Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

Arxiu de la categoria: ARS-SCAENICA

TANQUEM BLANQUERIES?

Un amic d’ideologia socialista m’envia la seua enrabiada:

Em diu M. que L. li ha dit que no sé quin matemàtic ha fet càlculs i avui, dilluns 24 de gener, és el pitjor dia per a vindre a treballar. Si més no, que és el que més ens va a costar de dur endavant. Coses de matemàtics, pensa un. Però no és així, passen les hores i va i el matemàtic va guanyant raó, ai las! Arribe a redacció esgotat, pendent de mil i un problemes de fora. Passa el temps i llig al Feisbuc, perquè l’enllaça el company Josep Lluís Fitó, l’article de dissabte de Fani Grande sobre aquesta RTVV i com, a poc a poc, ens han robat la il·lusió per aquest projecte ben engrescador fa vint-i-un anys.

?Ja a punt d’aclimatar-me algú diu “has escoltat les declaracions d’Alarte?” i en aquest punt m’he encès com un coet de quinze eixides (una per cada any dels que porte ací).

??En la Roda de premsa rutinària de cada dilluns, prèvia a la reunió de la permanent de l’Executiva Nacional, un periodista li ha preguntat a Jorge Alarte per les declaracions de Pepe Blanco en les quals afirmava que ben bé “podrien tancar RTVV”. Haguera pogut eixir triomfant, és pregunta per a lluir-se, màxim quan no té la responsabilitat de solventar el problema i les expectatives, a més, són de quedar-se ben lluny d’aquesta responsabilitat. Haguera pogut al·ludir als orígens d’RTVV bastida per un govern socialista, gràcies a una llei, la del tercer canal, promoguda per un govern socialista a Madrid. Haguera pogut dir que, en cas de governar, recuperaria aquella il·lusió amb la que va néixer, il·lusió compartida per treballadors i espectadors…. Tantes coses hagués pogut dir! Però no, per a Alarte cal tancar RTVV per a fer-ne una altra “Este Canal 9 no puede seguir así, hay que tener otro Canal 9 distinto, una televisión pública democratizada y en manos de profesionales bajo criterios de pluralidad política, libertad de prensa y con un Consejo del Audiovisual que cumpla con el mandato del Estatuto de Autonomía” i, així, l’ha cagada des de tots els punts de vista possible.

?La seva ambigüitat ha estat tan evident que em diu el company que hi era a la roda de premsa que algú li ha preguntat que especificara què volia dir, si anava a tancar RTVV en cas de governar. “Yo no he dicho eso exactamente” ha estat la resposta.

Efectivament, diu poques coses amb exactitud aquest home que seu a la planta quarta de Blanqueries, des de fa molt de temps.

?Sense voler deixar eixir la mala llet acumulada per tants motius si em ve de gust dir-ne alguna:

?No sé de què anava a parlar el senyor Alarte a la roda de premsa d’avui i això em suggereix diverses opcions: bé que no tenia cap tema per tractar a la permanent de l’executiva (la qual cosa seria realment preocupant amb la que cau), bé ha sigut capaç de permetre que la premsa focalitze l’atenció en la seva cabotada davant el Ministre Blanco en el tema d’RTVV a canvi que ningú s’assabente d’allò que ocupa a la cúpula socialista, o bé que amb l’eixida de to d’RTVV ha fet que la premsa no demane per altres assumptes incòmodes per a eixa cúpula, com ara la manca de suport de les propostes de llistes a places importants. D’aquest punt un arriba a pensar que bé no controlem la situació davant els mitjans, bé triem malament els balons per a llançar fora. Siga com siga Alarte ha aconseguit posar-se a la majoria dels companys i companyes de la premsa, una volta més, en contra perquè cap professional estaria a favor de tancar una radiotelevisió autonòmica.

 Segueix en el “vull llegir….


Quina bajanada dir que cal tancar RTVV per a fer-ne una de nou. Com si tancar i obrir mitjans de comunicació fora cosa fàcil. I no val a dir “és una manera de parlar”. Cal encertar una mica en les expressions, més encara quan es pretén ser opció de govern. ?

Quan es desafia amb tanta rotunditat cal triar ben bé les paraules. Què vol dir amb “en manos de profesionales ?bajo criterios de pluralidad política, libertad de prensa y….”? Novament erra Alarte en focalitzar en els professionals el problema. El problema ha estat sempre en l’staff, vaja, en els càrrecs. Va estar en l’Amadeu Fabregat que ens va “aconsellar” no emprar paraules com “aleshores” o “ventall” entre moltes altres. I des d’aleshores ha estat en tots i cadascun del directius que no s’han cregut el projecte que només els professionals SÍ ens hem cregut. En tots els qui han fet d’aquest projecte engrescador en un inici, i No, una eina per al lucre personal o per a un grup ben reduït. No mai la plantilla.

 

La mala llet no seria tanta si pogués pensar que l’exabrupte ha estat accidental i no té res a veure amb la cançoneta de les darreres setmanes. Sembla que ja no queda bé això de les autonomies (d’independència ja ni en parlem, no?). Sembla que Espanya ha de tornar a ser “una grande y libre” com abans. En aquest panorama central-absolutista les autonomies estan a l’origen de tots els mals econòmics i, dins d’elles, les RTV autonòmiques. Val a dir que l’RTVV, amb el seu immens dèficit, ho posa fàcil, som l’exemple del que mai s’ha de fer i de falta de credibilitat absoluta.

Però no ens equivoquem, el mal ús que s’ha fet de la radiotelevisió valenciana no lleva que siga una eina necessària per a la normalització cultural, econòmica i social d’aquest país (o metàfora de País). D’altra banda, aquesta actitud em recorda el darrer congrés del PSPV en el que es pretenia canviar el nom del partit per PSCV per tal de “centrar-nos” una mica.

Un congrés al que seguiren els congressos provincials en els quals es va faltar a totes les normes que el sentit comú i la decència mana: pretensió d’aprovar uns estatuts que ningú ha llegit i que lleven la capacitat decisòria a les assemblees inclosa, o la manera tan lletja de trencar els acords unilateralment per part de la direcció.

Podria parlar de com s’ha “prescindit” d’aquelles persones que no fan la cabotada davant de qui toca però…. per a què?

 

M’’indigna que algú que està al centre d’aquestes maneres de procedir es plantege “tancar la RTVV” i parle de pluralitat, llibertat de premsa, o democratització. Estem d’acord que aquesta RTVV  és inacceptable, cert. On discrepem és en la manera de donar solucions. Açò no és un mecano, una joguina que llancem al fem per a demanar-ne una nova, més del nostre gust, als Reis. Aquesta RTVV l’hem feta o consentida entre tots, i els càrrecs de l’oposició en major mesura que cap altre ciutadà, per tant entre tots l’haurem de reconduir.

 

El señor Alarte de nou ens posa d’acord “a la contra”. Només Camps i el seu Consell deu alegrar-se de les declaracions. De fet, fa molt de temps que treballa per a fer-nos creure que és inviable per a, a continuació, posar en marxa l’ERO, i tot seguit privatitzar-la (mira, un altre punt d’acord amb Camps, a més de les visites a l’arquebisbe…)

?

En definitiva demanar que es tanque l’RTVV per la seva situació actual és tan desgavellat com demanar que es tanque la seu de Blanqueries per a fer-ne una de nova perquè el socialisme valencià va com va i cada dia convenç menys els seus militants, que son els qui el mantenim.

Sabem que no podem viure sense cap d’elles. Sabem que hi ha maneres de fer viable una Radiotelevisió Pública, en Valencià i de Qualitat, com també sabem que hi ha maneres de fer socialisme acord amb els temps que corren i que no renuncie a les seves premisses més bàsiques. I la solució passa, en ambdós casos, per fer canvis dràstics en la seva estructura, més que no en les base.

 

JOHN PILGER ENRAONA SOBRE WIKILEAKS I JULIAN ASSANGE

John Pilger defends WikiLeaks & Julian Assange from John Pilger on Vimeo.

Ens ho digué l’enyorat Ramon Barnils: “La gent interessant acaba trobant-se”.
Els dos australians, Pilger i Assange, tenien contacte des de l’època de la pel·lícula d’en Pilger “The War You Don’t See
El que subjau, possiblement, és la reinvenció de la democràcia a través de la informació i el coneixement de la realitat profunda per part de la ciutadania i habitants d’arreu del món. I el DESENMASCARAMENT, tot plegat, d’allò que hom qualifica per “FALSIMÈDIA“. D’ací la necessitat imperiosa del periodisme d’investigació i la recuperació del quart poder, avui, ja molt en mans de la ciutadania mitjançant la xarxa i el “network” sense compartimentació estanca propiciada pels estats nacionals. Ço és: Més ciutadania, més pobles i menys fronteres.
La referència a Jefferson és fonamental, control vs democracy (democratic rights). Es qüestionen/m, quina és la “legalitat” a hores d’ara?

La pel·lícula fou estrenada a mitjans de desembre en format itv al Regne Unit  i properament, a mitjans de l’estiu de 2011 ho serà a Austràlia i als EUA. Caldria que ho fóra també ací. Un hom s’estranya de la poca repercusió existent a Barcelona, en contraposició a València sobre l’afer. Possiblement siga perquè ací baix vivim un encalçament important en aquesta matèria.

PS casolà: Cal advertir, però, que quan fou en Martí Domínguez “director de VW per un dia”, digué un “statement” fonamental que passaria inadvertit: “En aquest país, el País Valencià, sempre ha estat el laboratori on s’assatja de bestreta abans de produir els assalts al Principat i les Illes.”
Poca broma ! 

WHAT IS THERE UNDER THE CRISIS ?

Llàstima que el tret li haja eixit un pèl baix al senyor Eusebio…calia que haguera apuntat un pèl més a amunt i, a ser possible, darrere de les bambolines.
Ens cal un periodisme d’investigació urgentment.

En tots els camps estem apessebrats.
 

És l’estructura el que no entenen. És aquest estat.

Continua un poc +
Ho diu en privat molta gent. Es dediquen a entretindre-mos sense aprofundir sota la superfície dels fets. No hi ha res de nou i que no siga vox populi. Açò es sap dins de totes les redaccions dels mitjans de comunicació a València però no tenim el periodisme escaient que caldria per a una societat del segle XXI.

Cas 1: Aprofite per a dir que el cas Gürtel i el cas V. Sanz és un fet de baralles intestines entre famílies. La ‘família’ d’eduardo obre la capsa dels trons per a esguitar la família de Paco. I Paco replica destapant l’afer de Canal 9 en que el senyor nº 2, amic d’eduardo, ensenyava la titola a tot quisqui.
¿NO estranya que en Canal 9 les denunciants estiguen protegides per una família i tiren endavant una demanda si no saberen que tenen el recolzament de ‘l’altra família’ i més quan una de les tres periodistes és militant popular?
És, precisament, el número dos qui distribueix el diner de la visita papal.
PER AIXÒ CALLA TOTHOM.
¿Què hi ha del viatge secret a Marraqueix mai no aclarit?

Cas 2. Quan hi hagueren les agressions en Benimaclet per part de coneguts elements feixistes, el món ‘progressista’ s’escarotà i expandí per la xarxa. Un col·laborador molt proper d’en Peralta em digué que això era “una queixa de quatre esquerranosos” i que no pagava la pena aprofundir-hi.
Gran sentit democràtic i homologable en el tot el món civilitzat. Sobretot venint de dins d’una delegació de govern.

Jo ja li havia advertit uns mesos enrere que allò podia esdevenir-se allà o a Russafa i que començava a ser perillós. Podria haver estat més intel·ligent i dir-me que era “el que calia dir-hi ” perquè un dels camps d’investigació més potents des de delegació és aquest.

Perquè fer unes declaracions en sentit contrari podria espatllar tota una investigació poliial d’anys. El que interessa és arribar a la capa que s’amaga darrere del “coixo” (que li agrada més una foto seua en portada, que a un tonto un caramel) i tota la trama de prostitució que hi viu al darrere. Que l’objectiu és atrapar els senyors que mouen els fils des de despatxos molt ben vellutats. Però no fou el cas. 
Peralta cau també en una ‘batalleta’ entre famílies de l’altre partit nacionalista español. Peralta no deixa de ser un ‘florero’ de posar i traure.  

PS: el senyor de Canàries erra en creure que el problema és allò que ell veu en la tv. Ells noestan per a ‘preocupar-se del país’ ells estan per a fer creure que se’n preocupen. Els poders, actualizats, que se n’ocupen són els mateixos de la Constitución de las Cortes de Càdiz quan s’inaugurà aquell ‘estado’ que a tothom de sota escanya. Que és la seua raó de ser. Per ordre de proximitat sintèticament:

1. La Caixa-La Mútua Alcoiana per la nostra part.
2. BBVA per la basca.
i 3. La duquessa d’Alba i Banesto a la recerca d’un Botín que legitima l’operació.

BACAVIA’S CREST

Els mecanismes d’atribució de responsabilitats poden menar-se a través de l’ús festiu de la xarxa d’internet. La societat actual, potser, pel caràcter social no filtrant que té, serveix a l’Estat per a practicar tota mena d’experimentacions. Jocs de miralls. A dues bandes.

¿Seria la raó primera d’aquell elogi subaltern de la ‘no vertebració dels cucs que els fa tan feliços’ ?
Però…..tan sàviament administrat, altrament, per aquella mena de poders fets a còpia de lucres procedents de l’administració subordinal d’una banda, i de l’altra, pels de l’estat infiltrat des de la llunyania.

Les dues mans, apegades als ulls no ens deixen veure-hi ni moure-les. Neurones i rifa vidriòlics!

Cal recordar aquell corònim/acrònim de Nicolau-Primitiu Gòmez Serrano per tal d’entendre el títol. Tan detestat, per un altre seu veí. 

VIVA ESPAÑA! VIVA EL REY ! VIVAN LAS FUERZAS ARMADAS!

“Como hemos escuchado en la presentación de este acto, hace más de dos siglos que el Rey Carlos III instituyó la festividad de la Pascua Militar que a lo largo de los años se ha venido celebrando de muy diversas formas. Este año, para fomentar, una vez más, ese deseable acercamiento de la sociedad a sus Fuerzas Armadas, y viceversa, hemos querido contar en este acto, con la presencia de Autoridades y representantes de las diversas Instituciones sevillanas.

 

Resulta obligado (…) hacer balance (…) de las inquietudes  y preocupaciones que en estos momentos más intranquilizan a las Fuerzas Armadas

Resulta obligado, con motivo de esta festividad militar, hacer balance de las actividades realizadas a lo largo del año que ha terminado, de los proyectos que tenemos para el año que comienza, y de las inquietudes y preocupaciones que en estos momentos más intranquilizan a los componentes de las Fuerzas Armadas.

 

El año 2005 se ha caracterizado por la consolidación de la nueva estructura funcional, tanto en el Ejército de Tierra, como en la Armada y en el Ejército del Aire.

Aquí en Sevilla se ha consolidado el Cuartel General de la Fuerza Terrestre, en la que ya se han integrado las Comandancias Generales de Ceuta, Melilla y Baleares, dos Brigadas de Infantería Ligera, el Mando de Artillería Antiaérea, con sus 4 Regimientos, el Mando de Artillería de Costa y sus 2 Regimientos, y, por último, pero no menos importante, el Regimiento de Guerra Electrónica de El Copero.

El Ejército del Aire, con la idea de mantener una presencia significativa en Sevilla, ciudad de arraigada tradición y prometedor futuro en el campo de la Aeronáutica, ha culminado el traslado de su Dirección de Enseñanza al Acuartelamiento Aéreo de Tablada.

La estructura que mantiene la Armada en Sevilla no ha sufrido alteraciones. Los hombres y mujeres que componen las Fuerzas Armadas han continuado desempeñando arriesgadas y difíciles misiones de paz y de estabilidad que se iniciaron en años anteriores en Bosnia, Kosovo, Afganistán, y Haití a las que hay que añadir las, no menos relevantes, realizadas en Kirguistán, Sudán, Eritrea, Etiopía, el Congo, y otros países, así como las importantes misiones de ayuda humanitaria que han tenido lugar en Indonesia y Pakistán, ofreciendo con ello una muestra ejemplar de solidaridad y fraternidad hacia unos pueblos amenazados por el odio y el fanatismo, (en unos casos), o castigados por grandes catástrofes naturales, (en otros).

Valiosa ha sido la contribución de España a diversas Fuerzas Multinacionales como son: Las Fuerzas Permanentes de la OTAN, el Cuerpo de Ejército Europeo, la Fuerza Terrestre europea (EUROFOR), la Fuerza Marítima Europea (EUROMARFOR), los «Battle Groups» (Grupos de Combate) de la Unión Europea, y la Brigada de Alta Disponibilidad de Naciones Unidas.

Es, también, destacable la participación en la lucha global contra el terrorismo, el apoyo a pesqueros en aguas internacionales, y la presencia de nuestras Fuerzas Armadas en la Antártida, así como la colaboración en importantes proyectos científicos, de interés civil y militar, en esta zona.

Son más de 65.000 los militares de los tres Ejércitos que han participado ya en operaciones en el exterior, demostrando una gran preparación profesional que está siendo reconocida a todos los niveles, dejando bien alto el pabellón y el prestigio de España. Desde aquí quiero expresar mi felicitación y gratitud a todos ellos, resaltando la actuación de nuestros Ingenieros-Zapadores en la catástrofe de Pakistán, donde el Ministro de Defensa, en su reciente viaje ha recibido el agradecimiento, efusivo al máximo, y el reconocimiento de las Autoridades de ese país y de los mandos de los contingentes alemán y polaco que colaboran con nuestras Unidades, y que están sorprendidos por la eficacia y rapidez de la labor que allí se está realizando. 😉

En el Territorio Nacional, durante el año 2005, las Fuerzas Armadas han llevado a cabo numerosas operaciones de apoyo a Autoridades Civiles y de colaboración con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, destacando la participación en el control de las fronteras de Ceuta y Melilla, las campañas contra incendios forestales, la vigilancia aduanera, la protección de objetivos sensibles, la calibración de las ayudas a la navegación aérea, el transporte de personalidades por vía aérea, y la activación de medidas para mitigar los efectos de las condiciones meteorológicas extremas en la red de comunicaciones. Quiero asimismo destacar la colaboración de la Guardia Civil en la mayor parte de las misiones realizadas tanto en territorio nacional como en el exterior.

El proceso de profesionalización de la Tropa evoluciona favorablemente. El Ejército del Aire ha terminado el año 2005 con 11.024 Militares Profesionales de Tropa, manteniendo un porcentaje ligeramente superior al 90 % del número contemplado en los Presupuestos Generales del Estado para el año 2006.

El Ejército de Tierra ha tenido un positivo repunte en los últimos meses del año 2005, alcanzando la cifra de 51.330 Militares Profesionales de Tropa, número muy próximo al 85 % de los efectivos contemplados en los Presupuestos Generales del Estado para el año 2006.

La Armada ha sufrido un ligero retroceso con respecto al año 2004, cerrando el año 2005 con 11.287 Soldados y Marineros, lo que representa el 75 % de los efectivos contemplados en los Presupuestos Generales del Estado para el año 2006.

Del total de los actuales 73.641 Militares Profesionales de Tropa, 2.508 son extranjeros y el porcentaje de mujeres está próximo al 17%.

En relación con la modernización del armamento y material, cabe destacar lo siguiente: El Ejército de Tierra ha continuado con los programas de adquisición de los carros de combate Leopardo, y de los vehículos de combate Pizarro y Centauro. El montaje de los dos primeros se realiza en la fábrica de Las Canteras, en Alcalá de Guadaira.

Se ha recepcionado el primer helicóptero de ataque Tigre y se ha iniciado el programa de adquisición de 45 helicópteros NH-90. Se ha adquirido una Batería de Antimisiles PATRIOT, y está prevista la adquisición de un Sistema de Misiles Antibuque del tipo HARPOON.

Se ha realizado un gran esfuerzo para modernizar el parque de automóviles mediante la adquisición de 1.450 vehículos todo-terreno de una tonelada, fabricados en Linares, y 230 vehículos más de diferentes tonelajes y modelos.

El Ejército del Aire está recibiendo los aviones EF-2000 (EUROFIGHTER), el caza más moderno del mundo. Continúa participando en el Programa Multinacional del avión de transporte A-400-M, cuya cadena de montaje se establecerá en Sevilla, contribuyendo al desarrollo de la industria aeronáutica nacional, en general, y de la andaluza, muy en particular.

Asimismo, participa en diversos programas para adquisición del misil de crucero TAURUS (400 Km. de alcance), del misil de alcance medio METEOR y del misil de corto alcance IRIS-T. También están en proceso, (o finalizando, los programas de modernización del avión de caza EF-18; del avión de patrulla marítima P-3-Orión, y del avión de enseñanza avanzada F-5B.

La Armada continúa con los programas de adquisición de seis Fragatas de la serie F-100 de las que ya ha recibido 4. Tiene en marcha una serie de programas para la de adquisición de un buque multiuso (porta-aeronaves, transporte de tropas, logístico, etc); de un Buque de Aprovisionamiento de Combate y de cuatro submarinos de la serie S-80. Y ha iniciado el proyecto básico de un buque de Acción Marítima, del que se derivarán nuevas versiones de Patrulleros Oceánicos, buques de Hidrográficos y buques de Apoyo a Operaciones de Buceo.

En relación con Sevilla, hay que señalar la restauración de la Torre del Oro y de su Museo Naval. Pero los principales proyectos del Ministerio de Defensa para el año 2006 se centran en el área de personal. En el primer trimestre está prevista la aprobación de la nueva Ley de Tropa y Marinería que, con toda seguridad, va a impulsar el proceso de profesionalización de las Fuerzas Armadas. Sus positivos efectos ya se han notado en los últimos meses del año 2005, antes de su aprobación y entrada en vigor.

Se espera, también, llevar a cabo la revisión de las Reales Ordenanzas y de la Ley 17/99 Reguladora del Régimen del Personal de las Fuerzas Armadas. Como consecuencia de ello se están elaborando tres proyectos de Ley: uno de Reales Ordenanzas, otro de la Carrera Militar, que modificará sensiblemente la enseñanza militar, y un tercero de Derechos y Deberes de los Militares.

Se va a potenciar la figura de los reservistas voluntarios. Se han iniciado los estudios para la asignación de complementos retribuidos y para mejorar los procesos de evaluación y selección para ascensos, cursos y destinos, aspectos siempre delicados y difíciles, con la intención de que los propios interesados tengan una mayor participación en dichos procesos.

Siguiendo las directrices del Ministro de Defensa, se está estudiando una nueva reorganización de los tres Ejércitos, para adaptarlos a los nuevos escenarios de actuación nacional e internacional, a las nuevas estrategias y a la disponibilidad de recursos humanos y materiales, en función de las asignaciones presupuestarias para gastos de defensa. Estos estudios retrasarán las previsiones que se habían establecido para integrar en la Fuerza Terrestre el resto de Unidades de Maniobra y de Apoyo al Combate desplegadas en el territorio peninsular.

 

Por razón del cargo que ocupo no debo, en actos como éste, expresar mis opiniones personales

Una vez expuestas las realizaciones y proyectos más inmediatos quiero expresar las inquietudes y preocupaciones de cuantos formamos parte de las Fuerzas Armadas, en los momentos que estamos viviendo. Por razón del cargo que ocupo no debo, en actos como éste, expresar mis opiniones personales. Pero sí tengo la obligación de conocer los sentimientos, inquietudes y preocupaciones de mis subordinados y transmitirlos, como es habitual, a la máxima autoridad de mi Ejército, y hacerlos públicos, por expreso deseo de aquéllos.

 

 

Las dos grandes preocupaciones de los Cuadros de Mando y Militares Profesionales de Tropa son el terrorismo y el futuro de la unidad de España

En mis visitas a las Unidades durante los últimos meses, he podido constatar que las dos grandes preocupaciones de los Cuadros de Mando y Militares Profesionales de Tropa son el terrorismo y el futuro de la unidad de España.

 

El esfuerzo principal en la lucha contra el terrorismo corresponde a los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado y al Centro Nacional de Inteligencia. Las Fuerzas Armadas están permanentemente dispuestas a colaborar en la medida que se les pida.

 

La preocupación por la unidad de España se ha desatado con la presentación del proyecto del Estatuto de Cataluña

La preocupación por la unidad de España se ha desatado con la presentación del proyecto del Estatuto de Cataluña. La historia se repite. Basta leer los discursos de los Diputados Companys, Ortega y Gasset y Azaña cuando en mayo de 1932 las Cortes españolas debatieron el Estatuto de Cataluña.

 

Curiosamente, el entonces Diputado Azaña, que fue un firme defensor del Estatuto de Cataluña cambió radicalmente su visión del Estado y su actitud cuando alcanzó la Presidencia de la República, propugnando un Estado Regional, antecedente del actual Estado de las Autonomías.

 

Es nuestra obligación alertar de las graves consecuencias que podría conllevar la aprobación del Estatuto de Cataluña

En todas mis visitas a las Unidades he aprovechado los encuentros con Cuadros de Mando y Tropa, para transmitirles un mensaje de tranquilidad, no exenta de inquietante preocupación. Siempre he recalcado que los militares no debemos entrar en disquisiciones políticas que, lógicamente corresponden a los políticos. Ahora bien, es nuestra obligación alertar de las graves consecuencias que podría conllevar la aprobación del Estatuto de Cataluña, en los términos en que está planteado, tanto para las Fuerzas Armadas, (como institución), como para las personas que las integran, en tres aspectos verdaderamente preocupantes para nosotros.

 

El primero es el concepto de nación, en el que no voy a entrar porque el artículo 2 de la Constitución Española lo expresa clara y rotundamente: “La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas”.

El hecho de que en una Autonomía sea exigible el conocimiento de su lengua particular es una aspiración desmesurada

  El segundo es el de la lengua. El hecho de que en una Autonomía sea exigible el conocimiento de su lengua particular es una aspiración desmesurada que obligaría en las Fuerzas Armadas a regular los destinos a esa Autonomía de la misma forma que actualmente se regulan los destinos en el extranjero. Es decir, que los destinos a Cataluña, País Vasco y Galicia estarían supeditados a la voluntariedad de los militares que quisiesen acreditar el conocimiento de la lengua que fuese exigible en cada Comunidad.

 El tercero está relacionado con la justicia. Las Fuerzas Armadas están desplegadas en todo el territorio nacional. La actual independencia de los Tribunales de Justicia de las Autonomías crea graves problemas en las Fuerzas Armadas al producir sentencias dispares para hechos similares que, (sin estar incursos en el ámbito estrictamente castrense, cuyo tratamiento corresponde a la jurisdicción militar, según el artículo 117, apartado 5 de nuestra Constitución), afectan al régimen interior de las Bases, Acuartelamientos o Establecimientos militares y a las expectativas profesionales de cada uno de los componentes de las Fuerzas Armadas.

