Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

El M. H. JOSÉ MONTILLA ESTÀ MÉS MORT QUE L’HOMÒNIM FRANCISCO CAMPS.

Sr. Montilla vostè és part del motiu que genera la situació. Mort el motiu s’acaba el problema. Aquesta sentència està simplement estudiada per a que la població seguisca la via estatutista i de constitucionalisme aliè. No n’hi ha solució catalana i española. Sols d’española en qualsevol cas. No hi ha confrontació. La catalana és prendre’n consciència de sí mateixa com a societat adulta i madura.
Tot això de què parleu és una posada en escena per a donar-vos més poder i recuperar certa credibilitat. Vós sols heu treballat com a garant de l’ordre establert per Madrid. És cert que la majoria reclama l’estatut, però s’amaga que aquest estatut no és, ni tan sols, el votat per la ciutadania de Catalunya. Senzillament heu traït el poder democràtic de la vostra societat. No ara, sinó anys abans quan el sr. Guerra i el vostres cofrares van retallar l’estatut eixit del Parlament. NO esteu investit d’autoritat per a ser al capdavant de la resposta del Principat. Que ESQUERRA el posara al capdavant de la Generalitat d’Amunt ha estat d’una visió d’Estat maquiavèl·lica. S’hi ha detectat tots els forats per on fa aigua la present ‘democràcia’.
Teniu el mateix crèdit que l’Honorable President Camps.  El vostre poder ve donat pel recolzament del partit de torn instal·lat a Madrid. Ambdós sols veneu fum a la vostra ciutadania. I amb ell ens veneu als vostre amos situats a 350 o 600 quilòmetres. Segons des d’on els en parleu. Som la vostra moneda de bescanvi.

PS: Me viene a la memoria aquel final del cuento del Infante D. Juan Manuel, creo, en que un rey quería casar a su hija princesa muy rebelde…., y al final un hombre rudo lo consigue matando todo lo que se le pone por delante hasta que sólo queda la princesa y ésta accede a casarse con él, acto seguido el rey intenta emular el hombre rudo pero la reina le dice al rey que no hace falta que mate ni al caballo, ni al gato, etc…..porque no le piensa hacer la cena.

A vòs us passa el mateix. Massa tard. Ja n’hi ha prou.

S’acaba d’obrir l’autopista cap al reconeixement de l’estatus polític internacional de la nostra societat. 
Un gran dia: sí senyor !
 

ACTUALITZACIÓ 7-7-2010 (2:45 pm). SOBRE LLUÍS LLACH I LA SEUA IMPLICACIÓ. DES DE PÀGINA-WEB OFICIAL.

 

Lluís Llach serà doble protagonista de l’anunci que Òmnium Cultural ha fet per promoure la participació a la manifestació del 10-J: l’organització ha escollit la seva cançó ‘Somniem’ com a banda sonora de l’espot i el cantant hi participa activament. Llach ha qualificat la polèmica de la senyera de ‘petita’ i ha dit que això el que demostra és que ‘tothom vol ser-hi’. El cantautor ha afirmat que ‘té una certa lògica que el president vulgui anar darrere la senyera’, però ha afegit que tots els ciutadans d’aquest país saben els ‘motius amagats pels quals vol anar darrere de la senyera’.

IL VOLO DI REY (d’ANNA OLMO)

L’arte e l’amore si comportano allo stesso modo:
tutti e due hanno senso solo se manifestati,
tutti e due vanno verso l’eterno.
Entrambi si moltiplicano:
l’amore genera amore e l’arte genera arte.
Quando non succede è amore finto,
è arte senz’anima

Anna Olmo (artista)

Aquesta composició deu ésser un treball per encàrrec. Tanmateix és des del meu punt de vista una nova obra d’art. és allò tan estimat per les avantguardes històriques que ara renaix de bell nou. La recerca obliga a mesclar diversos àmbits de la creació humana. La simbiosi de l’entrada al seu Facebook amor-art és capital per als temps que ens ha tocat de viure-hi…. 

 

Il volo di Rey from Anna Olmo on Vimeo.

