l’estiu
Sense categoria
No fa estiu però
igualment es pot aprofitar per tenir temps per retrobar i abraçar a
la gent que més estimes.
No fa estiu però a mi m’agrada
estiuejar i rebre a casa a les persones amigues. Fer-la
petar davant d’un plat de musclos al vapor, competir jugant a
l’scrabble o a la botifarra i no haver de mirar l’hora que és.
No
fa estiu però el cel obre escletxes que et permeten veure el fons
del mar i quan nedes cap endins t’adones que tot allò que t’ha fet
patir queda oblidat.
No fa estiu però pots
llegir aquells llibres que t’han recomanat, descobrir nous espais de
comunicació o trobar alguna perla amagada.
No fa estiu però no
l’esperis, fes com si fos el millor estiu de la teva vida, sinó,
quan arribi l’estiu, ja haurà passat.
Hola Carmé,
m’ha agradat molt això que has escrit, té tan sentit i és ben cert, no cal esperar un gran bat de Sol per sentir plenament l’estiu, simplement viure intensament allò que es va presentant.
Una abraçada,
Isabel.
Hola Carme!!
Quines paraules més encertades!
Que és la vida més que això, faci fred o calor. Les petites coses de cada dia: retrobar-te amb la gent que estimes ( aixó ho a practiquem molt nosaltres), parlar amb els amics, llegir, caminar…
M’ha agradat molt el teu comentari
Una abraçada