Notices from nowhere

Abans de tot demanar als senyors de Vilaweb que pugen aquest apunt al lloc on es faça ben visible durant una durada considerable.
Gràcies de bestreta.

Açò, ja no té res a veure amb l’eliminatòria del València i el Barça. És una trobada amical de gent blocaire i no. Si voleu, enraonarem sobre la xarxa. Sobre els serveis que ens ofereix aquesta en general, com és la nova eina Twistter o/i d’altres. També dels serveis de Vilaweb i com eixamplar-los. Sempre a nivell d’usuaris. No pas com a experts, tot i que caldria que s’hi n’afegira algú. Com ja és el cas d’en VICENT PARTAL.

La possibilitat de crear noves seccions especialitzades d’art modern, arquitectura actual, d’economia ara, etc. No com ara, que em pense, que tot va a parar a una mena de calaix de sastre, etc.

———————————————————————————–
PROGRAMACIÓ
———————————————————————————–

PS: EN BORINOTUS HI DURÀ LA SEUA FILLETA I M’HA DEMANAT ENCARIDAMENT QUE NO ES FUME AL MENJADOR DEL RESTAURANT. A LA PART EXTERIOR EXISTEIX UNA ESPLANADA TAMBÉ AGRADABLE ON FER-LA PETAR, COM A ALTERNATIVA. S’ESPERA UN BON ORATGE, TANMATEIX….

De moment tenim confirmats els següents amics:
 
01. Àngel Canet √ (amb Pep Albinyana, Sergi Gómez)

22. Joan Vila i E. (problemes d’agenda)

23. Roser Giner. √ Amb Jordi Carbonell, N’hi ha 2 llocs lliures. Surten des de Barna.

24. Marta Insa i E. √+√ Podrien, segons si ixen de sde la Safor o des de VLC podrien contactar amb més gent, per tal d’agrupar-s’hi.

Es prega que feu els contactes pertinents entre vosaltres, via telefònica, mails, etc. per tal de que no cap es quede sense podr acudir-hi.

Siau generosos !

HI HE AFEGIT UNA FOTO DEL LLOC ON ES TROBA EL RESTAURANT CAN CONILL PER SI ALGÚ ARRIBARA TARD O SI S’ANIMA A DARRERA HORA.
El restaurant , per a mi, és un poc mític. Hi ha una sala-menjador molt àmplia on posteriorment es pot fer rogle de persones. N’hi ha precedents. La relació qualitat preu és avantatjosa en la zona.

M’explique: allà vam fer diverses trobades d’aquest estil en l’època en què el transvasament de l’aigua de l’ebre era un fet consumat gairebé. Les manifestacions a Tortosa, Deltebre, Jesús, Amposta, etc. Sempre venia alguna gent amb pes específic, com ara, Lluís Llach, Carod, etc.
Vull dir, al remat, que es tracta de molt bona gent. En Toni m’ha especificat el següent 

MENÚ CAN CONILL.

1. ENSALADES A LA CATALANA.

5. BEGUDES D’HAVENT DINAT: CAFÈS, TES, INFUSIONS DIVERSES, BEGUDES, ETC.

 EL PREU ÉS DE 22 €. / COMENSAL.

CONFIRMEU-HO AL BLOC PER FAVOR ELS QUE NO HO HAVEU FET JA. EL DIVENDRES A MIGDIA CAL QUE TELEFONEM AL RESTUARANT PER A QUE FAÇA LES SEUES PROVISIONS I PREVISIONS.

	QUÈ HI HA ALGÚ?                                             josep blesa 2008-03-22. 02:16 H.

Coda (23:45 H.) = No hi hagut connexió en tot el dia. I he estat de xala, fora de casa, amb els meus fills i L. Per tant, no he pogut afegir açò: el quid de la qüestió és al “Vull llegir més..” El vídeo és simpàtic i fa què pensar…

	josep blesa 2008-03-22. 02:16 H.

El quid de la qüestió es troba pitjant el marc del quadre: THE PERFECT WOMAN 
una visió hilarant del canvi del papers entre gèneres.
Som els mascles humans, en massa ocasions, veritablement patètics.

Tot va nàixer ací i continuà aquí i ara que el partit  de desenllaç és aquesta nit. He pressentit que no val encaparrar-se. En Jordi Carbonell m’envià la setmana passada un mail per a poder organitzar-nos i emparellar-nos convenientment xoto-culer. La qual cosa, crec jo, i tal com estan de putapènics ambdós equips, paga la pena de derivar-ho en trobada “amical” per a conèixer-nos personalment a Les Cases d’Alcanar.

Com veieu tinc l’entrada preparada per a anar a escridassar tots dos equips.
Vinga xalem, congriem-nos-hi. Trobem-nos, independentment del resultat final.

01. Àngel Canet √
02. Vicent Baydal √
03. Josep Selva i Ma. √+√
04. Amadeu Casucreu i ?.
05. Borinotus i M. √+√
06. Sílvia Martínez. √
07. Emigdi Subirats i A. √+√
08. Jordi Carbonell. √+√
09. Enric Marco. √+√
10. Toni de l’hostal √ (amb guitarra)
11. Antoni Veciana.
12. Toni Fullat.
13. Consueta.
14. Pep Albinyana √. Pep, després de la xerrada, m’he posat molt content. Parla’n amb Vicent i Assumpció, per veure com els recollim.
15. Tutatis.
16. Mònica Amorós. (Mamoros) ? és possible o no?
17. Martí de la Trappola.
18. David Peix i M.
19. Sergi Gómez.
20. Josep Blesa i L. √+√+√
21. Pere Meroño. √
22. Joan Vila i E. (problemes d’agenda)
23. Roser Giner. √
24. Marta Insa i E. √+√
25.Vicent Partal i A. Maresma. √+√

S’hauria d’anar confirmant al llarg de la setmana per a fer reserva de lloc.

Aquesta falla té l’al·licient afegit de què l’artista sí que ho és. No sols un artesà faller. Generalment aportada la idea per l’institució pública i museu de La Beneficència depenent de la Diputació. Ja l’any passat feren una aportació valuosa en quant a la creació del volum a base de varetes de fusta, adobada amb una interessant performància lumínica, ideada pel cineasta L. Gª Berlanga i Martí.

Enguany es tracta d’un rectangle vermell. Rotund. Conceptual.
Amb sols tres mots situats a la part inferior.

CONCEPTE – PERCEPTE – AFECTE.

El segon no existeix al diccionari. Pot estar relacionat amb la percepció, òbviament. Nou terme-mot català a codificar. Uns pasquins blancs apegats sobre el pas de zebra que fan de rètols explicatius. Una idea molt senzilla però potent.

Podria ser una escultura admirada a qualssevol museu d’art modena. Ací, despús-demà, serà cremat.

La falla infantil també té el seu què.

Vos ho mostre si passeu al “Vull llegir la resta…“

Uns xiquets en postures quotidianes. Mostren tendresa. Algunes de les figures estan extraditades defora de la falla. Fet inusual. Els ninots estan pintats com si estigueren pixalats. A dalt un núvol penjat per fils. Té uns tocs, al meu entendre, del millor BAUHAUS  :  Josef Albers, Moholy-Nagi i la macla del núvol, que és mòbil, en ésser penjat de fils de pescar d’en Naum Gabo, del més reexit constructivisme.

Al “vull llegir més ” més detalls.

FOCS, FALLES I SÀTIRES

Alfons Llorenç

L’esclat mediterrani de la primavera arriba al País Valencià amb les falles. Un joc jubilar, gojós, arrelat, vullgam o no, als manantials més pregons del nostre poble; un foc, doncs, que proclama orígens, identitat, similituds i internacionalitat. Una festa que obri escletxes en l’habitual El foc no és únicament l’ingredient central i imprescindible de les Falles, el seu fi i principi, el seu únic element incombustible, sinó el tret comú en totes les festes valencianes, el component més constant. El trobem unit a flames o lligat al tro i a llum de la carcassa, a l’arcabús de l’abril alcoià o a la cornamenta del bou embolat, al ciri processional o a les exhalacions de la

Un foc sota múltiples aspectes, però emparentat amb el que, des de fa mil.lennis, la història ens presenta curosament protegit i acaronat pels pobles europeus. Flames dels déus, donades per Prometeu als humans, que presidien les festes de la unitat dels estat hel.lènics, el sant foc d’Olímpica i el sacrosant de Vesta, símbol de totes i cadascuna de les llars romanes, adorat i custodiat per immaculades verges.

Aqueix caràcter sagrat es perllongà en els festivals ígnis que propicien i saluden l’arribada de la Primavera i el retorn de la fecunditat de la natura. Són focs que arribaren a terres valencianes amb els colons del segle XIII i que, encara, s’exerciten a les valls pirinenques. Són els focs que també ens agermanen amb la cultura europea. Una estesa costum dels nostre continent ha estat –encara, a molt llocs- l’encendre fogueres en el temps de Quaresma, sense fer massa cas a la forta pressió cristiana a favor del rigor penitencial i, en especial, contra les litúrgies paganes. ……millor seguïu al PDF de l’arxiu adjunt. 

Una entrevista molt interessant…..m’agradaria saber i discutir què vos en sembla. Sobretot allò relacionat amb els comentaris sobre les perifèries urbanes.

http://www.tv3.cat/videos/139609

ENRIC RUIZ-GELI i el col·lectiu de Metapolis.

Benvolgut(da) Sra/Sr:

         L’EASD Castelló i l’equip directiu en el seu nom tenen el gust d’invitar-los a les Jornades de Disseny 08, que celebrarem els dies 2, 3, i 4 d’abril. La inauguració serà el dia 2 d’abril a les 10:00 h. i està prevista la presència de l’Il·lustríssim Sr. Alcalde de Castelló i d’altres personalitats.

         Creactiva és la marca que de nou engloba les múltiples activitats culturals del curs 2007-2008 i que inclouen exposicions, concursos, conferències, tallers, col·laboracions i molts altres events en l’àmbit de les arts plàstiques i del disseny i a on les nostres prestigioses JORNADES DE DISSENY (amb escreix conegudes per la societat castellonenca), s’han convertit en l’acte cultural més important de la nostra escola.

         Creactiva. Jornades de Disseny 08, amb el patrocini de l’Ajuntament de Castelló, la Diputació i la Fundació Dávalos Fletcher, enguany ofereix un ambiciós projecte amb sis ponències, dos tallers i un workshop amb prestigiosos dissenyadors. Li enviem adjunt el programa d’actes.

         Esperant que puguem gaudir de la seva presència, aprofitem l’ocasió per saludar-li i manifestar-li la nostra consideració més sincera.

 
                                           Francesc Aguilar i Domenjó

Director de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Castelló

Si voleu conèixer el programa passeu al “vull llegir més…“

Les ponències estan descrites al Pdf adjunt: PONÈNCIES

He estat invitat a presentar una de les ponències. És, a més a més, un honor de compartir les jornades amb gent de molta vàlua. És el cas d’en Javier Segarra, de la Vall d’Uixó, company meu de carrera i uns dels peoners de l’arquitectura bioclimàtica a casa nostra, el qual ha estat guardonat amb importants premis de caràcter internacional. També hi ha en Manel Granell gran dissenyador gràfic de l’IVAM. I d’ell li devem alguns dels millors dissenys dels vuitanta ençà, etc.  De bon segur hi haurà sorpreses que desconec a hores d’ara.