Si esos límites fuesen sobrepasados (…) sería de aplicación el articulo 8º de la Constitución

Este problema se agravaría mucho más con la aparición de poderes judiciales autonómicos, independientes del Estado. Afortunadamente, la Constitución marca una serie de límites infranqueables para cualquier Estatuto de Autonomía. De ahí mi mensaje de tranquilidad. Pero, si esos límites fuesen sobrepasados, lo cual en estos momentos afortunadamente parece impensable, sería de aplicación el articulo 8º de la Constitución: “Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército de Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad y el ordenamiento constitucional”.

 

No olvidemos que hemos jurado, o prometido, guardar y hacer guardar la Constitución

No olvidemos que hemos jurado, o prometido, guardar y hacer guardar la Constitución. Y para nosotros, los militares, todo juramento o promesa constituye una cuestión de honor.

Agradezco muy sinceramente la presencia de cuantas Autoridades, representantes de Instituciones, amigos y representantes de los medios de comunicación y amigos han querido acompañarnos en esta celebración de la Pascua Militar, en un día en el que muchos se encuentran en el tramo final de unas vacaciones o en el comienzo de un puente y casi todos estamos deseando compartir en nuestros hogares la ilusión de nuestros hijos o nietos en esta festividad de los Reyes Magos.

En esta celebración de la Pascua Militar, quiero transmitir mi más calurosa felicitación a todos los españoles que se identifican con sus Fuerzas Armadas y a cuantos actualmente forman parte de las mismas, con una especial mención a nuestros compañeros de la Guardia Civil.

Quiero también manifestar mi reconocimiento y agradecimiento a todos los que nos precedieron, y mi emocionado y doloroso recuerdo a quienes a lo largo del año 2005 dieron lo mejor que tenían, (su vida), en el cumplimiento de sus obligaciones; y de forma especial a los 17 fallecidos en el accidente de helicóptero de Afganistán el pasado mes de agosto. Termino ya.

España puede sentirse orgullosa de tener hoy unas Fuerzas Armadas modernas, bien equipadas, capaces de colaborar en condiciones de igualdad con las de los países más desarrollados del mundo. Se espera de nosotros que sigamos respondiendo con la profesionalidad, la dedicación, el sacrificio, la disciplina, y el amor a España que siempre hemos demostrado. Ruego que en posición de firmes cerremos este acto con los tradicionales vivas. ¡VIVA ESPAÑA! ¡VIVA EL REY! ¡VIVAN LAS FUERZAS ARMADAS!”

NOTICIAS RELACIONADAS:

(N’HI HA +)

Obviament el tinent general José Mena Aguado sols fa transmissió d’allò que diu textualment La Constitució Española.

A què ve, ara, demanar el seu cessament ?

Si estudíem el seu discurs és impecable però el que estranya és la hipocresia dels representants polítics, començant per José Antonio Duran y Lleida. Aquell pobre xiquet de la franja, que de menut perseguia i ‘cardava’ els seus amiguets veïns per expressar-se en català. Ara ja s’ha fet grandet, l’homenot, i vol tindre’n, de setial a Madrid, aquell xiquet.
N’és comprensible.

* Veiem si no: Cap referència a la llibertat, cap referència a l’amor concret d’alguna persona. Cap referència, ni tan sols, al poble i als españols com ha subjecte real i no abstracte.

* Cap record pels múltiples soldats morts d’origen sudamerià al servei
   de l’exèrcit español.

* Responsabilitat i obediència, sols, als comandaments.
   No obediència a la  democràcia.
   No obediència al desig i poder de la gent.

* ¿Parlem de les actuacions reals a Melilla, Kosovo, Afganistan i inclús en
   sudamèrica que D. José Mena ometeix ‘sàviament’ en defensa dels
   interessos particulars dels oligopolis españols que els estan clavant pel
   ses als pobres centre-i-sudamericans ?.
   Nicaragua, Equador, Colombia, Perú, etc…Tenim notícia i memòria, eh !

* I ERC, a què està jugant?….¿a fer de PSOE ?

Els temps i les persones som meravellosament tossuts.

MILLOR QUE JO: HO EXPLIQUEN TENDRAMENT ELS XIQUETS DELS IMMIGRATS A LONDRES.

SHE IS SO WONDERFUL !

Sopava l’economista amb uns amics. Un economista que ens ha explicat de manera planera els motius econòmics de les croades a Terra Santa, despullant-les de tot misticisme religiós i d’oriflames. Un home que ens ha descobert tantes d’altres etapes de la història desproveint-les d’èpica oficial. Un economista liberal-compensacionista, qui ens ha explicat la necessària actitud correctora dels estats –a través de l’institucionalisme- en les qüestions bàsiques que afecten el gruix de la ciutadania, com ara, l’ocupació, la indústria, l’ensenyament, la sanitat i l’ordenació del territori des d’una perspectiva crítica. Viatjà i treballà a Alemanya, Japó i l’Índia. El que li dóna uns altres punts de vista i realitats.

Posà de manifest la divergència entre realitat i les diverses teories econòmiques de manera popular i amena. Tot augmentat el sentit crític de la ciutadania contemporània. Fou denigrat per molt col·legues i per cert stablishment oficial ultraliberal. El descobrírem a través de certes sèries en la tv del tardofranquisme.

El ‘lanky’ John Kenneth Galbraith, feia més d’un metre noranta, fou un personatge singular, enfrontat als poderosos en ocasions, ment àgil i desperta, encara era un home capaç de resseguir l’actualitat als seus vuitanta-cinc anys.

N’hi ha + ∞ 


Sopaven, ell i uns amics, en una recepció discutint sobre diversos temes i a mitja conversa, la senyora Galbraith s’excusà per a poder anar als lavabos. La senyora Galbraith, baixeta, pulcra i anciana, doncs era també octogenària, s’alçà de taula i es dirigí cap als servicis, tot fent trontollar el seu cos, entre les seues cames i el bastó amb què s’ajudava a mantindre l’equilibri. Continuaren la conversa el senyor Galbraith i el seu interlocutor, però al cap de pocs segons el reconegut  economista deturà el seu discurs, girà el cap vers la senyora que s’allunyava mirant-se-la amb deler i li confessà al seu interlocutor: “Hem discutit molt i divergit en moltes més coses….ajudat, comprés, i reconciliat en tantes d’altres…i acabà la frase amb un “She’s so wonderful” (Ella és tan meravellosa!). 

En la tercera etapa i ja en la senectut, com en les dos anteriors, hi ha maneres d’amar tan plenes com les precedents. Amb passió. Possiblement, la senyora Galbraith i ell, visqueren moments del tot complicats i difícils durant els cinquanta anys que compartiren errors, quotidianitats, rutines i èxits.

 

Fa goig veure com hi ha gent capaç de construir espais d’entranyament bastits sobre els fonaments pastats amb les runes de tantes batalles, tantes derrotes que recuperen diàriament la innocència dels joves enamorats. Amb la urgència d’estimar-se tant com n’hi hagué abans, perquè no els en resta massa temps. Un amor-estima silentment atronador. O no?
jbm.

EXHIBITION OF GRAZIA TODERI IN FUNDAÇAO SERRALVES from Josep Blesa on Vimeo.

SEXE I AMOR


Sky love

green.tv | Vídeo MySpace

Foto: Cel de Porto. Set.2010. jbm.

Lo que volem TOTHOM és que se’ns estime,
encara que -vergonyosos com som-
intentem dissimular-ho en forma de sexe.

jbm.

(N’hi ha +)

Welcome to the cause!

Em defesa de Sakineh Mohammadi-Ashtiani - contra a pena de lapidação

Thank you for joining Em defesa de Sakineh Mohammadi-Ashtiani – contra a pena de lapidação!

Welcome to the cause! We’re excited to have you, and hope you’ll get involved and spread awareness by inviting your friends to join.

Pep Mata You were recruited to the cause by Pep Mata.
Recruit your friends by inviting them to the cause.

We need your help to reach 2,500 members!

2382 members
2,500 0
Send-invitations-exp1 
Every invitation counts:

Pep Mata Send Invitations Later

ODI CONTRA LA DONA

THIS VIDEO SHOWS A HORRIBLE ACTS.
This is a great damnage against the Human Rights.
It’s awfull action. We are thinking about that miserable facts without to do nothing. Life is the most beautiful thing that the free human to have when was born. JosepBlesaMorante.

SENTS LA PAOR ?
No hi veiem gens d’amor.
Ens quedem esmaperduts,
No sabem com reaccionar.
Fan de la barbàrie, festa.
El ritual de mort. Mor la llibertat.
Impotència de revenja.
Control de l’ésser humà.
Neguit de dominat. Enveja.
Conjura consentida.
Mentida de la mentida.
La mentida de religió.
Dellà raja desolació,
front de misèria canalla,
sang que’ns embolcalla.
Indefensos, inermes
infanteses trencades,
encorallades vestes,
aquestes nenes.
Copartíceps del crim.
Al·leguem distància en perill,
per escudar-nos de l’espill,
en la paura de veure’ns reflectits.
Cerquem tractes amb la llei,
islàmica, catòlica o qualsevulla.
perquè ens podríem dir la contra,
que amb la mateixa aposta s’aculla.
Altres religions conhorten aquella,
sens adonar-nos-en. N’apostetem.
L’única religió, l’amor al proïsme.
A l’ésser. Dels éssers vius, itsme.
Dels fets material i espiritual,
conduïts per neta intenció.
Car, no podem, ni som qui,
per tal de fer-lo anul·lar.
La teua llibertat interfecta,
no podrà ésser la nostra drecera.
Respectem-nos-en.

Respectant-nos-les.
 

HATE AGAINST WOMEN from Josep Blesa on Vimeo.

Aquesta valenta dona ens mostra la resposta a tanta barbàrie. Fins i tot la que tenim al món occidental. La Stás Rovira m’ha posat en la pista d’aquest altre vídeo. El de dalt era d’Amnistia Internacional però no el deixaven pujar, per això l’he embolicat jo i apropietat per a fer-ne difusió.

SENTÈNCIA TAURINA

“Una societat que a martiritzar animals li diu ‘correguda’ demostra un preocupant índex d’ejaculació precoç.”
                                              JBM.

AHIR FOU un gran dia, sí senyor !

Estem molt contents. Per la humanitat sencera. Tornem a creure en la bondat innata de les persones com a part d’un tot dit univers. Els animals, els nostres germans en energia, matèria i sentiments.

MALGRAT QUE:
A molts llocs dels Països Catalans,…Euskal Herria, España, Portugal, la Provença, a Sudamèrica, etc. n’hi ha.
LA QÜESTIÓ és de NO ser uns imbècils del paleolític, SINÓ ciutadans HUMANS del segle XXI.

Nada que ver con los temas identitarios.

