Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

COMPROMÍS I AVANT !

Vaig tindre un frec a frec a frec amb el meu amic i company Agustí Cerdà. Pels enfrontaments entre Morera i Cerdà. I els subsegüents enfrontaments a nivell inferior entre militants de rang inferior d’ambdós sectors progressista d’aquesta societat. 

AGUSTÍ (dixit):   

Un regidor de Compromís de Sagunt em diu “cunero” en un article. Allò rellevant per ell, és que vaig ser diputat per Barcelona. Ignora, deliberadament, no obstant, els centenars de propostes fetes per, des de, o sobre el País Valencià. Des de la defensa de la TV3 a la de la taronja valenciana, des del Corredor Mediterrani a la memòria dels nostre papers de Salamanca, de la reclamació del tren Gandia-Alacant o el Xàtiva-Alcoi al suport als dependents valencianEs o als afectats de les pantanades; per no parlar de les subvencions aconseguides en favor d’Escola Valenciana, ACPV o la Fundació Bromera. Està per veure si el diputat de Compromís serà capaç (cas que isca, que encara està per veure) de plantar-se a la tribuna del Congreso i dir que no és espanyol, de parlar en català o de demanar que es publiciten les despeses de la Casa Reial. O d’arrimar un cèntim a l’entramat cívic del País Valencià. D’entrada “l’estricta obediència valenciana” ha resultat ser una dòcil submissió espanyola. O que això d’anar a les eleccions sota l’empara d’una organització espanyola com Q? Doncs, no creure en les possibilitats d’una organització valenciana !! i cedir a un xantatge impresentable. “Soy valenciano, español y ciudadano del mundo.” deia el propi Morera . A mi m’és suficient en ser valencià i ciutadà del món, vaja. I com a tal, si puc ajudar a refer aquest País, ni que siga des de Barcelona , ho faré. Una i mil vegades. Ves per on, al remat, ERPV és l’única organització del País Valencià què el seu presidenciable no és el cap de llista d’una opció de Madrid. Ho dic per si algú vol repensar-se el vot.
Ieieieieieieieeeieeeieeieieeee (cant de la dansa de la pluja txeroqui.)


1. “Agustí em cagaré en l’òstia, eh ! estic fart de tanta tonteRia entre ELS uns i ELS altres. Em sembla ridícul tant per part de Compromís com per part d’Esquerra-PV. I a la fi el que cal és tindre poder per a fer coses en favor del país. I la seua gent. Fa anys vos vaig pegar un calbot a tu i al Morera per a trencar aquesta ‘micro-guerreta’ fraticida i se m’està inflant la bossa escrotal, perquè d’eixa manera, ací, qui guanyen són els partits d’obediència estricta española. ÒSTIA !

2.”Agustí, saps perfectament, i que en el mateix dia vaig parlar amb tu, i mitja hora abans amb Morera fa anys d’això. Però que d’una vegada no perdem pistonada. Compromís té més requeriments que els sols del Bloc. Si recordes teníem més ‘chance’ amb EUPV que amb el Bloc en certa època, sols per qüestions de principis identitaris o de pactes a primera vista antinatura però que quan fas política municipal cal fer-los. Com saps, estic retirat de la vida política fa una pila d’anys. Esperant que madurem políticament i pagant tot el que puc a aquells que portaran el meu país a la independència política d’España i França, per fases o com siga. Una abraçada per a tots.”

3. “No t’he tractat a tu, ni a ningú, d’immadurs i innocents. Sols expose la meua trajectòria viscuda al si de la política. Sols estic apel·lant a sumar ambdós electorats sense caïmisme, doncs,el colonitzadors españols, que sí que són eficaços alhora de sumar, dividir i emviscar-nos en el seu joc d’espills. Com veus, jo no personalitze, en cap, però sí en el dels responsables polítics de cada poble, de cada circumscripció electoral, etc. per a que moguen en eixa direcció fruit de la generositat i, també, perquè no?….del propi interés. No es tracta de mostrar qui pixa més llarg, sinó de multiplicar el nostre gran potencial, inútil, de moment. Cordialment.”

4. “I els de Compromís, en bona mesura també (es perden). Ací és on hi vaig. D’acord Vicent. Saps què?…és que sóc militant d’Esquerra Republicana de Catalunya fa uns 19 anys (des dels temps més fotuts i difíls) i no de Compromís, per això parle més dur als més meus… 😉

 

 

CARL SCHMITT SEGONS LÓPEZ BOFILL.

Hèctor va estar a València i va ser el ponent de la conferència
El concepte d’allò polític en Carl Schmitt dins el nostre context històric’ organitzada per l’ACR Constantí Llombart dins del cicle ‘Per la llibertat sense dominació en les repúbliques valenciana i global’ celebrada a la Societat Coral el Micalet.
 

El concepte d’allò polític en Carl Schmitt dins el nostre context històric (1ra part) from República Valenciana on Vimeo.

El concepte d’allò polític en Carl Schmitt dins el nostre context històric (2na part) from República Valenciana on Vimeo.

El concepte d’allò polític en Carl Schmitt dins el nostre context històric (3ra part final) from República Valenciana on Vimeo.

AMB COMPROMÍS-EQUO

Ho diré parafrasejant una frase de l’enginyer i inventor nordamericà Richard Buckminster Fuller:

Democracy now finds there can be enough for everybody, but only if the souvereing limits are completely removed.

(TD: La democràcia, ara, descobreix que pot atènyer tothom, però sols si els límits sobiranistes són eliminats completament).

Després de sentir el debat entre Rubaljoy i Rajalcaba. El “delírium trèmens” ens va arribar en escoltar-los, a un dels dos, amollar una bajanada casposa sobre ” …la unidad de mercado..” i l’altre, no fer ni una ganyota, ni dir ni pruna. ¿Mercat,……..però en quin mercat “reclosit fronterer” estan d’acord en ple segle XXI?

Puc dir, seguint el pensament llibertari d’en Pep Termes, que sóc tan radical que hi votaré moderat. I tu?

 

En un context com l’actual en què sembla com a irreversible el triomf del pensament unidireccional, sols des de la dissidència sistèmica és possible fer passes endavant en cada lloc del món amb caràcter omnicomprensiu ajudats per la fluïdesa de la informació mitjançant les xarxes socials.
  
PS: Fa anys que cerque que tota una colla de grups polítics valencians puguen posar-se d’acord en quatre punts mínims.

1. Polítiques socials de tall sociodemòcrata. Som ètica i moral individual i col·lectiva.

2. Polítiques ambientals de caràcter glocal. Som matèria i energia.

3. Polítiques econòmiques tendents a la implementació de la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans.

4. Polítiques d’inserció general dels Drets Humans i de participació directa.
Corol·lari: Si no anem unint voluntats, els enemics d’aquests fonaments socials d’ampli expectre, continuaran aplicant, tot just, les contràries. I tothom hi perdem pels serrells nimis que ens en separen. I els costos d’oportunitat són insuportables per a cada generació de la humanitat. El temps també hi compta.

Josep Blesa.