Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

MISSATGE D’ANONYMOUS:

Si analitzem detingudament el vídeo comprovem que hi ha molta teca d’aquest país nostre. Més que del veí que sols apareix com a detentor del poder i les finances. Barcelona, on es detecten els violents ‘legals’, plaça de l’ajuntament de València. Puig i Gallardón que temen.

El sistema: repressió i mass media. Manipulació mediàtica i punició (abans i després).

La trama política: Rodríguez-Rajoy-Aguirre-Camps-Fabra.

Poder real i financer: Botín & co. Possiblement caldria haver carregat més ací. S’ha deixat els altres dos components: els nostres i els bascos.

Internacionalització: la llenya és pel que és conegut l’estat. La pseudoplaça de la puerta del Sol de Madrid és pel que es coneix arreu de la xarxa internètica. Tres, quatre o cinc imatges madrilenyes.

Acció policial repressora: apel·lació ètica i moral  indiviual als policies dels diferents cossos d’inseguretat ciutadana, com en la revolució -pacífica- dels clavells de 25 d’abril a Portugal.

“Deteriora la imagen de nuestro país” 

L’expandeix arreu quan mostra el mapa mundi. Centrada a Europa i Amèrica. Àsia i Àfrica queden al marge dels trendings.
 
La veu en off del vídeo és mega-coneguda des de fa molts anys al nostre país i parla català de València com ha fet en moltes ocasions abans. 

N’hi ha (+)
Per a desengreixar i entendre el post: the lyrics of “Logical Song”

When I was young, it seemed that life was so wonderful,
a miracle, oh it was beautiful, magical.
And all the birds in the trees, well they’d be singing so happily,
oh joyfully, oh playfully watching me.
But then they sent me away to teach me how to be sensible,
logical, oh responsible, practical.
And then they showed me a world where I could be so dependable,
oh clinical, oh intellectual, cynical.

There are times when all the world’s asleep,
the questions run too deep
for such a simple man.
Won’t you please, please tell me what we’ve learned
I know it sounds absurd
but please tell me who I am
I said now watch what you say they’ll be calling you a radical,
a liberal, oh fanatical, criminal.
Won’t you sign up your name, we’d like to feel you’re
acceptable, respectable, oh presentable, a vegetable!
Oh Take it take it yeah!

But at night, when all the world’s asleep,
the questions run so deep
for such a simple man.
Won’t you please, please tell me what we’ve learned
I know it sounds absurd
but please tell me who I am,
Who I am x 3 !!!

Who knows who’s so logical.

 “La xarxa d’internet transacciona més ràpidament els sentiments d’amor, de fraternitat, de diversitat i d’igualtat en drets humans que l’economia financera. I això ha començat una sinergia global que no es deturarà ja”
jbm. 

“VA’ PENSIERO”

Silvio Berlusconi està a l’Opera de Roma. Riccardo Muti, el director, explica abans el cant, originalment patriòtic contra els Habsburg austríacs que envaïen llavors Itàlia, mes ara no ho és de patriòtic, d’un italià que s’estima el món, i que s’adreça en defensa de la cultura, de recuperar la bella pàtria perduda, que perdurarà. Invita tothom a cantar-la. Emociona, com s’emociona la gent que ha entés el missatge subliminar. Com diu alguna estrofa, “que infonga el patir, virtut”.

Aleshores, en 1842, els governants oficials proaustríacs molestos amb l’autor de Nabucco (G. Verdi) li atribuïen la responsabilitat d’aquell motí llegendari, i que estaven demanant llibertat, al que l’autor se’n defensà, tot dient que la representació era d’israelians. I els austríacs li respongueren, que sí, però que ho estaven fent en italià.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari