“Múltiples marits”, una paròdia saudita de la poligàmia

0

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic poligàmia Aràbia Saudita

Una dona saudita, cansada que el seu marit estigui més per la feina que per ella, decideix casar-se per segona vegada. Tot seguit, i com a conseqüència d’un tracte amb un amic, pren un tercer espòs. Poc després, la dona està tant avorrida dels tres marits saudites, que decideix casar-se per quarta vegada. Aquest cop amb un jove sirià que aporti a la llar i la vida conjugal una mica d’energia i d’exotisme.

La dona, no prou contenta amb els quatre esposos, un bon dia els anuncia que es casarà per cinquena vegada. Per a poder-ho fer, ha de desfer-se d’un dels marits. Proposa que els quatre s’ho juguin a sorts, i el que perd marxa.

(més…)

Transsexuals a l’Aràbia Saudita

0

Durant una època vaig dedicar-me a escriure reportatges des del golf Pèrsic sobre temes socials desvinculats de la religió, el terrorisme i el petroli. Un dels articles que va rebre més comentaris girava entorn la polèmica desfermada a l’Aràbia Saudita després de fer-se públic que cada cop són més les dones que se sotmeten a operacions de canvi de sexe.

A continuació transcric el text íntegre del reportatge.

(més…)

La primera cançó d’amor homosexual del pop àrab?

0
Publicat el 30 de juny de 2011

 مشروع ليلى Maixruu Leila (Projecte de nit o Projecte de Leila -si és un nom de noia-) és una banda de pop formada a Beirut el 2008 que ha estat capaç de sorprendre’ns per les seves bones cançons i per exercir, sense cap mena de complexos, el seu dret a cantar sobre allò que els ve de gust en cada moment.

Un dels temes que tracten en el seu primer disc és el de l’amor entre dos homes. La cançó en qüestió es diu شم الياسمين Olora el Gessamí, i juga amb l’ambigüitat de la poesia tradicional àrab, en la qual els autors fan ús dels pronoms personals masculins per a referir-se a l’estimada. Això, fins que el protagonista de la història reconeix que voldria ser la dóna de l’altre home.

A més, el cantant del grup, Hamed Sinno, molt probablement és el primer cantant libanès que públicament s’ha declarat homosexual. Ell mateix diu que “algú ho havia de fer”. A Hamed tampoc no li va fer res mostrar amb gran ostentació la bandera de l’arc de Sant Martí durant el seu primer gran concert, al Festival Internacional de Biblos de 2010. Es rumoreja que l’aleshores primer ministre, Saad Hariri, va assistir-hi, però va marxar a la mitja hora no gaire content amb les lletres del grup.

A continuació trobareu l’enllaç per escoltar aquesta cançó i un altre dels seus èxits: Fasateen.

(més…)

L’Estat al Iemen no controla les tribus

0
Publicat el 26 de juny de 2011

Després d’unes setmanes de nombroses cròniques i comentaris sobre la situació al Iemen, l’actualitat d’aquest país ha desaparegut dels mitjans sense que ens hagin explicat el desenllaç de les revoltes, dels conats de guerra civil i dels intents d’alguns sectors de l’exèrcit de dur a terme un cop d’estat. 

Per rescatar aquest país i la seva crisi de l’oblit, recupero el text d’un comentari sobre la fragilitat del règim iemenita publicat al diari Ara, que també està disponible a través del registre al web ara.cat[+]


L’Estat no controla les tribus

La feblesa de les institucions estatals ha permès al president Ali Abdul·lah Sàleh dirigir durant dues dècades un país desarticulat a partir d’aliances amb certes tribus. En el moment en què els caps tribals trenquen els pactes amb el govern, l’Estat es queda coix i trontolla. Per tant, com que aquest procés depèn de la voluntat d’un petit grup de persones, de vegades no es pot predir què passarà i agafa tothom de sorpresa.