No debades Castelló de la Plana és capdavatera en aquestes branques de la creació activa esperonada per la producció industrial a redós de la indústria ceràmica. Malgrat el caràcter silent, perseverant i treballador de la dita societat. Sense estirabots però eficaç on n’hi haja.  

UNA PRÈVIA: He anat força a treballar a Euscal Herria. Fins i tot he descarrilat amb un tren en aquelles terres. He anat a treballar amb operaris d’ací unes vegades i d’altres amb españols. Allò no s’entèn si no convius amb els bascos. Una dada sociolingúística rellevant: tant l’español com l’euscara tenen, sols, 5 sons vocàlics. Les úniques dues llengues amb tan pocs sons vocàlics. Vull dir, amb això, que ambdòs pobles, tenen molt poca capacitat per al matís i diàleg. Excepcions fetes i honroses. Quan fa uns anys es van carregar a M.A. Blanco havia baixat abans i després de l’assassinat. Ho vaig fer a l’Ajuntament (abans i després del succés) amb un amic regidor del PPCV i tots dos muntàrem “guàrdia” i posàrem espelmes a la plaça. Al final vaig plorar d’impotència.  Despús-ahir vaig restar mut i esmaperdut. Vaig recordar amb conhort l’esforç d’en Carod-Rovira per a que hi haguera entesa entre ambdues bandes. Possiblement el personatge públic i polític que més els ha entès com a mitjancer. De vegades, crec que tant el conflicte español com el basc es retroalimenten. NO s’entèn, completament, ambdòs fets nacionals l’un sense l’altre.
Enguany han assassinat al periodista armeni aquell per bandes paramilitars turques. Hi han mort un fotimer de persones humanes a Palestina i Israel. S’han carregat a un candidat neerlandes. S’han carregat un exregidor basc d’ARRASSATE. I no sé quantes kurdes, a l’Àfrica subsahariana, un altre fum….etc.
 
No sé quanta gent més cal matar fins que entenguem, els de l’espècie humana, que no hi ha cap idea que valga ni una gota de sang humana. Ni tan sols la de la llibertat. La vida d’una persona és tan curta que l’acció assassina sobre una d’elles és insignificant per a assolir qualsevol finalitat; i que l’espècie humana porta irremissiblement cap a un món millor. Eixes barbaritats no modifiquen ni un bri, per a millor  ni per a pitjor, el moviment natural de la massa humana. Són accions infantils i inútils. Per a que m’entenguen els més espavilats: sols a l’Estat Español moren anualment 55.000 persones, víctimes directes  del tabaquisme; 1.550 en accidents laborals, etc.

Societats mediàticoarmades basca i española: SÓN VOSTÈS DOS COLLES D’IMBÈCILS (En el sentit etimològic llatí de mot).

 
———————————————————————————————
Bo senyores i senyors, continuem ara amb el que vaig desar inconclòs fa tres dies:

 Segueix més avall, si voleu acompanyar-me:

PERÒ QUÈ FEM DINS D’UN ESTAT EN QUÈ EL MINISTERI D’AGRICULTURA, PESCA I ALIMENTACIÓ ES DEDICA, SOLAMENT I EXCLUSIVAMENT,  ALS CEREALS, A L’OLI I ALS BANCS DE PESCA DEL NORD D’ÀFRICA ?

EL BUCLE SOCIOPOPULAR: EL LLAURADOR NO POT VIURE DE LA SEUA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA. LA TERRA PERD TOT L’INTERÈS I ELS CAMPS ESDEVENEN SOLARS.

US HI DESE UNS VÍDEOS ACÍ BAIX. 

Alerta al moment en que s’explica “que en la segona part de la campanya hi han dedicat 9 milions d’euros compartida al 50 % amb fons europeus”. ZP dixit. I la claca socialista aplaudeixen. És a dir, dediquen a pal·liar 750 milions de les antigues pesetes.  (?) Xato, ZP, no t’hernies !

