a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

Ministre Wert, ja no ens feu por.

General

Els mestres de la 1a promoció de l’Escola Universitària de Vic ens vam escampar per Catalunya l’any 1981. La majoria fent de mestres de català.

Amb l’orgull de saber-nos artesans de la nostra llengua i la nostra cultura, amb un esclop i una espardenya i amb tot el coratge, ens vam enfrontar amb els reductes del franquisme i ens pensàvem haver-los combatut.

Amb un Cavall Fort i una guitarra ens vam amarar de somriures sorpresos i encuriosits. Molts nens i nenes van passar de tenir un Don o una Doña a gaudir d’aquell mestre nou que els ensenyava a ballar el Virolet Sant Pere o aquella mestra que els llegia Pere IV.

Ministre Wert, ara som molts més.

Amb la mateixa tossuderia i la mateixa dignitat plantarem cara per la llengua.

Fem i farem immersió.

Estimem els nostres alumnes i la seva llengua materna però només si els fem dels nostres els podrem oferir un futur.

I ho fem amb dos mesos, necessitem només dos mesos per fer-los catalanoparlants.

Aquesta és la meravella de l’escola. Integrem els nens i nenes i les seves famílies perquè sense deixar de ser d’on han vingut puguin sentir-se un més entre nosaltres.

Catalunya és terra d’acollida i ha tingut sort dels mestres que hem sigut i som el punt de referència perquè cap infant se senti perdut vingui d’on vingui.

El català és la nostra llengua natural i és i serà la nostra llengua vehicular.

Ministre Wert, ja no ens feu por. Us tornarem a deixar amb la paraula a la boca. No us mereixeu res més que un cop de porta als nassos.

Mai com ara hem estat tan a prop de SER lliures. Som-hi! Un darrer esforç encara.

Independència és llibertat, Catalunya nou estat.

  1. Carme, avui estàs destacada a VilaWeb i molts podran llegir aquesta teva entrada carregada de raó i de sentiment, tot a l’hora.
    És veritat, els i les mestres continuarem treballant com hem fet sempre, és a dir que som d’un país i  que tenim una llengua i això no ens ho faran canviar. Hem de seguir utilitzant la nostra llengua com a vehicle d’ensenyament i hem de fer que tots els nens i famílies nouvinguts arrelin en aquesta terra (cultura, llengua, història…) sense deixar de ser d’on han vingut, com molt bé dius.
    El nou any 2013 s’obre davant nostre amb moltes incerteses i, precisament per això, ple d’esperances. Tindrem coratge per aconseguir un futur més just!

Respon a judit Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.