El títol d’aquest article fa referència a un comentari escoltat en una cafeteria de Kuwait i que em va inspirar per a escriure un reportatge sobre tot allò que els àrabs han après de Catalunya gràcies al Barça.

Aquests darrers anys, que el Barça forma part de l’elit de quatre o cinc grans clubs europeus més coneguts i admirats (abans només ens ho pensàvem), els àrabs han començat a rebre un seguit d’informacions sobre Catalunya que van més enllà de la simple anècdota. És una llàstima que el procés de coneixement i reconeixement no es dóna en la direcció inversa. El reportatge següent exposa això, alhora que dóna quatre pinzellades sobre la realitat quotidiana de Kuwait.

(més…)

L’actualitat futbolística d’avui a casa nostra és una bona excusa per recordar l’alegria i la passió que genera l’esport a Síria, que ara mateix està vivint un canvi de cicle, i probablement de règim, força traumàtic.

A continuació podeu veure i escoltar els càntics de les aficions del Wahda i el Karama de Damasc. També he afegit un vídeo del club de bàsquet Ahli de Bengazi, a Líbia.

Aquests dies s’ha parlat molt de la Costa d’Ivori, però no s’ha explicat bé què hi passa. Se sent a dir que hi ha hagut eleccions i que les discrepàncies en els resultats han desembocat en una guerra de partits. Però això no és tot. A la Costa d’Ivori no val reduir la complexitat de la situació a l’anàlisi segons la qual un president ha perdut les eleccions i manipula els resultats per aferrar-se al poder, davant l’amenaça d’un moviment opositor que les ha guanyades i que reclama democràcia.

És una llàstima que no aprofitem l’ocasió per aprofundir en un procés de canvi polític i social que afecta diversos països de l’Àfrica occidental, i que ens ajudaria a entendre situacions que s’han viscut o s’estan a punt de viure en altres regions properes. Per tot això, i perquè l’islam juga un paper molt significatiu en la societat de la Costa d’Ivori i en l’actual crisi, m’he decidit a escriure al diari Ara una anàlisi explicant perquè els seguidors de l’expresident Gbagbo s’han resistit a entregar el poder després dels comicis, tot i tenir tota la comunitat internacional en contra, i el perquè de l’interès de França en situar l?opositor Outtara al poder.

A continuació, transcric el text íntegre de l’anàlisi.

(més…)

Diumenge vaig publicar al diari Ara una anàlisi sobre la simplificació que fan els mitjans d’alguns aspectes del conflicte a Síria i la interpretació que fan algunes minories religioses de les protestes opositores.

A continuació, transcric el text íntegre del reportatge, que també està disponible a través del registre al web ara.cat.

(més…)

El setmanari El Triangle ha il·lustrat un reportatge sobre el golf Pèrsic amb comentaris i idees aportats en el transcurs d’una entrevista que em van fer amb motiu de les revoltes al món àrab.

A continuació, transcric la primera part del reportatge. La resta el trobareu a les pàgines 12 i 13 del número 1009, de 28 de març.

(més…)

La premsa de Kuwait informa aquesta setmana d’un altre cas de tensió entre els estats àrabs del golf Pèrsic i els serveis secrets iranians. En aquesta ocasió, els tribunals de Kuwait han condemnat a mort a dos ciutadans iranians i un de kuwaitià per pertànyer a una suposada xarxa d’espionatge iranià. Dues persones més han estat condemnades a cadena perpètua i dues han estat absoltes. Tots tres servien a l’exèrcit quan van ser acusats d’espiar i passar informació a l’Exèrcit dels Guardians de la Revolució Islàmica. (més…)

Diumenge vaig publicar al diari Ara una anàlisi sobre els nombrosos conflictes que assetgen la seguretat i el futur del Iemen.

A continuació transcric el text íntegre del reportatge, que també està disponible a través del registre al web ara.cat.

(més…)

M’ha sorprès sentir aquest matí als informatius de TV3 que les protestes que es viuen a la ciutat siriana de Deraa són “sense precedents”. (També he llegit en un diari editat a Barcelona que és una “protesta sense precedents contra el Govern” i que es tracta de “la primera d’entitat a Síria”).

És cert que els incidents en aquesta ciutat situada al sud de Damasc són d’una magnitud considerable. Només ahir hi van morir, com a mínim, quinze persones pels trets de les forces de seguretat dirigits contra els manifestants, que per tercer dia consecutiu reclamen més llibertat i reformes polítiques. Però els fets, tot i que són greus i alarmants, disposen malauradament de diversos precedents sagnants.

En destaquen dos per ser d’una magnitud que, en el seu moment, van fer trontollar els ciments sobre els que reposa el règim sirià.

(més…)

Les regions de Líbia que els mitjans de comunicació consideren “zones alliberades”, és a dir, que estan controlades per les tribus insurgents armades que lluiten per fer fora Gaddafi del poder i del país, han estat escenari des de l’inici de la revolta d’una onada de violència indiscriminada contra la població negra.

Molts libis identifiquen els immigrants del sud amb els mercenaris arribats de diversos punts de l’Àfrica subsahariana per combatre al costat de Gaddafi. Però aquest no és l’únic motiu del ressentiment que ha portat les tribus àrabs de l’est del país a desfogar la seva ràbia, acumulada per tants anys de dictadura, sobre els estrangers.  [+]

Els membres de les tribus orientals han acusat reiteradament Gaddafi i el seu entorn d’afavorir els estrangers africans en detriment de la població autòctona pertanyent a les comunitats allunyades dels cercles de poder. Encara que, personalment, no sé fins a quin punt aquest argument és una excusa per rebaixar el to del racisme latent que hi ha a molts països àrabs i que es manifesta en fets tan lamentables com la manera que tenen els blancs de referir-se als negres: a Líbia els diuen abdu, esclau. De fet, els subsaharians que viuen en aquest país sempre han ocupat els llocs de treball menys qualificats i han estat objecte de campanyes de desprestigi maquinades des del mateix govern de Gaddafi, que en diverses ocasions els ha responsabilitzat de la delinqüència i els problemes de drogadicció.

Sigui com sigui, l’estat de guerra que viu el país ha deixat via lliure als que reclamen venjança i, aquests dies, qualsevol libi pot insultar, apallissar o violar els negres que trobi pel carrer amb la més absoluta impunitat. També s’han donat casos d’assassinats. Els primers recomptes ja parlen de més de 100 morts les dues primeres setmanes de revolta. Algunes ambaixades africanes han pogut repatriar els seus conciutadans, però no tots els estrangers han tingut sort. També hi ha gent que ha mort de fam ben a prop de la salvació: a les rodalies d’algun aeroport on s’havien refugiat per mirar de fugir del caos.

La població civil negra que ha quedat a l’altre costat del front tampoc no ha estat tractada amb cap mena de decència. Des del mateix esclat de la revolta, les forces de Gaddafi van començar a segrestar estrangers per forçar-los a combatre al costat de les forces governamentals. Molts dels homes apallissats pels rebels pertanyen a aquesta tropa d’esclaus de Gaddafi.

Autor: Jordi Llaonart

_________________________________________________

Articles relacionats:
 

	Perquè França ha reconegut els rebels libis		Els motius de la revolta líbia
	Els berbers no existeixen		L’islam i els interessos de França a l’Àfrica

Els mitjans governamentals iranians ja en parlen. No és cap secret. El grup paramilitar conegut com a Basij, un dels diversos que componen l’Exèrcit dels Guardians de la Revolució Islàmica, ha organitzat un ciberexèrcit format per professors universitaris, estudiants i mulàs, amb la missió de boicotejar els webs amb continguts contraris als interessos del règim de Teheran.

Fins i tot tenen inventariats i localitzats els webs que volen atacar: són 874.

(més…)

De vegades, les notícies t’afecten personalment i l’anàlisi dels fets que publiques destil·la un tint de preocupació que no saps si t’ajuda a fer una peça més humana, o bé et fa perdre el punt d’objectivitat.

Ara hi pensava perquè, aquest matí, he rebut el missatge desesperat d’un amic que pateix en primera persona la repressió de les forces de seguretat de Bahrain.

A continuació teniu la traducció d’aquesta crida a la solidaritat internacional:

(més…)

Avui publico al diari Ara una anàlisi sobre la revolta a Bahrain, i com Teheran i Riad utilitzen el petit regne per decantar la balança de poder regional al seu favor.

A continuació, transcric el text íntegre del reportatge, que també està disponible a través del registre al web ara.cat.

(més…)

Hem participat al programa L’internauta per parlar de les revoltes socials que viu el món àrab, en l’esclat de les quals han jugat un paper destacat les xarxes socials.

    

La resposta europea a la situació de Líbia no ha estat unitària i varia molt d’un país a l’altre, depenent dels interessos de les seves empreses energètiques.

La reacció més sorprenent ha estat la de França, que ha reconegut els rebels com a únics interlocutors del poble libi. Per entendre aquesta polèmica decisió cal fer una ullada al mapa següent:

(més…)

“… Hem decidit portar a terme una revisió global de la Constitució, basada en set pilars fonamentals. Primer: La consagració constitucional del caràcter plural de la identitat marroquina unitària i rica per la varietat dels seus afluents, en la qual la llengua amazic ocupa un lloc central, com a patrimoni de tots els marroquins…”.

Rei Mohammed VI del Marroc

Amb motiu de l’anunci de reformes constitucionals fet pel rei del Marroc, entre les quals s’hi inclou un nou tracte amb la llengua amaziga, recupero un article que fa un petit resum de l’actitud mantinguda fins el dia d’avui per Rabat i una part significativa de l’opinió pública àrab respecte les reivindicacions berbers.

(més…)