FAIG MEMÒRIA: EL DIPUTAT ESTE ÉS UN DELS ENCARCERATS EN LA GARZONADA DEL 1991. 

Vinga, i com a gentilesa per la vostra acollida, continuaré analitzant el panorama dels partidets que tenim:

01. PPCV.
02. PSPV
03. EU-IU
04. Iniciativa pel PV.
05. República Valenciana.
06. Opció Valenciana.
07. CiU.
08. Esquerra Republicana del PV i Catalunya.
09. Coalició Valenciana.
10. Ciudadanos. 

Començarem per

10. Ciudadanos.
Estan fent campanya a sota de casa. Bàsicament quan hi ha mascletà, al migdia. Aquest partit nostrat condensa tot el blasquisme i lerrouxisme que hom pot trobar al nostre país. Concentra eixe mínim comú denominador que genera identitat -entre els nostres conveïns- a partir del Boletín Oficial (o orteguià) del estado. És l’expressió primerenca, i nostrada, del que vol ser el partidet de na Rosa Díez. Partit de funcionaris i professionals liberals que tenen com a activitat lúdica llegir ab una mà aquell serial. Eixia ben mudat dissabte a la vesprada del portal de casa i un sr. ben vestit em donava un pamflet del dit partidet. I afegia agradosament: “somos un nuevo partido” …i jo li vaig interrogar immediatament: Què hi ha del Tren d’Alta Velocitat cap a Brussel·les i París? …i de la millora del rodalia cap a Rafelbunyol?….ell em respongue tremolós i en valencià……”hem de millorar-los“. Això és el que diuen tots els partits. Un nou partit per a unes idees de més 300 anys. Li vaig replicar sense parar. Sort que els progres del franquisme ens donaven Unamuno i La Regenta com a gran panacea, mentrimentres, d’altres  ja llegíem Pedrolo i Fuster, com a antiviral. No em va agradar allò de donar-se la llengua amb el seu espòs la sra. Climent d’Alacant en les anteriors eleccions. Dime de qué presumes y te diré de qué careces.

03. EU-IU

És difícil entendre des del meu parer a este partidet. Al PCPV que ha subministrat tota la ideologia esquerrana, de base gramsciana, i que a hores d’ara estiga tan malmés i desorientat. He sentit pena de veure el míting de Polinyà de Xúquer. La capacitat mobilitzadora i de llurs bases durant els ’80 i ’90 ha estat fenomental. Però clar, allò que remenaven era el leninisme i estalinisme de toda la vida. Sense creure en allò pel què deien lluitar, tot era un plantejament del tipus de Frutos i Montero. Amb un estatatisme que ja el voldrien el PSOE i el PPE. Em quede amb les paraules de Glòria Marcos: “L’important és el projecte d’Izquierda Unida“
Vaig veure R. S. farà quasibé un any, una nit, pegant una pixarrada al carrer de sabaters poc abans de les eleccions anteriors que feu un riu que arribava al c. de NAVELLLOS, front de les Corts Valencianes i A.S. mirava. 

 05. República Valenciana.

Xicotet però digne hereu d’aquell 1918 dit Estat VALENCIÀ. I dels primers valencianistes, com ara, el Dr. Faustí Barberà, Josep Puig i Torralva, Vicent Tomàs i Martí, etc. correlat del seu homònim del nord valencià, amb gent esplendorosa i lleial com ara l’Enric Borràs.  Ens calen polítics i no -sols- bona gent. 

06. Opció Valenciana.

Xicotet però gran partidet. Partit de classes mitjanes amb emprearis fets des de baix. Una descoberta gran per a mi. Digna correlació de la Convergència més sobiranista. Llàstima que siguen tan pocs i gairebé sols de la Ribera Alta. Saben que estem 300 anys expremuts. Saben també que els catalans són uns valencians descolorits. No ens mancarà mai ni l’allioli ni la maonesa. Té molt de recorregut si juga les cartes com toca, convergint, més endavant, amb el Bloc. 

