Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

Rafa Xambó respon López Jaraba (dir. general de RTVV)

Intervenció en resposta a la proposta d’organigrama directiu feta pel DG de RTVV

Conseller Rafael Xambó

Intervenció al punt 4rt de l’ordre del dia.

Resposta al Director General López Jaraba

Consell d’Administració de RTVV. 21 de setembre de 2011

Un organigrama de gestió és la resposta organitzativa i funcional per a la direcció d’un grup empresarial i la seua activitat professional. Des d’aquest punt de vista, l’organigrama corporatiu respon sempre a una estratègia empresarial (a mitjà i llarg termini) i un pla d’operacions (anual).

Per tant, la presentació de qualsevol tipus d’organigrama corporatiu de RTVV ha d’anar acompanyat dels objectius, missions, recursos econòmico-financers, recursos humans, etc. que el grup RTVV pretén portar a terme.

L’organigrama que se’ns presenta no aporta la informació imprescindible perquè els membres del Consell d’Administració (CA) puguem valorar ni l’estratègia empresarial ni el pla d’operacions que la Direcció General de RTVV (DG) té l’obligació de presentar. Ni explica el model de gestió que el DG proposa per al grup d’empreses de RTVV.

Passeu al “Vull llegir més…“……

……..

Per tant, la presentació de qualsevol tipus d’organigrama corporatiu de RTVV ha d’anar acompanyat dels objectius, missions, recursos econòmico-financers, recursos humans, etc. que el grup RTVV pretén portar a terme.

L’organigrama que se’ns presenta no aporta la informació imprescindible perquè els membres del Consell d’Administració (CA) puguem valorar ni l’estratègia empresarial ni el pla d’operacions que la Direcció General de RTVV (DG) té l’obligació de presentar. Ni explica el model de gestió que el DG proposa per al grup d’empreses de RTVV.

En conseqüència, l’actual document ha de ser retirat fins que se’ns presenten amb detall les línies d’un autèntic pla de viabilitat del grup empresarial.

A banda d’això, i pel que fa a aquest document, he de fer algunes consideracions puntuals que considere molt importants:

El document fa servir com a recurs “literari” la necessitat de

guanyar en economia i eficiència, aspecte en el qual estaríem d’acord.

Però això salta pels aires quan veiem que els càrrecs de més importància de l’organigrama se reserven a dos professionals de fora de l’empresa com són la Direcció de la Ràdio i el Director d’Antena de TVV. El tema em sembla del tot rellevant atés que seran les dues autoritats en el dia a dia de les dues SA, tant des del punt de vista de la programació com de la seua marxa econòmica.

Per molts “Controller” que vostè pose, la seua funció no és executiva sinó només, com el seu nom indica “de control”. Segons els manuals d’economia política de la comunicació, la graella d’emissió (de la ràdio i de la tv) és l’autèntica columna vertebral de l’execució pressupostària. Aquestes dues són les àrees que contracten col•laboradors, empreses externes, compren productes, decideixen enllaços, envien unitats mòbils, programen producció aliena o col•laboren amb el sector privat en la producció de productes destinats a l’emissió en les finestres del grup RTVV.

Em preocupa especialment que vostè deixe aquests dos llocs estratègics de l’organigrama en dues persones totalment desconeixedores de la casa (RTVV) i del teixit empresarial i professional del nostre sector.

Porte molts anys en l’anàlisi del sistema de comunicació valencià i només conec a la nova directora de Ràdio 9 com a Secretària Autonòmica de Comunicació o Cap de Premsa de la Presidència de la Generalitat. Es tracta, per tant, d’una professional adscrita clarament al partit polític de govern. Pel que fa al nou Dir. d’Antena només sabem que ha treballat al diari El Mundo i a Intereconomía i que tindrà a les seues mans la graella de tots els canals de RTVV i també l’emissió.

Per cert, cap dels dos coneix la llengua dels valencians, és a dir, la teòrica llengua de treball del nostre grup. De la mateixa manera que tota la documentació de la DG es fa en castellà.

A primera vista –perquè em falta informació que vostè no ens ha facilitat– em fa l’efecte que vostès carreguen la retallada en la part baixa de l’organigrama (unitats i seccions), però alguns càrrecs de la banda alta de l’organigrama, lluny de patir cap retallada, apugen la seua jerarquia i la seua retribució econòmica.

En aquest sentit, crida l’atenció que introduïsca a l’organigrama directiu al responsable del Departament Multimèdia. No li negaré jo la importància de l’aposta per les NTIC, que, certament tenen un valor estratègic. Ara bé, si no recorde malament, vostè va encarregar el disseny i la gestió d’aquest departament a una empresa de Madrid (Advanced Media Consulting), amb una despesa de 360.000 euros. ¿ Per què ? ¿ No eren bons els treballadors de RTVV ? ¿ Els responsables d’aquesta empresa continuen treballant a Canal 9 ? ¿ Què fan ?

CONSIDERACIÓ FINAL

El més important d’aquest organigrama és el que no es diu. Els darrers anys, RTVV ha incomplit la legalitat quant als processos de contractació de serveis i també de persones en el grup. Han entrat persones sense oposicions, sense atendre cap borsa de treball i en la majoria de casos sense els requisits imprescindibles en una empresa pública. Jo ara no li’n diré els noms. Però a la premsa, per exemple, ha eixit repetidament el nom de l’antic director de Ràdio 9 (i la seua filla) que ara ocupa un alt càrrec a RTVV sense que se’ls conega cap activitat. I n’hi ha molts.

Però sobretot vull cridar l’atenció per l’incompliment sistemàtic del que s’anomena la contractació de treballadors de lliure designació (vulgarment, el 3%) que carrega sobremanera la despesa de RTVV sense cap mena de necessitat, sovint per simple nepotisme. Jo li demane expressament:

a) Quants en són ?

b) Què fan ?

c) Quines categories ocupen ?

Si ho sap. Perquè algunes fonts sospiten que no ho sap ni vostè, que es limita a contractar-los tal com li demanen en Presidència. Aquest estiu mateix, per exemple, quan vostès feien córrer la brama que sobren treballadors de RTVV, la nòmina de contractats a dit ha augmentat. I podria dir-li noms.

Segons els manuals de la funció pública, els llocs de lliure disposició estan dissenyats per a desenvolupar funcions de confiança i assessorament, no per al funcionament regular de l’empresa, que ha de recaure com és natural en els treballadors de plantilla. I n’hi ha alguns que porten més de 10 anys en l’empresa contravenint també tota la normativa del cas. Segons les sentències sobre casos com aquest (inclosa una del T. Suprem), aquesta via de contractació ha de ser puntual i pública. Per tant, li demane, en primer lloc, que ens facilite la relació de llocs de treball ocupats ara mateix per aquest procediment:

La Sentencia de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Supremo de 30 de Marzo de 2009 (rec.4188/2005) se expresa con gran claridad:

“Por el contrario, es coherente con la jurisprudencia de la Sala que recuerda el carácter excepcional que la Ley asigna a este sistema de libre designación y en la necesidad de que, cuando se considere necesario acudir a él, se haga también excepcionalmente, y justificando, caso por caso, por qué debe utilizarse. Es esa motivación la que la sentencia recurrida echa en falta. Y, desde luego, no es apreciable, como parece sugerir la Comunidad de Madrid en la descripción de los rasgos de los puestos de trabajo controvertidos que puede obtenerse de las propias relaciones y, en general, del expediente administrativo.

I en segon lloc, si de veritat vostè aposta, com deia, per l’economia i l’eficiència, li demane expressament que renuncie a aquesta via de contractació i que cobrisca les seues necessitats amb professionals de la casa, que em fa l’efecte que han demostrat la seua vàlua.

RÈPLICA AL MEU VELL PROFESSOR

Un antic professor m’envia sistemàticament vídeos d’aquest tipus. Fa vint-i-nou anys mostrava larvades maneres i formes que apuntaven a qui sóc avui. Hi havia de treballar per a poder estudiar. Vaig promoure, però, la primera línia d’ensenyament d’arquitectura tècnica que va ser negada i vilipendiada entremig de la “Batalla de València”. En eixir com a  arquitecte tècnic (aparellador) va poder instituir-se la dita línia separada amb un únic grup. Victòria quasi pírrica, doncs. La carrera la feia en català, fent les consultes públiques en català i els exàmens també. Amb la manca de coneixements de l’idioma que era meu des de feia molt poc de temps i els de la matèries diverses amb el seu argot propi. Tot això amb el contratemps de la precarietat econòmica i de temps pels estudis. Tanmateix en l’actualitat ja no em cal amagar allò en què crec i he dedicat bastants dels meus somnis i insomnis. El meu profesor m’envia aquesta dedicatòria: 
   CAMPO NUEVO DEL FC BARCELONA

Para mis amigos culés y para los que no…….,que también.
Pens
________________________________________

24 de Septiembre de 1957. Inauguración por todo lo alto del Campo Nuevo del
FC Barcelona.

Imágenes a color que habrían de ser de obligado visionado – y que
seguramente el 95 % desconocerá – para la totalidad de la actual afición
azulgrana, su junta directiva, entrenador y plantillas de jugadores, en sus
diferentes categorías (del primer equipo, para abajo), especialmente las
comprendidas entre los minutos 4:20 y 5:29 (que no tienen desperdicio).

CAMPO NUEVO DEL FC BARCELONA Para mis amigos culés y para los que no…….,que también. Petóns
 ________________________________________
24 de Septiembre de 1957. Inauguración por todo lo alto del Campo Nuevo del FC Barcelona. Imágenes a color que habrían de ser de obligado visionado – y que seguramente el 95 % desconocerá – para la totalidad de la actual afición azulgrana, su junta directiva, entrenador y plantillas de jugadores, en sus diferentes categorías (del primer equipo, para abajo), especialmente las comprendidas entre los minutos 4:20 y 5:29 (que no tienen desperdicio).

I li he replicat cortésament, perquè me l’estime també, amb això que hi ha al “Vull llegir més…”
 

Hola J.M.:
Això J. M. fa molt de temps. Un bonic estadi fet per Francesc Mitjans. Un gran arquitecte i constructor. A l’inici del teu vídeo apareixen unes valencianes vestides de llauradora o fallera de manera quasi anecdòtica. Jo, ara, t’envie un vídeo d’un grup musical de Benimaclet. Se’n diu “Obrint Pas”, quan anava a les teues classes, ells –els Obrint Pas- estudiaven a l’institut Benlliure, baix de ma casa, doncs aleshores vivia al carrer d’Alboraia. Avui són el grup musical català més internacional i  dominen l’escenari de tot el Camp Nou. La bandera española, ni la francesa no apareixen sinó com a lo que són: convidats. Com els ‘polacos’ de Polònia eh! d’aleshores, o els brasilers que hi ha al teu vídeo. Escolta la cançó i voràs que parla de llibertat, de sacrifici, d’alegria interior; de construir, de crear, de lluitar, etc. això tan estrany en la mentalitat española. Com pots suposar este grup no apareix en cap mitjà español (‘nazional’ o ‘requional’). A Canal 9 està prou vetat per exemple, però viatja per tot el món i ací – a les terres del bon dia- ompli estadis, places, teatres, etc. A Madrid sols els han contractat un parell de voltes i per grups molt alternatius, i sense cobrar o ben poc.

·         El món segueix millorant, si més no, ací, en aquesta societat. En el teu vídeo la població barcelonina anava amb el culet ‘apretaet’, en l’actualitat hi ha alegria de deveres. Hi ha futur perquè el volem.
Els españols i nosaltres vivim sota el mateix cel però no tenim el mateix horitzó.
Perquè ells així ho volen. I, perquè nosaltres sí volem. És la llibertat.

·         Una abraçada.

·         PS: Ah, una cosa important per a mi; Jo sóc albinegre del València CF, de tota la vida, però m’ha agradat molt.

¡PORQUÉ NO TE CALLAS!

RECUPERE un editorial de Vicent fet a l’endemà de la cimera llatinoamericana de caps d’estat a Santiago de Xile. Els falsimèdia español$ mai no vam traure a la llum aquesta informació, sols VilaWeb informà tot just al dia següent. NO teníem informació veraç sobre l’afer allà en novembre de 2007. Vicent digué que CHÁVEZ ÉS L’ANECDOTA. Heus ací la prova filmada. Daniel Ortega n’usa argumentacions contudents dins de formes suaus.  Estic convençut que independitzar-nos d’aquesta màfia, com diuen els nicaragüencs, és la nostra aportació global a millorar el món actual.

En el “vull llegir més..” l’editorial de Vicent Partal.
En dues paraules… 😉 IM…PECABLE.

La baralla entre Juan Carlos I i Chávez a la Cimera Llatinoamericana ha tapat els dos moments realment clau. El primer quan el rei espanyol hagué d’oir que la seua polèmica mitjanceria en el cas de les papereres entre l’Argentina i l’Uruguai havia estat inútil. El segon, quan Daniel Ortega acusà Unión Fenosa de maltractar el seu país i Juan Carlos abandonà la reunió. Cal tenir en compte que Juan Carlos també havia fet de mitjancer entre Fenosa i Nicaragua. Però, sobretot, cal posar tots aquests fets en un marc més ample en què política, negocis i monarquia es confonen.

