dia de Santa Llúcia
El dia 13 de desembre de l’any 1962 (l’any de la gran nevada) vam anar a viure al Santuari de Puig-l’agulla.
Jo tenia 3 anys i tinc un record feliç d’aquell dia. Veig la mama obrint el calaix del pa i dient-nos a les nenes que aquell dia per dinar menjaríem ‘pa amb xocolata’!
En aquell moment no teníem res més però jo sentia que ho tenia tot.
A Puig-l’agulla vam arribar-hi només amb el carro, la mula, la vaca (que es deia Rosquilla) i 15.000 ptes. de deute, deia el meu pare.
Les collites de Managès de Tavertet (on vaig néixer) eren escasses o nul·les perquè se les enduien sempre les pedregades. Teníem uns coets negres que en teoria servien per desfer les tempestes però no devien fer l’efecte desitjat. Els teníem guardats a dalt més alt i a mi em fascinaven.
El papa, la mama, la Salut i jo vam ser els hostalers de Puig-l’agulla fins l’any 1987, tots quatre fent pinya i ens en vam sortir!
Al principi, el papa amb la mula anava a arrossegar pins i mica en mica va anar arreglant la carretera perquè és pogués arribar al santuari en cotxe. Després va començar a matar porc i fer llonganisses i bisbes i botifarres i mica en mica vam començar a tenir hostes i clients fidels.
Aquest entrada al bloc vol fer honor a la memòria dels meus pares i de tota aquella generació de gent valenta que va saber tirar endavant i mantenir viva l’esperança.
Per tots ells, no defallirem mai!