04. Iniciativa pel PV.

Han confeccionat el millor vídeo de tota la campanya electoral. Sentit d’una banda a l’Enric i de l’altra a Isaura Navarro i Casillas (cosina del gran Íker), veiem que això té torna. La creació d’un espai de centre tindrà uns costos molt grans, tanmateix, és necessari. Els desitge el millor. No cal ser endeví per a creure que entre uns (EU) i d’altres es perd el diputat. M’encantaria equivocar-me. No acabe d’entendre la deriva esquerrana d’un partit de’extracció burgesa i mig-i-alta. Pels que no ho coneixeu: Si veiem el mapa on vota el PP allà és on hi ha més vot del BLOC. 

09. Coalició Valenciana.

Xicotet però gran partit. Liderat per la línia dura provinent d’Unió Valenciana que després de l’escissió entre els “convergents” que van a parar al PPCV i els de la línia foralista de Juan Garcia Sentandreu. És digne d’estudi la base teòria encetada per la direcció fent referència a un austracisme premodern. Deixant de banda la base falangista primigènia de l’organització, quee ra més moderna i social (Ridruejo i fins i tot primoriverista). Molt bona l’agitació i la propaganda. Amb una línia d’activitats que abarca moltes vessant com ara Colectiu Vinatea, GAV, Real Acadèmia de Cultura Valenciana, etc. bon assot de valencians catalanistes.  M’he criat amb ells. Conformen allò que podríem dir la València Profunda. Els tinc en molta estimació tret de que hi ha una sèrie de punts que no els entenc:  notícia d’en Garcia Sentandreu tinc en conèixer un amic de classe d’aparelladors que se’n deia Toni Roca i Junyent. El germà d’ell era una mena de lloctinet d’ell (de Juan Garcia). Això era pels ’80, com podran comprendre amb eixos llinatges se’m feia difícil que, a banda d’haver-nos robat la paella i al cheperudeta, els catalans caldria afegir, que també mos havien robat els llinatges ! extrem que em va sorprendre que no reivindicaren !, doncs….corria per Madrís un tal Miguel que era convergent, a totes llums, el pressumpte malfactor i lladre.

Ahir era dia 3 de març, dia de la Llengua Valenciana, commemoratiu de la mort d’Ausiàs March. Vam fer els actes celebratius a La Beneficència. JGS isqué abans de que acabara l’acte, passà junt a mi i això em va fer molt mala sensació. Tot deixant el notari en Vicent Simó i Santonja a mig discurs. Per a mi, una falta de respecte al President de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Coalisió Valenciana ha contactat amb grups de Catalunya, Balears, Aragó….a mi això em fa què pensar. Això és el negatiu dels Països Catalans de Joan Fuster. Qui m’assegura a mi que quan el sr. Lladró i Dolç deixe de subvencionar i finançar el valencianisme no se’ns faça “panca” dita Coalició ?    Serà una estratègia per a que els valencians puguem dominar els comtats catalans?

Ja sabeu la sentència d’en Nieztche: “qui persegueix el drac durant quaranta anys i no el mata, ell mateix esdevé drac….“
Ningú, mínimament entenimentat, pot dubtar que els valencians centrals som el centre de l’EURAM. Que els valencians del Principat i els illencs, sense els valencians centrals no seran mai res. Cal dominar Catalunya, puix és la manera d’eixir cap al nord amb els nostes productes, sinó tanquem l’aixeta de que els del nord puguen negociar amb el sud africà. On són les matèries primeres. Coalisió sap que ací tenim la manilla i els trumfos.   

Bo senyores i senyors demà més…..dese els que en queden a sota…per a continuar. 