En el cas del Iemen, no podem qualificar els opositors de prodemòcrates. Només volen prendre el lloc a Sàleh, que després de la guerra civil va ser l’únic amb valor per fer-se càrrec de la presidència del país. Ningú més creia en la viabilitat d’aquell Estat. El problema i la condemna del règim és que no ha estat capaç de treure el Iemen del pou de la pobresa, ni de crear una unitat nacional que permeti el control dels moviments rebels. El poder del futur govern serà tan fràgil com el de Sàleh.

Anàlisi publicada al diari Ara el 6 de juny de 2011

Autor: Jordi Llaonart 

      

_________________________________________________

Articles relacionats:

Lluita prodemocràtica, conflictes tribals i problemes de seguretat al Iemen Els reis del golf Pèrsic tremolen
Crida desesperada des de Bahrain Bahrain, l’última batalla pel control del golf Pèrsic

Publicat dins de Iemen | Deixa un comentari

Síria: conflicte polític o de religions?

0
Publicat el 17 de juny de 2011

Us heu demanat mai perquè hi ha gent que dóna suport a la dictadura siriana? Tots els que hi donen suport ho fan per diners o per por de perdre poder i privilegis? Segur?

Avui publico al diari Ara una anàlisi sobre la crisi de Síria des d’un nou punt de vista. De fet, en comptes de relatar els fets i fer-ne una descripció des de la nostra posició geogràfica i cultural, dóno quatre pinzellades sobre els sentiments i les pors dels sirians que, tot i no treure cap benefici aparent de la dictadura, l’hi donen suport, ara més que mai.

A continuació, transcric el text íntegre de l’article, que també està disponible a través del registre al web ara.cat.

(més…)

Publicat dins de Síria i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Qatar i els seus diners

0
Publicat el 2 de juny de 2011

De tot el text de l’editorial de Vicent Partal d’avui, en comentaré un parell de frases: ¿Qatar prova de comprar amb diners la credibilitat que els seus actes no li poden donar?. I ¿ja ho sé que diuen que Qatar camina cap a la democràcia, però això no és garantia de res. Especialment per als cataresos?.

Pel que fa a la primera, caldria puntualitzar que Qatar intenta comprar amb diners el que no poden obtenir a través del seu poder econòmic i polític. No és qüestió de tenir o no tenir credibilitat. Es tracta de fer ús dels diners per a tenir el mateix poder de decisió que els països grans exerceixen a través de les coaccions, les amenaces i les promeses d’intercedir il·legalment en favor d’algú. Així que, uns recorren al maletí, i els altres recorren a la seva xarxa de contactes mafiosos. El que passa és que el maletí el veiem perquè el porta amb poca discreció un nouvingut a l’elit dels més poderosos, mentre que la xarxa d’interessos mafiosos no la veiem perquè estem acostumats a conviure-hi.

(més…)

Publicat dins de Esport, Qatar i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Qatar Foundation, nosaltres i la democràcia

1
Publicat el 18 de maig de 2011

En el moment de fer-se pública la notícia, alguns mitjans em van demanar l’opinió sobre l’acord entre el FCBarcelona i Qatar Foundation pel patrocini de la samarreta del primer equip de futbol.

Avui, amb motiu de la presentació de la nova equipació amb els nous logos, recupero un article d’opinió publicat a Vilaweb on poso en dubte el principal argument contrari a l’acord, segons el qual no es poden fer tractes amb un país que no celebra eleccions amb els mateixos criteris i estàndards que nosaltres.

Realment creieu que aquest és un argument per a discernir els pobles feliços i les societats justes de les que no ho són? És precisament aquest l’argument que hem d’esgrimir per a descartar el patrocini?

(més…)

Publicat dins de Esport, Qatar i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Resposta al comentari del post Els berbers no existeixen

1
Publicat el 11 de maig de 2011


Fa un temps, amb motiu del post Els berbers no existeixen, el Marc em va demanar què en pensen els amazics de la denominació Magrib pel nord d’Àfrica. El Marc reflexionava en el seu comentari sobre el fet que Magrib pot ser considerada una denominació arabocèntrica perquè en àrab vol dir ponent, és a dir, el ponent del món àrab.

En relació amb aquest tema, he parlat amb un representant de l’Associació Cultural Amaziga d’Amèrica i m’ha comentat el següent:  [+]

“Qualsevol amazic amb una mica d’autoestima no es referirà al nord d’Àfrica com a Magrib. Els que ho fan, generalment, són proàrabs i promusulmans i estan molt còmodes sent assimilats [per aquestes cultures].

Crec que la majoria no usem aquesta paraula.

Per desgràcia, aquesta paraula no té la consideració de “política” entre els escriptors i investigadors a Europa, sobretot els que escriuen en francès (tant amazics com europeus). Per tant, la usen. El mateix passa amb la paraula “berber”. A tot arreu, la gent diu amazic, però els que viuen a França diuen berber.

Els francesos han contribuït en gran mesura a arabitzar la nació amaziga i encara segueixen fent-ho”.

Per a més informació, podeu llegir la breu explicació del significat i de l’ús dels termes Magrib i Tamazga de la Viquipèdia:

“Tamazga és un neologisme que fa referència al territori en el qual han habitat i s’han desenvolupat les distintes cultures amazigues o berbers. Comprèn una àmplia franja de territori africà que s’estén des de les illes Canàries fins a l’oasi de Siwa, actualment a Egipte, i des del mar Mediterrani fins al Sahel. Tamazgha en llengua amaziga es pot traduir literalment per “país dels amazics”. Esta denominació és utilitzada pel moviment amazic en contraposició al terme Magrib, arabocentrista, aplicable aproximadament a la mateixa regió”.


Autor: Jordi Llaonart

      

_________________________________________________

Articles relacionats:
 
Els berbers no existeixen L’islam i els interessos de França a l’Àfrica
Els motius i la història recent del radicalisme islamista al Pakistan El primer genocidi del s.XX
Publicat dins de Marroc | Deixa un comentari

La xarxa terrorista no ha mort amb Bin Laden

0
Publicat el 3 de maig de 2011

Avui publico al diari Ara una anàlisi sobre el funcionament d’Al-Qaida i el futur que espera aquesta organització després de la mort del seu líder i creador, Ossama bin Laden.

A continuació, transcric el text íntegre de l’anàlisi, que també està disponible a través del registre al web ara.cat[+]

La xarxa terrorista no ha mort amb Bin Laden

Podem tenir la sensació que Al-Qaida és una organització afeblida perquè és incapaç de reaccionar davant la mort del seu líder. Però, de fet, mai no havia estat tan forta ni havia tingut tants seguidors.

Als atemptats més recents els manca l’espectacularitat dels perpetrats anys enrere, entre el 1996 i el 2004. Però si fem la llista d’accions dels nombrosos grups que actuen sota la influència ideològica d’Al-Qaida, és prou important per adonar-nos que hem de mantenir l’alerta. D’altra banda, un dels grans triomfs d’Al-Qaida, que obviem sovint a Occident, és la creixent influència, difusió i acceptació dels postulats dels terroristes en la societat islàmica.

Abans dels atemptats de l’11-S, tots els esforços d’Ossama bin Laden estaven destinats a crear un paraigua sota el qual es poguessin trobar i col·laborar tota mena d’organitzacions islamistes. Al-Qaida va començar a ampliar el seu radi d’influència donant suport financer a altres grups petits i mirant de dividir els més grans. Aquesta feina va costar a Bin Laden molts anys i molts diners.

L’any 2001, Al-Qaida no havia crescut gaire en relació amb la inversió feta per Bin Laden i només era un dels catorze grups terroristes que operaven a l’Afganistan. Però els atemptats de Nova York van canviar la història. Aquest cop de força va aconseguir atraure els seguidors dels grups més petits, i la invasió nord-americana de l’Afganistan va acabar de fer que la resta s’aplegués al voltant d’Al-Qaida, que aleshores ja s’havia convertit en un fenomen mediàtic.

Bin Laden va completar el seu pla convencent grups terroristes de tot el món perquè li donessin suport, tot conservant l’autonomia i els seus objectius locals. A canvi, només se’ls demanava que ataquessin de tant en tant interessos estrangers. Per la seva banda, Bin Laden s’encarregava de la propaganda per donar imatge d’unitat a accions inconnexes i sobredimensionar aquests grups.

Sense direcció centralitzada
Per tant, Al-Qaida ha pogut actuar de cara a Occident com una unitat, tot i no ser una organització jeràrquica tradicional. De fet, la cúpula ideològica d’Al-Qaida ja no ordena directament les accions terroristes. Es dedica a centralitzar els missatges i tenir cura de la imatge, no pas de dirigir les accions armades, que són cosa dels comandos locals. Una de les poques llicències que es permet l’entorn més proper a Bin Laden és denegar o donar permís als grups per fer accions fora de la seva àrea geogràfica, amb l’objectiu de no provocar tensió entre organitzacions de diferents països.

Una rutina de treball
Bin Laden és mort, però ha creat una rutina de treball i una manera de fer que permetrà la supervivència d’Al-Qaida. Això, sumat a la voluntat dels grups jihadistes de ser i de semblar forts, evitarà possibles divergències a curt termini. A més, la relació entre els grups s’ha mantingut a través de responsables de segon nivell que, en molts casos, són amics entre ells. Per tant, la desaparició de Bin Laden no afectarà la xarxa de contactes i vassallatges que és Al-Qaida.

A més a més, ja fa temps que s’ha donat un relleu generacional i geogràfic a Al-Qaida, que ha desplaçat el centre de poder i decisions cap a nous líders del nord d’Àfrica, amb una creixent i significativa presència de molts joves musulmans nascuts i educats a Europa.

Autor: Jordi Llaonart

      

_________________________________________________

Articles relacionats:

Bin Laden és mort Terroristes reclutats
a Occident
Els motius i la història recent del radicalisme islamista al Pakistan Transsexuals a l’Aràbia Saudita
Publicat dins de Al-Qaida | Deixa un comentari

Bin Laden és mort

1
Publicat el 2 de maig de 2011

Tots els comentaris que llegeixo al web de notícies d’Al-Jazira sobre la mort de Bin Laden són de suport al terrorista més buscat. Alguns, fins i tot, diuen no empassar-se aquesta història fabricada per Occident. Però el text ve acompanyat d’una fotografia de Bin Laden mort. No hi ha dubte, és ell amb ferides al cap i els ulls. No poso l’enllaç a la imatge perquè és molt desagradable i perquè, malgrat tot, desconfio de la font que ha filtrat la imatge i encara no he pogut descartar que es tracti d’un muntatge fotogràfic. Amb tot, no importa tant com ha mort, com el fet que és mort. Al-Jazira i altres mitjans afegeixen que els americans l’”han enterrat al mar” per treure’s del damunt el problema de què fer amb el cadàver.

Una cosa que m’ha sorprès molt del tractament de la notícia que fan alguns mitjans i tertulians és que se’ns presenta aquesta batalla com un nou capítol de la guerra que mantenen, d’una banda, els terroristes d’Al-Qaida, i de l’altra, els Estats Units. Trobo que és un exercici d’extrema dificultat, alhora que absurd, intentar mirar-se el conflicte com una cosa que no va amb nosaltres.

Molts es demanen ara si haurem de fer front a una onada d’atemptats en venjança per aquesta operació de la CIA. No crec que aquest sigui el principal repte derivat de la mort de Bin Laden.  [+]

Un dels problemes que ens podem trobar a partir d’ara és que, amb la mort de Bin Laden, el president Obama té l’excusa per a retirar més tropes de l’Afganistan. Aquest fet donarà més aire als talibans, que són aquells que els nord-americans han combatut posant-hi molts diners i perdent moltes vides humanes, mentre els soldats europeus es limitaven a patrullar les zones tranquil·les de l’Afganistan.

Un altre problema que ens trobarem és la manca d’un referent, d’un únic nom que puguem fer servir com a etiqueta genèrica per tractar el terrorisme islamista. Fins ara, dient “Bin Laden” ja ens enteníem, i aquest nom ens servia per a mencionar l’enemic sense haver d’entrar en detalls sobre què vol, el seu programa o quins suports ideològics i logístics rep. Per ocupar aquest buit, ara poden aparèixer encara més noms i etiquetes inconnexes i allunyades entre elles políticament i geogràficament, posant de manifest que els motius pels quals lluitava Bin Laden són una causa compartida per molta més gent i més diversa de la que molts es pensen.

Autor: Jordi Llaonart

      

_________________________________________________

Articles relacionats:

La xarxa terrorista
no ha mort
amb Bin Laden
Terroristes reclutats
a Occident
Els motius i la història recent del radicalisme islamista al Pakistan Resposta al comentari del post Els motius i la història recent del radicalisme islamista al Pakistan
Publicat dins de Al-Qaida | Deixa un comentari

El primer genocidi del s.XX

0
Publicat el 24 d'abril de 2011

Avui fa 96 anys que les tropes turques de l’Imperi Otomà van detenir i deportar els líders de la comunitat armènia que vivien a Constantinoble. Aquesta data és l’escollida per a commemorar cada any el Dia del Record del Genocidi Armeni. Amb tot, milers d’armenis ja havien estat assassinats abans d’aquest dia, i un milió més van morir després afusellats, o en els camps de concentració turcs, víctimes del primer genocidi del segle XX.

(més…)

Publicat dins de Armènia, Turquia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

El Sant Jordi dels àrabs

1
Publicat el 23 d'abril de 2011

Fa uns anys vaig fer una visita a la ciutadella medieval del Caire amb motiu de la diada de Sant Jordi. D’aquell passeig en va sortir un reportatge que recupero cada any per a confirmar amb tristesa que la situació de les minories del Pròxim Orient no millora, ni amb el pas dels anys ni amb els canvis de govern. De vegades, aquí no ens n’adonem, però al Pròxim Orient hi ha gent que ho passa realment malament per motiu de la seva religió.

Amb tot, els catalans ens pensem que som més sensibles que altres comunitats al tractament de les minories. Però no sempre és així. Generalment, mostrem molta preocupació per l’actualitat de les minories lingüístiques que veuen limitats els seus drets culturals i d’expressió però, en canvi, ignorem la precària situació de moltes minories religioses i tribals. El fet que per a nosaltres la llengua sigui important no vol dir que per als altres també ho sigui en la mateixa mesura. Amb la religió passa el mateix.

És normal que no valorem el fet religiós i tribal en els mateixos termes que els pobles del Pròxim Orient, però si no som conscients que, per a ells, aquest són dos elements d’identitat molt important, i ens neguem a acceptar que la religió i la tribu són dos factors d’anàlisi a tenir en compte, no serem capaços de completar el trencaclosques de molts dels conflictes del Sud. Un exemple: la interpretació que fan la majoria de mitjans del conflicte de Costa d’Ivori i de la revolta a Líbia.

En canvi, en altres ocasions anem a l’altre extrem i interpretem tot el que passa més enllà del Mediterrani en clau religiosa. De vegades, això és el resultat dels aires de superioritat de l’Europa que és incapaç de veure en l’altre, suposadament pres i sotmès al jou de la religió, la capacitat intel·lectual de lluitar per la seva llibertat en termes polítics. Un exemple: la interpretació que fan la majoria de mitjans de l’origen del conflicte a Bahrain.

En aquest sentit, l’escriptor amazic Salem Zenia escrivia la setmana passada al diari Ara: “Alguns observadors van tractar de treure conclusions d’una manera una mica precipitada i simplista, com el fet de dir que aquests pobles tenien fam i que són víctimes dels preus del mercat en alça, és a dir, incapaços de revoltar-se per alguna cosa més que pel seu aparell digestiu”.

A continuació, us deixo el reportatge sobre la diada del 23 d’abril al Caire.  [+]

El Sant Jordi dels àrabs

 

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Egipte musulmans golf Pèrsic Sant Jordi

 

 

 

La diada de Sant Jordi és una de les dates més assenyalades pels cristians del Pròxim Orient, que han convertit aquest cavaller guerrer del segle III en un dels sants més populars de la regió. Un exemple ben clar de la devoció àrab pel patró de Catalunya la trobem al Caire, on cada 23 d’abril milers de cristians coptes i ortodoxos visiten la ciutadella medieval que s’aixeca sobre la vella vila romana i que acull bona part de l’herència cristiana de la capital egípcia.

No cal baixar del tren que ens porta al Vell Caire per veure la primera de les vuit esglésies del barri. Darrere els murs que separen l’andana del carrer s’aixeca la gran cúpula de l’església de Sant Jordi –Mar Guirguis– que dóna nom a l’estació. En tractar-se d’un dia especial, l’accés a aquest temple grec ortodox està decorat amb banderes gregues, tapissos i cartells que donen la benvinguda als milers de fidels, curiosos i turistes. A més de la seva espectacular planta circular, l’església és coneguda perquè, segons diu la tradició, s’aixeca exactament en el punt on Josep, Maria i el nen Jesús es van refugiar durant la seva fugida cap a Egipte.

Tocant a l’església hi ha la petita porta que dóna accés a l’àrea interior de la muralla, una zona d’estrets carrers i edificis en ruïnes entre els quals destaquen alguns dels centres de culte cristià més antics del país. Durant tota la jornada, munions de cristians circulen per aquests petits carrerons decorats amb les típiques imatges del cavaller vestit de soldat romà. Un dels objectius dels fidels és visitar tantes relíquies del sant com sigui possible i tocar les cadenes a les quals el màrtir estava lligat mentre el torturaven, i a les quals s’atribueixen propietats curatives.

Un altre dels llocs més visitats pels cristians egipcis durant la diada és Deir al-Banat, un convent de monges que acull una petita capella consagrada des del segle quinze al cavaller Jordi. Unes escales fosques de pedra donen accés a una sala subterrània encatifada, on els murs carregats d’història i la poca llum atorguen a l’indret una aura de misteri amb un cert toc màgic. Allí hi trobem una de les relíquies i una de les cadenes més conegudes. Es diu que el ferro tocat pel Sant té poders miraculosos i curatius i per això els visitants toquen i besen la cadena de quatre metres. Els més devots es posen el grilló al voltant del coll i les anelles al voltant del cos mentre demanen al sant que els protegeixi la salut.

La passió pel cavaller Jordi és tan gran que només al Caire trobem coma mínim divuit relíquies del sant i diverses esglésies custodien mostres de les cadenes. Aquest convent és un dels centres més importants de culte a Sant Jordi del Pròxim Orient i la tradició diu que, antigament, ortodoxos i coptes arribats de tota la regió s’aplegaven cada any la nit del 22 d’abril davant la cúpula del convent esperant l’aparició del sant sobre el seu cavall.

Un dels fets que més crida l’atenció del visitant és l’estat lamentable de bona part dels edificis del barri, a causa de les limitacions legals en la construcció i reparació dels llocs de culte cristians. La construcció d’una església o qualsevol reparació, com la construcció d’un vàter, ha de comptar amb el vist-i-plau del president de la República. L’Anwar, un copte egipci, assegura a l’AVUI que “el govern no tira les esglésies a terra, però no fa res perquè el pas del temps les converteixi en runa”. A més del control sobre els edificis, el ministeri d’Assumptes Islàmics controla un bon nombre de terres expropiades a l’Església.

Els coptes també es queixen que tot i pagar els impostos i representar el 10% dels prop de 80 milions d’habitants, no tenen presència als mitjans de comunicació, ni en els càrrecs de màxima responsabilitat de l’administració, la policia, l’exèrcit o els centres superiors d’ensenyament.

Pel que fa al capítol de la fe, els coptes reclamen la igualtat de tracte per a totes les religions i que, de la mateixa manera que un cristià es pot convertir a l’islam, un musulmà no sigui perseguit, empresonat i torturat quan es converteix al cristianisme com succeeix actualment. També recorden al president Mubàrak que mai no ha visitat una església, en un gest que ajuda a mantenir la desconfiança entre comunitats. Ahir molts coptes van pregar a Sant Jordi perquè els cristians del Pròxim Orient gaudeixin algun dia de llibertat religiosa plena, i no només pels guariments personals.