Rancho Tequisquiapan è un centro di ricerca per la Facoltà di Veterinaria dellUniversità Nazionale Autonoma del Messico (la principale Università del Messico). Tequisquiapan è una cittadina dello Stato di Queretaro nel Altipiano Messicano. Nel 2006, il prestigioso architetto messicano Isaac Broid forma una squadra con giovani architetti per partecipare al concorso di progettazione. Il team di Isaac Broid, Reynaldo Esperanza, Lenin García, Alfredo Hernández e Miguel Ángel Jiménez vince e realiza il progetto avvalendosi della collaborazione di studenti e professionisti provenienti da vari paesi dell’America Latina. Nel 2007 vengono terminati i lavori e nel 2008 l’edificio vince la Medaglia dOro della X Biennale di Architettura del Messico. Reynaldo è nato a Città del Messico. Laureato presso la Facoltà di Architettura dellUniversità Nazionale Autonoma del Messico e professore nella stessa, insegna Teoria e Progettazione Architettonica.

La relació, d’inversió formal, que intenten trobar entre l’arquitectura asteca i l’actual és de molt d’escandall. I Anna Olmo ha sabut captar tal inversió conceptual. Haver inserit el ‘Bolero’ de Ravel crec que dóna una unitat a tot, sent el fil conductor l’altra simbiosi: música i ballarina.
La portada a l’estil d’un dels meus pintors favorits: Juan Gris. Un altre encert.

HO HAN ACONSEGUIT !

Xe què bo !

Era difícil, però s’hi han esmerçat al màxim. Un nou èxit !

Gràcies a tots:

– A la Generalitat reinstaurada des de Juanito Lerma ençà.
– Francisco Camps.
– Juan Cotino i la seua empresa d’empreses familiars de Sedesa & filials.
– Betoret i la seua troupe!
– Rafael Blasco i Castanys: ‘The turncoat’  y la suya.
– Els ‘paniaguados’: Xavier Paniagua, Josep Maria Felip, Josep Catalunya i Ricard Pérez Casado. Volantiners de la Brain’s grey matter.
– Expresident José Luís Olivas, ‘El breu’ i capo di capi de Bancaja/Bancaixa.
– Exsenador Barceló i al seu exgendre, l’expresident Nosamaplanamai.
– Cambra de Comerç i navegació de València.
– Cambra de Comerç i Navegació d’Alacant.
– Autoritat portuària de València (València Port)
– Al Partido Español Popular de la C.v. en ple.
– Al Partido Español Socialista de la C.v. en ple.
– Canal 8 / Buit (àlies Canal Nuef). 
– Al Valencia CF i els seus diligents directius, començant per Paco Roig, passant per Soler i acabant per Llorente (l’home bancaja a l’antic c. d’arts gràfiques).
– Terra Mítica i els seus sequaços.
– Als Col·legis profeSSionals d’arquitectes, enginyers de camins, d’economistes, d’advocats (del dimoni), i urbanistes en general,etc.
– als Holdings Roig, Lladró, i tutti quanti.
– Als amics de l’ànima madrilenys.
– Llanera.
Bañuelos i llurs bunyols del Camp de Morvedre.
– I perquè no dir-ho: també a La Caixa per la seua visió de futur a mig tèrmini !
   
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/115502

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/149579

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/141597

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/142386

(+) El més impressionant és que ….passeu al vull llegir més:
Llunàtics de mena:

Hi ha actualment encara el propòsit a fer-li a València un germà bessó del macrocomplex de Ferrari que té a un país de l’orient Mitjà. Tot nasqué en el dia de la darrera cursa de fórmula 1. Açò és un poblet i tot es sap, malgrat ésser top-secret que sols saben ells…i un servidor. El món és petitíssim.

El duet del Dead President i la Queen-Kong, perseveren en l’error d’estratègia.  

(*ADDENDA at 23:00 H.) Casualitats inexplicables: fa una hora passava jo pel carrer del pintor Sorolla, on té la seu Bancaixa, i en això venien de cara i per la meua vorera, en José Luís Olivas i dos directius més amb cares de pomes agres que una altra cosa i renegant, he passat entre ells i els he tingut a centímetres de mi. Un núvol de periodistes quedaven darrere. No patisca Olivas: demà Canal Nuef ho vendrà com un èxit sense precedents, malgrat que fa ‘Rato’ que li l’han clavat fins el mànec. Enhorabona ! 

FOREWORD

So, you must start.

Wherever you look, you’re always looking at people; and she’s an amazing juxtaposition as opposed to the traditional person.
                                                                                 jbm. (+)

FEMINITAT I MASCULINITAT A (DE) BATRE.

Em diu, mentre prenem un vermut al migdia, que no creu en els homes i les dones com a categories. Hi crec en les persones, em rebla. N’estic d’acord amb ella. Al món intel·lectual li agrada disseccionar i agrupar per a poder extraure’n les seues regles universals. N’és l’herència provinent de l’Il·luminisme, l’Enciclopèdia i tantes D’altres coses que (ens) han forjat la modernitat des de 1750 ençà. Oblidem, els cas per cas, de cadascú de cada un de nosaltres. En parlem de tot plegat i barrejat, sens ordre, entrant-ne i eixint-ne dels temes. Desori mental de la masculinitat en procés de conversa. La feminitat és molt més endreçada en l’ordre discursal de les coses.   
Em retrau que tinc un gran sentit de culpabilitat de tot. Supose que és l’herència transmesa per la mescladissa de sentit de responsabilitat provinent dels familiars antecessors i la religió catòlica inoculada de ma mare. M’ha fet gràcia el tret sota la línia de flotació, per ser un retret que li faig sovint a ma mare. Veiem la palleta en l’ull de l’altre i obviem la tija en el nostre propi. Continuem passejant, tot conversant i ja, en arribant, em fa: no et cregues que és exclusiva dels mascles el sentit de culpa…NOoooooo!
En todas las casas cuecen habas…el Carpe diem, en guareix, diu segura.
Seguint aquesta línia mental m’arriba açò….. 

Aquesta vesprada Gemma Pasqual m’envia un document en anglès on una professora gal·lesa està estudiant i comparant generacions mitjançant l’estudi comparatiu entre el seu llibre ‘L’últim Vaixell’ i el de l’escriptora Esther Tusquets ‘Habíamos ganado la guerra’. Vos dese el seu escrit o també podeu anar al seu bloc. En ell es pretén estudiar els canvis entre les dues generacions de l’època de l’autarquia.

PS. Crec que en cada individu, independentment de l’adscripció de gènere, on hi ha latents ambdues: feminitat i masculinitat.

Trobe a faltar estudis paral·lels que ens expliquen als increïbles ‘homes’ tal i com han fet les creïbles ‘dones’ en els darrers trenta anys. Segurament impel·lides per la situació d’assignació de rol postergat que les donava el món on naixien.  

Gemma Pasqual EscrivàJune 6, 2010 at 11:35am
Assumpte: L’últim vaixell objecte d’estudi d’una professora de la Swansea University
Image and Reality: Constructing Womanhood during the Franco Regime
Edwards, Sian Swansea University

The aim of this paper is to examine the conflict between constructing images and the reality of women during the Franco regime. The paper focuses on Esther Tusquets Habíamos Ganado la Guerra and Gemma Pasqual L’últim vaixell. It analyses in particular the role that young women saw was constructed for them and their own shifting concerns in an age of transition from republicanism to authoritarianism.
Tusquets‘s work has already been considered from many theoretical perspectives, from psychoanalytical to translation studies. Pasqual‘s book provides an example of a different genre, introducing issues of Francoism to a new generation of readers. This paper however is concerned with a politico-historical approach to the construction of images of womanhood during the Franco regime to appeal both internally to the Spanish population and externally in its international reputation. It will delineate several issues, including the influence of education, the relationship with religion, and women‘s roles in Francoist associations such as Educación y Descanso and the Sección Feminina of the Falange.
The article will then compare the experiences portrayed in Tusquets and Pasqual‘s work with the experiences of visitors invited from Wales to Francoist Spain. Their reports of their visit provide illuminating insights into Franco‘s campaigns to project images of Spanish women abroad and inadvertently provide contemporary historical evidence of women in a state of transition.

http://www.facebook.com/l/186e7;www.wisps.org.uk/pdfs/abstracts.pdf