01. PPCV.
02. PSPV
07. CiU.
08. Esquerra Republicana del PV i Catalunya.

He estat meditant sobre el significat d’estes eleccions a les Corts Españoles. A diferència del parer general que s’expressa a Vilaweb, estes eleccions em semblen cabdals. I no poques coses i esdeveniments es produïran arran dels seus resultats. A cada posta ens cal un guany. No diré que ha estat difícil. D’entrada, i per descartament no entren en el “bombo” aquells que no són d’obediència valenciana. Per dir-ho en paraules d’un tio meu “que facen olor a valencià“. Mon tio era militant de l’extinta Unió Valenciana….o com jo dic “Autocentrament valencià“. Per tant, ja m’he estalviat un bon gruix de partidassos que ens ixen en els mitjans audiovisuals. Tanmateix, dese , dins del “bombo” el PP, que per als que llegiu aquest bloc, sabeu que els considere una “cosa” pròpia i molt allunyada i diferent d’aquella homònima que hi ha a Madrís……fins i tot donarem un vot i anàlisis de confiança als amics del PSPV…., cal no ser apriorístic, crec jo, vaja!

Partim de la base de que un servidor té un pensament de centre-dreta i valencià…i des d’aquest punt de vist procediré a analitzar. Si voleu saber el resultat de l’anàlisi passeu al (Vull llegir la resta…..)
Partidets que em queden d’estricte autocentrament valencià:

01. PPCV.
02. PSPV
03. EU-IU
04. Iniciativa pel PV.
05. República Valenciana.
06. Opció Valenciana.
07. CiU.
08. Esquerra Republicana del PV i Catalunya.
09. Coalició Valenciana.
10. Ciudadanos. 

Així és L’amor,
entre agre i dolç
Mentre a uns esperona
als núvols tocar
a d’altres condiciona
de la terra no saltar.

Aquest és un dels poemes inserits en aquesta obra. N’és d’un alumne d’Albert  Ferrer que a hores d’ara estudia als Estats Units.

Nova editorial engegada per n’Albert FERRER I ORTS. (Gessamí Edicions). Meliana 2008.

EL LLIBRE `BREVE POEMARIO DE AMOR DESESPERADO´ ÉS UNA PETITA JOIA BIBLIOGRÀFICA PER ALS SENTITS, PUIX CONTÉ 21 POEMES IL·LUSTRATS PER 10 CREADORS PLÀSTICS DE RECONEGUDA SOLVÈNCIA EN EL CAMP DE LES BELLES ARTS I DE LA DOCÈNCIA (COM ARA N’AURORA VALERO, CARLOS PÉREZ-BERMÚDEZ, JOSEP RAUSELL, ENRIC RUIZ, JOSEP-MARÍ GÓMEZ, ARNAU BELÉN, CLARA AGUILAR, ADAN LIU, MARÍA JOSÉ TORRES I ENRIQUE FERRER).

EL SEU FORMAT (21 cm. x 21 cm.), LA SEUA NOVEDOSA MAQUETACIÓ I ATREVIT DISSENY SÓN, ENDEMÉS, AFEGITS QUE FAN DEL POEMARI UNA OBRA PERFECTA PER A REGALAR I, SOBRETOT, PER A ENCISAR  EL PERSONAL QUE ENCARA NO ESTIGA AVESAT A LA LECTURA.

LLURS POESIES TENEN UN FIL ARGUMENTAL QUE TRASCENDEIX LES PLANES ESCRITES I LES EXQUISIDES IL·LUSTRACIONS A TOT AQUELL QUE S’HI DEIXE ARROSSEGAR PER LA SEUA APASSIONADA TENDRESA.

EN SUMA, UNA OBRA QUE INVITA A SENTIR, AMB INTENSITAT, L’AMOR.

I un altre:

Demà. Qui sap a hores d’ara?
podria trobar-me
ben arrupit al si de qui estime
o, ans al contrari, sentir-me
arraconat en l’oblit
per més que ho evite.

Així és la vida
construïda de petites sensacions
i experiències magnífiques,
malgrat eixir-se’n dels cànons
de qui, més que gaudir-la, 
en regular-la es capfica.