Mas i Fabra, quins dos socis s’haveu buscat,….eh!………….de cine.
Fugim quan més aviat, millor. Podrem ser la Suïssa del mediterrani…
Direu…quina poca traça del Josep!.
Però una universitat infestada de Kikos i d’Opus soferta durant dos carreres, un màster de dos anys, i tots els crèdits per a començar la tesi, SÍ que em sembla excepcional. Ofegat en l’españolada més arrosegada..que existeix a la colònia. Un vídeo anònim comentat en català.
Gràcies a Raül, Maria i colla, sou genials ! no sabeu la de bé que heu fet. La politècnica oblidà moltes coses humanes:
Una, el tracte humà no sols entre companys sinó en el jerarquitzat professor-alumne. Aquells numerus clausus ocults mai mostrats sinó sentits i assumits en el percentatges d’aprovats.
Dos: la llengua, per suposat també la cultura en un sentit ample.
Tres: el ser la universitat de persones de totes les classes socials, no SOLS dels fills d’una selecta minoria acabalada.
I aquell pensament tan desmitificador i desacralitzador del “On hi ha pèl, hi ha la glòria del cel“
No m’agrada com a denúncia, sinó pel ‘jas’ als morros de tanta hipocresia sofrida.
I, a sobre, descoberts els ‘protes’ , podem dir que es tracta d’un ‘salt’.
En el doble sentit…hahahha…….qualitatiu i de banyes.
En el meu humil sentir és una gran notícia.
Avui els trending estatals del Twitter eren els hashtags #UPV i #UPVSEX.
PS: Sols puc dir que per fi, hi ha vida endins de les reixes que encerclen el recinte.
Aquella classe empresarial que sabia que havia de ‘negociar’ amb els treballadors. Perquè ambdós bàndols sabien que calia respecta-se enmig d’un medi natural ben advers. Un instrument bancari que ajudava a la petita i mitjana empresa. Economia de producció, no pas d’especulació.
Aquella mútua esdevindria caixa que acabaria traslladant-se a la ‘capital de la província’ i s’hi ficaren els ‘blavers’ del ‘sudeste español’ assessorats en un cantonalisme ranci promogut per gent d’alçada lil·liputenca com Vicente Ramos, Valenzuela i colla. Amb Saplana es va reconduir impel·lits pel sector hostaler de les marines comandada pel seu sogre. Tenen voluntat d’esdevindre la platja de Madrid i és quan el grup alcoià perd tot el control inicial.
Apareixen les necessitats de finançament per això se n’usa la CAM, estesa per tot el litoral des de Girona fins a Múrcia. Finançant i involucrant-se operacions de promotora en més del 30 % i urbanístiques (pitgeu per favor). A més dels casos fallits com són Terra Mítica que feia d’esquer turístic. És llavors quan se’ls va la mà de vendre sobre plànol a ciutadans britànics i alemanys que han contractat llurs residències i que mai agafaran el seu bé immoble que alerta els governs de llurs països i denuncien a Brussel·les. La informació pública de l’estafa no pot deturar-se.
Eixe és l’ús que se n’ha fet. Però continuen pel mateix camí a hores d’ara. Ni han fet vot d’esmena ni de penediment com veiem en el cas del P.G.U. d’Alacant. Passeu a visionar si vos plau, sinó, el vídeo del ple celebrat a les Corts Valencianes de 30-novembre-2011.
ENHORABONA COMPROMÍS !
“Llegir” una premsa, “visionar” una tv són instruments vàlids per a comprendre el grau de qualitat democràtica en què vivim una societat malgrat llur qualitat preluterana. Pose l’exemple que ens és més propers a València. Las Provincias i RTVV han estat fonamentals per a entendre el mal govern de la Generalitat d’Avall i la xarxa de corrupció adherida a tot l’establishment. I ells són conscients que, com a corretges de transmissió de llurs amos, faran l’impossible per a fer-los desaparèixer. I acontentar llurs amos de la FAES o de la “intel·ligència institucional”.
