Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

CAL UN GEST DEL BARÇA

Ahir el Llevant UE es proclamà campió de La Copa President de la República 1937. Setanta anys després. Poca broma. Féu-ne un volt per les imatges d’aquest web. El Llevant guanyà el meu equip, el València CF, partit celebrat a Barcelona. El proper partit serà al "Ciutat de València" entre el Llevant i el Barça.

Espere que aquest text el puga llegir algú amb suficient ascendència dins de l’entitat blaugrana del nord com per a que, en eixir els jugadors de l’equip visitat (Llevant), aquells li facen el corredor de Campió. Tot un gest que ens reivindica, a tots plegats, com a una societat que restà a la part del món civilitzat.   

Si pitgeu al "vull llegir la resta…." trobareu algunes anècdotes granotes interessants que us ben sorprendran

Al Cercat hi ha un munt d’enllaços impressionats de les penyes llevantinistes. Tinc per a mi que el concepte de Llevant és el que avui diríem País Valencià. Era el concepte que hom tenia en general. És un cas semblant al de l’Espanyol de Barcelona, que en els fons es deien espanyols, per a diferenciar-se dels orígens directius del Barça que eren d’industrials suïssos, anglesos, etc (Gamper, Coats, etc.) establerts ací.

A tal tall, de les nostres contradiccions divertides, em ve a la memòria aquell cas que  contava en Ramon Barnils, quan tot parlant amb una dona d’El Palmar de l’Albufera li digué que ells (Barnils i ella) eren espanyols i que no havien de fer res amb "gallegos" perquè eren una altra cosa i a més parlaven en castellà.

La primera vegada que vaig sentir un partit radiat en català fou del Llevant, radiat pel gran Paco Gandia que, supose, ho faria simultàniament que en Quim Puyal. Recorde com Gandia catalanitzava, en temps de Franco encara, els noms dels jugadors, entre tots, "Castzeli" aquell gran jugador xilè que ridiculitzà el dictador A. Pinochet.

Més recentment Jofre MATEU, tot i que ara està al Múrcia  manté lligam fort amb el club blaugana. El Llevant, al remat, és un equip que enamora. Jo, de menut, anava al vell Vallejo, botant pels pujolets fins a accedir-hi d’amagatotis a la grada de numerada, que hi havien al final del carrer d’Alboraia junt a l’església del Carme. Als del València, els granotes, ens diuen xotos, pels colors de l’equipatge (blanc i negre) i nosaltres a d’ells GRANOTES, doncs inicialment jugaven al llit del Túria, i llavors, era ple de granotes. A més dels colors blauGRANA. La massa social originària era dels Poblats Marítims (Grau, Cabanyal, Canyamelar, Pinedo, etc.) tot i que en té molta tirada tant per l’Horta nord i sud.

Espere amb candeletes el gest i féu córrer la brama, si us plau !      

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Llum natural vs llum artificial.

Front a la darrera arquitectura de l’espectacle, subsidiària de la Societat de l’espectacle, comencen a aflorar d’altres veus i ments que qüestionen els darrers anys. Ací hi ha uns paràgrafs extrets de:

Peter Zumthor, from Atmospheres (2006). The book is a transcript of a lecture Zumthor gave at Wendlinghausen Castle in East-Westphalia-Lippe, Germany in 2003.

"Thinking about daylight and artificial light I have to admit that daylight, the light on things, is so moving to me that I feel it almost as a spiritual quality. When the sun comes up in the morning — which I always find so marvelous, absolutely fantastic the way it comes back every morning — and casts its light on things, it doesn’t feel as if it quite belongs in this world. I don’t understand light. It gives me the feeling there’s something beyond me, something beyond all understanding. And I am very glad, very grateful that there is such a thing. And I have that feeling here too; I’ll have it later when we go outside. For an architect that light is a thousand times better than artificial light."

