Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

Arxiu de la categoria: ARS-SCAENICA

Els gitanos de Paterna (l’Horta Oest) i la seua lluita: “La Mola és nostra”

Tres anys vaig viure a Paterna, el temps en que cresqueren els meus fills fins a fer-se fadrins. I puc assegurar que el que diuen aquests veïns de la barriada de l’Alborgí en el documental és ben cert. Molts d’ells gitanos, tan valencians com qualsevol altre paternenc.

Que aparega la foto d’un ex-ministre i ex-president de la Generalitat Valenciana no és casual, en marxar a Madrid deixà una societat dedicada a captar terrenys per a benzineres i altres batzucades immobiliàries de resultats inútils. Com el cas de la Mola de Paterna, on els barrancs de la Vallesa, d’En Dolçà (o l’Endolçà com diuen erròniament, crec), el Pla del Pou, la Coma a l’altra banda de l’autovia, etc.

Seria  el “pa per demà, i fam per a sempre”.

Precisament en una zona que va des de Mont-Olivar/Camp-Olivar fins l’Eliana i està agombolada de centres comercials i complexos d’esplai que tant de mal están fent a la concentració de les viles i ciutats com explica Francesc Muñoz al seu llibre  “Urbanalización“.

Urbanalizaci—n MU„OZ.fh11

Darrere de tot això està el COMPLEJO MEDITERRÁNEO, (punxeu l’enllaç per a entendre el projecte) un lloc que volia ser un port franc per a lliure comerç sense taxes ni impostos, bàsicament per a la importació de productes xinesos, en base a fer importacions amb un topall de menys de 100.000 €.  És a dir, estem parlant de construir el complex comercial, com a alternativa a la “zona franca” quatre quilòmetres terra endins del complex comercial més gran de tot Europa: 300.000 metres quadrats, que arranaria 1’4 milions de metres quadrats de Parc Natural.

Sembla ser que el Consell del Botànic, especialmente el Secretari Autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Julià Álvaro i Prat, ha tombat el projecte per qüestions mediambientals i manca d’abastiment d’aigua sufient per l’enorme volum, però no té rèplica que atraga l’interès de la ciutadania en general com fer un Parc Forestal amb tots els ets i uts, a només quatre quilòmetres fora de la Ciutat de València i proper al complex universitari de Burjassot.

10 raons per a quedar amb un arquitecte :)

10 reasons to date an Architect

Architecture

They know what it means to ‘pay attention to detail’

Be it a design or cooking a meal for you, expect nothing short of perfection

They ace at creative solutions

You think their work is imaginative? Wait till you see your anniversary presents

They are classy as hell

An infinite collection of sleek clothes, nothing is quite as stylish

10 reasons to date an #Architect - Blogs - Archh #Architecture They are #classy as hell An infinite collection of sleek clothes, nothing is quite as stylish 

They can discuss any kind of art, anytime

You’d never have to worry about them being unimpressive in front of your parents

There is no such thing as a fat architect

Or at least a majority of them are super healthy

They know everything there is to know about good coffee

Say hello to your all access pass to the best coffee shops in town

Nothing sounds as impressive as showing off your architect boyfriend/girlfriend

What’s not to be impressed about?

They can handle commitment

5 years of college, 2 years of masters, spending years on a single project – they sure know how to stick with something for the long run

They never give up

They are used to redoing a design till the client is satisfied. Expect the same with every relationship

You deserve to!

Architects are creative, hard working and talented individuals. Doesn’t that sound like someone you deserve to be with?

Publicat dins de ARS-SCAENICA i etiquetada amb | Deixa un comentari

Podeu imaginar l’edifici urbà del futur?

Podem imaginar els edificis de les ciutats del futur? El Grup d’enginyeria Arup…ho ha fet. I ho ha dibuixat.
Sembla interessant i si mirem realment, el que han fet és agrupar tots els coneixements actuals, muntant-los sobre una estructura de peces  “afegibles” i intercanviables. Un mecano de components. Tal i com reclamava Bucky Fuller fa mig segle.

La Ciutat Construïda. Del Pla Urbanístic al procés ciutadà.

Una obra d’avantguarda urbana dels joves urbanistes valencians David Estal, Ramon Marrades i Chema Segòvia. A recer de la FUNDACIÓ NEXE. Pròleg d’en Josep Sorribes.

PAGA LA PENA de llegir pel seu caràcter dessacralitzant de l’urbanisme dels “entesos” tot posant-lo al servei de la ciutadania i la seua empenta creativa i d’ordre llibertari. Tot aprofitant el ja construït i el buit deixat en el no-construït, que és on hi ha l’espai públic i la seua apropiació comunal com a escenari del caramull de les activitats ciutadanes. Una pensa amb COMPROMÍS.

HABITATGES SOCIALS A PALOMERAS (MADRID)

Una de les pràctiques més interessants de la carrera fou l’estudi exhaustiu d’arquitectures amb un fort contingut social. És el cas d’aquests blocs situats al municipi de Palomeras (Madrid). Sabien conjuminar certa tradició madrilenya i les Hoff vieneses i berlineses. La característica comuna era d’estudiar com un indret malmès socialment i degradat podia recuperar-se i socialitzar-se d’una manera efectiva, tot fent ciutat allà on sols hi havia descampats i barraquisme.

Una tradició força diferent als conceptes postmoderns del primer Ricard Bofill (Walden 7, Antigone a Montpeller, barri Gaudí a Reus, etc),  i els MBM (la Maquinista, Martí l’Humà, la llunyana Meridiana, etc.) per posar dos exemples nostrats.

2.1

20140924190844_00001.1

 

Contra el formalisme aspergèric en arquitectura

Ens ensenyaren això:

Possiblement, entre d’altres, influït per la coneguda definició de Le Corbusier:

“L’arquitectura és el magistral, correcte i magnífic joc de masses reunides sota la llum. Els nostres ulls estan fets per a veure-hi les formes en la llum, la llum i l’ombra revelen aquestes formes, cubs, cons, esferes, cilindres o piràmides que són les grans formes primàries que la llum revela”.

Arran de la darrera edició de la Biennal de Venècia, comissariada per Rem Koolhaas, s’ha produït una diatriba entre el jurat i el cap de l’estudi  de Zaha Hadid, el qual ha negat la condició artística de l’arquitectura, per a reduir-la com un mer joc de formes buides de continguts socials explícits o implícits. Acusats de que en les seues obres de països dictatorials i dels tercer món moren molts treballadors i que ells resten com si la circumstància no anàs amb ells. I fan una tautologia dient que la seua arquitectura no respon a l’art sinó a l’esperit dels temps, sent-ne, aquesta, la seua “contribució” social.

URS FISHER AT NEW MoMA

MEME, PÀGINA 139.

Sembla que estem en un moment en què cal re-introduir els paràmetres humanístics, biològics, culturals i tel·lúrics per a esbrinar els patrons i pautes generals del món, on d’altres s’han descarregat el llast de l’interès particular i concret societari, en pro d’un univers de dandies entotsolats per a quedar-se amb la forma com a únic bagatge amb què traginar pel món.

It's Time for Love in the World. I'm Sorry, too !   REFLEXIÓ HIPÀTICA.