I en aquesta escomesa els comparses indígenes Mas, Fabra i Bauzà estan ben implementats. O els fem la vida impossible o ells com a “corre-ve-y-diles” dels amos ens desnonaran de l’Educació, Sanitat, Indústria, Infrastructures i Medi urbano-natural, car, hi corren en paral·lelament a la sort dels mitjans de comunicació públics de la societat i conformen, junts, el seu entrellat públic. I acò val tant per ací, com per a Puerto Rico.
AGUSTÍ (dixit):
1. “Agustí em cagaré en l’òstia, eh ! estic fart de tanta tonteRia entre ELS uns i ELS altres. Em sembla ridícul tant per part de Compromís com per part d’Esquerra-PV. I a la fi el que cal és tindre poder per a fer coses en favor del país. I la seua gent. Fa anys vos vaig pegar un calbot a tu i al Morera per a trencar aquesta ‘micro-guerreta’ fraticida i se m’està inflant la bossa escrotal, perquè d’eixa manera, ací, qui guanyen són els partits d’obediència estricta española. ÒSTIA !
2.”Agustí, saps perfectament, i que en el mateix dia vaig parlar amb tu, i mitja hora abans amb Morera fa anys d’això. Però que d’una vegada no perdem pistonada. Compromís té més requeriments que els sols del Bloc. Si recordes teníem més ‘chance’ amb EUPV que amb el Bloc en certa època, sols per qüestions de principis identitaris o de pactes a primera vista antinatura però que quan fas política municipal cal fer-los. Com saps, estic retirat de la vida política fa una pila d’anys. Esperant que madurem políticament i pagant tot el que puc a aquells que portaran el meu país a la independència política d’España i França, per fases o com siga. Una abraçada per a tots.”
3. “No t’he tractat a tu, ni a ningú, d’immadurs i innocents. Sols expose la meua trajectòria viscuda al si de la política. Sols estic apel·lant a sumar ambdós electorats sense caïmisme, doncs,el colonitzadors españols, que sí que són eficaços alhora de sumar, dividir i emviscar-nos en el seu joc d’espills. Com veus, jo no personalitze, en cap, però sí en el dels responsables polítics de cada poble, de cada circumscripció electoral, etc. per a que moguen en eixa direcció fruit de la generositat i, també, perquè no?….del propi interés. No es tracta de mostrar qui pixa més llarg, sinó de multiplicar el nostre gran potencial, inútil, de moment. Cordialment.”
4. “I els de Compromís, en bona mesura també (es perden). Ací és on hi vaig. D’acord Vicent. Saps què?…és que sóc militant d’Esquerra Republicana de Catalunya fa uns 19 anys (des dels temps més fotuts i difíls) i no de Compromís, per això parle més dur als més meus… 😉
El concepte d’allò polític en Carl Schmitt dins el nostre context històric (1ra part) from República Valenciana on Vimeo.
El concepte d’allò polític en Carl Schmitt dins el nostre context històric (2na part) from República Valenciana on Vimeo.
El concepte d’allò polític en Carl Schmitt dins el nostre context històric (3ra part final) from República Valenciana on Vimeo.
AIXÒ MATEIX: hi ha unes actituds i unes maneres…
http://www.lasprovincias.es/videos/valencia/ciudad/1268730421001-guardiola-visita-valencia.html
Ho diré parafrasejant una frase de l’enginyer i inventor nordamericà Richard Buckminster Fuller:
Democracy now finds there can be enough for everybody, but only if the souvereing limits are completely removed.
(TD: La democràcia, ara, descobreix que pot atènyer tothom, però sols si els límits sobiranistes són eliminats completament).