M’hi he permès la llicència de traduir-vos-els; podreu llegir-los si pitgeu al "Vull llegir més…" 

 

"Meditant sobre la llum natural i l’artificial haig d’admetre que la llum natural, la llum sobre les coses, és així, canviant, i per això, la sent gairebé com a una qualitat espiritual. Quan al dematí ix el sol – sempre el trobe tan meravellós, absolutament fantàstic per la manera que ens arriba a encoratjar tots els matins – projectant la seua llum sobre les coses, no sembla quina força pot arribar a tindre en aquest món. No entenc de la llum. Em fa la sensació, tot plegat, que hi ha alguna cosa que va més enllà de mi, alguna cosa més enllà que no s’entén del tot. I estic força content, i molt agraït que n’hi haja una tal cosa. I  ací  torne a tindre aquella sensació; la tindré més tard quan toque d’anar-nos-en. Per a un arquitecte aquella llum és mil vegades millor que la llum artificial."

(*) Excuseu-me la duresa conceptual de l’apunt, on els textos dels enllaços són fonamentals, especialment el text de la immensa na Pilar Parcerisas.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

C./ PEPITA 27-29

Quan a començaments del segle XX la ciutat s?expandeix defora les muralles medievals les propietats de la perifèria foren subdividides i urbanitzades en solars heterogenis allargassats i estrets que s?adaptaven a la topografia del terreny, fruit de la parcel·lació agrària precedent. És en període dels anys ?20 en què s?implantà una ordenació  parcel·lària d?eixample. Aquesta mantenia certes preexistències agrícoles que pretenia salvar. És el cas del barri de Tendentes, situat entre els de Pla de la Saïdia i Campanar. En aquesta època la perifèrica urbana, que no suburbana, per ser la primera corona de la ciutat moderna ens llega edificacions de minso valor que s?estructuraren com a edificacions d?eixample en filera de poca profunditat de 3 o 4 plantes. Amb patis d?illa que eren ocupats metòdicament per indústries gairebé postmenestrals. Mecànics, queviures, magatzems agraris, manyeries, etc.

És en l?etapa actual en que per la pressió residencial i l?augment del valor del sòl a tota la ciutat s?ha procedit a realitzar la seua substitució edilícia. Esperonada per l?estrangulament entre la segona corona (abans suburbana i ja consolidada) i el llit del riu com a espai estructurador d?est a oest de tota la metròpoli. I aquí és on s?emmarca aquesta promoció d?habitatges en l?actualitat.

Com a fet remarcable cal advertir que l?edificació s?emplaçava sobre una necròpoli romana. Els arqueòlegs hi han trobat més de vuit tombes durant els set mesos que duraren les excavacions.

La llenca de la part de ciutat és la situada entre la via de circulació del marge esquerra del riu Túria i la nova via que conforma el carrer de la ruaia que enllaça  c./ Visitació i c/ de Sagunt.

El tipus d?intervenció és allò que s?anomena en cercles arquitectònics actuals ?per incisió?  en sengles edificis que són substituïts. S?hi conjumina i consolida en l?operació una tendència tradicional a l?hibridisme que hi havia caracteritzat la zona.  Això impulsa a que la generadora del projecte siga la secció mixta que és una acció explícita del projecte a l?hora de plantejar la diversitat funcional. Diversitat en plantes i diversitat en altura.

A. Tres nivells de soterrani. A la zona hi ha molta manca de garatges vinclats a habitatges.

B. Una planta baixa dedicada a sengles comercials, amb possibles entre plantes.

C. Una planta d?oficines en primera i resta d?habitatges. Combinant els d?un dormitori, tipus apartament, fins a 3 dormitoris. Símplex i dúplex.

Dificultats en què ens hem trobat:

  1. L?escassetat de profunditat edificatòria que ve marcada per l?ordenança urbanística que l?afecta. Açò ha obligat a que en certes tipologies no puguen  gaudir d?espais amb ventilació de doble circulació.

  2. La necessitat d?anar a gran llums per escometre tot el programa que ens havíem plantejat en la zona de garatges i plantes inferiors.

  3. La implementació efectiva del nou Codi Tècnic de l?Edificació.

  4. I per això mateix la mancança d?espai de solellament, en les zones interiors de l?illa de cases; doncs la coberta de l?edifici cobria l?estalvi energètic del 12 %  de producció energètica en vivendes mentre que la resta d?activitat s?hi ha hagut de ?compensar? mitjançant la instal·lació d?una generadora de closques d?ametla situada al pati posterior. Doncs, sols amb plaques solars, degut a la manca d’entrada de sol no s?arribava al dit percentatge.