Reportatge publicat al diari Avui el 24 d’abril de 2006

Autor: Jordi Llaonart

Processons de Setmana Santa a Damasc

0
Publicat el 21 d'abril de 2011

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Síria alcorà sunnites xiïtes Damasc Pasqua CristiansImatge: Pasqua a la Catedral Mariamita Damasc, seu de l’Església Ortodoxa Grega d’Antioquia.

Com cada any per aquestes dates dediquem unes línies a la minvant comunitat cristiana del Pròxim Orient, a una comunitat desgraciada que ens suplica una solidaritat que no estem disposats a oferir-los. Sobretot els cristians de països com Síria, on els islamistes sunnites disposen de l’ajut econòmic de Turquia i els països del golf Pèrsic, i els xiïtes compten amb el suport logístic d’Iran. Suposem que el dia que la guerra s’acabi, es posarà fi al suplici dels refugiats. Però el camí a la deriva, a l’extinció d’algunes cultures mil·lenàries del Pròxim Orient no té remei.

A continuació podeu veure un recull de vídeos que mostren les processons de Setmana Santa a Damasc. N’hi he afegit tres enregistrats a Latakia, Hama i Jerusalem perquè m’han cridat l’atenció o perquè fan referència a la guerra. (actualitzat el 13/04/2017)


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Vídeo enregistrat el 2009 amb un recull de les processons de Setmana Santa al barri de Bab Tuma, a Damasc, des de Dijous Sant fins a Dilluns de Pasqua
http://www.youtube.com/watch?v=Fl5hBr62J_U?rel=0

Breu vídeo sobre el dilluns de Pasqua. d’AJ+ (Al Jazira)
http://www.youtube.com/watch?v=lc-lMBnZFHw?rel=0

Diumenge de Pasqua de 2016 a Damasc. La processó comença amb la interpretació de l’himne nacional
http://www.youtube.com/watch?v=TYng-mOnIug?rel=0

Peculiar celebració del diumenge de Pasqua de 2010 a la ciutat siriana de Latakia
http://www.youtube.com/watch?v=Z1aQKTqVpeY?rel=0

PROPAGANDA DE GUERRA EN EL CONTEXT DE LA PASQUA

Vídeo del canal de notícies sirià Alikhbaria Syria
http://www.youtube.com/watch?v=7PL2_4MNKpo?rel=0El senyor calb amb ulleres que apareix en el minut 1:10 diu que “sense l’exèrcit no tenim protecció”. La peça està clarament enfocada a defensar la posició del govern, però els que heu vingut a alguna de les meves xerrades sabreu posar aquest comentari en context.

Divendres Sant al Sant Sepulcre de Jerusalem
http://www.youtube.com/watch?v=sakz3OYrWJ4?rel=0Mentre esperen que es produeixi el miracle del foc la matinada de Dissabte Sant (allò que abans era el Dissabte de Glòria), grups de cristians coregen eslògans favorables al règim sirià

Peculiar felicitació de Pasqua
http://www.youtube.com/watch?v=joaMH9VV21s?rel=0En un mur de la ciutat de Hama, l’any 2012 una musulmana contrària al règim de Baixar al-Assad pinta en el mur “Germà cristià: defensaré la teva creu amb la meva sang. Bona Pasqua”. Certament, aquesta noia sabia com n’era d’important evitar l’enfrontament sectari.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)


Podeu deixar els vostres comentaris en aquesta mateixa pàgina (una mica més avall i no cal que hi poseu l’e-mail si no voleu), o en el nostre Facebook.

Totes les opinions són benvingudes.

_______________________________________________________________
Articles relacionats:


El més llegit

Articles per categoria

Què és l’Estat Islàmic i què passa a l’Iraq i Síria

Per entendre l’Iraq
Publicat dins de arabislam, Cristians, Síria i etiquetada amb , | Deixa un comentari