Després de sentir el debat entre Rubaljoy i Rajalcaba. El “delírium trèmens” ens va arribar en escoltar-los, a un dels dos, amollar una bajanada casposa sobre ” …la unidad de mercado..” i l’altre, no fer ni una ganyota, ni dir ni pruna. ¿Mercat,……..però en quin mercat “reclosit fronterer” estan d’acord en ple segle XXI?
Puc dir, seguint el pensament llibertari d’en Pep Termes, que sóc tan radical que hi votaré moderat. I tu?
En un context com l’actual en què sembla com a irreversible el triomf del pensament unidireccional, sols des de la dissidència sistèmica és possible fer passes endavant en cada lloc del món amb caràcter omnicomprensiu ajudats per la fluïdesa de la informació mitjançant les xarxes socials.
PS: Fa anys que cerque que tota una colla de grups polítics valencians puguen posar-se d’acord en quatre punts mínims.
1. Polítiques socials de tall sociodemòcrata. Som ètica i moral individual i col·lectiva.
2. Polítiques ambientals de caràcter glocal. Som matèria i energia.
3. Polítiques econòmiques tendents a la implementació de la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans.
4. Polítiques d’inserció general dels Drets Humans i de participació directa.
Corol·lari: Si no anem unint voluntats, els enemics d’aquests fonaments socials d’ampli expectre, continuaran aplicant, tot just, les contràries. I tothom hi perdem pels serrells nimis que ens en separen. I els costos d’oportunitat són insuportables per a cada generació de la humanitat. El temps també hi compta.
Josep Blesa.
(De votant estatal)
Ens passa que mai hem tingut una visió com l’actual. Internet, a més de tindre les teues gents més a prop, et fa tindre a gent no-coneguda, també enllaçada. Formar part del seu món. Ells formen part del teu també. Prenem consciència de la seua existència directament. Extrem aquest que, temps era temps, sols era una quimera ideològica. “Mapegem” el món mercès a petites detonacions inconnexes a simple vista, com Darwin pogué detectar l’evolució del món.
L’any passat una multinacional europea vingué a proposar-nos realitzar deu mil vivendes a un país sudamericà. Vingué la sucursal española per a adreçar la inversió española cap al con sud, a la vista de recessió econòmica que sofreix en aqust estat. Arrassar jungla, selva i terraplenar muntanyes d’una serralada. Se’n feia en dues fases: la primera de testeig amb mil, i en una segona la resta. Tenien tot ‘el negoci’ tancat amb els governs, estatal i municipal d’allà. Ben ‘untats’ tots. Cases prefabricades en formigó en massa, sense els mínims estàndards vivencials per a un poble indi encara per ‘civilitzar’, segons les pròpies expressions dels manaires de la multinacional. Vam fer tres reunions en la sala de reunions del notre estudi, i en alguns moments foren tensos els estira-i-arronsa dialèctics. Discutint sobre els materials arribem a la coberta que havia de ser de fibrociment. Material que objectàrem per ser verament cancerígena la seua manipulació. Sols cal recordar la multitud de casos haguts a València amb la UNIÓN NAVAL DE LEVANTE, on feien tots els vaixells amb panells d’amiant les compartimentacions dels camarots pel seu caràcter ignífug. Sempre ocultat l’escandalós cas per tota la premsa a l’abast. La d’ací i, per suposat, l’española d’allà. En fer-los l’objecció ètica, els manaires multinacionals, contraatacaren dient-nos que a tal país hi havia molts ‘indis’ i que uns quants milers de menys no s’anaven a ‘notar’.
