BOTELLOT DEL DIVENDRES
Hi caldrà pensar bé de què es tracta. No crec que siga res semblat a una revolta parisenca. Jo hi era. Tanmateix deixe una petita reflexió al voltant de l’esdeveniment. La foto està bellugada….però tampoc no estava per estètiques compositives.
Que jo estiguera per allà és pura coincidència. La foto feta des de la Rambla. El moment: els mossos s’endisen cap al Raval, se’ls veia neguitosos. També hi havia guàrdia urbana, cada cos al seu ritme. Anava amb els nanos meus i ma mare, estada plaent i promesa acomplida. Ens féiem fotos i, a més, a tots els personatges interessants de la via, en la nocturnitat. Ja vam ser-hi durant la vesprada. Sobta la imatge bouleversée entre ambdós moments. Ja tard, ens vam endisar una mica vers el ventre del Raval. Prop de l’altra rambla. Que, a dir veritat, no sé com se’n diu. Sabia que n’hi havia un botellot a la Devesa de Girona també, ja que ho vaig sentir a la ràdio durant la setmana. Ja tornant sobre el comentari de Barna, cal dir que em va sobtar la violència d’uns i dels altres. Pillatge. Tal i com anava la cosa……vam decidir d’allunyar-nos, sobretot pels nanos i ma mare.
Després agafàrem un taxi per a tornar a l’hotel, situat a la part alta. En el trajecte, em va doldre el comentari del taxista: Això del botellón no és d’aquí. Això és típic d’altres ciutats com ara Madrid, Sevilla, València o Castelló. Tampoc no enraonava amb desconeixement, era jove i hi havia viscut dos anys a Castelló. La base del seu raonament era que a Barna és costum de seure a dins dels locals. No trobe diferències entre Vlc i Barna en este tema. A dir veritat no crec que a València funcione el botellot. Sí el beure a fora dels establiments. A Barna també, àdhuc a Madrid com és el cas del barri de Chueca. Això des de sempre. Vegeu, sinó, el Carme, també. Sí fer una rave en un paratge, xalet, platja o similar. Ara això de beure fins caure de cul. I després dedicar-se a fer el vàndal……és nou de fa un parell d’anys, hi vingut per efecte mediàtic. Vicent Partal diu, al seu bloc, que viu Xavier Rubert de Ventós per allà, a través d’unes imatges. I algun comentari deia que es tracta del filòsof de guàrdia. Potser que hi haguera gent dels Illacrua -antisistema- però el que s’hi detectava era una colla de pinxos que no anaven mal vestits, parlant castellà. Espere que els d’Illacrua no pretenguen modificar la visió per a donar cobertura ideològica, a una bretolada d’un grupet. Els mateixos antisistema hi haurien d’evitar el ser barretjats amb aquells malfatans.
Un altre punt: ¿Perquè, al Raval?.
Les intentones urbanístiques per revitalitzar-lo hi han quedat esquifides. Em ve a la memòria el film En construcció centrada al dit barri. Supose que per a evitar l’eficàcia policial. Amb la qual cosa la vida quotidiana del barri se’n torna impossible. Això l’hi mancava al barri, molt habitat per gents vingudes de l’altra riba de la mediterrània i que la segregació social i urbana relega al dit barri. Amb el perill d’esdevindre guetto. L’Europa social no pot permetre’s el luxe de re-crear barris d’aquesta mena. Queden desarrelats del conjunt ciutadà. La tria del dit barri, no és banal. Perquè les condicions de sotmetre el personal eren els mateixos que volia evitar Haussmann a París al segle XIX. Un fet, vacu, organitzat no se’n sap molt bé amb quin objectiu- en principi -festiu- esdevé una guerra guerrejada que diria Eiximinis, és aprofitada per uns calamandurris per fer destrosses.
Els botelloters eren de fora del Raval, al meu entendre. Castellanoparlants i no mal vestits, no confondre amb els antisistema, l’estètica diferent els delatava.
Xavier Rubert, el filòsof de guàrdia, és un senyor molt curiós, per exemple me l’he trobat pel carrer de músic Peydró (c./ de les Cistelles) de València cercant una cadireta de fusta d’aquelles antigues quan tingué l’última filleta, ja a l’edat d’uns 60 anys és una gran persona i un enorme esteta. Molt cordial, conversador insaciable, de fet vam mantindre una conversa de més d’un quart d’hora, tot mirant la forma dels objectes de fusta del dit carrer. Ell catedràtic d’Estetica de l’escola de Barna, jo lector dels seus llibres. L’art entotsolat, etc. Catedràtic foragitat de la seua càtedra en temps del franquisme, junt a Bohigas, no sé si Tomàs Llorens (aquest a Vlc) i fugit a Barna, i d’altres…via decret del BOE. Ara, ja dispersat del tema inicial, acabe esta reflexió vàcua i intrascendent com el mateix motiu.