Albert |
dissabte, 5 de març de 2011 | 13:32h
Me' n vaig a l'ICIC.
De Vic, a l'ICIC -m'agrada dir-.
I què és l'ICIC? Em pregunta tothom
L'Institut Català d'Indústries Culturals, responc jo.
Una entitat autònoma depenent de la Conselleria de Cultura per promoure, per difondre, per estimular la producció de les indústries i les iniciatices culturals d'aquest nostre país.
M'han nomenat director de l'Àrea de Música.
Per què no? M'he dit a mi mateix.
Per què no acceptar aquest repte? Per què no contribuir des de la meva humil aportació a continuar fent país, vertebrant nació, des de la responsabilitat de portar temes de música?
Però no.
No tancaré el bloc.
Aquí em tindreu de tant en tant per compartir-vos les meves experiències...
Albert |
diumenge, 26 de desembre de 2010 | 22:11h
 Em plau passar-vos l'enllaç d'un post publicat el 9 de febrer de 2009 sota el mateix títol.
Té el mèrit de preveure quelcom que les notícies recents semblen confirmar.
De totes maneres la pregunta que em feia aleshores me la continuo fent a data d'avui.
I a data d'avui, em pregunto també fins a quin punt Ferran Mascarell sabrà assumir el programa de cultura de CiU.
Jo li dono crèdit.
Avui, algunes persones del món de la cultura ja ens feien arribar la seva enorme decepció davant de l'imminent nomenament.
Temps al temps!
Albert |
diumenge, 26 de desembre de 2010 | 11:38h
 Demano perdó a tot Catalunya per ser un dels milions de ciutadans que en els darrers trenta anys ha acudit en diverses ocasions a les urnes per exercir el dret a vot i fer-ho a més, per una formació política que va governar durant 23 anys i que ha estat oposició durant els darrers 7 .
I és que pel sr.Laporta, tots, tots sense distinció, som els responsables indirectes de l'actual situació de crisis per haver confiat i votat a aquesta colla de polítics mediocres que ens han portat a la situació actual.
Ep, tots no!
Ell va dir que no. Que no en tenia cap culpa!
Laporta va demanar explícitament al senyor Mas que demanés perdó per haver conduït, des de l'oposició, el país fins a la situació actual de crisi de tota mena...
Curiós.
El senyor Laporta potser oblida que dos escons més enllà del seu, s'hi ubica el senyor Uriel Beltran, flamant nou diputat de SI que amb el seu vot al Parlament va fer President al senyor Montilla -el President més dependent de Madrid de tota la història recent de Catalunya-, i que va contribuir amb el seu vot a donar el vist-i-plau a un sistema "estratosfèric- de finançament que ni tan sols compleix l'Estatut...
Ja li ha demanat el senyor Laporta al senyor Beltran que demani perdó al poble de Catalunya per ser responsable directe de la crisi de tota mena que ha afectat Catalunya els darrers set anys?
Albert |
dimecres, 15 de desembre de 2010 | 11:48h
I gràcies a aquest nou arc Parlamentari, la propera setmana serà investit President de la Generalitat de Catalunya, el sr. Artur Mas, que ha dit per activa i per passiva que , cas de celebrar-se un referèndum sobre la independència de Catalunya, ell votaria que si i que fa molt temps que diu que , nacionalment, i en l'exercici del dret a decidir, ell no posa cap límit més enllà del que la propia societat catalana dictamini.
Cap President de la Generalitat de Catalunya de l'era postfranquista s'havia posicionat tan clarament en aquest sentit.
Ni Pujol, ni Maragall, ni per suposat Montilla.
Demà, per molts de nosaltres comença el veritable punt d'inflexió cap a la consecució d'un estat propi.
Albert |
dimarts, 14 de desembre de 2010 | 12:12h
 Perdoneu.
El títol és una broma per cridar la vostra atenció.
Però si. Vull cridar la vostra atenció per homenatjar a tantes persones anònimes que durant anys han estat treballant de valent per aconseguir que aquest nostre país estigui de nou en bones mans.
Persones que hi hem deixat temps, oci, família, diners i mals de cap.
Persones que ara ens sentim felices i copartíceps del gran èxit de CiU el passat 28N.
Persones que no esperàvem altre premi que el que ja tenim: Que l'Artur Mas, tot un exemple per nosaltres de perseverància, constància, rigor i honestedat sigui investit ben aviat com a nou President de la Generalitat.
Diuen, sempre amb un marcat menyspreu, que els partits polítics són maquinàries antidemocràtiques, aparells feixucs, pinyols infranquejables, interessos obscurs...
Potser si, no ho amago, però els partits polítics també es nodreixen de persones d'ideals ferms, conviccions profundes, de generositat molt gran...
Són aquestes persones i no els grans aparells les que fan gran un partit, les que fan creíble un projecte...
I creieu-me, aquestes persones hi són i tenen noms i cognoms...
