Projectado pelo arquitecto Siza Vieira, o Museu de Arte Contemporânea de Serralves é o primeiro projecto do género em Portugal e também o maior centro cultural multidisciplinar do norte do país. Único na sua sobriedade arquitectónica e ambiente natural, o museu é a pedra angular da Fundação de Serralves, cuja missão é sensibilizar o público para a arte contemporânea e o ambiente.
L'OBRA D'ART ÉS LA VIDA MATEIXA DEL SEU PROTAGONISTA. I això no afecta la seua propietat. Tu m'has donat moltíssim i jo crec que també moltíssim a tu. I no per això tu em pertanys ni jo a tu. La cultura i l'art, com la vida- és corregir i augmentar. Qui eres tu, avui, no s'explica sense entendre que un servidor ha impregnat tots els teus porus durant set anys i la teua ment. Ni sóc explicable sense la inversa.
Existeix la paraula. No estem inventant res de nou. El món i la humanitat, amb ella, avança d'aquesta manera. Vaig prendre un poema i el vaig refer i sentir diferent. Amb afegitons i clucades d'ull. Estrafer dirien els entesos. No sols imitar, sinó sentir i viure-ho profundament. Transmet allò que jo sent en un moment donat i prou. Per a mi és ben diferent, per a la seua autora no. Sorgeix de la meua ànima. De la meua connexió espiritual i íntima amb una altra persona. L'autora del primer així m'ho ha fet saber. L'he ocultat i amagat entre els esborranys per voluntat d'ella. No vull fer mal ni que es sent mal. Tampoc no he pretés ser original. Des del viatge a Japó tot això de l'originalitat que ens imposen en l'escola d'arquitectura caigué en picat. Una de les meues especialitats ha estat descobrir -i estudiar- com s'ho feien entre els mestres de l'arquitectura i d'on havien mamat i com s'ho havien remesclat. Sense anar més lluny: Frank Lloyd Wright es basava en postals japoneses de paisatges i les tècniques apreses al despatx de Louis Sullivan. Le Corbusier és multifill de Viollet-le-Duc, Perret, etc. Guallart és una escopinada de Le Corbusier en la seua manera d'encarar les novetats tecnològiques. Joan Fuster de la rèplica a teòrica a Unamuno, Maeztu i companyia; i sintàcticament d'Azorín. Res no naix del zero absolut. Walter Benjamin m'acompanya des de fa molt de temps. De vegades, ça i lla, ens trobem algun àngel. M'escama D'Ors i les seues collonades al respecte. Sí. Sóc partidari d'obrir noves combinacions i camins. La metodologia de barrejar, de manera diferent, allò que ja existeix. El trencadís de Gaudí era producte dels viatges a València (El Cabanyal) i certes zones d'arquitetura popular del Maresme. Tots sentim, s'enamorem i estimem i ho expressem de la manera més convenient que podem. Manllevem estructures i decoració, però mai l'experiència que ens obliga des de l'interior vital a fer-ho. Heus ací on radica la seua originalitat. En la vida viscuda, que és intransferible. En el cas a cas. En una cultura minoritària, com aquesta, el que sempre caldria defensar és la reprografia sistemàtica per a tindre major pes quantitatiu dins del context mundial. Fins i tot d'altres cultures per a fugir de l'endogàmia. El qualitatiu ve a posteriori. Qui no llegeix en els portals d'internet o en una biblioteca llibres i percep que s'estant repetint més que un all-i-oli ?
Els japonesos diuen que a força de reproduir vas traïnt el concepte original que està subsumit en la nit dels temps. Si una persona llegeix continuament Ferrater, Martí i Pol, Estellés, Gil de Biedma, Neruda, Hernández, Cassassas, etc. és impossible que aquella atracció no faça manllevar estructures d'aquelles en els teus propis. Provatures que en diuen. Seran diferents. Segurament molts les faran pitjors però, amb el temps, algú les farà millors i diferents i s'hi haurà evolucionat. Per als qui copíem i plagíem cada exemple és una aplicació diferent. Fins assolir el domini d'aquella tècnica. El que sents i com ho expresses no té còpia. Allò és únic. A qui no se li eriçona la pell ho té pelut en asuest cas. A qui no li tremola la veu també. Qui no se li accelera la veu davant del ser estimat és que està mort en vida.