  5. Donada la situació econòmica de recessió ?psicològica més que econòmica –  actual per on travessem  s?ha implementat un sistema mixt de construcció entre sistemes obert industrialitzats i certs elements d?obra humida, com ara l?estructura portant.          

    SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA: 4550,18 m2.

Un detall: de façana, els quatre (4) ampits quadrats i vermells de les finestres del apartaments.   

Disculpeu-me el meliquisme: Sorry. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

ÈRIC I LA BATALLA DE CANNES.


M’ha sorprés l’apunt d’en Joan Arnera  L’Èric Bertran i els entusiastes (i jo, fent amics)

 

sobre la campanya promoguda per Xavier  Mir en quant a la internalització de l’afer que li succeí fa un parell d’anys a l’Èric Bertran, i, de retruc, als Drets Humans d’una manera planetària.

 

A mi, per contra, em sembla fenomenal; doncs fa gairebé un any el vaig veure complet i amb l’esgarrifança que em produí. Em sobtà la lucidesa del centrament del “doble problema” per part de Víctor Alexandre. La sociopsicologia nostra (bloquesfera sobiranista que és una minoria) front a la dels espanyols professionals (que n’és una altra, de minoria).

 

Certament la campanya d’internacionalització és un esforç d’entusiasme catosfèric. I crec, que les plantetes, als testos, cal anar regant-les diàriament. Més que res, per a que quan fem l’embranzida definitiva siga compresa per la resta del món del segle XXI. La nostra existència institucionalitzada vindrà aprovada per la “resta del món” civilitzat. Incompatible en el ser i existir de l’actual estat espanyol. No és per nosaltres la campanya, sinó és per mostrar al món la fotografia fixa sobre l’espill en què es mira aquella dona caduca i astracanada que es diu España.

 

Per una altra banda també té un efecte d’entrenament (TIC) global que no cal menysprear. Com uns pocs homes poden (re)moure consciències a nivell global i de pas, sondejar i aprendre, com es fan en l’actualitat amb les tecnologies d’abast quotidià l’expandiment d’estats d’opinió. El fer conjuntament també comporta la creació d’experiències compartides. Què és sinó una societat ?    

 

He introduït seguidament l’explicació d’una metodologia de batalla denominada d’embolcallament. Ideada pel general cartaginès Hannibal front els romans. L’explicació està manllevada d’un web que a més oblida diversos punts estratègics necessaris per a comprendre l’extrapolació al nostre cas i la seua aplicabilitat.

 

1.      El pare d’Hanníbal fou mort pels romans. I el fill li prometé que el rescabalaria.

 

2.      Els íbers i celtes que acompanyaven els cartaginesos eren mercenaris a sou. Hannibal confiava amb els seus connacionals i els mercenaris foren usats d’esquer a la batalla.

 

3.      La disciplina dels romans que ens mostren en les pel·lícules de Hollywood no tenen res a veure amb la realitat, sinó que fallaven a la faena més que el funcionariat madrileny.

 

4.      Els cartaginesos estan “tancats” entre el riu que tenen a les espatles i al front les legions romanes. No poden fugir-n’hi, per tant. Que sempre és la pitjor solució possible, doincs en la fugida t’aniquilen.

 

5.      Hannibal sabia que tenia millor cavalleria que la romana i pitjor infanteria. Per això ideà aquesta estratègia. La cavalleria era cartaginesa i la infanteria mercenària.

 

6.      Tampoc no s’explica que els dos cònsols romans no estaven ben avinguts. I Hanníbal ho sabia. Varró era un jove polític però un inexpert guerrer   L.E. Paül el contrari. Paül sap que no és fàcil derrotar Hannibal. Varró i Paül s’odien tant que el Senat els ha obligat a manar un dia cadascú. Varró és impetuós i vol tornar ràpidament victoriós a Roma i dissenya un pla infantil de força bruta directa.

 

7.      Paül, amb més experiència militar vol una batalla llarga de desgast que faria perdre cada dia un llençol als cartaginesos. Ja que tenen un exèrcit major i a la llarga donaria la victòria als romans. La “conllevancia” d’Ortega y Gasset, que diríem avui.

 

8.      L’ímpetu d’en Varró conduí a que 80.000 infants quedaren embolcallats per 40.000 cartaginesos de tal sort que el nucli central era inoperant i els de la perifèria anaven morint a mans de l’exèrcit embolcallador.

 

I qui vulga entendre, que entenga……..pitgeu al “vull llegir més….” per a assabentar-vos-en millor.

; mso-ansi-language: CA”>

Per a millor comprensió dels moviments de tropes pitgeu ací

Any 216. Les tropes d’Hannibal ja han travessat els Alps i han derrotat les temibles legions Romanes a Tesino, Trebia i Trasimeno. Els Romans, amoïnats, però terriblement confiats, van decidir enfrontar-se a Hannibal en Cannas. Per a això van reunir un impressionant exèrcit de 80.000 infants i 6.000 genets comandats pels cònsols Caius Terenci Varró i Lucius Emili Paül. Els cartaginesos s’oposaven amb 40.000 infants i 10.000 genets.

 

Els historiadors Titus Livi i Polibi indiquen que els cònsols van plantejar molt malament la batalla; el terreny els era clarament desfavorable i es van fiar exclusivament de l’enorme força de les seues legions i de la seua superioritat numèrica, tot ignorant el perill de l’experimentada cavalleria númida, celta i íbera que acompanyaven Hannibal. Van pensar que només amb l’empenta de llurs seues vuit legions seria suficient perquè l’exèrcit d’Hannibal deixés d’existir.

 

Varró es va situar a l’esquerra, al comandament de 4.800 genets de la cavalleria romana, mentre que Paül ho va fer a la dreta, amb uns escassos 1.600 genets. Entre ells s’estenia una línia formada per les legions I, II, XII, XIII, XIV, XV, XVI i XVII. Enfront del desplegament romà, Hanníbal va disposar una línia convexa formada per la part més feble del seu exercit, la infanteria lleugera íbera i celta. Hannibal sabia que no podrien oposar-se a les legions romanes, però la seua idea era molt diferent i ha passat a ser un exemple d’estratègia militar que encara avui dia es continua estudiant en les acadèmies militars.

 


 

El general cartaginès va reforçar els extrems d’aquesta línia amb la infanteria pesada africana, que impediria qualsevol intent romà d’embolicar la línia cartaginesa. A la seua esquerra 6.000 genets celtes i íbers, mandats per Asdrúbal (germà d’Hannibal), s’enfrontarien a la reduïda força de Paül. Mentrestant , els 4.000 númides del cap de la cavalleria cartaginesa, Maharbal, s’enfrontarien amb les forces de Varró.

 

La infanteria cartaginesa va resistir l’atac de les legions, retrocedint lentament fins a convertir l’inicial desplegament convex en una concavitat en la qual se n’anaven acumulant cada vegada més legionaris, un embut mortal que tornava inútil la seva força. En les ales, la cavalleria d’Asdrúbal va derrotar ràpidament a la de Paül, tot dispersant-la, mentre els genets de Maharbal acorralaven als de Varró. Els homes d’Asdrúbal van atacar per la rereguarda a la cavalleria romana, derrotant-la. Llavors, units als genets que comandava Maharbal, van ocupar la rereguarda de les legions que, en el seu cec impuls cap endavant, havien passat de llarg de la infanteria pesada cartaginesa que ara els atacava pels flancs. El resultat és que ara les legions romanes tenien a la infanteria cartaginesa estrenyen-los, a la cavalleria cartaginesa atacant-los per la rereguarda i a la infanteria pesada púnica atacant-los pels flancs.

 

Completament envoltats, l’exèrcit romà va ser exterminat al llarg de tota la jornada. Els cartaginesos no van pensar a fer presoners i els romans no es van rendir en massa. Varró va escapar, però Paül, els qüestors dels dos cònsols, vint-i-nou tribuns militars i vuitanta patricis amb rang senatorial es comptaven entre els morts. El desastre va ser tan gran que la sisena part del total d’homes que Roma tenia en armes en tots els fronts de les seues guerres van morir en un sol dia. Els restaven a Roma sols dues legions en la pròpia ciutat, la XX i la XXI, i dues altres a la vall del Po (XVIII i XIX); la resta es trobava en Hispània, Sicília i Sardenya. Per part seua, Hanníbal havia perdut uns 8.000 homes, la majoria pertanyents a la infanteria celta.

 

A boca de nit, uns 50.000 cadàvers cobrien el camp de batalla. L’exercit romà havia deixat d’existir i el mite de la imbatibilitat d’Hannibal va arribar el seu zenit. A l’endemà, el seu lloctinent Maharbal el va instar a dirigir-se cap a Roma aprofitant la inèrcia de la victòria i que la ciutat estava només defensada pels seus ciutadans, però no pels seus exèrcits. Els mitjans romans eren tan escassos que van haver de recórrer a la formació de dues noves legions integrades per esclaus comprats als seus amos i deutors trets de les presons, als quals va caldre d’equipar a corre-cuita amb les armes dels temples, botins d’anteriors campanyes. Molt poc per oposar -se a un exèrcit embravit per un triomf sense pairó.

 

Però ací naix un dels majors enigmes de la història: Hanníbal no es va atrevir a marxar contra la indefensa Roma. Potser els seus 40.000 homes que tenia aptes per al combat no podien iniciar un atac directe contra una ciutat de 300.000 habitants, però sí per bloquejar-la i forçar-la a negociar quan la fam comencés a causar estralls, o esperar que, en un intent de desbloquejar-la, l’exèrcit romà presentés de nou combat amb forces disminuïdes patint, probablement, una derrota que posés terme a la guerra i que hagués canviat la història. Al no fer-ho, va perdre la seva gran oportunitat i els romans no le van concedir ja una altra.

 

Però la batalla de Cannas va passar a la història com un model d’estratègia militar i de com un exèrcit ben dirigit podria derrotar oponents superiors i més poderosos. Hanníbal ha passat a la història com un dels generals més brillants i la seua estratègia ha estat imitada al llarg de la història.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

PLASTIC CITY

Uploaded by piasrecordings

M’ha semblat interessant de donar-lo a conèixer.

MAGNÍFICA REPRESENTACIÓ FINAL. EN RECORDA CERTS ESBOSSOS DE LEONARDO DA VINCI.

Si continueu al "vull llegir +…" trobareu dos dels grans: Pavarotti i James Brown

/>

<p />

En un altre ordre de coses que han passat: Gràcies a tots dos, que a hores d’ara s’heu reunit de bell nou per a cantar-li a la bona gent. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

NOU MODEL PER A RTVV. (TONI MOLLÀ.CAT)

"Planteada en la perspectiva de la digitalización de las televisiones y la liberación de mercados, la aproximación a la televisión valenciana del siglo XXI llama la atención por propuestas como la creación de dos nuevas sociedades públicas, con autonomía editorial pero coherencia de grupo multimedia (RTVV-Multimedia e Interactiva y RTVV-Internacional y Temática),o como la utilización de la propia red de difusión, prescindiendo de los altos costes que implica el uso de Retevisión, así como por la necesidad de ?proponer a la Generalitat la creación de un marco estable de financiación o contrato programa entre el Gobierno valenciano y RTVV?. Se trata de una…….

?Hasta ahora,RTVV ha tenido un arrastre escaso como motor de una parte del sector productivo valenciano?, explica Mollà, que apunta a la apuesta por la oferta en valenciano como una baza fundamental para dinamizar la industria audiovisual autóctona. ?La lengua es el mercado?, señala.

 1. Si voleu llegir el contingut complert; cliqueu ací 

2. I segueix baix, donant notícia sobre el seu nou llibre. Clicant al "vull llegir la resta…."

Per cert, Toni, li hem de donar forma, dia i hora, a aquella paella de la dedicatòria del teu nou llibre.

Per cert, ja quasibé, me l’he llegit completament. Hem de parlar-ne….M., la teua filla, té un poc de raó…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari