Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

Les noves regles del món. (per John Pilger)

John Pilger, el gran periodista i activista australià ens explica les noves regles que regeixen el món. Una perspectiva de com funciona el comerç mundial globalitzat i al incidència en les nostres vides quotidianes. Afegint-ne la follia que suposa el malbaratament de recursos naturals en la sostenibilitat de cada entorn del planeta. I el greu esclavisme humà des d’infants fins a grans. També explica com es cuinen els grans negocis en determinats llocs del primer món. I com uns consells d’empreses decideixen sobre la vida de centenars de milers de persones per a extraure els productes del tercer món a costs ridículs i vendre’ls a preu del primer.
    

Desemparats vs Gràcia

Avui és la celebració de la Mare de Déu dels Desemparats i Sants Innocents, la patrona de València.  La patrona tradicional de la ciutat de València era la Mare de Déu de Gràcia, instal·lada al convent i església de sant Agustí.

Quan el fanatisme i intransigència inquisitorial començà a foradar la consciència popular instauraren de patrona una petita imatge que hi havia en una ermiteta que era la Mare de Déu dels Desemparats i Sants Innocents a instàncies de Fra Gilabert Jofré (el monjo dels folls i orats). Per causa de pregar col·lectivament per una epidèmia que es patia aleshores a la ciutat i regne.
La Contrareforma i l’obscurantisme dels segles XVI i XVII ja farien la resta. No debades els pintors com ara Palomino (portat ex professo des de Madrid), Escrig, Dionís Vidal, etc a instàncies de Juan de Ribera, del Pare Vitòria i d’en Tomàs de Rocabertí, alt noble nascut al Castell de Peralada  (Palau-Museu de Belles Arts) que arribaren a dominar tota la Santa Inquisició a Roma i Madrid, posarien tota l’escenografia terrible com passa a les voltes de la coberta de l’església-parròquia de Sant Nicolau, on sant Vicent Ferrer apareix convertit en l’Àngel Exterminador, brandant una gran espasa. Un barroquisme superestuctural epidèrmic. Alié a la resta tradicional de les arts que s’havien elaborat fins aleshores. De caràcter més sever i contingut.  
Si recordeu, igual que han fet recentment monsenyor Garcia-Gasco i els 17 bisbes i arquebisbes escampats per l’estat español, tots eixits d’eixa fàbrica d’ortodoxos ultramuntans que és el Seminari de Montcada de l’Horta.
La pesta que patim a hores d’ara ens ve de molt lluny.
Eixa València que es proclama atea i que sols creu en la Geperudeta.
Una missa laica. 
Una “missa laica” com qualsevol altra. Aquella que fa dir a molts valencians que no creuen en déu, però sí creu en la Geperudeta.

L’antídot:

Auditori per a la ciutat d’Elx 01

il·lici

PRETEXTURES:

Aquest solar era un dels últims reducte que quedava al barri de Carrús per a continuar el procés regeneratiu de la ciutat.

L’entorn edilici és brutalment heterogeni. Els llenços de les alineacions van realitzant escalonaments i alguns esgarros verticals. Es passa de cinc a nou plantes. Els trams llargs són perforats sense cap cadència que ens servisca per a reconéixer cap ADN urbà -més enllà de la trama- que no siga una altra cosa que l’atzar de cada moment immobiliari. Resten naus industrials d’alçària semblant a dos plantes. L’alçària de l’auditori no hauria de sobreeixir del seu entorn per a sotmetre’s a l’escala del buit creat pels seus veïns. No ser prepotent però sí significant. Punt d’atracció. Nova polaritat social.

 
EMPLAÇAMENT

L’opció del concurs encerta a retirar-nos a la manera clàssica de la via urbana principal. Herència mediterrània bé inserix en la ciutat. Però ens provoca un perjuí en l’organització de la plaça. L’accés a l’edifici, tant de vianants com rodat, es realitza estudiant la zona, l’accessibilitat, els desnivells, facilitant l’arribada a l’edifici, tenint en compte que ha de continuar com a entorn urbà propi dels seus veïns immediats. Del seu ús i gaudi. Punts que realcen la urbanitat menyspreada.

 
Aprofitem la zona de jocs com a accés canalitzat verd que encamina cap a l’accés principal del mateix.  La dita canalització juga amb els desnivells entre carrers i serveix simultàniament de coberta de les plantes d’aparcament. Els diferents nivells se salven amb esgraonat -irregular i lúdic- que ens conduïx amb trecalls fins a qualsevol nivell del descens on vulguem desplaçar-nos. Vorejant l’eixida d’emergència d’aparcament i les dos rampes de vehicles d’aquest.

 
JOC DE VOLUMS

Hem concebut l’auditori com un joc de tres volums: un volum central que alberga el nucli principal de la sala, i dos volums laterals que llisquen al llarg dels eixos laterals d’este nucli central, que alberguen els servicis necessaris per al funcionament de l’edifici.

En els volums laterals hem volgut generar un joc de buits, aconseguint diferents zones verdes que doten de major qualitat a l’espai interior de l’auditori i que interrelacionen espai interior-exterior.

Per mitjà d’esta desintegració del bloc volem integrar-nos en un entorn disgregat, amb gran heterogeneïtat d’alçàries i volums, jugant nosaltres també el mateix joc.

El vídeo a la part final continua sonant el tema musical i podeu aprofitar per a llegir el contingut que us hem adjuntat ací.

Auditori per a la ciutat d’Elx 01 from Josep Blesa on Vimeo.