Durant un cap de setmana quedàrem amb la pilota a la nostra teulada, en la discussió de col·laborar o no. El plantejament consistia a passar un model sense materials cancerígens, reconvertint el projecte en un de sostenible i exempt de materials que atacaven la salut de les persones -indis o no- i acoblats al medi natural dins del pressupost que ens marcava la multinacional o rebutjar l’oferiment. Ens vam decantar per la primera opció. Pre-dissenyàrem uns models senzills que entraven dins del seu ‘negocis’ i no malmetien ni persones ni medi natural amb un pressupost d’honoraris ‘a un 30 %’ dels ‘normals’ per tal de fer d’esquer i poder intervindre-hi. Al cap d’una setmana van rebutjar la nostra oferta mitjançant un adlàter que ens ho notificà. Amb la documentació que obrava en el nostre poder vam contactar amb persones del continent sudamericà i posar-los en alerta. Sembla ser que ja hi havia gent autòctona darrere d’ells segunit-los la pista i alguns han estat destituïts, com batle i regidors d’alguna ciutat sudamericana hostatja a l’ombra. Em pense que la intel·ligència col·lectiva del formiguer s’ha acrescut amb l’existència de les xarxes socials que acaben de compondre les teranyines.
Un parell de correus de l’afer en el ” Vull llegir més…”
HOLA, AMIGOS, SOY L…..: LES ENVIO DOS ARCHIVOS DE PLANOS, EL UNO ES CON EL METODO TRADICIONAL, EL MISMO QUE SE APROBO EL PLANO ARQUITECTONICO EN DOS PLANTAS EN EL MUNICIPIO DE EL P…. PARA ESTA VIVIENDA DE DOS PLANTAS, FAVOR HACER EL PLANO ESTRUCTURAL UTILIZANDO LOS PREFABRICADOS, CON TODOS LOS DETALLES, DESDE LA CIMENTACION HASTA LA CUBIERTA, CUANTIFICANDO LOS MATERIALES A UTILIZARSE PARA LUEGO DETERMINAR EL COSTO REAL. EL OTRO ARCHIVO ESTA UN PLANO ARQUITECTONICO DE UNA PLANTA, FAVOR REALIZAR EL PLANO ESTRUCTURAL UTILIZANDO LOS PREFABRICADOS, DETALLADAMENTE. ME URGE PORQUE TENEMOS POCO TIEMPO.
A QUI EN E…….. SE PRESENTARAN LOS PLANOS DETALLADAMENTE, CASO CONTRARIO NOS RECHAZAN, IMPRESOS EN PLANOS Y EN CD.
SALUDOS.
————————————————————————————
Consciència global, actuació local i informació localitzada dels afectats. I en un altre correu rebut trobem això. Poca broma !
http://www.indagsa.com/videosexplicativos/montalta.html
Intervenció en resposta a la proposta d’organigrama directiu feta pel DG de RTVV
Conseller Rafael Xambó
Intervenció al punt 4rt de l’ordre del dia.
Resposta al Director General López Jaraba
Consell d’Administració de RTVV. 21 de setembre de 2011
Un organigrama de gestió és la resposta organitzativa i funcional per a la direcció d’un grup empresarial i la seua activitat professional. Des d’aquest punt de vista, l’organigrama corporatiu respon sempre a una estratègia empresarial (a mitjà i llarg termini) i un pla d’operacions (anual).
Per tant, la presentació de qualsevol tipus d’organigrama corporatiu de RTVV ha d’anar acompanyat dels objectius, missions, recursos econòmico-financers, recursos humans, etc. que el grup RTVV pretén portar a terme.
L’organigrama que se’ns presenta no aporta la informació imprescindible perquè els membres del Consell d’Administració (CA) puguem valorar ni l’estratègia empresarial ni el pla d’operacions que la Direcció General de RTVV (DG) té l’obligació de presentar. Ni explica el model de gestió que el DG proposa per al grup d’empreses de RTVV.
Passeu al “Vull llegir més…“……
……..
Per tant, la presentació de qualsevol tipus d’organigrama corporatiu de RTVV ha d’anar acompanyat dels objectius, missions, recursos econòmico-financers, recursos humans, etc. que el grup RTVV pretén portar a terme.
L’organigrama que se’ns presenta no aporta la informació imprescindible perquè els membres del Consell d’Administració (CA) puguem valorar ni l’estratègia empresarial ni el pla d’operacions que la Direcció General de RTVV (DG) té l’obligació de presentar. Ni explica el model de gestió que el DG proposa per al grup d’empreses de RTVV.
En conseqüència, l’actual document ha de ser retirat fins que se’ns presenten amb detall les línies d’un autèntic pla de viabilitat del grup empresarial.
A banda d’això, i pel que fa a aquest document, he de fer algunes consideracions puntuals que considere molt importants:
El document fa servir com a recurs “literari” la necessitat de
guanyar en economia i eficiència, aspecte en el qual estaríem d’acord.
Però això salta pels aires quan veiem que els càrrecs de més importància de l’organigrama se reserven a dos professionals de fora de l’empresa com són la Direcció de la Ràdio i el Director d’Antena de TVV. El tema em sembla del tot rellevant atés que seran les dues autoritats en el dia a dia de les dues SA, tant des del punt de vista de la programació com de la seua marxa econòmica.
Per molts “Controller” que vostè pose, la seua funció no és executiva sinó només, com el seu nom indica “de control”. Segons els manuals d’economia política de la comunicació, la graella d’emissió (de la ràdio i de la tv) és l’autèntica columna vertebral de l’execució pressupostària. Aquestes dues són les àrees que contracten col•laboradors, empreses externes, compren productes, decideixen enllaços, envien unitats mòbils, programen producció aliena o col•laboren amb el sector privat en la producció de productes destinats a l’emissió en les finestres del grup RTVV.
Em preocupa especialment que vostè deixe aquests dos llocs estratègics de l’organigrama en dues persones totalment desconeixedores de la casa (RTVV) i del teixit empresarial i professional del nostre sector.
Porte molts anys en l’anàlisi del sistema de comunicació valencià i només conec a la nova directora de Ràdio 9 com a Secretària Autonòmica de Comunicació o Cap de Premsa de la Presidència de la Generalitat. Es tracta, per tant, d’una professional adscrita clarament al partit polític de govern. Pel que fa al nou Dir. d’Antena només sabem que ha treballat al diari El Mundo i a Intereconomía i que tindrà a les seues mans la graella de tots els canals de RTVV i també l’emissió.
Per cert, cap dels dos coneix la llengua dels valencians, és a dir, la teòrica llengua de treball del nostre grup. De la mateixa manera que tota la documentació de la DG es fa en castellà.
A primera vista –perquè em falta informació que vostè no ens ha facilitat– em fa l’efecte que vostès carreguen la retallada en la part baixa de l’organigrama (unitats i seccions), però alguns càrrecs de la banda alta de l’organigrama, lluny de patir cap retallada, apugen la seua jerarquia i la seua retribució econòmica.
En aquest sentit, crida l’atenció que introduïsca a l’organigrama directiu al responsable del Departament Multimèdia. No li negaré jo la importància de l’aposta per les NTIC, que, certament tenen un valor estratègic. Ara bé, si no recorde malament, vostè va encarregar el disseny i la gestió d’aquest departament a una empresa de Madrid (Advanced Media Consulting), amb una despesa de 360.000 euros. ¿ Per què ? ¿ No eren bons els treballadors de RTVV ? ¿ Els responsables d’aquesta empresa continuen treballant a Canal 9 ? ¿ Què fan ?
CONSIDERACIÓ FINAL
El més important d’aquest organigrama és el que no es diu. Els darrers anys, RTVV ha incomplit la legalitat quant als processos de contractació de serveis i també de persones en el grup. Han entrat persones sense oposicions, sense atendre cap borsa de treball i en la majoria de casos sense els requisits imprescindibles en una empresa pública. Jo ara no li’n diré els noms. Però a la premsa, per exemple, ha eixit repetidament el nom de l’antic director de Ràdio 9 (i la seua filla) que ara ocupa un alt càrrec a RTVV sense que se’ls conega cap activitat. I n’hi ha molts.
Però sobretot vull cridar l’atenció per l’incompliment sistemàtic del que s’anomena la contractació de treballadors de lliure designació (vulgarment, el 3%) que carrega sobremanera la despesa de RTVV sense cap mena de necessitat, sovint per simple nepotisme. Jo li demane expressament:
a) Quants en són ?
b) Què fan ?
c) Quines categories ocupen ?
Si ho sap. Perquè algunes fonts sospiten que no ho sap ni vostè, que es limita a contractar-los tal com li demanen en Presidència. Aquest estiu mateix, per exemple, quan vostès feien córrer la brama que sobren treballadors de RTVV, la nòmina de contractats a dit ha augmentat. I podria dir-li noms.
Segons els manuals de la funció pública, els llocs de lliure disposició estan dissenyats per a desenvolupar funcions de confiança i assessorament, no per al funcionament regular de l’empresa, que ha de recaure com és natural en els treballadors de plantilla. I n’hi ha alguns que porten més de 10 anys en l’empresa contravenint també tota la normativa del cas. Segons les sentències sobre casos com aquest (inclosa una del T. Suprem), aquesta via de contractació ha de ser puntual i pública. Per tant, li demane, en primer lloc, que ens facilite la relació de llocs de treball ocupats ara mateix per aquest procediment:
La Sentencia de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Supremo de 30 de Marzo de 2009 (rec.4188/2005) se expresa con gran claridad:
“Por el contrario, es coherente con la jurisprudencia de la Sala que recuerda el carácter excepcional que la Ley asigna a este sistema de libre designación y en la necesidad de que, cuando se considere necesario acudir a él, se haga también excepcionalmente, y justificando, caso por caso, por qué debe utilizarse. Es esa motivación la que la sentencia recurrida echa en falta. Y, desde luego, no es apreciable, como parece sugerir la Comunidad de Madrid en la descripción de los rasgos de los puestos de trabajo controvertidos que puede obtenerse de las propias relaciones y, en general, del expediente administrativo.
I en segon lloc, si de veritat vostè aposta, com deia, per l’economia i l’eficiència, li demane expressament que renuncie a aquesta via de contractació i que cobrisca les seues necessitats amb professionals de la casa, que em fa l’efecte que han demostrat la seua vàlua.
Un antic professor m’envia sistemàticament vídeos d’aquest tipus. Fa vint-i-nou anys mostrava larvades maneres i formes que apuntaven a qui sóc avui. Hi havia de treballar per a poder estudiar. Vaig promoure, però, la primera línia d’ensenyament d’arquitectura tècnica que va ser negada i vilipendiada entremig de la “Batalla de València”. En eixir com a arquitecte tècnic (aparellador) va poder instituir-se la dita línia separada amb un únic grup. Victòria quasi pírrica, doncs. La carrera la feia en català, fent les consultes públiques en català i els exàmens també. Amb la manca de coneixements de l’idioma que era meu des de feia molt poc de temps i els de la matèries diverses amb el seu argot propi. Tot això amb el contratemps de la precarietat econòmica i de temps pels estudis. Tanmateix en l’actualitat ja no em cal amagar allò en què crec i he dedicat bastants dels meus somnis i insomnis. El meu profesor m’envia aquesta dedicatòria:
CAMPO NUEVO DEL FC BARCELONA
Imágenes a color que habrían de ser de obligado visionado – y que
seguramente el 95 % desconocerá – para la totalidad de la actual afición
azulgrana, su junta directiva, entrenador y plantillas de jugadores, en sus
diferentes categorías (del primer equipo, para abajo), especialmente las
comprendidas entre los minutos 4:20 y 5:29 (que no tienen desperdicio).
CAMPO NUEVO DEL FC BARCELONA Para mis amigos culés y para los que no…….,que también. Petóns
________________________________________
24 de Septiembre de 1957. Inauguración por todo lo alto del Campo Nuevo del FC Barcelona. Imágenes a color que habrían de ser de obligado visionado – y que seguramente el 95 % desconocerá – para la totalidad de la actual afición azulgrana, su junta directiva, entrenador y plantillas de jugadores, en sus diferentes categorías (del primer equipo, para abajo), especialmente las comprendidas entre los minutos 4:20 y 5:29 (que no tienen desperdicio).
I li he replicat cortésament, perquè me l’estime també, amb això que hi ha al “Vull llegir més…”
Hola J.M.:
Això J. M. fa molt de temps. Un bonic estadi fet per Francesc Mitjans. Un gran arquitecte i constructor. A l’inici del teu vídeo apareixen unes valencianes vestides de llauradora o fallera de manera quasi anecdòtica. Jo, ara, t’envie un vídeo d’un grup musical de Benimaclet. Se’n diu “Obrint Pas”, quan anava a les teues classes, ells –els Obrint Pas- estudiaven a l’institut Benlliure, baix de ma casa, doncs aleshores vivia al carrer d’Alboraia. Avui són el grup musical català més internacional i dominen l’escenari de tot el Camp Nou. La bandera española, ni la francesa no apareixen sinó com a lo que són: convidats. Com els ‘polacos’ de Polònia eh! d’aleshores, o els brasilers que hi ha al teu vídeo. Escolta la cançó i voràs que parla de llibertat, de sacrifici, d’alegria interior; de construir, de crear, de lluitar, etc. això tan estrany en la mentalitat española. Com pots suposar este grup no apareix en cap mitjà español (‘nazional’ o ‘requional’). A Canal 9 està prou vetat per exemple, però viatja per tot el món i ací – a les terres del bon dia- ompli estadis, places, teatres, etc. A Madrid sols els han contractat un parell de voltes i per grups molt alternatius, i sense cobrar o ben poc.
· El món segueix millorant, si més no, ací, en aquesta societat. En el teu vídeo la població barcelonina anava amb el culet ‘apretaet’, en l’actualitat hi ha alegria de deveres. Hi ha futur perquè el volem.
Els españols i nosaltres vivim sota el mateix cel però no tenim el mateix horitzó.
Perquè ells així ho volen. I, perquè nosaltres sí volem. És la llibertat.
· Una abraçada.
· PS: Ah, una cosa important per a mi; Jo sóc albinegre del València CF, de tota la vida, però m’ha agradat molt.
Estic molt content del veredicte. Enhorabona. No sé quantes vegades hi hauré escrit en aquestes planes i d’altres, que eres el meu heroi. Tu, tot sol, has desmuntat eixa fal·làcia que és l’autonomisme i el sistema estatal de l’executiu i legislatiu. I amb aquest darrer colp de gràcia el sistema judicial. I tots seguits amb l’adjectiu ‘español/española’.
Si el poble valencià tinguérem un mínims de cultura democràtica centreuropea estaríem a tocar de ser un nou estat dins de l’UE. Un estat decent i normal, vull dir.
Com ja he escrit manta vegades, el problema el tenen, ara, els que creuen que dins d’aquest hi ha alguna cosa possible a regenerar o fer una vida amb uns mínims democràtics reals, amb cara i ulls, i visibles per a la resta del món.
Política internacional, española, també:
No ens ha d’ estranyar que l’ambaixada española, posada en contacte amb el govern dels ‘tories’ britànic, ficara cullerada, i la pota, fa un parell de dies en intentar d’impedir el referèndum d’independència d’Escòcia que avui mateix En Salmond ha anunciat. Com ja he escrit algunes voltes, que per a ser español calen dues condicions ‘sine quan non’ que la resta de mortals no tenim:
1. Un sentit del ridícul de grau zero.
i 2. Un sentit de l’humor de grau infinit.
PS: You’re my hero, Paco !
Al “vull llegir més…” hi ha versió mímica, pitgeu sobre la foto i vos apareixerà el vídeo… 🙂