Després del franquisme, sobretot amb l’arribada al poder del PSOE, comencen a prendre forma dos fenòmens paral·lels. D’una banda, hi ha la consolidació de l’anomenada ‘cultura del pelotazo‘ entre una determinada classe empresarial de Madrid. I d’una altra, i és una peça bàsica perquè la primera puga existir, hi ha la idea d’una plataforma política llatinoamericana que puga ser dirigida per Espanya, en part a imitació de la francofonia o de la Commonwealth, en part per a fer possibles els enormes negocis que empreses de l’estat en camí de privatitzar-se o tot just privatitzades podrien fer gràcies a la influència política.

Així va coincidir l’època en la qual Juan Carlos i Felipe González crearen una potent xarxa d’interessos polítics en el continent americà amb l’entrada en massa de les grans empreses espanyoles: de Telefònica a Repsol, del Banc Santander a Endesa i Unión Fenosa, per exemple. És públic i notori que el comportament d’aquestes companyies, en general, ha estat polèmic i que ha motivat moltes protestes als països americans. I també és notori que aquestes empreses han fet molts diners als països americans, no sempre d’una manera brillant. També que (alguns dirigents americans, Ménem en fóra el cas paradigmàtic) han participat en el joc i s’han enriquit personalment facilitant a les empreses espanyoles l’apropiació d’empreses o de recursos estratègics del propi país.

Quin paper hi té Juan Carlos, en tot això? Com qualsevol altre cap d’estat, és favorable a les empreses espanyoles i fa tot de gestions en favor d’aquestes. Això fins ara no havia estat difícil de compatibilitzar amb la seua imatge de persona neutral, que volia un estatut especial com a figura principal de les cimeres llatinoamericanes, una mica a l’estil del de la reina anglesa en la Commonwealth. Però…

Aquests darrers anys, en molts països americans ha accedit al poder una generació de dirigents que són o es representen d’esquerres i que ja no tenen el lligam personal amb Zapatero que els seus antecessors tenien amb Felipe González i que, a més, se sumen a la crítica d’allò que anomenen el neoimperialisme espanyol. N’hi ha que ho fan d’una manera suau, com Lula o, per ara, Evo Morales. I n’hi ha que ho fan d’una manera oberta i radical, com Chávez o Ortega. Segurament perquè són els qui han sofert més l’actuació espanyola, amb les ambaixades treballant sense dissimular contra ells, en part per afavorir els interessos de les multinacionals espanyoles.

En aquest context Chávez va fer l’espectacle, però també va tapar amb el seu xou el moment realment dur: que fou quan Juan Carlos s’alçà i abandonà la sala mentre Ortega acusava Unión Fenosa de maltractar la població nicaragüenca.

És cert que Juan Carlos està aparentment molt nerviós i fa coses ben insòlites, com la visita a Ceuta i Melilla, o el seu comportament en aquesta cimera, però alçar-se i anar-se’n perquè critiquen una empresa espanyola és un fet simplement insòlit. Que en part s’explica, si tenim en compte que ell en persona féu de mitjancer entre Unión Fenosa i el govern nicaragüenc presidit per Daniel Ortega. Va ser el mes de juliol passat: Ortega va visitar Madrid i va acceptar un pacte per a reconduir la difícil crisi que enfronta Unión Fenosa amb el govern de Nicaragua i els consumidors d’aquell país. L’any 2000 Unión Fenosa va comprar per tan sols 115 milions de dòlars tota la xarxa elèctrica de Nicaragua amb el compromís de millorar un servei que mai no ha millorat i que de fet ha empitjorat, i molt (avui les tallades de llum són constants, durant hores). Si al juliol Ortega va avenir-se a negociar, a l’empara del rei espanyol, i a signar un ‘Memoràndum d’Intencions’, ara, en canvi, sembla que li retreia que les promeses fetes aleshores no s’han complert i que la situació no fa sinó empitjorar. I això va irritar tant Juan Carlos que perdé els estreps i abandonà la reunió.

Potser perquè ja era el segon retret. El primer, molt més suau, li havia arribat unes poques hores abans de l’Argentina, que havia anunciat en públic que la mitjanceria de Juan Carlos amb l’Uruguai sobre la instal·lació de dues fàbriques papereres havia fracassat. De fet, el president argentí havia estat tan diplomàtic que s’havia disculpat per haver demanat al rei espanyol una mitjanceria tan fracassada com ‘impossible’.

L’Argentina i l’Uruguai fa mesos que es barallen per la instal·lació, en la banda uruguaiana del riu que els separa, de dues plantes papereres molt contaminants. L’una és finlandesa i l’altra, espanyola, d’Ence. Juan Carlos havia de suavitzar la tensió entre tots dos països, però la seua intervenció no ha servit de res. En bona part perquè els seus esforços més visibles han anat encaminats a assegurar que la fàbrica espanyola obrís les portes. I què és Ence? Una antiga paperera estatal, ara en mans de persones com Luis Arregi o els Albertos (ambdos controlen el 30%t de l’empresa), coneguts pel fet de formar part del cercle econòmic que es mou al voltant de Juan Carlos. Ence, a més, és una empresa amb greus problemes que necessita engegar, d’una manera angoixant, la planta de l’Uruguai.

En una mateixa cimera, doncs, Juan Carlos es va veure qüestionat en dues ocasions, i públicament, per afers econòmics, i això el devia superar. Els argentins van ser molt diplomàtics en la forma, però van deixar clar que l’esperança que tenien en ell com a mitjancer, l’havien perduda tota, i Ortega va ser dur i directe. Tant que mirava la cara de Juan Carlos mentre atacava Unión Fenosa. I fou aleshores que el rei espanyol se n’anà.

Però, de tot plegat, en resta l’anècdota, la confrontació que realment té menys importància de totes, que és el guirigall amb Chávez, un polític molt fàcil de convertir en caricatura per als mitjans tradicionals, sempre àvids de servir la monarquia.

EL PREU EDUCACIONAL I SOCIAL DE LA DEPENDÈNCIA

Vos dese dos vídeos il·lustratius, l’un d’una nova escola a Cròacia. Estat nou escindit de Iugoslàvia fa molts pocs anys després de la primera guerra dels Balcans i el compararem amb un altre recent sobre la situació d’una escola a Sueca, Carrasquer.

OŠ_VeliVrh_Pulafrom Igor Savatovi? on Vimeo.

I ara, en el “Vull llegir més…”  el de l’escola suecana, digueu-me que vos sembla per favor…

Sent vertadera ràbia. Em recorda la meua escola ‘nacional’ de Sant Nicolau a la ciutat de València, que descobriria després reflectida fil per randa en la cançó de l’Ovidi Montllor “L’escola”. El País Valencià per dir-ho curt, és més o menys semblant “país” que Croàcia, i amb més poder econòmic i no diguem el conjunt de la nostra nació, tanmateix tenim uns serveis molt per dessota del que correspon. Però…¿quina n’és la causa?  
.
 

LES ILLES de Vicent Andrés Estellés.


Les illes

(Dedicat a la nostra gent de Ses Illes: la que encara està i la que va marxar de vacances). I una d’ací, prop del meu cor, que ella va descobrint lentament.

(Vicent Andrés Estellés Maria del Mar Bonet)

Teuladins de la plaça de Sant Eulari
adéu, adéu, adéu
me’n vaig i no sé quan podré tornar a l’illa.

He estimat molt una illa
ella volia ser lliure i no es volia casar
alegre i graciosa com una palmera.

El moribund us prega encara amb un fil de veu
parleu-me de les illes
és de debò que Eivissa s’ha casat?

Totes les illes de la mar
s’agafen de la mà i canten i ballen
ara que ets lliure, oh! Cuba.

Illes de cap al tard…
com us enyore llimes i taronges
volaven les parres.

Menorca la bella
damunt Maó la lluna
i el sol dorm a Ciutadella.

Anit vaig somiar
que em naixia una illa
uns homes la trossejaven
ai! Dragonera petita.

Si passeu al “vull llegir més…” en trobareu una sorpresa agradable
A TV3 dedicaren el número 2 del programa “Tons poesia x cantar” a Vicent Andrés Estellés. Hi comptaren amb la col·laboració de l’actor alcoià Pau Durà (Plats Bruts, Ventdelplà), el metge n’Eduard Estivill, el músic Toti Soler, la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet que li dóna una fragància especial i l’alcoià que creix cada any que passa des de la seua mort, l’Ovidi Montllor. seleccionaren el poema “Les illes” per il·lustrar l’obra del poeta valencià (si vols veure, pots prémer els següents vídeos: vídeo 1, vídeo 2 i vídeo 3).