De vegades detecte que em copien. Sóc el primer que alçà fins a 1'10 m les baranes dels balcons d'una manera minimalista sense tocar paret, en rehabilitacions. Sóc el primer que les motlures les faig obscures perquè quan es copiaren les de tons clars a París, en el XIX, encara no hi havia societat industrial i no s'embrutaven com ara. Algú creu que em sent traït o menystingut perquè algú fa el mateix que jo en contra de la tradició dels edificis rehabilitats?
josepblesa |
dilluns, 8 de febrer de 2010 | 11:44h
Ho agafe del facebook del David. Una conversa de sobretaula d'una casa normaleta de dreta castellonenca. Al despatx ell i jo ja vam riure i comentar-ho quan isqué la 'bona nova'.
La ceguesa de la nostra societat 'su-curt-satel·litzada'. I ho conta -i explica- així de senzill. Sense proclames, sense banderes, sense himnes, sense llengües, però amb seny i trellat.
Debat de sobretaula. La dreta és l'única que ens pot fer eixir de la crisi, diu el meu cunyat. Mirem el que va fer Aznar i després de Gonzalez, reitera. I així, tot un seguit d'arguments. Quan acaba, li conteste. De la crisi, ni ens trau ZP ni Rajoy, ells no són el problema. El segon Pla ZP preveu amb 11.000 milions d'eur...os crear 300.000 llocs de treball, els valencians aportem a Espanya 13.000 milions d'euros cada any. En este moment, la meua cunyada exclama:
valencians independents!
A partir d'eixe moment, el debat ja no és esquerra o dreta, espanyoles per suposat, sinó, independència? Bon profit i bon café.
I should want to do this categorical item long time ago. It is a election collection of recent projects on Arts. The argument of EVENT-ARTS is fold for those praxis which open new ways. It is about praxis insofar as it documents or argues the elaboration of a conceptual process that inseparable from the actual making of art. EVENT-ARTS aims to be a "different' kind to show the artistical human world. While in the past few years theoritical texts on art have receveid proper in-depth treatment, accumulating into a body of serious discourse, the installations or performances of art have a generally been the object of glossy picture books, in which projects receive only a cursory treatment. It is better to view them and the authors explain own jobs. The first is this: Author: urs fisher for to understand better.
josepblesa |
dimarts, 2 de febrer de 2010 | 04:20h
Una de les cançons favorites quan era jovenet. Del gran LOU REED.
Holly came from Miami FLA Hitch-hiked her way across the USA. Plucked her eyebrows on the way Shaved her leg and then he was a she She said, hey babe, take a walk on the wild side, Said, hey honey, take a walk on the wild side.
Candy came from out on the island, In the backroom she was everybody's darling, But she never lost her head Even when she was given head She said, hey baby, take a walk on the wild side She said, hey babe, take a walk on the wild side And the coloured girls go, doo doo doo, doo ...
Little Joe never once gave it away Everybody had to pay and pay A hustle here and a hustle there New York city is the place where they said: Hey babe, take a walk on the wild side I Said hey Joe, take a walk on the wild side
Sugar Plum Fairy came and hit the streets Lookin' for soul food and a place to eat Went to the Apollo You should have seen him go go go They said, hey Sugar, take a walk on the wild side I said, hey honey, take a walk on the wild side
Jackie is just speeding away Thought she was James Dean for a day Then I guess she had to crash Valium would have helped that dash She said, hey babe, take a walk on the wild side I said, hey honey, take a walk on the wild side And the coloured girls say doo doo doo, doo ...
josepblesa |
dissabte, 23 de gener de 2010 | 02:49h
BANAL: adj. devoid of freshness or originality; hackneyed; trite: a banal and sophomoric treatment of an important subject. Syn: Commonplace.
