Bon Nadal!
Sense categoria
“Ens passem la vida mirant de fer-los volar.
Correm amb ells fins quedar-nos sense alè. Cauen a terra. Es donen
cops amb les teulades.
Nosaltres els sargim, els consolem, els ajustem i els
ensenyem. Observem com el vent els bressa, i els assegurem que un dia
podran volar.
I, finalment, volen. Necessiten més fil i nosaltres
en deixem anar més i més.
I sabem que molt aviat la bella criatura es despendrà
de la corda de salvament que la lliga
i s’enlairarà cel amunt, com s’espera que faci,
lliure i sola.
Només aleshores ens adonarem que hem fet bé
la feina.”
‘Com els
estels’ Erma Bombeck
Cada vegada que deixes anar una mica la corda, sents una barreja de por i d’alegria; i el terror de saber que un dia la corda s’haura de tallar.
Aleshores et preguntes per què tot és tan complex, per què no som sempre nens, per què no passem directament al bé sense passar per l’esforç, sense el perill de l’error i del mal?
Bon Nadal!
Hola Carme! m’ha fet gràcia veure que també tens un blog! Els mestres ens unim en aquestes noves tendències. Vinga, Bones Festes!