you break
Every smile you fake
Every claim you stake
I’ll be watching you

Since you’ve gone I been lost without a trace
I dream at night I can only see your face
I look around but it’s you I can’t replace
I feel so cold and I long for your embrace
I keep crying baby, baby, please

Oh, can’t you see
You belong to me
How my poor heart aches
With every breath you take

Every move you make
Every vow you break
Every smile you fake
Every claim you stake
I’ll be watching you

Every move you make
Every step you take
I’ll be watching you

I’ll be watching you
I’ll be watching you
I’ll be watching you
I’ll be watching you

Avui commemoren en Las Provincias en Teodor Llorente i Olivares, el seu fundador-i-ideòleg, comptat i debatut, hi fan tota una ègloga i, al capdavall, una elegia d’una València que desapareix.
La València provinciana més sucursalera i sotmesa als dictats de Madrid-España.
L’altra, la que s’amaga sistemàticament, aquella que es relata en este petit fomat. Si el rebesavi d’en Dídac Bosch, fou el mestre d’obres d’El Casinet. El seu avi, Víctor Gozàlvez, l’arquitecte d’El Cabanyal per excel·lència, junt a l’altre arquitecte cabanyaler n’Àngel Romaní. Víctor Gozàlvez era un arquitecte de poble i per al poble. És, en Víctor, junt al seu company en Pesset Cervera els creadors de l’actual  biblioteca del C. territorial d’Arquitectes de València, aleshores, inexistent i buida del col·legi oficial d’arquitectes de la comunitat Valenciana, de què avui gaudim. Fou el meu mestre i amic Joan-josep Estellés i Ceba (Mestre d’arquitectura del COACV) qui m’ho explicà i enraonà -encara en els ’80- amb una certa temor, malgrat ésser militant del PCE i persona avançada al seu temps. I membre-arquitecte del Grup Parpalló.
Estellés em digué de Víctor Gozàlvez, que aquesta València subterrània, és la que ens amaguen contínuament i que Víctor fou, consegüentment, també, un independentista radical. Des d’abans de la dictadura de Primo de Rivera. Ell era la prova de que no tot l’independentisme popular procedeix dels seixanta ençà.
Alguns l’amaguen endins d’El Cabanyal, però és gent de forta convicció universal. Viuen des d’un petit lloc tot l món.

No tota l’arquitectura entesa com a ofici i sense genis, procedeix del “no són genis el que ens cal a hores d’ara’ del Josep A. Coderch de Sentmenat que ara redescobreixen procedent de les elits de l’alta burgesia valenciana o barcelonina. El contínuum del que procedeix la València que perviu i que té futur és aquella que lluita per a esdevenir una societat contemporània. La d’en Dídac. El seu nét.  Que, per cert, ara, los muy valenzianos ens diran que en valencià és Diego, Dídac és nom en català, Diego és en valencià popular, però sobretot és en idioma español.

Doncs, som la València que no volia Llorente, aquella que no precisa de col·laboracionistes, aquella que no intenta trair la gent normal i plana, aquesta València, hereua d’aquella, la que pot arribar a Brussel·les i l’ONU, si volem. Aquella que posa les bases del benestar social entés en sentit transversal i des de baix, i no sols d’una minoria acabdalada com a miratge únic d’una societat, en general, empobrida.

Sols cal que ens ho proposen sense ajudes exteriors, per si mateixos. Heus ací la diferència substancial. La social -i la nacional-, o, ¿són coses diferents?

Passeu al vídeo que vos he adjuntat, que és de l’altre costat de l’antiga desembocadura del Túria, a La Punta de França. A banda i banda d’ella, s’esdevé el mateix.