“Múltiples marits”, una paròdia saudita de la poligàmia

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic poligàmia Aràbia Saudita

Una dona saudita, cansada que el seu marit estigui més per la feina que per ella, decideix casar-se per segona vegada. Tot seguit, i com a conseqüència d’un tracte amb un amic, pren un tercer espòs. Poc després, la dona està tant avorrida dels tres marits saudites, que decideix casar-se per quarta vegada. Aquest cop amb un jove sirià que aporti a la llar i la vida conjugal una mica d’energia i d’exotisme.

La dona, no prou contenta amb els quatre esposos, un bon dia els anuncia que es casarà per cinquena vegada. Per a poder-ho fer, ha de desfer-se d’un dels marits. Proposa que els quatre s’ho juguin a sorts, i el que perd marxa.

Aquest és l’argument de “Múltiples marits”, un dels capítols de la dissetena temporada de la sèrie d’humor saudita Taix ma taix. Els seus creadors, que cada dos per tres provoquen el malestar dels sectors més reaccionaris de la societat de la Península Aràbiga, volien mostrar als espectadors, en to d’humor, com se senten les dones que es troben en la mateixa situació que els desafortunats protagonistes de l’esquetx.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Per minimitzar les crítiques que els directors i productors de Taix ma taix es veien a venir, la darrera escena del capítol representa la primera projecció pública del capítol durant la qual, la protagonista de la història deixa ben clar que, tot plegat, es tracta d’una actuació per exposar els sentiments de les dones, però que no és cap crítica a la religió.

A l’Aràbia Saudita hi ha molts ulemes que no són de la mateixa opinió i troben que la sèrie és una contínua ofensa a l’islam. Les pressions contra aquesta sitcom són cada cop més grans i, segurament per aquest motiu, fa un temps que va passar d’emetre’s a la primera cadena de la televisió pública saudita a la cadena privada MBC.

Enllaç al vídeo del capítol (VO àrab):

        طاش ماطاش 17 حلقة تعدد الازواج – الجزء الرابع والاخير

Aquesta és l’enèsim enfrontament entre els actors i responsables de la sèrie i els lobbys ultraconservadors saudites. De tant en tant revifa la polèmica i, fa un temps, vaig tenir l’oportunitat de publicar a l’Avui un reportatge sobre un altre capítol brillant d’aquesta sèrie tan ben valorada per alguns i tan odiada per alguns altres.

A continuació us transcric el text íntegre d’aquell reportatge:

Un episodi d’una comèdia televisiva desferma la polèmica entre els conservadors saudites

Els detractors de la comèdia televisiva saudita Taix ma taix tornen a la càrrega. Fa tres anys, una fàtua o decret religiós va exigir sense èxit la prohibició de la sèrie. Ara, un episodi emès recentment, en què es feia una sàtira del rigorisme islàmic i la discriminació de la dona a l’Aràbia Saudita, ha provocat una allau de noves crítiques dels sectors més conservadors.

L’episodi en qüestió planteja les dificultats a què han de fer front la mare, l’esposa, la germana i la filla d’un personatge que ha de ser fora de casa durant sis mesos per motius de feina. Els protagonistes de la comèdia pateixen tota mena de vicissituds per culpa de l’estricte codi wahhabita, segons el qual les dones han d’anar acompanyades d’un parent de primer grau mascle en tots els seus desplaçaments. Com a resultat d’aquesta situació, la germana no pot anar a la feina, l’esposa no pot anar a comprar i la filla no pot adquirir les seves pel·lícules preferides perquè no pot anar fins al videoclub.

En un moment donat, un policia els fa una visita per investigar una denúncia de robatori. Però, davant l’absència del responsable masculí, i demostrant ser un bon coneixedor de la llei, l’agent renuncia a entrar a la casa per evitar problemes. Tots plegats podrien haver acabat al calabós, com els succeeix, per exemple, a les dones que viatgen en cotxe amb un home que no sigui un parent o un xofer professional.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


“Cultura del terror”

Abdul-Rahman al-Wabily, autor de l’episodi, ha afirmat amb relació a la polèmica, que el que pateixen les dones al seu país “és el mateix racisme que es practicava contra els negres a Sud-àfrica”. Per la seva banda, l’actor que interpreta el paper de policia, Nàsser al-Qassabi, reconeix haver-se tornat “immune als atacs”, que són “un signe de com n’és de limitada la gent” que els aboca i demostren que alguns volen construir un mur de ciment al seu voltant per protegir la seva cultura de terror”.

El règim saudita ha concedit parcel·les de poder durant dècades als sectors religiosos més conservadors per guanyar a canvi una certa legitimitat per governar sobre els sants llocs de l’islam. Un dels organismes que disposa actualment de més poder al país és la Comissió per a la Protecció de la Virtut i la Prevenció del Vici, és a dir, la policia religiosa o mutawín, la principal característica de la qual és la repressió i les prohibicions que decreta.

Al setembre, la Comissió va fer un nou recordatori de la prohibició que durant deu anys pesa sobre les “nines jueves” Barbie, que darrerament havien aparegut amb força al mercat negre, per ser “una amenaça a la moralitat”. Altres articles prohibits són els regals de Sant Valentí, els perfums presentats en ampolles amb corbes que insinuen el cos d’una dona i els vestits amb logotips en què aparegui una creu, com la samarreta del Barça, per exemple, que s’ha de comercialitzar amb el quadre superior esquerre en blanc o amb una sola franja vermella.

Una de les tasques més conegudes de la policia religiosa saudita és la que desenvolupa al carrer: assegura la separació de sexes, obliga les dones a vestir segons un codi especial, pega les persones que són al carrer durant les pregàries i castiga els botiguers que treballen durant el temps d’oració. La seva principal fita va tenir lloc el març del 2002, quan es va produir a la Meca un incident que va provocar una onada de protestes al país: quinze noies van morir calcinades per un incendi declarat al dormitori de la seva escola. Els mutawín van arribar a colpejar alguna de les víctimes per evitar que sortís i es van enfrontar als equips de rescat per evitar que hi entressin. Tot plegat perquè les noies que volien fugir de les flames no vestien segons la llei -anaven en pijama o bé no els havia donat temps de cobrir-se els cabells- i no podien ser vistes per homes aliens a la família.

Un dels darrers casos de censura coneguts ha tingut com a protagonista el príncep saudita Amr Mohammed Al-Faisal, a qui els mutawín van prohibir que registrés la marca d’un nou producte perquè el nom –Explorer– contenia una X, que és en realitat una creu cristiana, quan Al-Faisal la volia fer passar per una simple lletra de l’alfabet.

Reportatge publicat al diari AVUI.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)

_______________________________________________________________

Articles relacionats:


Transsexuals a l’Aràbia Saudita

La primera cançó d’amor homosexual del pop àrab?

Els reis del golf Pèrsic tremolen

Bahrain, l’última batalla pel control del golf Pèrsic
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Aràbia Saudita, arabislam, Islam i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*