Albert |
dimarts, 30 de novembre de 2010 | 00:11h
Ni venjança ni rancor.
Ni passar comptes, ni mirar enrera.
D'acord!
Però l'alegria pel certificat del mort del tripartit és una gran alegria pels que sempre hem considerat aquest invent d'esquerres, un pèssim negoci pel nostre país.
Els tres partits polítics responsables de l'artefacte inestable ara fan reflexió.
La fan per separat i només en clau interna.
S'equivoquen.
Haurien de reflexionar i molt sobre els governs catalanistes i d'esquerres amb voluntat d'entesa dels quals han sigut responsables durant 7 anys.
I és que hi ha moltes raons que expliquen el que ahir va passar. Moltes.
Però jo vull pensar que la ciutadania ha volgut castigar, quan ha pogut, aquells que en dues ocasions han format govern des d'un despatx i en contra del que volia la majoria dels catalans.
Mai més invents de perdedors senyors!
Siguin quin siguin els guanyadors i siguin quins siguin els perdedors.
Que aquesta sigui la lliçó per aquells que ho han protagonitzat.
La nostra qualitat democràtica hi sortirà guanyant!
Albert |
diumenge, 21 de novembre de 2010 | 12:08h
No.
No m'agraden les campanyes electorals.
Diu que s'han de fer per mobilitzar no sé qui.
Però no, no m'agraden.
Quan era estudiant ja criticava aquells professors que t'ho feien jugar tot al darrer examen. N'hi havia que no entenien -potser encara no entenen ara- el nou concepte d'avaluació contínua.
I els ciutadans, els votants, el poble, com diuen alguns, hauríem d'aplicar als nostres representants polítics el concepte d'avaluació contínua.
Al marge de la campanya doncs, al marge del què diuen ara uns i del que prometen també uns altres, els ciutadans hauríem de ser capaços d'avaluar el què han fet uns i altres durant els darrers quatre anys.
Em reconforta veure que les enquestes posen al seu lloc aquells que han estat protagonistes de l'etapa més trista del govern de la Generalitat d'ençà de la restauració de la democràcia. Tinc la bona sensació que el poble aplicarà adequadament als nostres polítics el concepte d'avaluació contínua i fins i tot sembla visualitzar-se que després de dues eleccions al Parlament de Catalunya, el guanyador de les eleccions serà el que podrà governar el país. Aquest serà per a mi el primer pas per a la recuperació del prestigi de la primera institució del meu país.
Albert |
diumenge, 10 d'octubre de 2010 | 12:55h
Sento tornar parlar altre cop del mateix.
La xarxa, les xarxes socials i la bloquesfera en van plens.
Si vols la independència, no votis convergència, ens diuen per terra, mar i aire.
Me'n faria un fart, si volgués contestar un a un els blocaires que argumenten en aquest sentit. I la veritat és que el tema , per redundant, ja arriba a ser carregós.
Però, enmig de la campanya anticonvergent -per què el món independentista no piula mai en contra del PSC, serà pel síndrome d'Estocolm pels 7 anys de fraternal coalició?-, suposo que convé contrarestar certes argumentacions
Albert |
dijous, 23 de setembre de 2010 | 12:59h
Un post com el d'avui, encara no toca potser.
Però una reflexió com la d'avui fa temps que me la faig.
Si és cert que les enquestes marquen tendències, on caram han anat a parar els vots del milió de ciutadans que el 10 de juliol vam cridar a favor de la nostra independència?
Foc d'encenalls?
Enrabiada momentànea i prou?
Jo vull pensar que no.
Vull pensar que si, tal com auguren les enquestes, el vot independentista tindrà menys diputats que el 2006 i potser menys fins i tot que el 2003, és potser perquè CiU continua aglutinant molt vot sobiranista.
En el fons, tots cridàvem el què. Ningú cridava quan ni com i potser CiU ha sabut explicar amb un punt de sensatesa que el quan i el com s'han de madurar...
Albert |
dilluns, 13 de setembre de 2010 | 09:59h
Jeje.
Ho sento.És una petita broma.
Però efectivament, ahir, com a Conseller Nacional de CDC no vaig votar a favor del programa de govern de CiU...
Tranquils, tampoc vaig votar-hi en contra...
Ni en blanc.
Albert |
diumenge, 12 de setembre de 2010 | 10:18h
Bon discurs de Felip Puig al Fossar de les Moreres.
Qui encara no entengui que CiU desenvoluparà en els propers anys un rol que per a l'independentisme polític esdevindrà imprescindible, és que no sap què s'hi cou.
Des del món independentista estem ja molt acostumats a grans proclames i grans promeses.
La de Puig no és cap proclama que hagi merescut portada a Vilaweb.
Però cal saber valorar en la seva justa dimensió el que diuen alguns líders des de l'independentisme extraparlamentari i contraposar-ho al que diuen els líders amb possibilitats reals de governar el país d'aquí a pocs mesos.