TRIVIAL: adj. 1. Very little importance or value; trifling; insignificant: Don't bother me with trivial matter. Commonplace: ordinary. 4.Math.a. noting a solution of an equation in which the value of every variable of the equation is equal to zero. b.(of a topology or topological space): having that the only two open sets are the whole space and the empty set; indiscrete.
Syn. 1. unimportant, nugatory, slight, immaterial, inconsequential, frivolous.
Make different perfomances: you only need to try playing them to turn on each one or few videos and divers times. Good luck ! You can understand the concept at ↔ 1.Here and 2. BANALIZATION
Four videos of mobile phone were taking simultaneous action.
Architect Simone Giostra talks about GreenPix - a media art LED wall that is powered by the sun and consists of software, hardware and curated content. So, it will be a..... totally brilliant idea in process :-)
josepblesa |
dimarts, 29 de desembre de 2009 | 02:30h
La visió d’en Joan Monleon per a mi és important per diversos motius. Era un home del meu barri que s’expressava públicament en valencià. Era el fill de l'orxateria del mercat, com diem al barri. Ells, Els Pavesos, cantaven en la falla del costat, i a nosaltres, els de Lope de Vega, ens feia enveja, tot s’ha de dir. Hi havia també la rossa, la Merxe Banyuls de Gandia. Nosaltres, n'érem la falla de la ‘competència’, (la de ChichoIbàñez Serrador que anàvem al 1,2,3... de TVE.....)...
josepblesa |
dimarts, 22 de desembre de 2009 | 20:09h
NADALA. La mare FA LA MÚSICA I LA LLETRAtot cantant-li amb udols. El retorna a guitzes. A una establia. Hi ha AMOR. L'espenta, el crida i li dóna, el que ella sols pot donar: LA VIDA.
josepblesa |
dissabte, 3 de gener de 2009 | 03:08h
Darrera actuació anyal en la direcció d'obres: tancament parcial.
Feia molts anys que no veia picar un cap de bigueta.
Possiblement no veieu cap problema a aquestes fotos, a banda del poc de gust de les preses.
Estem finalitzant les obres de reparació i rehabilitació d'un edifici afectat per aluminosi. Portem deu mesos d'obres. Deu -o onze segons s'hi mire- plantes de pisos, trenta-tres metres de cota zero fins el capdamunt. Hem recalçat fonaments, empressillat pilars i bigues, reforçat moltes biguetes i substituïdes algunes, renovellat col·lectors de recollida d'aigües negres. Substituït canals i baixants. Hem traslladat vàters i banyeres per a que els usuaris no els calguera eixir de llurs cases. Hem instal·lat sistemes de dessecació de murs en planta baixa. Hem refet la coberta que tantes filtracions tenia. Hem traslladat calefactors i calderes. Hem tombat envans i els hem refets. Els hem lluït i pintat. Hem espaiat l'ascensor un parell de vegades per fer-lo servir de muntacàrregues. Hem desmuntat escaioles a totes les cases, les hem reposades i pintades. Algunes duien decoracions que ja no existeixen. Hem refet els remats del capdamunt que estaven esquerdats. Hem repintat l'escala de la manera millor que hem sabut i pogut. Hem reposat portes d'habitatges, instal·lacions d'electricitat i gas-natural. Hem refet teulades. Hem refet el cassetó d'ascensor que queia. Hem pintat de nou la façana posterior i quasi tenim la davantera. Ens queda adobar les pedres de la socolada de planta baixa i el vestíbul d'entrada de l'edifici. Els propietaris estan fins la coroneta de nosaltres.....hem paralitzat tres certificacions i no pensem signar-ne cap més mentre no posen l'estat de l'obra a punt...la direcció de la molt important constructora ho sap, ha enviat un dels tres socis a entrevistar-se al meu estudi. Extrem realment estrany.... Hem tingut en el desenvolupament colles d'operaris dels cinc continents. Extrem aquest que a mi no em molesta gens, però sí la manca d'ofici i coneixement. Em diu un amic que els tècnics hem perdut, en el darrers anys, la dignitat professional.
Dia 2008-12-19...... Si vol continuar llegint passe al 'Vull llegir la resta..
josepblesa |
diumenge, 28 de desembre de 2008 | 02:00h
Les paraules no poden menar la meua ment,. pels seus ulls transita el terror..................... les mans colgades a la butxaca, ressentiment, la gravetat del sentiment, l’horror.................
Molts de morts, massa de cadàvers, ara,......... comencen a podrir-se en la solitud de la nit,.... tacats de robí, vestits d’argent. Verda, blanca. i una taca vermella es beslluma a la fi.............
Misèria humana i brutícia sectària....................
És tan superba la dolor, que........................... les paraules ressonen amb buidor.................... L'ànima d'Olmert, l'esbudellador,....................... intenta de justificar la fredor............................. Tzipi, diu al món, que li manca el cor.................
I hi veurem...
aquesta nit, però, els morts.............................. embolcallats amb llençols,................................. dormiran sols, i no hi ha................................... mots en cap llengua del món ........................... que els hi retorne la color ................................ a llurs iris vidriolats..........................................
Demà, quan es lleven, ..................................... sentiran el calfred de la mort .......................... dins la medul·la i no n'entendran res, ............. i la vida serà el més important, ....................... la cercaran,.........i no la trobaran. ................... Ella, però, els ha defugit per sempre més........ I, a la humanitat, molts de brins, amb ells........
josepblesa |
diumenge, 21 de desembre de 2008 | 19:25h
Vos dese un Power Point que conforma una visita al dit museu de la ciutat i una crítica arquitectònica que vaig elaborar uns anys després de la seua inauguració.
I una peça musical de Sade d'acompanyament, en el 'Vull llegir més'
josepblesa |
dijous, 18 de desembre de 2008 | 02:34h
L'empresa alacantina de programari d'estructures, CYPE ingenieros, ha renovat el seu logo. Per això convocà un concurs entre els seus clients. S'hi han presentat més de sis-centes propostes. El nombre d'elles era obert. Extrem molt rar, doncs, sempre s'intenta concentrar l'oportunitat en una sola. Nosaltres, després d'oberta la plica, no hem obtingut cap dels tres premis. Tanmateix, no ens penedim, ans el contrari, ha estat una experiència molt bona. Vam poder incloure un d'ells en la primera tria que van penjar a la xarxa. Nosaltres, vam incorporar, a més a més del logo, la presentació en 3D dels diversos formats que usa l'empresa per a que pogueren visualitzar-se en una propera realitat. Com tenen una diversificació dels productes vam incloure una diferent coloració per tal de que veiessen l'adaptabilitat a l'oferta que manté la línia comercial de l'empresa CYPE. També ha servit per a estretir llaços de col·laboració amb l'ESTUDI SUC de dissenyadors industrials.
És una pena que hagen tret del web les més de 600 propostes, que ens donava una idea del nivell de disseny que hi havia. A mi, particularment, m'ha sorprés el primer i segon. Al capdavall tot pivotava en la resolució i encaix de la dificultosa Y en la síntesi del logo. En les bases hi havien bandejat el mot 'ingenieros' i després ha aparegut en els tres seleccionats. La degradació tonal i aigües del guanyador és notable, així com l'engalze del 'ingenieros' des del mateix problema de la Y. En el cas del segon accèsit, per a mi un poc fluixa, en la referència mondriana és un poc antiga. Del tercer a destacar la frescor i senzillesa; possiblement ací raïa la seua pròpia feblesa per a traslladar-lo al 'paquetatge' dels productes.
Què vos en sembla?
PS: En obrir els arxius PDF cal que reduïu o amplieu la grandària per a desvelar la intenció d'aplicabilitat que intentàvem en les nostres propostes.
