Imatge: Mapa del Pròxim Orient

El conflicte entre l’Aràbia Saudita i Qatar⁽¹⁾ sembla que ha agafat el món per sorpresa. Però el distanciament i la tensió creixents entre aquests dos països veïns i que comparteixen llengua i religió va començar fa dues dècades, amb l’arribada al poder del pare de l’actual emir de Qatar. Als anys 90, el xeic Hamad va impulsar-ne el creixement econòmic i, sobretot, va convertir aquest petit país en un actor polític i diplomàtic de primer ordre.

(més…)

Si vàreu venir a alguna de les conferències d’aquesta primavera ja ho sabíeu: la branca siriana d’Al-Qaida fa temps que mira de netejar la seva imatge per fer veure que no és tant radical com sembla, en un intent de posicionar-se com la tercera via entre la dictadura de Baixar al-Assad i el règim fanàtic del terror encarnat en l’Estat Islàmic.

(més…)

De tot el text de l’editorial de Vicent Partal d’avui, en comentaré un parell de frases: ¿Qatar prova de comprar amb diners la credibilitat que els seus actes no li poden donar?. I ¿ja ho sé que diuen que Qatar camina cap a la democràcia, però això no és garantia de res. Especialment per als cataresos?.

Pel que fa a la primera, caldria puntualitzar que Qatar intenta comprar amb diners el que no poden obtenir a través del seu poder econòmic i polític. No és qüestió de tenir o no tenir credibilitat. Es tracta de fer ús dels diners per a tenir el mateix poder de decisió que els països grans exerceixen a través de les coaccions, les amenaces i les promeses d’intercedir il·legalment en favor d’algú. Així que, uns recorren al maletí, i els altres recorren a la seva xarxa de contactes mafiosos. El que passa és que el maletí el veiem perquè el porta amb poca discreció un nouvingut a l’elit dels més poderosos, mentre que la xarxa d’interessos mafiosos no la veiem perquè estem acostumats a conviure-hi.

(més…)

En el moment de fer-se pública la notícia, alguns mitjans em van demanar l’opinió sobre l’acord entre el FCBarcelona i Qatar Foundation pel patrocini de la samarreta del primer equip de futbol.

Avui, amb motiu de la presentació de la nova equipació amb els nous logos, recupero un article d’opinió publicat a Vilaweb on poso en dubte el principal argument contrari a l’acord, segons el qual no es poden fer tractes amb un país que no celebra eleccions amb els mateixos criteris i estàndards que nosaltres.

Realment creieu que aquest és un argument per a discernir els pobles feliços i les societats justes de les que no ho són? És precisament aquest l’argument que hem d’esgrimir per a descartar el patrocini?

(més…)