Notices from nowhere

 

I met my old lover
On the street last night
She seemed so glad to see me
I just smiled
And we talked about some old times
And we drank ourselves some beers
Still crazy after all these years
Still crazy after all these years

I’m not the kind of man
Who tends to socialize
I seem to lean on
Old familiar ways
And I aint no fool for love songs
That whisper in my ears
Still crazy after all these years
Still crazy after all these years

Four in the morning
Crapped out
Yawning
Longing my life away
I’ll never worry
Why should l?
Its all gonna fade

Now I sit by my window
And I watch the cars
I fear I’ll do some damage
One fine day
But I would not be convicted
By a jury of my peers
Still crazy
Still crazy
Still crazy after all these year

Fa escassament un any les jugadores i entrenadora jugaven en un altre club a sopluig d’un invent quasibé d’afeccionats caribencs i sudamericans que la Conselleria i l’ajuntament de València deien que mantenien. Quan el que fèiem els pares, entrenadores i xiquetes era mantindre’ls a ells a base de pagar quasibé tot. Hi hagué una assemblea on se’ns demanava més diners als pares.
Amb l’excusa de la crisi econòmica. Algú s’aixecà i els va dir que com a independentista estava fart de que els pagàrem tots els seus ‘embolics’ i que les autoritats se’n duien els esforços de pares, entrenadores i jugadores per a tapar les seues mancances per  a traure pit. Diners despistats i d’altres afers usuals en aquesta ciutat i país també n’hi havien. Subvencions d’uns divuit equips, entre reals i ficticis, quan sols n’hi havien uns deu (10) reals. 

Les xiquetes es coneixien gairebé totes des de l’escola pública Santa Teresa i d’altres públics. El ghetto únic de la línia en valencià, del CP. Sta Teresa durant anys i panys a Ciutat Vella; sou la bèstia negra de la ciutat per a les autoritats. Quasi sempre enfrontat a la Conselleria des de l’època de Zaplana que ja ens volien fer desaparèixer del mapa fins a l’actualitat.

Si voleu conèixer un poc més el club pitgeu damunt del nom del club. Una gent molt interessant i abnegada que viu l’esport amb fervor olímpic.

CLUB SÒFTBOL FÈNIX VALÈNCIA

Un altre enllaç d’una notícia.

                                         _{A Joan Fuster en el dia del cinquantenari de 
                                                       la publicació de “Nosaltres, el valencians”} 

Túria va fugir del poble
per mudar-se a la ciutat
molta espenta i de verb fàcil
viu al dia en pis llogat
dues feines mal pagades
somnis al voltant de l’art
sense pares que l’ajuden
sols té vint-i-quatre anys

I ella que s’estima a Laia
Laia que s’estima el Matt
Matt enamorat de Pere
Pere creu que és amistat
tots han fugit de sa casa
ningú sap on vol anar
prenen l’últim tren que passa
melodia de ciutat

les veïnes beuen mate
i el tender parla xinés
el cuscús i la vedella
del carnisser libanès…
la tristesa d’estar sola
la sort de sentir-se bé
llibres, música i cinema
Pla, Khaled i Techiné.