Desenganyem-nos.
Són aquests segons els que hauran de començar de veritat el procés.
I, sentint ahir Artur Mas defensant amb naturalitat i bona argumentació a "la Noria" que els catalans exercirem el nostre dret a decidir sense límits, tinc tota la impressió que comencem a anar bé...
Albert |
dissabte, 4 de setembre de 2010 | 12:19h
 Si no ho tinc malentès, avui Solidaritat Catalana per la independència celebra les seves eleccions primàries.
Els desitjo sort i els dono la benvinguda al difícil món de la política.
Poso aquest bloc de testimoni que, tot i no creure en el projecte que Solidaritat representa, em miro els seus passos amb certa complicitat i amb simpatia.
Poso també aquest bloc de testimoni que sempre he manifestat, que l'independentisme polític, aquell que pretén arribar a la independència des de la política, ha tingut fins a data d'avui una manca absoluta de credibilitat, una dosi insuportable de demagògia i una estratègia política erràtica.
Potser per això, a Espanya mai s'ho han près gaire seriosament això de l'independentisme català.
Ni a Espanya, ni a Catalunya.
Sóc dels que penso que l'antiindependentisme català encara no s'ha articulat, ni s'ha organitzat, ni s'ha defensat. I és que molt em temo que fins avui, no tenien massa raons per fer-ho...
Solidaritat Catalana, com també ho hauria ser Reagrupament, hauria de començar a bastir el seu projecte sobre la base del rigor i la credibilitat.
I, pel que he vist i sentit fins ara, els diferents oradors que he escoltat en actes diversos, cauen de nou en la demagògia, en el populisme i en l'atac sistemàtic cap a TOTES les altres opcions polítiques.
No sé si és ben bé això el que l'independentisme polític català necessitava...
Albert |
dimarts, 24 d'agost de 2010 | 21:30h
 M'ha agradat el llibre de la Pilar Rahola.
És de fàcil lectura.
Planer i gens pretensiós.
Fa un excel.lent retrat d'ell.
Però a mi, que a ell ja el coneixia una mica i a ella gens, m'ha agradat i m'ha sorprès positivament conèixer la intrusa
Ell, no és pijo, ni prepotent, ni madelman, ni fred, ni frívol...
Però és que em sembla que ella tampoc no és cridanera, ni esbojarrada, ni excèntrica, ni només mediàtica...
Sense voler, fent un bon retrat d'ell, Pilar Rahola s'ha fet també un bon retrat d'ella.
Albert |
diumenge, 15 d'agost de 2010 | 11:44h
"Ah però, vols dir que hi ha algun independentista a CDC?
jejeje, no em facis riure!"
"Als convergents ja se us veu tremolar les cames. Tan criticar el tripartit i ara us passarà per sobre l'onada independentista. Serà l'independentisme qui us barrarà el pas! Ja us està bé, per covards, demagogs i mentiders!"
"Només preteneu arribar al poder per escalfar cadira i mantenir els vostres sous i els de la vostra gent..."
"CiU governant altra cop?
23 anys sense fotre res, només mantenint els negociets i els llaços fraternals amb l'Espanya que us dona de mamar...
Quina pèrdua de temps! Només espero que l'oposició us matxaqui fins a fer-vos desaparèxer definitivament del mapa!"
"Concert econòmic, dret a decidir, autodeterminació...tot és engany, mentida i manipulació. Tot és un invent per arribar al poder al preu que sigui. Deixeu d'enganyar la bona gent, collons!"
Albert |
dimarts, 10 d'agost de 2010 | 23:58h
Una de les mentides més arrelades en l'imaginari col.lectiu de la història recent de la política catalana, és la que diu que Pujol va aconseguir certes contrapartides del seu pacte del Majestic amb Aznar, a canvi que CiU renunciés a qualsevol intent de reforma estatutària durant aquella legislatura.
Fals.
Llegenda urbana.
Pujol no havia promès mai la reforma estatutària. Per què coi la llegenda diu que hi va renunciar en el pacte amb Aznar si mai ho havia promès?
Però la mentida, la llegenda urbana, ha calat.
Jo, com tothom, ignoro si Mas treurà prou majoria per governar . Més encara ignoro si Solidaritat Catalana (amb Reagrupament o no) apareixerà amb força a l'escenari de la vida parlamentària.
Però si fos així, si l'independentisme polític aconseguís un bon resultat electoral, Mas tindria bones cartes per assolir el concert econòmic que anhela i Espanya, veient les banyes del toro, potser "pactaria" un nou model de finançament per a Catalunya.
La llegenda diria aleshores que Mas s'hauria venut al govern de torn d'Espanya aconseguint el concert econòmic, a canvi de renunciar al Referèndum sobre la independència de Catalunya ...
I com en el cas de Pujol, seria una altra mentida ,oi?
|
|
