Qatar i els seus diners

De tot el text de l’editorial de Vicent Partal d’avui, en comentaré un parell de frases: ¿Qatar prova de comprar amb diners la credibilitat que els seus actes no li poden donar?. I ¿ja ho sé que diuen que Qatar camina cap a la democràcia, però això no és garantia de res. Especialment per als cataresos?.

Pel que fa a la primera, caldria puntualitzar que Qatar intenta comprar amb diners el que no poden obtenir a través del seu poder econòmic i polític. No és qüestió de tenir o no tenir credibilitat. Es tracta de fer ús dels diners per a tenir el mateix poder de decisió que els països grans exerceixen a través de les coaccions, les amenaces i les promeses d’intercedir il·legalment en favor d’algú. Així que, uns recorren al maletí, i els altres recorren a la seva xarxa de contactes mafiosos. El que passa és que el maletí el veiem perquè el porta amb poca discreció un nouvingut a l’elit dels més poderosos, mentre que la xarxa d’interessos mafiosos no la veiem perquè estem acostumats a conviure-hi.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


La segona frase ho diu tot: caminar cap a la democràcia “no és garantia de res”. L’autor de la frase es refereix al fet que, per considerar que un poble és lliure, no n’hi ha prou amb que voti. Vol dir que s’ha de votar en un context social que afavoreixi les llibertats. Jo insisteixo a contradir-lo: i per què han de votar res, si no ho volen? Qui decideix si el poble de Qatar és feliç? Ells mateixos o el nostre formulari amb la llista d’ítems i indicadors de la llibertat i la felicitat?

Un tema a part és el patrocini de la samarreta del Barça, i si la directiva actual està interessada en vincular els colors del club a un Estat islàmic amb mala imatge internacional i que l’única aportació que ha fet al món és l’econòmica.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Qatar Foundation, nosaltres i la democràcia

“Sóc del Barça perquè sóc libanès i m’agrada la resistència”

Bahrain, l’última batalla pel control del golf Pèrsic

Els motius de la revolta líbia
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Esport, Qatar i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*