I, amb 2 collons, caldria que començàrem a plantejar-nos el tema dels correbous, el bou embolat, els bous a la mar, i d’altres frikades. Frikilàndia no sols és España.

MORAL (+)

Mecaguen la mar salada: tan bé que s’està pegant un kiki, banyant-se, passejant per la platja, jugant al tennis, al frontó, futbol, a pilota, prenent copes, ballant, etc.

S’HA DE FER MÉS L’AMOR, QUE AIXÒ DE TREMPAR NO S’ACABE !

ARA QUE ELS BOUS HEM APRÉS A BOTAR LA TANCA…”KONSTITUSIONÁ”

Dedicat a una tal Maria Teresa Fernández de la Vega, de professió: española hasta las cachas. I a la seua ‘troupe‘.

Amb K de kosovo i de katalonien.

N’hi ha més llenya (+)
I seguint l’estel·la d’españols professionals vos dese aquest vídeo i la resposta actual donada per un senyor anglès que escrigué THE DEPLORABLE HISTORY OF THE CATALANS  viscuda en “alive” fa 300 anys. Una història narrada des del desembarcament del General Basset a Dénia, la crema de Xàtiva, invasions de Tortosa, València, Sagunt, Vila-real, Tàrrega, Lleida, Cardona, etc. fins la caiguda de Barcelona, descrita sense els complexos ni les pors que nosaltres mateixos imprimim en els nostres anhels de llibertat individual i col·lectiva.

Los reyes de España presiden los actos de la Fiesta del Apóstol Santiago

I un vídeo més, on textualment diu: SE RUEGA NO TOCAR LOS HUEVOS

EL POLP ALEMANY MAI NO S’ENGANYA

Sobre estatuts, estats, llibertats, encontres de ‘Fúmbol’….., i adjudicacions d’obres.

Hi ha gent que són uns ‘catxondos’.

Un somrís plis……Hahahahaha 🙂
El món és ple de contrasentits. Tota la vida creient que Simply Red era un grup amb tal color per deriva social i ahir, mr. Robin, el meu professor d’anglès, em tragué de l’errada: Són VERMELLS SIMPLEMENT,  ço és, seguidors del Manchester United. Vivim tan equivocats, tantes voltes en la vida………………….que fem riure. Riure’s de nosaltres mateixos també ens ajuda a autosuportar-nos. 

És la pròpia banalització de nosaltres mateixos. I, en autobanalitzar-nos, fem més lleugera la càrrega a transportar. En restar-nos importància, guanyem en lleugeresa. En levetat. I en llibertat de criteris.

Ahir estava convocat a una reunió crucial- i quasi secreta- on havíem, teòricament, de decidir l’adjudicació d’una obra de més d’un mil·lió i mig d’euros. Sense adornar-me’n que estava fent de convidat de pedra. Puix, en transcórrer quinze minuts, em vaig adonar que ja estava assignat el guanyador, de bestreta, encara que jo no ho sabia. Tres hores necessitaren per a doblegar-me. Suaren. Han après, també, que no serà fàcil fer-me canviar els criteris treballats llarg temps. Els en canviaré, sense problema, quan siga conscient que vaig errat i sense esforç, que també em passa tot sovint. M’equivoque tots els dies i a totes hores.

Des de les onze del matí fins a la una de la matinada, de despús-ahir, vaig estar repassant-me’ls, per a que estiguera ‘fina i fonamentada’ la (meua) decisió per una, d’entre totes, les mercantils constructores. Bo i que ja els tenia estudiats des del cap de setmana passat.

Pressupostos, feixugament treballats, per cadascuna de les vuit mercantils concursals. Les pressions han estat tantes que, a la fi, he pres consciència de que vaig fer un projecte que seria el de major pressupost en l’actualitat rehabilitadora a la ciutat de València. I jo, sense adornar-me’n !
És que hi ha gent per a tot. Sóc un cas com un cabàs.

La posada en escena de la reunió fou histriònica i sense cap intenció efectiva. Dat i beneït. Això m’ha conduït a l’entrada i les línies superiors a parlar sobre la pròpia banalitat. No sabria dir qui tenia, d’alguna manera o altra, oli.

Patirem l’elecció, em tem, els de l’estudi i un servidor, durant dos anys. M’ho veig vindre de lluny. A la fi quedaren dos opcions. La que creia millor va perdre contra la de tots els altres. Sóc així d’estúpid. I mira que intente de no entrenar-hi.

Definitivament: Un quixot sense remei !

FROM MY SKY BLUE WINDOW

Anyone who ever held you
Would tell you the way I’m feeling
Anyone who ever wanted you
Would try to tell you what I feel inside
The only thing I ever wanted
Was the feeling that you ain’t faking
The only one you ever thought about
Wait a minute, can’t you see that I?

I wanna fall from the stars
Straight into your arms
I, I feel you
I hope you comprehend

For the man who tried to hurt you
He’s explaining the way I’m feeling
For all the jealousy I caused you
States the reason why I’m trying to hide
As for all the things you taught me
It sends my future into clearer dimensions
You’ll never know how much you hurt me
Stay a minute, can’t you see that I?

I wanna fall from the stars
Straight into your arms
I, I feel you
I hope you comprehend

Too many hearts are broken
A lover’s promise never came with a maybe
So many words are left unspoken
The silent voices are driving me crazy
As for all the pain you caused me
Making up could never be your intention
You’ll never know how much you hurt me
Stay, can’t you see that I?

I wanna fall from the stars
Straight into your arms
I, I feel you
I hope you comprehend  😉